Johannes Brahms

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Johannes Brahms
JohannesBrahms.jpg
Estil: Romanticisme
Naixença: 7 de maig de 1833
Hamburg, Alemanya
Defunció: 3 d'abril de 1897 (als 63 anys)
Viena, Àustria
Anys d'activitat: 1853-1896

Obres destacades

Fites
  • 1845 Estudia piano amb Otto Cossel i teoria amb Edwars Marxsen
  • 1853 Gira de concerts amb Reményi; coneix a Joseph Joachim; Robert Schumann escriu una excel·lent crítica d'ell
  • 1854 Schumann ingressa al maicomi i Brahms es trasllada a Düseldorf per ajudar a Clara
  • 1857 Compon el primer concert per a piano
  • 1863 Director de la Singakademie de Viena
  • 1867 Compon Un Rèquiem alemany
  • 1868 S'estableix a Viena
  • 1872 Director de la Gesellshaftskonzerte
  • 1889 Se l'anomena fill predilecte de la ciutat d'Hamburg
  • 1891 Escolta al clarinetista Richard Mühlfeld per al qual escriu diverses obres
  • 1896 Mor Clara Schumann, en el seu record compon Vier Ernste Gesange

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un compositor alemany de música clàssica, un dels més representatius del Romanticisme. Brahms és una figura prominent de la música del segle XIX, potser l'últim gran compositor clàssic. Considerat l'antítesi passada de moda de Wagner i Liszt, la seva música ha demostrat per ella mateixa no només ser commovedora, sinó també molt influent en el posterior desenvolupament de la música. Home de vegades difícil i intransigent, va compondre obres mestres en tots els gèneres excepte en òpera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Casa on va néixer i viure la seva infantesa Johannes Brahms

Johannes Brahms va néixer al si d'una família d'humil condició. El seu pare, Johann Jakob, tocava diversos instruments, especialment el contrabaix i la trompa, en petites orquestres que animaven la vida provinciana amb concerts en cerveseries i a l'aire lliure. La seva mare, Johanna Nissen, era costurera. La família tenia tres fills: Elisabeth, Johannes i Friedrich.

El petit Brahms era un nen tímid i delicat. Escoltava amb fascinació la seva mare quan cantava cançons populars o himnes religiosos amb una veu profunda i suau. Johanna també llegia el nen fragments de la Bíblia i poemes dels romàntics alemanys. Aquestes impressions infantils van deixar profunda empremta en l'ànima del futur compositor.

El seu pare li va donar les seves primeres lliçons de música. Aprofitant una ocasional relació amb el mestre Otto Cossel, Johann Jakob Brahms va aconseguir que aquest notable professor de piano prengués el seu fill com a alumne sense percebre cap remuneració. Johannes tenia aleshores 7 anys i es va dedicar a l'aprenentatge amb serietat i tenacitat. Aviat Brahms es va revelar com a pianista avantatjat, pel que, sent encara adolescent, va contribuir a les despeses familiars amb els diners que guanyava tocant el piano en restaurants, bars i fins i tot bordells, així com fent classes. L'afecció exagerada que sentia cap a la seva mare, unida a la terrible experiència amb les prostitutes d'Hamburg, condicionarien certament la vida sentimental de Brahms. Sempre a prop de l'amor i sempre lluny d'ell. Quan va morir la seva mare, Brahms tenia 32 anys.

Es va decidir llavors que fos el propi Eduard Marxsen, mestre de Cossel i home de gran prestigi musical, qui continués la seva formació. Marxsen, director real de música d'Altona, la talla artística del qual superava àmpliament la de Cossel, va acceptar el nou alumne sense reprendre'l pels seus assaigs de composició; al contrari, els va encoratjar en adonar-se del que anunciaven.

Temporada al camp[modifica | modifica el codi]

Castell de Winsen

La situació de la família Brahms es va veure alleugerida per la feina d'Hannes, com l'anomenaven de petit, però la seva delicada salut es va trencar fins a extrems que resultaven preocupants. Johann Jakob i Johanna van pensar que una temporada al camp, lluny de l'ambient ciutadà i de l'atmosfera carregada dels cafès, podria guarir el nen, però no tenien mitjans econòmics. Per fortuna, el pare havia travat amistat amb un tal senyor Giesemann, que habitava en Winsen, a uns 30 km d'Harnburg, en plena campanya, i que freqüentava un restaurant hamburguès situat en les proximitats de l'Alster, on Johann Jakob actuava com a violoncel·lista. Aquest va proposar que el seu petit Hannes fes classes de piano a la filla de Giesemann a canvi de menjar i habitació, la qual cosa va ser immediatament acceptat.

