Julius Otto Grimm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulius Otto Grimm
Julius Otto Grimm.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1827 Modifica el valor a Wikidata
Pärnu (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Münster Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra i pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: 3e46b30c-fd29-4161-8f3d-f5a7c91530ad IMSLP: Category:Grimm,_Julius_Otto Modifica els identificadors a Wikidata

Julius Otto Grimm (6 de març de 1827 a Pernau, Livònia, actualment Pärnu, Estònia – 7 de desembre de 1903 a Münster) era un compositor, director i músic de Westphalia. És més recordat per ser un dels millors amics de Johannes Brahms, que va conèixer a Leipzig l'any 1853.[1]

Vida[modifica]

Estudià filologia i filosofia a la Universitat de Tartu (llavors Universitat de Dorpat),  i va acabar els exàmens el 1848. Llavors va començar la seva carrera i avocation com a tutor a Sant Petersburg. En aquella època va començar a crear les seves primeres composicions. Realitzà altres estudis a Dresden de 1851/2.

El 1855, va entrar de professor de música i director de cor a Göttingen. Cinc anys més tard, el 1860 va acceptar el càrrec de director del Musikverein (Associació de Música) de Münster. Entre els seus alumnes tingué el saxò Isidor Seiss.[2] Durant els seus 40 anys d'activitat a Münster va rebre molts honors i reconeixements.[3] Va rebre un doctorat honoris causa el 1897.[4]

A la seva mort entre els seus papers es van trobar "centenars de cartes de Madame Schumann, Brahms i Joachim", molts dels manuscrits de Brahms (presumiblement) que els havia donat com a regal, incloent la Sonata de piano núm. 1, Op. 1, una cançó de l'Op. 3, i la Missa Canonica de Brahms, una missa inacabada que van formar part dels Motets op. 74 (i que han estat enregistrats).[5]

Les seves composicions inclouen una sonata per a violí en la major, tres suites, i una simfonia en re menor, el seu opus 19, publicat el 1875.[6] Una de les suites de Grimm, el seu opus 10, en forma de cànon, té una bona valoració i s'ha descrit en detall en una entrevista (d'una interpretació de la Simfonia Boston dirigida per Theodore Thomas, el març de 1869) en la revista de John Sullivan Dwight.[7]

Referències[modifica]

  1. [Julius Otto Grimm, p. 36, a Google Books ]. ISBN 0-19-924773-0. OCLC 36316001. 
  2. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1580. (ISBN-84-239-4554-5)
  3. Falta indicar la publicació . Franz-Josef Jakobi.
  4. [1]. OCLC 752566. 
  5. Falta indicar la publicació .
  6. [Julius Otto Grimm, p. 7, a Google Books ]. 
  7. Dwight, John Sullivan (1871-published journal). Dwight's Journal of Music: A Paper of Art and Literature, volumes 29-30, 1869-71 a Google Books. Houghton, Mifflin. 29(1): 6 (March 27, 1869).

Enllaços externs[modifica]