Sonata per a piano núm. 3 (Brahms)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 3
Brahms-Laurens-1853.png
Brahms el 1853 (dibuix de J-J Bonaventure Laurens)
Forma musical Sonata
Tonalitat Fa menor
Compositor J. Brahms
Composició 1853
Catalogació Op. 5
Durada 40'
Dedicatòria comtessa Ida von Hohenthal
Instrumentació piano
Moviments
  1. Allegro maestoso
  2. Andante. Andante espressivo — Andante molto
  3. Scherzo. Allegro energico amb trio
  4. Intermezzo (Rückblick / Regard en arrière) Andante molto
  5. Finale. Allegro moderato ma rubato
Més informació
Allmusic mc0002365330
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 3 en fa menor és una obra de Johannes Brahms identificada com la seva Op. 5, que va ser composta el 1853.[1] És la tercera de les seves tres sonates per a piano.

Composta a Düsseldorf, marca el final del seu cicle de tres sonates. Presentada a Robert Schumann el novembre d'aquest any, va ser l'última obra que Brahms li va presentar per a saber la seva opinió. Brahms tenia amb prou feines 20 anys quan la va compondre. Està dedicada a la comtessa Ida von Hohenthal com a agraïment per haver donat el lloc de professor de música dels seus fills al seu germà, Fritz Brahms.

Anàlisi musical[modifica]

Quan va escriure aquesta sonata per a piano, el gènere estava vist per molts com una cosa antiquada. Brahms, enamorat de l'estil de Beethoven, integra en aquesta sonata una combinació magistral de l'esperit romàntic lliure i l'estricta arquitectura clàssica. Com una prova de l'afinitat de Brahms amb Beethoven, la Sonata per a piano núm. 3 inclou de forma recognoscible l'esperit de la Cinquena Simfonia de Beethoven.

L'execució de l'obra dura uns 40 minuts.

Estructura[modifica]

La sonata és més gran que les dues anteriors, doncs es compon de cinc moviments, a diferència dels quatre tradicionals.

El cinquè i últim moviment és un rondó. Explora diverses idees que s'entrellacen en un entorn virtuós i triomfal. A destacar que la primera presentació del tema rondo comença amb un criptograma musical que representa un lema musical personal del seu amic de sempre, Joseph Joachim, el tema F-A-E, que significa Frei aber einsam (lliure però solitari).[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Geiringer, 1984.
  2. Young, John Bell. "Brahms: A Listener's Guide." Unlocking the Masters Series. New York: Amadeus Press, 2008. p. 59
Fonts
  • Geiringer, Karl: Brahms. La seva vida i la seva obra. Madrid: Altalena, 1984. ISBN 84-747-5166-7
  • Young, John Bell: Brahms: A Listener's Guide. Nova York: Amadeus Press, 2008.

Enllaços externs[modifica]