L'estiu passat a Winsen li proporcionà salut i cultura, i havia tingut l'oportunitat de realitzar diversos arranjaments de melodies populars per a la societat coral. La tornada a Hamburg se li va fer difícil al jove Brahms, malgrat la promesa de Giesemann que el pròxim any tornaria de nou. Va retornar a les seves lliçons amb Marxsen i al seu dur treball nocturn.

En aquells moments, el jove músic va començar a compondre petites obres amb diversos pseudònims. Es tractava d'arranjaments de temes populars, fantasies d'òpera, valsos, etc. Això li proporcionà diners, encara que no plena satisfacció.

Complerts els 15 anys, va presenciar la primera representació operística: Les noces de Fígaro, de Mozart, compositor per qui sempre va sentir gran veneració. Quan Brahms va concloure el seu segon estiu a Winsen es va acomiadar de la societat coral i de la família Gíesemann amb la convicció que hi havia passat els dos millors estius de la seva vida. La població sencera va tributar un emotiu homenatge a Johannes. Malgrat la seva talla petita i del seu aspecte fràgil, Brahms era ja un jove. La seva infantesa quedava enrere.

Coneix Liszt[modifica | modifica el codi]

Brahms als vint anys

Johannes va veure una oportunitat en acompanyar al violinista hongarès Ede Reményi per realitzar la seva primera gira de concerts, que va començar a Winsen i va continuar a Celle, Lüneburg, Hildesheim, etc., petites ciutats alemanyes on van obtenir generals èxits i alguns diners. Reményi va presentar-lo a Joseph Joachim, a qui Brahms sempre havia admirat des que l'escoltés en el concert d'Hamburg. Joachim va saber veure el geni que hi havia a Brahms i per recomanació seva, Reményi i Brahms van tocar a la cort de Hannover amb gran èxit. Joachim va quedar vivament impressionat després de sentir-lo a la gira i no va dubtar de lliurar-li una carta de recomanació per visitar a Weimar (Turíngia) al gran mestre Franz Liszt. La seva estada a Weimar va ser curta, ja que encara que Liszt el va rebre amb la màxima cordialitat, el fastuós ambient de la cort no era del grat del caràcter esquerp de Brahms. Malgrat això, Liszt va convidar Brahms perquè participés en la nova escola alemanya, però va trobar una resistència total i no va insistir.

Per la seva part, Reményi no va voler tornar a les gires de poble en poble i es quedà a la cort de Weimar. Brahms es va trobar lliure i va anar a la recerca de Joachim, que havia previst un desenllaç semblant i li havia ofert la seva casa de Gotinga abans que el jove partís cap a Weimar.

Afinitats amb Joachim i els Schumann[modifica | modifica el codi]

Joachim el va recomanar ara a Robert Schumann, que a més de compositor era editor d'una revista prestigiosa de música, i va atreure l'atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms, el que va contribuir notablement que es convertís en un compositor conegut i benvolgut. La relació de Brahms amb Robert Schumann i la seva família és una de les més commovedores i interessants que s'hagin produït entre dos artistes.

D'una banda, estava l'emocionant generositat de Robert, que no va regatejar elogis per a aquell a qui va arribar a anomenar «l'elegit». D'altra banda, destaca la fidelitat que Brahms va correspondre a l'entusiasme de Schumann quan van arribar els difícils moments en els quals Robert va perdre la raó. A través de Robert Schumann, Brahms va conèixer també a la seva esposa, Clara Schumann, una pianista molt coneguda per aquell temps que també componia alguna obra, i amb la qual va establir una llarga i profunda amistat, amb singulars mostres d'afecte correspostes per aquesta en una mesura que encara avui no s'ha esclarit.

Johannes va viure moments de gran felicitat entre els seus generosos amics. En el cercle d'amistats estava també Louise Japha, la seva primera amiga de joventut, així com Lieschen Giesemann, que va ser la seva primera amiga de la infantesa. També va entaular amistat amb Dietrich, deixeble i Schumann, que es va sentir vivament impressionat per Brahms.

