Lied
 Portada de la primera edició del cicle de Lieder Dichterliebe de Robert Schumann  | |
| Creació | 1810 |
|---|---|
| Part de | cançó de concert |
El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va sorgir en el Classicisme, va florir durant el Romanticisme i va projectar-se durant el segle xx.[1]
Haydn, Mozart i Beethoven van compondre els primers lieder, si bé van ser Weber, Schubert, Mendelssohn, Schumann i Liszt els que van dur el gènere a les cotes més elevades de genialitat. També van compondre bells lieder Bruckner, Brahms, Wolf, Mahler, Richard Strauss i Reger.
El gènere és conegut a França amb el nom de mélodie. Hi van destacar Fauré, Debussy i Poulenc. La versió catalana n'és la cançó o cançó de concert,[2][3][4][5] amb autors com Vives, Granados, Montsalvatge, Toldrà i Mompou, moltes cançons dels quals va estrenar la soprano catalana Conxita Badia.[6] A Espanya, els seus majors representants són Falla i Turina. Els anglesos Benjamin Britten i Ralph Vaughan Williams també van compondre algunes cançons. Max Ansorge n'és un altre compositor destacat.
Història[modifica]
El terme lied té una llarga història per als parlants alemanys, que va des de les cançons de trobadors del segle xii a través de les cançons populars i els himnes d'església fins a les cançons de protesta del segle xx. Tanmateix, a Alemanya, l'època daurada de la cançó va ser durant el segle xix. Els compositors alemanys i austríacs havien escrit peces per a veu i piano abans, però va ser l'esplendor de la literatura alemanya durant el Classicisme i el Romanticisme que va inspirar els compositors a posar música a la poesia i van fer créixer, així, el gènere conegut com a lied.
Per bé que els inicis d'aquesta tradició es troben en les cançons de Haydn, Mozart i Beethoven, va ser Schubert qui va saber trobar l'equilibri entre la lletra i la música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert va escriure unes 600 cançons; algunes, en seqüències o cicles de cançons i que expliquen una història. A Catalunya i amb lletres escrites en català, segueixen la tradició Morera, Pahissa, Mompou, Toldrà i d'altres.
El cos musical i poètic creat per la tradició del lied, com la del madrigal italià tres segles abans, resulta en una de les produccions més belles de la sensibilitat humana.
Referències[modifica]
- ↑ «Lied». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pizà, Antoni. La dansa de l'arquitecte. publisher, 2012, p. 172. ISBN 978-84-939148-7-5.
- ↑ Santacana, Mònica Pagès i. Conxita Badia, 1897-1997: centenari del seu naixement. Institut Català de la Dona, Generalitat de Catalunya, 1997, p. 63. ISBN 978-84-393-4336-3.
- ↑ «Concert Líric Àngel Ódena» (en anglès), 15-04-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «La soprano egípcia Fatma Said i el pianista Malcolm Martineau proposen demà al Petit Palau un diàleg Est-Oest, en el cicle Palau Cambra Lied». [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ Bayo, Eliseu; Barnat, Jaume. Els Catalans: vida i costums. Nauta, 1979, p. 231. ISBN 978-84-278-0329-9.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lied |