Josep Clarà i Ayats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Clarà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Clarà i Ayats
ClaraJosep-autoretrat1898-1345sh.jpg
Autoretrat dedicat al seu mestre Josep Berga
Biografia
Naixement 16 desembre 1878
Olot
Mort 4 novembre 1958 (79 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Formació professional Escola d'Olot
Activitat
Ocupació Escultor
Art Escultura
Moviment mediterranisme
Influències
Influències en
Participà en
1924Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Obra
Obres destacables
Maternitat
Joventut
Família
Germans Joan Clarà i Ayats
Obres destacables
Spain.Barcelona.Plaza.Catalunya.2013.La.Deessa.o.l'Enigma.JPG
La deessa a la plaça de Catalunya de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Josep Clarà i Ayats (Olot,16 de desembre de 1878[1]Barcelona, 4 de novembre de 1958)[2] fou un escultor català. Format a les escoles de Belles Arts d'Olot, de Tolosa de Llenguadoc i de París, s'establí a aquesta darrera ciutat. Influït en la seva primera etapa per Rodin, va evolucionar vers la nova orientació donada per Maillol a l'escultura. Els viatges que va fer l'any 1906 a Londres i a Itàlia, i també les idees estètiques del seu amic Eugeni d'Ors, van contribuir decisivament a encaminar el seu art cap a la raó, l'harmonia i la proporció pròpies de l'escultura clàssica. A partir del 1910 – 1911 fou considerat un dels capdavanters del noucentisme i establí el seu propi model clàssic, depurat i auster del qual La deessa n'és segurament l'exemple més significatiu. Al seu retorn a Catalunya l'any 1932 va continuar ocupant un dels llocs més destacats de l'escultura catalana.[3]

Biografia[modifica]

Tomba de Clarà al Cementiri de Montjuïc

Clarament emmarcat en el mediterranisme, la seva obra és figurativa, sòlida i compacta. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor Josep Berga i Boix (1837-1914), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor Joaquim Vayreda (1843-1894),[4] va ser un gran estímul i un dels seus records infantils més grats. Més tard, el 1897 va ingressar a l'escola de Belles Arts de Tolosa (França). Les seves inquietuds artístiques i després de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a París el 1890, on va conèixer Auguste Rodin, el qual va fer que es decidís per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor Arístides Maillol amb qui mantindrà una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el farà connectar amb l'estètica que a Catalunya es batejà amb el nom de Noucentisme. Com a dibuixant destaquen els apunts que va realitzar a la ballarina Isadora Duncan en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el 1927. Després, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Mercé "L'Argentina".

Viatges a Londres i sobretot a Itàlia completen la seva formació. Torna a París, on es converteix en un escultor acreditat. Realitza nombroses exposicions en galeries i salons de París, Londres, Berlín, Roma i Barcelona. Es trasllada definitivament el 1932 a Barcelona, on va seguir treballant i exposant fins a la seva mort. Esdevingué membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1932.

La seva darrera escultura fou Estàtica (1954-1958). La gran part del llegat de les seves obres són al Museu de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

El 2016 té lloc a Barcelona l'exposició Al taller de Josep Clarà. Els guixos d'un escultor irrepetiblehttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/exposicio-de-josep-clara-al-museu-europeu-dart-modern/video/5591631/, exposició del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona en col·laboració amb el Museu de la Garrotxa a Olot, on s'exposa el 2017 [5]

Museu[modifica]

Article principal: Museu Clarà
A Sallarès i Pla. Escultura a la plaça de Robert de Sabadell. És una fosa de metall monocromada de color negre, exempta que està recolzada en un pedestal i mig tombada. La seva tipologia correspon a les escultures jacents. El pedestal en el que està recolzat i on hi ha la imatge i nom de l'autor, és de pedra.

L'any 1964 es féu efectiu el llegat a la ciutat de Barcelona de la seva casa a les Tres Torres, amb el taller i el jardí que l'envoltava, amb prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal, amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació. Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor i inaugurat l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982. El Museu Clarà fou tancat i desmantellat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1995. El desembre d'aquell mateix any es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà,[6] per reivindicar l'obertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions,[7][8][9] que ara reposen als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu de la Garrotxa, a Olot. L'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista. El taller va ser convertit en una biblioteca pública[10] que porta el nom de l'insigne escultor català.

Guardons[modifica]

  • 1910 Guanya la Medalla d'Or a la Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles i després a la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid.
  • 1912 Se li atorga la Medalla d'Or a l'Exposició que té lloc a Amsterdam.
  • 1925 És nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.
  • 1929 Guanya el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional a Barcelona.
  • 1934 És nomenat president del Reial Cercle Artístic de Barcelona[11] i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  • 1954 Rep el Gran Premi d'Escultura de la II Biennal Hispanoamericana d'Art de l'Havana.
  • 1956 Medalla de Plata de la Diputació Provincial de Barcelona i Medalla d'Or del Cercle Artístic.
  • 1958 Rep el Premi de la Fundació Joan March.

Obres[modifica]

Museus amb obres de Josep Clarà[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Llibres Parroquials de Sant Esteve d'Olot, Baptismes 1876-1885, pàg. 143». Arxiu Diocesà de Girona, 1878.
  2. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1958/11/05/pagina-28/32758048/pdf.html Edición del miércoles, 05 noviembre 1958, página 28 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en es). [Consulta: 28 agost 2018].
  3. Mendoza 1995: 47
  4. J. Clarà. Recuerdos. Notas y anécdotas sobre la vida de José Clarà y Ayats (MNAC/MC 99835)
  5. «Josep Clarà i Ayats» (en català). fripouille66, 16-03-2016. [Consulta: 16 març 2016].
  6. http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=161
  7. Notícia a El Mundo
  8. Notícia a l'Avui
  9. Notícia a www.raco.cat
  10. Notícia a la xarxa
  11. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006a ed., p. 169. 

Bibliografia[modifica]

  • Doñate, Mercè. Clarà escultor. Barcelona Editorial MNAC, 1997. ISBN 84-8043-021-4. 
  • Gaya Nuño, Juan Antonio. J.Clarà. Barcelona Galerías Layetanas, 1948. 
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Rodríguez Samaniego, Cristina; Gras Valero, Irene; Puigdollers, Bernat. Al taller de Josep Clarà. Els guixos d'un escultor irrepetible. Barcelona: Fundació Les Arts i Els Artistes, 2016. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Clarà i Ayats Modifica l'enllaç a Wikidata