De tornada a Hannover, Brahms va conèixer Julius Grimm. Amb ell, Joachim i Díetrích, va passar el jove compositor moments inoblidables d'esbarjo, cultiu de la música i llargues converses. Per llavors també va conèixer el director d'orquestra Hans von Bülow , que, tanmateix, tardaria algun temps a comprendre la verdadera dimensió del compositor. Quan això va ocórrer, anys més tard, la revelació va arribar a uns extrems exultants. Va ser Von Bülow qui va atorgar a Brahms el títol de «la tercera B alemanya», incloent el seu nom al costat dels de Bach i Beethoven. Finalment, també es van agregar al grup Robert Schumann i a Clara Wieck, que va donar alguns concerts a Hannover.

Poc temps després, Brahms es va assabentar que Schumann havia atemptat contra la seva pròpia vida llançant-se al Rin, a Düsseldorf, encara que va poder ser rescatat de les aigües a temps. Immediatament es va dirigir a aquella ciutat i va tractar de servir de consol a Clara. Va començar llavors una llarga i penosa etapa centrada en la bogeria de Robert, que va progressar inexorable entre intervals de lucidesa, durant dos anys. Clara va lluitar valerosament donant concerts i classes per tirar endavant els seus set fills i pagar l'internament del seu espòs. Brahms va romandre fidel al seu costat. Però, sens dubte, hi havia en el jove músic una mica més que fidelitat i agraïment. Aprofitant una millora de Robert, Johannes va proposar a una Clara esgotada una excursió per la vall del Rin. Durant deu dies van passar moments feliços, oblidant momentàniament la trista realitat.

El 29 de juliol de 1856, Clara, Johannes i Joachim ploraven junts la pèrdua del noble i generós Robert Schumann.

Quan el compositor tenia 25 anys va conèixer Agathe von Siebold a Gotinga. De seguida es va sentir atret per la seva bonica veu i li va prometre compondre algunes cançons perquè les cantés. Van començar a veure's amb freqüència i tots donaven per fet el festeig i el matrimoni. Tanmateix, Brahms va retornar Detmold sense haver-se compromès.

Trasllat a Viena[modifica | modifica el codi]

El 1862 Brahms es va instal·lar amb caràcter definitiu a Viena, on es va dedicar per complet a la composició. Durant gairebé 30 anys va compondre obres musicals que han arribat a formar part del repertori essencial de la música clàssica romàntica, i que ja durant la vida de Brahms van ser acollides molt favorablement, de manera que va ser considerat un dels grans compositors de la seva època. El seu primer èxit important el va tenir amb Un Rèquiem alemany, una gran obra coral. Amb el Requem va iniciar l'etapa instrumental que caracteritza la maduresa del seu art compositiu: tres concerts (el núm. 2 per a piano, el concert per a violí i el concert per a violí i violoncel), quatre simfonies, dues obertures, diverses cantates (Rinaldo, Cant triomfal, Nänie, Rapsòdia per a contralt, Cançó del destí) i les Variacions sobre un tema de Haydn.

Quant a les seves vivències personals, en l'aspecte sentimental es trobava curullat per aquest amor ideal, sempre pròxim i sempre distant, de Clara Wieck. I potser per la breu passió juvenil que en ell va despertar la pròpia filla de Clara, Julie Schumann, que, a la manera d'un Intermezzo o d'un Trio, serveix de contrast a aquest joc amorós -Scherzo- tan complex i subtil entre Johannes i Clara. Aprofitava les estades en la llar dels Schumann per donar classes de piano als fills de la ja vídua, Clara, sobretot a la que seria una molt bona pianista Eugenie Schumann (1851-1938).

Maduresa i reconeixement[modifica | modifica el codi]

Brahms va assolir amb l'estrena de la primera simfonia a Karlsruhe i amb les seves successives interpretacions a Mannheim, Munic i Viena, un dels èxits més grans -si no el major- de tota la seva carrera musical. A l'any següent va dirigir l'obra a Leipzig i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge, honor que va recollir Joachim, ja que Brahms no es va desplaçar fins a Anglaterra. En el curs d'aquell estiu, va elaborar la segona simfonia. Brahms es trobava a Pörtschach, al sud d'Àustria, lloc de paisatges molt bonics. La nova obra apareixia com una evocació de la naturalesa, si bé el seu contingut no s'esgotava en absolut amb aquesta referència. També va compondre a Pörtschach el seu bonic concert per a violí, dedicat a Joseph Joachim i estrenat per aquest i Brahms a Leipzig el 1879.

