Intermezzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Díptic del segle XVIII en el qual es representa un intermezzo.

Intermezzo (paraula italiana que significa literalment «interludi», en plural és intermezzi) designa dos tipus de composició musical relacionades amb el teatre. Les dues, tant l'intermezzo operístic com el simfònic, estaven destinades a interpretant-se entre els actes d'una obra llarga, a la manera d'un «descans. Hi ha dos tipus: òperes breus de caràcter còmic i intermezzi simfònics.[1]

Com a òpera còmica breu, sovint d'argument realista i ambient popular es representava entre els actes d'una òpera seria. El seu nom respon al fet que s'interpretaven als entreactes d'una òpera seriosa llarga, de manera que contribuïa a fer més amena la llarga espera entre els actes i a destensar l'ambient que l'acció tràgica o dramàtica havia provocat. Al segle XVIII va adquirir importància amb La serva padrona de Pergolesi (1733), que es considera l'origen de l'òpera bufa de l'escola napolitana.

Les intermezzi orquestrals igualment s'interpreten entre dos actes d'una obra, usualment com a preludi de l'acte que segueix. Normalment s'interpreten a teló baixat, facilitant així el canvi de decorats sense haver d'interrompre la representació.

Exemples d'intermezzi simfònics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Intermezzo». A: Gran Enciclopèdia de Múscia. Barcelona: Ed. GEC, s.d.