Clara (pel·lícula de 2008)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaClara
Geliebte Clara Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHelma Sanders-Brahms Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfred Huermer
GuióHelma Sanders-Brahms Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohannes Brahms, Clara Schumann i Robert Schumann Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJürgen Jürges Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBodega Films (França)
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Hongria Modifica el valor a Wikidata
Estrena31 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0177636 Filmaffinity: 966317 Allocine: 138683 Rottentomatoes: m/clara Letterboxd: clara-2008 Allmovie: v474238 TCM: 670377 TMDB.org: 8890 Modifica el valor a Wikidata

Clara (títol original en alemany: Geliebte Clara) és una pel·lícula franco-alemanya-hongaresa de 2008, dirigida per Helma Sanders-Brahms, la seva última pel·lícula abans de morir el 2014. Tracta sobre la vida de la pianista Clara Schumann i el seu matrimoni amb el compositor Robert Schumann. També hi ha la presència del seu amic, Johannes Brahms.[1] La pel·lícula es va doblar al català.[2]

Argument[modifica]

Després d'un concert en el qual interpreta el Concert per a piano de Schumann en la menor a Hamburg, la parella coneixen al jove compositor Johannes Brahms. Poc després Clara i Robert Schumann, amb els dos fills, s'instal·len a Düsseldorf, on Robert ha sigut nomenat director musical. Les exigències de la composició de la seva nova simfonia, la Simfonia renana, genera tensió entre ell i Clara. Brahms presenta un parell de les seves composicions al matrimoni Schumann i queden impressionats pel les seves habilitats com a compositor i pianista. Brahms conviu amb ells i els ajuda amb els nens. El treball amb la Simfonia renana de Schumann continua, però pateix crisis nervioses i cau en l'addicció al fàrmac làudan. Hi ha més tensió en la seva relació amb Clara que està esperant un altre nen. Poc després de l'èxit en l'estrena de la simfonia, Schumann coneix Richartz, un metge que li ofereix ajuda amb els seus problemes de salut.

Schumann veu el talentós Brahms com el seu successor, però Brahms marxa quan s'adona que està enamorat de Clara. A més, els Schumann tenen problemes financers. Schumann intenta suïcidar-se tirant-se al riu Rin; finalment, accepta l'oferiment del Dr. Richartz d'anar al seu sanatori d'Endenich, a Bonn. Brahms retorna per ajudar a Clara amb els nens i els dos viatgen fent concerts per recaptar diners mentre Schumann segueix tancat al sanatori. Clara i Brahms viatge a Bonn, on es diuen adeu. Després de la mort de Robert, Brahms i Clara s'adonen que la seva relació no funcionarà. Finalment, Brahms aconsegueix un altre èxit amb l'estrena del seu Concert per a piano núm. 1, amb Clara com a solista.

Repartiment[modifica]

  • Martina Gedeck: Clara Schumann
  • Pascal Greggory: Robert Schumann
  • Malik Zidi: Johannes Brahms
  • Aline Annessy: Elise Schumann
  • Brigitte Annessy: Bertha
  • Marine Annessy: Eugenie Schumann
  • Sascha Caparros: Ludwig Schumann
  • Clara Eichinger: Marie Schumann
  • Béla Fesztbaum: Canvi
  • Christine Oesterlein: Henriette
  • Péter Takátsy: Wazielewski
  • Walter Theil: Richartz

Recepció crítica[modifica]

A l'Encyclopedia of International Film apareix una crítica: «La pel·lícula pateix no només de l'ús de la càmera estàtica, sinó especialment en la interpretació de Robert Schumann».

Referències[modifica]

  1. «Geliebte Clara». imdb.com, 4 December 2008. [Consulta: 26 octubre 2017].
  2. «Clara». Ésadir.cat. [Consulta: 27 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]