Mürzzuschlag al voltant del 1900

Als 47 anys, la Universitat de Breslau li va concedir el títol de doctor en música. Per a la celebració, va compondre l'Obertura per a un festival acadèmic, esplèndida partitura que, dins d'una escrupolosa estructura, conté fragments de cançons estudiantils i finalitza amb el brillant Gaudeamus igitur.

Viena i els seus bonics voltants la font d'inspiració per a la tercera simfonia. A començaments de l'estiu de 1884 va passar a residir a Mürzzuschlag, a Estíria, on va iniciar la quarta simfonia.

El llac de Thun al voltant de 1900

Una època especialment rica des del punt de vista creatiu tanca la seva etapa de plenitud. Estiuejava llavors en el meravellós llac de Thun, a Suïssa. El tercer darrer estiu en aquell lloc va coincidir amb el tancament de l'arc simfònic del compositor: l'esplèndid Doble concert per a violí i violoncel. Una obra escrita en el vell estil concertant barroc i l'austeritat d'inspiració del qual preludiava ja l'etapa final de la seva producció. Brahms va finalitzar el seu tercer estiueig al llac de Thun, on va compondre tantes boniques partitures. Va concloure la tercera sonata per a violí i piano, obra de notable inspiració.

Per fi, Hamburg va decidir atorgar al seu il·lustre fill el títol de ciutadà d'honor. Per la seva part, l'emperador Francesc Josep li va concedir l'Ordre de San Leopold. Els honors s'acumulaven sobre el ja ancià Brahms, que, per contrast, manifestava un total menyspreu per les convencions socials.

A l'edat de 57 anys Brahms va decidir abandonar la composició. No obstant això, no va ser conseqüent amb la seva decisió, ja que a uns anys de la seva mort va compondre encara algunes de les seves millores obres, com les dues Sonates per a clarinet i les quatre Cançons serioses. Molts han considerat a Brahms com successor de Beethoven, i la seva primera simfonia va ser anomenada desena simfonia de Beethoven. A més de les ja citades obres, en va compondre altres també de molt benvolgudes, com el concert per a violí i diferents variacions, gènere que va conrear amb especial mestratge. Va ser prolífic en la composició de música de cambra i de peces per a piano només, així com de cançons.

Brahms (a la dreta) amb Johann Strauss

Com la majoria dels compositors romàntics, Brahms venerava a Beethoven, qui va exercir una marcada influència en ell. Però també va sentir una gran admiració pels grans compositors de l'època clàssica, Mozart i Haydn. Col·leccionava primeres edicions de les seves partitures i autògrafs, i fins i tot editava partitures de les obres que es representaven habitualment. La seva identificació amb la música del període clàssic va ser tanta que va incorporar a molts moviments de les seves obres les formes d'aquella música. Per això a Brahms se'l considera el més clàssic dels compositors romàntics.

En el seu treball Brahms va anar a convertir-se en un perfeccionista. Una mostra d'això és el fet que trigués tants anys a acabar la seva primera simfonia. Alguns experts opinen que aquesta simfonia en realitat no va ser la primera, ja que la primera no havia arribat a sortir a la llum per no sentir-se Brahms satisfet amb ella. El que és cert és que Brahms trencava amb certa freqüència noves composicions que no estaven a l'altura de les seves exigències. Com persona Brahms va ser amant de la naturalesa. En els seus passejos pels boscos que envolten Viena duia sempre caramels que repartia entre els nens. Cap als majors era més aviat tosc, encara que els seus amics l'apreciaven sincerament. Brahms mai va arribar a casar-se. Va morir als 63 anys a Viena, com a conseqüència d'un càncer de fetge.

Obres completes[modifica | modifica el codi]

Obres amb número d'Opus[modifica | modifica el codi]

