Museu de la Garrotxa
(ca) Museu Comarcal de la Garrotxa  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Activitat | |
| Àmbit | Art |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gerent/director | Montserrat Mallol |
| Part de | Museus d'Olot
Xarxa de Museus de les Comarques de Girona Xarxa de Museus d'Art de Catalunya |
| Lloc web | visitmuseum.gencat.cat… |
El Museu de La Garrotxa (antigament també conegut com a Museu Comarcal de la Garrotxa) és un museu d'art situat a la ciutat d'Olot especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'escola d'Olot i els seus seguidors.[1] Està ubicat al tercer pis de l'antic Hospici i ocupa prop de 1.000 m². És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya i membre de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya[2] i de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques gironines.[3]
Història
[modifica]Fundat el 1982, gestiona el patrimoni de la ciutat i la seva comarca. La missió del Museu ha esdevingut, amb el temps, explicar i donar a conèixer el patrimoni artístic en relació amb la història social i industrial de la comarca de la Garrotxa. El Museu té en la creació de l'Escola de Dibuix d'Olot l'any 1783, i la seva història posterior, l'eix vertebrador que permet conèixer autors i corrents artístics tan destacats com són el paisatgisme de l'Escola d'Olot amb Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix, el Modernisme amb Miquel Blay i el quadre La càrrega de Ramon Casas o el Noucentisme de la mà de Josep Clarà i Francesc Vayreda.[3]
El 2016 el museu va rebre, en dipòsit, 13 obres d'art procedents de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya dels autors Joaquim i Francesc Vayreda, Rafel Benet, Ignasi Mallol, Ramon Martí Alsina, Modest Urgell, Xavier Nogués, Lluís Rigalt i Joaquim Sunyer.
El 16 de gener del 2017 va tancar les portes temporalment.[4] L'1 d'abril del 2017 s'hi va inaugurar una nova exposició permanent, coincidint amb d'altres reformes fetes amb l'objectiu de millorar els espais expositius. El museu va fer un replantejament museogràfic i de continguts, fent servir la història artística de la ciutat i la seva escola d'art com a eixos vertebradors.
Exposició permanent
[modifica]L'exposició permanent es divideix en cinc àmbits:
- El tèxtil i l'Escola de Dibuix d'Olot: En aquesta secció s'expliquen els orígens del museu, de la figura de Joaquim Danés i Torras i de la fundació de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, el 1783, a més de tot el context històric vinculat al tèxtil i a les indianes.
- L'Escola d'Olot, Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix: Apartat dedicat al paisatgisme a Catalunya i a la pintura de finals del XIX, amb els Vayreda i Berga i Boix com a màxims exponents de l'Escola d'Olot. També s'hi troben obres d'altres autors com Enric Ferau, Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina o Jaume Pahissa, entre d'altres, així com la segona generació d'artistes que van visitar i pintar a Olot, amb noms com Brull, Llimona o Rusiñol.
- El modernisme, Miquel Blay i La Càrrega de Ramon Casas: En aquest apartat destaca la figura de Blay, La Càrrega de Ramon Casas i la col·lecció “Cigarrilos París”.
- El noucentisme, Josep Clarà i Francesc Vayreda: Amb la Primera Guerra Mundial com a context, es parla de Josep Berga i Boada i d'Ignasi Rubió; Josep Clarà, com a màxim exponent del noucentisme, i el realisme màgic de Francesc Vayreda i els seus coetanis (Joaquim Suñer, Iu Pasqual, Ignasi Mallo…).
- L'Escola Superior de Paisatge i la postguerra:' Un repàs de l'art olotí des de la Segona República fins als anys 80 del segle xx.
Obres destacades
[modifica]- La càrrega, de Ramon Casas
- Les bugaderes, de Joaquim Vayreda i Vila
- Eccehomo i figures de pessebre de Ramon Amadeu
- L'estiu de Joaquim Vayreda
- Un combregar a muntanya o El Viàtic de Marian Vayreda
- Camp de fajol. El pont de Santa Magdalena. Font de la Verge de la Guia, de Josep Berga
- Eclosió, Els primers freds i Margheritina de Miquel Blay
- Adela, Retrat de la Senyora Vinardell i Puixança de Josep Clarà
- Les Banyistes i Palco d'envelat de Francesc Vayreda
- Escultures de planxa de ferro, El petó de la mare, Façanes parisenques de Leonci Quera[3]
Referències
[modifica]- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 88. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «El Museu de la Garrotxa a la xarxa de Museus d'Art de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-04-06. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Reformes Museu d'Olot. 2017». Ajuntament d'Olot, març 2017.
- ↑ «El Museu de la Garrotxa reforma la seva exposició permanent». Arxivat de l'original el 2017-04-06. [Consulta: 5 abril 2017].
Enllaços externs
[modifica]
