Rapsòdies, Op. 79 (Brahms)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióRapsòdies
Johannes Brahms (1833–1897) by Olga von Miller ca 1880.jpg
Brahms cap al 1880 (per Olga von Miller)
Forma musical Sonata
Tonalitat Si menor i sol menor
Compositor J. Brahms
Creació 1879
Nombre de parts d'una obra d'art 2
Catalogació Op. 79
Durada 40'
Dedicat a

Elisabeth von Herzogenberg

  1. Agitato
  2. Molto passionato,
    ma non troppo allegro
Instrumentació piano
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002363909
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Les Rapsòdies, Op. 79, són dues peces per a piano compostes per Johannes Brahms el 1879 durant una estada estiuenca a Pörtschach, quan havia assolit la maduresa musical en la seva carrera. Estan dedicades a la seva amiga, la música i compositora Elisabeth von Herzogenberg. Seguint la seva recomanació, Brahms, que no estava molt d'acord, va canviar el nom d'aquestes sofisticades composicions de Klavierstücke (peces per a piano) per Rapsòdies.[1]

Anàlisi musical[modifica]

Ambdues peces estan estructurades a manera de mini-sonata.

  • Rapsòdia núm. 1: Agitato, en si menor.
  • Rapsòdia núm. 2: Molto passionato, ma non troppo allegro, en sol menor.

Rapsòdia núm. 1[modifica]

És la més gran de les dues, composta amb unes seccions exteriors ràpides en forma sonata que tanquen una secció central lírica i lenta en si major que conclou en una coda final en aquesta mateixa tonalitat.

Té tres temes principals. El primer tema es produeix en les dues parts ràpides, es presenta de forma vehement i dramàtica, i després es pren de nou en forma misteriosa. El segon tema, dolç i malenconiós, precedeix el retorn amenaçador i brillant del primer tema, amb una conclusió fortíssima. La part lenta es manté en un caràcter dolç i cantat. La mà dreta reprodueix molt expressivament una veu en solitari, i una segona línia de suport amb notes llargues. L'última part ràpida és gairebé una repetició de la primera, llevat del final que retorna amb el segon tema, com un eix distant, evanescent.[2]

Rapsòdia núm. 2[modifica]

Aquesta segona rapsòdia és més compacta, escrita en una forma sonata més "convencional".[3]

Sona tan misteriosa com heroica, destacant una sorprenent inestabilitat tonal a la qual es van afegint diferents modulacions força refinades. Podem discernir aproximadament 5 grans parts: una introducció poderosa seguida d'una part més lenta i misteriosa. A continuació, es reprèn la introducció amb una caràcter més suau. Segueix una part extremadament tranquil·la, com uns bassa d'oli, que només se sent destorbat per les petites notes de la mà esquerra. I, a continuació, arriba el gran final, sempre amb aquests petits ecos misteriosos i heroics del principi, que arriben a un final apoteòsic amb un magnífic acord perfecta, en mode menor.

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Rhapsody in B minor – Op. 79 No. 1
Interpretació per Muriel Nguyen Xuan

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Rhapsody in B minor – Op. 79 No. 1
Interpretació per Peter Bispham

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Referències[modifica]

  1. «Rhapsody for piano in B minor, Op. 79 AllMusic».
  2. Johannes Brahms, 2 Rhapsodien op. 79. In: Harenberg Klaviermusikführer, 600 Werke vom Barock bis zur Gegenwart, Meyers, Mannheim 2004, S. 208
  3. Katrin Eich: Die Klavierwerke, Rhapsodien op. 79. In: Brahms-Handbuch, Hrsg. Wolfgang Sandberger, Metzler, Weimar 2009, S. 363

Enllaços externs[modifica]