  • Opus 1: Opus 2: Sonata per a piano núm. 2 en Fa sostingut menor
  • Opus 3: 6 Cançons per a tenor o soprano i piano
    • Liebestreu
    • Liebe und Frühling I
    • Liebe und Frühling II
    • Lied
    • En Reer Fremde
    • Lied
  • Opus 4: Scherzo per a piano en Mi bemoll menor
  • Opus 5: Sonata per a piano núm. 3 en fa menor
  • Opus 6: 6 Cançons per a tenor o soprano i piano
    • Spanisches Lied
    • Der Frühling
    • Nachwirkung
    • Juche
    • Wie Die Wolke nach Der Sonne
    • Nachtigallen schwingen lustig
  • Opus 7: 6 Cançons per a veu i piano
    • Treue Liebe
    • Parole
    • Anklänge
    • Volkslied
    • Die Trauernde
    • Heimkehr
  • Opus 8: Trio núm. 1 en si major per a piano, violí i violoncel
  • Opus 9: 16 Variacions per a piano sobre un tema de Schumann
  • Opus 10: 4 Balades per a piano
  • Opus 11: Serenata núm. 1 en re major per a orquestra
  • Opus 12: Ave Maria per a cor femení i orquestra o orgue
  • Opus 13: Cançó fúnebre per a cor i instruments de vent
  • Opus 14: 8 Cançons i Romances per a veu i piano
    • Vor dem Fenster
    • Vom verwundeten Knaben
    • Murrays Ermordung
    • Ein Sonnett
    • Trennung
    • Gang zur Liebsten
    • Ständchen
    • Sehnsucht
  • Opus 15: Concert per a piano núm. 1 en re menor
  • Opus 16: Serenata núm. 2 en la major per a petita orquestra
  • Opus 17: 4 Cançons per a cor femení, 2 trompes i arpa
    • Es tönt eet voller Harfenklang
    • Lied Von Shakespeare
    • Der Gärtner
    • Gesang aus Fingal
  • Opus 18: Sextet de corda núm. 1 en Si bemoll major per a 2 violins, 2 violes, i 2 violoncels
  • Opus 19: 5 Poemes per a veu i piano
    • Der Kuss
    • Scheiden und Meiden
    • En Reer Ferne
    • Der Schmied
    • An eine Aeolsharfe
  • Opus 20: 3 Duos per a soprano i contralt amb piano
    • Weg Der Liebe I
    • Weg Der Liebe II
    • Die Meere
  • Opus 21/1: Variacions per a piano sobre un tema original, en re major
  • Opus 21/2: Variacions per a piano sobre una cançó hongaresa, en re major
  • Opus 22: 7 Cançons a Maria per a cor mixt a cappella
    • Der englische Gruß
    • Marias Kirchgang
    • Marias Wallfahrt
    • Der Jäger
    • Ruf zur Maria
    • Magdalena
    • Marias Lob
  • Opus 23: Variacions per a piano a 4 mans sobre un tema de Schumann
  • Opus 24: Variacions i Fuga per a piano sobre un tema de Handel
  • Opus 25: Quartet per a piano núm. 1 en sol menor
  • Opus 26: Quartet per a piano núm. 2 en la major
  • Opus 27: Salm núm. 13 per a cor femení a 3 veus amb orgue o piano
  • Opus 28: 4 Duos per a contralt i baríton amb piano
    • Die Nonne und Der Ritter
    • Vor Der Tür
    • Es rauschet des Wasser
    • Der Jäger und sein Liebchen
  • Opus 29: 2 Motets per a cor mixt a 5 veus a cappella
    • Es ist des Heil uns kommen her
    • Schaffe in Mir, Gott, eet Rein Herz
  • Opus 30: Geistliches Lied
  • Opus 31: 3 Quartets per a soprano, contralt, tenor, baix i piano
    • Wechsellied zum Tanze
    • Neckereien
    • Der Gang zum Liebchen
  • Opus 32: 9 Cançons per a veu i piano
  • Opus 33: Romances (Magalone-Lieder) per a piano
  • Opus 34: Quintet per a piano en fa menor
  • Opus 34b: Sonata per a 2 pianos en fa menor
  • Opus 35: Estudis per a piano en la menor - Variacions sobre un tema de Paganini
  • Opus 36: Sextet de corda núm. 2 en sol major per a 2 violins, 2 violes, i 2 violoncels
  • Opus 37: 3 Cors espirituals per a cor femení a cappella
    • O bone Jesu
    • Adoramus
    • Regina Celi
  • Opus 38: Sonata per a violoncel núm. 1 en mi menor amb piano
  • Opus 39: Valsos per a piano
  • Opus 40: Trio en Mi bemoll major per a trompa (o violoncel o viola), violí i piano
  • Opus 41: 5 Cançons per a cor masculí a 4 veus
    • Ich schwing mein Horn ins Jammertal
    • Freiwillige her!
    • Geleit
    • Marschieren
    • Gebt Acht!
  • Opus 42: 3 Cançons per a cor mixt a 6 veus a cappella
    • Abendständchen
    • Vineta
    • Darthulas Grabegesang
  • Opus 43: 4 Cançons per a veu i piano
    • Von ewiger Liebe
    • Die Mainacht
    • Ich Schell mein Horn ins Jammerthal
    • Des Lied vom Herrn Von Falkenstein
  • Opus 44: 12 Cançons i Romances per a cor femení a 4 veus a cappella o amb piano ad libitum
    • Minnelied
