Vés al contingut

Tres intermezzi per a piano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTres intermezzi per a piano

Brahms en la dècada de 1890
Títol originalDrei Intermezzi
Forma musicalIntermezzo
CompositorJ. Brahms
Creació1887-1888
Parts3 character piece (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 103-112
Durada5'10"/3'46"/4'50"
  1. Andante moderato - Più Adagio - Un poco più Andante
  2. Andante non troppo e con molta espressione
  3. Andante con moto
Format perIntermezzo No. 1 (en) Tradueix, Intermezzo No. 2 (en) Tradueix i Intermezzo No. 3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Opus117 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 915d1a6f-4817-48ae-91fa-c56bbff0c0e7 IMSLP: 3_Intermezzi,_Op.117_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002360258 Modifica el valor a Wikidata

El Tres intermezzi per a piano, op. 117, són composicions per a piano sol de Johannes Brahms compostes l'estiu de 1892.

Els Tres intermezzi per a piano són:

  • "Núm. 1 en mi bemoll major"
  • "Núm. 2 en si bemoll menor"
  • "Núm. 3 en do sostingut menor"

Els intermezzi de Brahms

[modifica]

Un intermezzo és un tipus d'obra destinada a ser interpretada entre els actes d'una obra llarga, a la manera d'un descans i un entreteniment. En el cas de Brahms, usà el nom per un tipus de peça per a piano quan no veia clara una altra denominació; així, solen ser peces ni especialment capritxoses o ni massa intenses.[1] Després de compondre gran variacions (Variacions sobre un tema de Paganini (1863) i Variacions sobre un tema de Haydn (1873) Brahms abandona la composició de grans obres per a piano i tota la seva producció pianística ja serien bàsicament conjunts de peces breus.[2]

Anàlisi musical

[modifica]

Són tres intermezzi:

  1. En mi bemoll major
  2. En si bemoll menor
  3. En do sostingut menor

Núm. 1 en mi bemoll major

[modifica]

El primer intermezzo està en la tonalitat de mi bemoll major i compàs 6/8. Té una forma ternària (ABA'),[1] amb les indicacions de tempo: Andante moderato - Più Adagio - Un poco più Andante. La seva interpretació dura uns 5'10" minuts.[3][4]

A la partitura té un prefaci amb dues línies de text d'una vella balada escocesa, Lady Anne Bothwell's Lament. El text diu:[5][3]

"Balow, my babe, lie still and sleep!"
It grieves me sore to see thee weep![6]

Realment l'intermezzo núm. 1 és com una cançó popular i ens fa recordar els moviments lents de les sonates per a piano de joventut.[2]

Núm. 2 en si bemoll menor

[modifica]

El segon intermezzo està en la tonalitat de mi bemoll major i compàs 3/8. Té una forma ternària amb elements de la forma sonata, i té una única indicació de tempo: Andante non troppo e con molto espressione. La seva interpretació dura uns 3'46" minuts.[3] Per al biògraf de Brahms Walter Niemann, la part central sembla que retrati un "home que s'alça amb el vell i ombrívol vent de la tardor que l'envolta".

Núm. 3 en do sostingut menor

[modifica]

El tercer intermezzo està en la tonalitat de do sostingut menor i compàs 2/4. Té una forma ternària expandida (A A’ B A”), i té una única indicació de tempo: Andante con moto . La seva interpretació dura uns 4'50" minuts.[3]

El tema principal, una malenconia cançó de bressol, es reprodueix en octaves que cal interpretar suaument. Flueix tranquil·lament, començant amb un cert optimisme però, en general, té un ambient bastant reservat i auster. La frase de contrast també es presenta en octaves.[3] La secció central està en la major. Una breu transició porta a la tornada de la secció A, que apareix reharmonitzada. Brahms es va referir una vegada a aquest Intermezzo com "la cançó de la meva pena".[1]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Palmer, John. Tres intermezzi per a piano a Allmusic. Consulta el 22-08-2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Geiringer, Karl. Brahms. Su vida y su obra. Madrid: Altalena, 1984, p. 357. ISBN 8474751667. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Dean Hansen, Kelly. «Three Intermezzi for Piano, Op. 117». Listening Guides To The Works of Johannes Brahms. kellydeanhansen.com. [Consulta: 22 agost 2018].
  4. ↑ Les durades de referència dels Tres intermezzi són de la versió enregistrada del pianista Martin Jones. Brahms: Complete Piano Music. Nimbus Records.
  5. ↑ El text en alemany és una traducció de Herder de la cançó escocesa: Schlaf sanft mein Kind, schlaf sanft und schön! Mich dauert’s sehr, dich weinen sehn.
  6. ↑ En català: Balow, la meva nena, jeu i dorm! Em fa pena veure-la plorar.
Fonts
  • Geiringer, Karl. Brahms. Su vida y su obra. Madrid: Altalena, 1984, p. 357. ISBN 8474751667. 
  • Dean Hansen, Kelly. «Three Intermezzi for Piano, Op. 117». Listening Guides To The Works of Johannes Brahms. kellydeanhansen.com. [Consulta: 22 agost 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tres_intermezzi_per_a_piano&oldid=31024949»