Antoni Puig i Gairalt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Puig i Gairalt
Biografia
Naixement28 agost 1887 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRamon Puig i Gairalt Modifica el valor a Wikidata
La fàbrica Myrurgia de 1929

Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887[1] o 1888[2] - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) fou un arquitecte i músic català.[3] Era germà del també arquitecte Ramon Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en alguna intervenció; i fill de Ramon Puig Campreciós, contractista d'obres. Entre els seus clients figuraven destacats arquitectes, com el mateix Antoni Gaudí; el seu ofici hauria de ser decisiu a l'hora d'orientar la carrera d'arquitectura dels fills.[4]

Biografia[modifica]

Els seus estudis inicialment foren de música, al Conservatori del Liceu, i pintura, a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra. Va acabar els estudis d'arquitectura el 1918,[5] si bé no va abandonar mai la seva vinculació amb la música. No va tenir la responsabilitat del càrrec d'arquitecte municipal del seu germà; fer una carrera breu i més selecta, i tingué com a clients personalitats de la burgesia.[4]

Situat en el període noucentisme, va mirar de retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada. D'aquest període són el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-1921) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-1923).

Però en la segona meitat dels anys 20, s'identificà amb l'art déco que plasma al carrer Ample 46 (1923-24) i a la Via Laietana, 6 (1926-1928), ambdues de Barcelona. A Sabadell va construir el 1925 una casa amb negoci de venda d'automòbils per a Antoni Oliver, germà de Pere Quart, en estil d'influències déco,[6] al carrer de la Concepció, 46.

Pel que fa a la seva actuació al Baix Llobregat, se'n destaca la Casa Cervelló a Begues, que després de l'encertada restauració de què ha estat objecte, constitueix un excel·lent exemple dels postulats defensats per Le Corbusier.[4]

El treball dels Puig Gairalt restaria incomplet sense al·ludir a un aspecte importantíssim que va ser clau per a la seva formació: la participació en congressos internacionals; els reiterats viatges a l'estranger i, per tant, la coneixença directa de les experiències que tenien lloc a França, Viena o Berlín, i finalment, arribar a atresorar una valuosa biblioteca que era el contrapunt de reflexió per no restar al marge dels corrents arquitectònics moderns.[4]

La seva obra més destacada és la fàbrica Myrurgia de Barcelona (1928-1930) per la qual va guanyar el concurs anual d'edificis artístics en la seva darrera edició. Va ser encarregada per Esteve Monegal, propietari de la indústria perfumera i home del noucentisme. Aquest projecte havia estat exposat a la mostra d'arquitectura organitzada pels membres del GATCPAC a les Galeries Dalmau de Barcelona l'abril del 1929.

Va col·laborar amb Josep Clarà en el monument d'Espanya a l'Uruguai (Montevideo, 1932). Va ser l'autor de les cases de Pau Casals a Sant Salvador (Baix Penedès) i d'Eugeni Xammar a l'Ametlla del Vallès, de la casa Cervelló a Begues, d'un avantprojecte d'aeroport per a Barcelona (1932),[5] i el xalet de Conxita Puig a Castelldefels (1932).[1]

Com a músic, interpretà al piano obres de Schumann, Mozart, César Franck i sobretot J. S. Bach. Actuava com a solista o acompanyant Pau Casals o Mercè Plantada o –a quatre mans– amb Wanda Landowska, de qui era amic.[7] Fou fundador i vicepresident de l'Associació de Musica da Càmera de Barcelona (1929).

Fou membre de l'Acadèmia de les Belles Arts de Catalunya, de la Junta del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears i membre del Patronat de l'Orquestra Pau Casals.[8]

Va morir el 1935 i està enterrat a Sant Genís dels Agudells.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rovira i Gimeno, Josep Maria. "Antoni Puig Gairalt: exquisitez y realidad". Carrer de la ciutat, 1980, núm. 11
  2. «Antoni Puig y Gairalt» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 octubre 2019].
  3. «Antoni Puig i Gairalt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Albareda, Montserrat Duran i; Torres, Francesc Santolària; Lacuesta, Raquel; Vidal, Mercè «Síntesis biogràfiques de diferents arquitectes històrics amb activitat a la comarca del Baix Llobregat: (Josep M. Jujpl; Joan Gumà; Cristóbal Cascante; Antoni i Ramon Puig Gairalt)». Materials del Baix Llobregat, 2002, pàg. 89–101. ISSN: 2385-4243.
  5. 5,0 5,1 Arxiu Col·legi Arquitectes de Catalunya
  6. El País. 7/1/2004
  7. Casamartina i Parassols, Josep «Grandesa i misèries de Lil·liput». "La mirada", de Miquel Bach, publicat per la Fundació La Mirada, 2018, pàg. 19.
  8. «Esquela». La Vanguardia, 18-10-1935, pàg. 3.

Enllaços externs[modifica]