    • Der Bräutigam
    • Barcarole
    • Fragen
    • Die Müllerin
    • Die Nonne
    • Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (I)
    • Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (II)
    • Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (III)
    • Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (IV)
    • Die Braut
    • Märznacht
  • Opus 45: Un Rèquiem alemany per a solistes, cor i orquestra
  • Opus 46: 4 Cançons per a veu i piano
    • Die Kränze
    • Magyarisch
    • Die Schale Der Vergessenheit
    • An Die Nachtigall
  • Opus 47: 5 Cançons per a veu i piano
    • Botschaft
    • Liebesglut
    • Sonntag
    • O liebliche Wangen
    • Die Liebende schreibt
  • Opus 48: 7 Cançons per a veu i piano
    • Der Gang zum Liebchen
    • Der Überläufer
    • Liebesklage dónes Mädchen
    • Gold überwiegt Die Liebe
    • Trost in Tränen
    • Vergangen ist Mir Glück und Heil
    • Herbstgefühl
  • Opus 49: 5 Cançons per a veu i piano
    • Am Sonntag Morgen
    • An eet Veilchen
    • Sehnsucht
    • Wiegenlied
    • Abenddämmerung
  • Opus 50: Rinaldo (Cantata) per a tenor, cor masculí i orquestra
  • Opus 51: 2 Quartets per a corda:
    • núm. 1 en do menor
    • núm. 2 en la major
  • Opus 52a: Valsos d'amor per a 4 veus i piano a 4 mans
  • Opus 52b: Valsos d'amor per a piano a 4 mans (sense veu)
  • Opus 53: Rapsòdia per a contralt, cor masculí i orquestra
  • Opus 54: Cant del Destí per a cor i orquestra
  • Opus 55: Cant de triomf per a cor a 8 veus i orquestra (orgue ad libitum)
  • Opus 56a: Variacions per a orquestra sobre un tema de Haydn
  • Opus 56b: Variacions per a 2 pianos sobre un tema de Haydn
  • Opus 57: 8 Cançons per a veu i piano sobre text de Daumer
  • Opus 58: 8 Cançons per a veu i piano
    • Blinde Kuh
    • Während des Regens
    • Die Spröde
    • O Komme, holde Sommernacht
    • Schwermut
    • En Reer Gasse
    • Vorüber
    • Serenade
  • Opus 59: 8 Cançons per a veu i piano
    • Dämmerung senkte sich Von oben
    • Auf dem See
    • Regenlied
    • Nachklang
    • Agnes
    • Eine gute, gute Nacht
    • Mein wundes Herz
    • Deen Silaues Auge
  • Opus 60: Quartet per a piano núm. 3 en do menor
  • Opus 61: 4 Duos per a soprano i contralt amb piano
    • Die Schwestern
    • Klosterfräulein
    • Phänomen
    • Die Boten Der Liebe
  • Opus 62: 7 Cançons per a cor mixt
    • Rosmarin
    • Von alten Liebesliedern
    • Waldesnacht
    • Dein Herzlein mild
    • All meine Herzgedanken
    • Es geht eet Wehen
    • Vergangen ist mit Gluck und Heil
  • Opus 63: 9 Cançons per a veu i piano
    • Frühlingstrost
    • Erinnerung
    • An een Siild
    • An Die Tauben
    • Junge Lieder I
    • Junge Lieder II
    • Heimweh I
    • Heimweh II
    • Heimweh III
  • Opus 64: 3 Quartets per a soprano, contralt, baix i piano
    • An Die Heimat
    • Der Abend
    • Fragen
  • Opus 65a: Nous valsos d'amor per a 4 veus i piano a 4 mans
  • Opus 65b: Nous valsos d'amor per a piano a 4 mans (sense veu)
  • Opus 66: 5 Duos per a soprano i contralt amb piano
    • Klänge I
    • Klänge II
    • Am Strande
    • Jägerlied
    • Hüt Du dich!
  • Opus 67: Quartet de corda núm. 3 en Si bemoll menor
  • Opus 68: Simfonia núm. 1 en do menor
  • Opus 69: 9 Cançons per a veu i piano
    • Klage I
    • Klage II
    • Abschied
    • Des Liebsten Schwur
    • Tambourliedchen
    • Vom Strande
    • Über Die See
    • Salome
    • Mädchenfluch
  • Opus 70: 4 Cançons per a veu i piano
    • Im Garten am Seegestade
    • Lerchengesang
    • Serenade
    • Abendregen
  • Opus 71: 5 Cançons per a veu i piano
    • Es liebt sich so lieblich im Lenze!
    • An den Mond
    • Geheimnis
    • Willst Du, dass ich geh?
    • Minnelied
  • Opus 72: 5 Cançons per a veu i piano
    • Alte Liebe
    • Sommerfäden
    • O kühler Wald
    • Verzagen
    • Unüberwindlich
  • Opus 73: Simfonia núm. 2 en re major
  • Opus 74: 2 Motets per a cor mixt a cappella
    • Warum ist des Licht gegeben dem Mühseligen?
    • O Heiland, reiss Die Himmel
  • Opus 75: 4 Balades i Romances per a 2 veus i piano
    • Edward
    • Guter Rat
    • Sota lass uns wandern!
    • Walpurgisnacht
  • Opus 76: 8 Peces per a piano
