La sega

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaLa sega
Tipus quadre
Artista Joaquim Vayreda i Vila
Data creació 1881
Tècnica oli sobre tela
Dimensions 70 cm (Alçada) × 120 cm (Amplada) cm
Col·lecció Museu d'Art de Girona, Olot
Modifica dades a Wikidata

La sega és una pintura a l'oli realitzada per Joaquim Vayreda el 1881 i que actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona a la sala 17, estant registrada amb el número de registre 250.364. Prové d'obsequi dels Fons de la Comissió Provincial de Monuments.

Descripció[modifica]

Camp de blat amb tres dones que seguen les espigues amb falç, fan garbes i les deixen a terra. A la dreta quatre arbres grossos. Al fons, limitant el camp hi ha una arbreda. A la part dreta piles de garbes. El cel ocupa la meitat superior del quadre. La llum envaeix tota l'escena. Hi ha un predomini de les games verds i ocres. Contraposició de pinzellades planes -part dreta- amb contraposició als tocs petits i detallistes de la part esquerra. Les dones són imatges esbossades. El cel es veu molt ennuvolat a base de blancs i blaus amb tocs rosats.

En l'obra podem trobar-hi diversos exemples de l’evolució de J. Vayreda; com ara l’ús de la pinzellada esbossada per a l’elaboració de les masses de color. Segons el mateix autor: “les grans masses, dintre de les grans harmonies són les que parlen en lo paisatge, són les que’ns infundeixen tristesa, alegria, tranquil·litat, terror, melancolia, soletat, etcètera, y en quant als detalls sols se dehuen admetre los que cooperan al triunf del conjunt” (1). Per Vayreda doncs, allò més important és la impressió del conjunt, les grans masses... no li interessa per res la presència anecdòtica de la figura humana, però la situa perquè les obres siguin més vendibles. Copsem com les figures que hi ubica són lleugerament maldestres, i es comentava que a vegades era el seu germà Marià Vayreda i Vila qui les pintava. Segurament aquest fou un dels quadres que la crítica de l’època va utilitzar com a pretext de menyspreu a la pintura del Vayreda dels anys vuitanta, ja que l’ús de la pinzellada pre-impressionista hi és molt present. Val a dir però, que dins la història de l’art català del segle XIX, Vayreda és un punt d’evolució molt rellevant, ja que introdueix elements mai vistos fins al moment i que serveixen de tòpics per definir l’Escola paisatgística d'Olot. Per pintar aquest paisatge, Vayreda es desplaçà en algun racó del paisatge olotí que tant el fascinava. Podria ser que el pintés directament o bé que s’emportés el paisatge en la seva ment i després el pintés en el seu taller. Sabem que la pintura de Vayreda va ser molt demanada en l’època i que el pintor cedia als entulls dels marxants si calia. (2)

Altres obres destacades[modifica]

Existeix una altra versió de La sega, pintada el mateix any i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Presenta alguna modificació notable, un camí de garbes que neix de baix a dalt vorejant els arbres. La garbes del fons no hi són. L'estructura de l'escena però és molt similar a l'obra custodiada al Museu d'Art de Girona. "Amb aquestes dues imatges podem comprovar que J. Vayreda pintava segons la demanda que tenia. Aquest fou segurament un quadre amb bastant d’èxit i decideix repetir-ne la temàtica i la composició. L’existència de la segona altra obra amb la mateixa composició i característiques, ens portaria a pensar en una producció seriada de taller. Són obres on el paisatge esdevé el protagonista indiscutible amb poques concessions als detalls més anecdòtics. Ambdues foren pintades el 1881, just el període amb més èxit de la carrera del pintor".(3)

Referències[modifica]

{{1. * Història de l’Art català. Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Fontbona, F. Volum VI. Ed. 62. Barcelona, 1997. Pàg. 148.}}

Plantilla:2. *Segons l'informe de Conservació Restauració de Laia Roca Pi.

Plantilla:3. *Segons l'informe de Conservació Restauració de Laia Roca Pi.

Bibliografia[modifica]

  • Catálogo de las obras de Pintura y Escultura existentes en el Museo Provincial de Gerona, Joaquim Pla Cargol. Talleres Dalmau Carles Pla SA. Gerona 1932. núm. 97, pág. 27.
  • Joaquim Vayreda, Rafael Benet. Publicacions de la Junta Municipal d'Exposicions d'Arts. Barcelona 1922. Catalogat a la pàg. 186.
  • joaquim Vayreda. Joan Sala. El MD'A a Fons. Girona 1995. pp. 74-81.
  • Un museu a contrallum Aragó, N.J. MD’A. Guies alternatives. Impressió: Palahí. Girona, 1993. Pàg. 213-215.
  • Història de l’Art català. Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Fontbona, F. Volum VI. Ed. 62. Barcelona, 1997. Pàg. 148.
  • Guia Museu Nacional d’Art de Catalunya.V.V.A.A.: MNAC. Barcelona, desembre 2004. Pàg. 238-239
  • Fitxa técnica de Conservació Restauracio. Laia Roca Pi. Museu d'Art de Girona.
  • http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069761