  • Opus 77: Concert per a violí en re major
  • Opus 78: Sonata per a violí núm. 1 en sol major
  • Opus 79: 2 Rapsòdies per a piano
  • Opus 80: Obertura Acadèmica per a orquestra
  • Opus 81: Obertura Tràgica per a orquestra
  • Opus 82: Nänie per a cor i orquestra (arpa ad libitum)
  • Opus 83: Concert per a piano núm. 2 en Si bemoll major
  • Opus 84: 5 Romances i Cançons per a 1 o 2 veus amb piano
    • Sommerabend
    • Der Kranz
    • En Reen Beeren
    • Vergebliches Ständchen
    • Spannung
  • Opus 85: 6 Cançons per a veu i piano
    • Sommerabend
    • Mondenschein
    • Mädchenlied
    • Ade!
    • Frühlingslied
    • In Waldeseinsamkeit
  • Opus 86: 6 Cançons per a veu greu i piano
    • Therese
    • Feldeinsamkeit
    • Nachtwandler
    • Über die Heide
    • Versunken
    • Todessehnen
  • Opus 87: Trio núm. 2 en do major per a piano, violí i violoncel
  • Opus 88: Quintet per a corda núm. 1 en fa major
  • Opus 89: Cant de les Parques per a 6 veus, cor i orquestra
  • Opus 90: Simfonia núm. 3 en fa major
  • Opus 91: 2 Cançons per a contralt, viola i piano
    • Gestillte Sehnsucht
    • Geistliches Wiegenlied
  • Opus 92: 4 Quartets per a veus solistes i piano
    • O schöne Nacht
    • Spätherbst
    • Abendlied
    • Warum?
  • Opus 93a: 6 Cançons i Romances per a cor a 4 veus mixtes a cappella
    • Der Bucklichte Fiedler
    • Des Mädchen
    • O süßer Mai
    • Fahr wohl!
    • Der Falke
    • Beherzigung
  • Opus 93b: Cançó de taula per a cor mixt a 6 veus i piano
  • Opus 94: 5 Cançons per a 8 veus i piano
    • Mit vierzig Jahren
    • Steig auf, geliebter Schatten
    • Mein Herz ist schwer
    • Sapphische Ode
    • Kein Haus, keine Heimat
  • Opus 95: 7 Cançons per a veu i piano
    • Des Mädchen
    • Bei dir sind meine Gedanken
    • Beim Abschied
    • Der Jäger
    • Vorschneller Schwur
    • Mädchenlied
    • Schön war, des ich dir weihte
  • Opus 96: 4 Cançons per a veu i piano
    • Der Tod, des ist die kühle Nacht
    • Wir wandelten
    • Es schauen die Blumen
    • Meerfahrt
  • Opus 97: 6 Cançons per a veu i piano
    • Nachtigall
    • Auf dem Schiffe
    • Entführung
    • Dort en Reen Weiden
    • Komm bald
    • Trennung
  • Opus 98: Simfonia núm. 4 en mi menor
  • Opus 99: Sonata per a violoncel núm. 2 en fa major
  • Opus 100: Sonata per a violí núm. 2 en la major
  • Opus 101: Trio núm. 3 en do menor per a piano, violí i violoncel
  • Opus 102: Doble concert en la menor per a violí, violoncel i orquestra
  • Opus 103: 11 Cants gitanos per a veu i piano
  • Opus 104: 5 Peces per a cor mixt a cappella
    • Nachtwache I
    • Nachtwache II
    • Letztes Glück
    • Verlorene Jugend
    • Im Herbst
  • Opus 105: 5 Cançons per a 8 veus i piano
    • Wie Melodien zieht es mir
    • Immer leiser wird mein Schlummer
    • Klage
    • Auf dem Kirchhofe
    • Verrat
  • Opus 106: 5 Cançons per a veu i piano
    • Ständchen
    • Auf dem See
    • Es hing der Reif
    • Mein Lieder
    • Ein Wanderer
  • Opus 107: 5 Cançons per a veu i piano
    • An die Stolze
    • Salamander
    • Des Mädchen Spricht
    • Maienkätzchen
    • Mädchenlied
  • Opus 108: Sonata per a violí núm. 3 en re menor
  • Opus 109: Peces festives i commemoratives
  • Opus 110: 3 Motets per a cor a 4 i 8 veus a cappella
    • Ich aber ben Milend
    • Ach, arme Welt
    • Wenn wir in höchsten Nöten sein
  • Opus 111: Quintet de corda núm. 2 en sol major
  • Opus 112: 6 Quartets per a veus solistes i piano
    • Sehnsucht
    • Nächtens
    • Vier Zigeunerlieder núm. 1
    • Vier Zigeunerlieder núm. 2
    • Vier Zigeunerlieder núm. 3
    • Vier Zigeunerlieder núm. 4
  • Opus 113: 13 Canons per a veus femenines
  • Opus 114: Trio en la menor per a clarinet (o viola), violoncel i piano
  • Opus 115: Quintet en si menor per a clarinet i quartet de corda
  • Opus 116: 7 Fantasies per a piano
  • Opus 117: 3 Intermezzi per a piano
  • Opus 118: 6 Peces per a piano
  • Opus 119: 4 Peces per a piano
  • Opus 120: 2 Sonates per a clarinet (o viola) i piano
    • núm. 1 en fa menor
    • núm. 2 en Mi bemoll major
  • Opus 121: 4 Cançons serioses per a veu greu i piano
  • Opus 122: 11 Preludis corals per a orgue (obra pòstuma)

Obras opuus

  • Cànons per a conjunt vocal mixt a cappella
  • Preludi coral i Fuga en la menor per a orgue, "O Traurigkeit, o Herzlied"
  • Dem dunkeln Schoss der Heilen Erde
  • Fuga en Mi bemoll menor
  • 49 Cançons populars alemanyes
  • 28 Cançons populars alemanyes per a veu sola i piano
  • 14 Cançons populars alemanyes per a cor mixt
  • 12 Cançons populars alemanyes per a cor mixt a 4 veus
  • 8 Cançons populars alemanyes per a cor femení a 3 i 4 veus
  • 16 Cançons populars alemanyes per a cor femení a 3 i 4 veus
  • 20 Cançons populars alemanyes per a cor femení a 3 i 4 veus
  • 2 Gavotes per a piano
    • núm. 1 en la menor
    • núm. 2 en la major
  • 2 Gigues per a piano
    • núm. 1 en la menor
    • núm. 2 en si menor
  • Dein Herzlein Mild per a cor femení a 4 veus
  • Danses hongareses: per a piano a 4 mans (núm. 1-21); per a piano sol (núm. 1-10); per a orquestra (núm. 1, 3, 10)
  • Kleine Hochzeitskantate per a 4 veus i piano
  • Kyrie en sol menor per a 4 veus i davall continu
  • Missa Canònica en do major per a cor mixt a 4 i 6 veus a cappella
    • Sanctus en La bemoll major
    • Benedictus en fa major
    • Agnus Dei en fa menor
    • Dona nobis pacem en do major
  • Nit de lluna
  • Ophelia Lieder
  • 5 Cançons per a veu i piano
  • Cançó per a veu i piano
  • Trio per a piano en la major
  • Preludi i Fuga en la menor per a orgue
  • Preludi i Fuga en sol menor per a orgue
  • Regenlied per a veu i piano
  • 2 Sarabandes per a piano
    • núm. 1 en la menor
    • núm. 2 en si menor
  • Scherzo per a violí i piano en do menor
  • 51 Estudis per a piano
  • 14 Cançons populars per a infants

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Brahms