Càncer de fetge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaCàncer de fetge
Big Liver Tumor.JPG
Tumor del lòbul esquerre del fetge en un home de 50 anys
Tipustumor hepàtic, hepatopatia, rare hepatic and biliary tract tumor (en) Tradueix, liver neoplasm (en) Tradueix, hepatobiliary system cancer (en) Tradueix i càncer endocrí Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesicterícia, dolor abdominal, pèrdua de pes i hepatomegàlia Modifica el valor a Wikidata
Exàmenstomografia computada, ecografia, imatge per ressonància magnètica, colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica, colangiografia transhepàtica percutània, colangiopancreatografia per ressonància magnètica, biòpsia hepàtica i anàlisi de sang Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciófetge Modifica el valor a Wikidata
Causat percirrosi hepàtica i aflatoxina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10C22.9
CIM-9155.2
Recursos externs
OMIM114550 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024620, C0345904 i C0854795 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3571 Modifica el valor a Wikidata

El càncer hepàtic és un tipus de càncer que sorgeix al fetge, ja sigui com a:

  • Tumor primari: que són els tumors que s'originen en el fetge i són força agressius.[1] Acostumen a formar una massa central única. En ells, les mutacions de la proteïna p53 estan presents amb molta freqüència.[2] Les seves metàstasis tendeixen a afectar pulmó, ganglis limfàtics, os i cervell.[3]
  • Tumor procedent d'altres òrgans: són més freqüents que els tumors primaris i es produeixen quan el tumor es dissemina a través dels vasos sanguinis des d'una localització diferent i metastatitza el fetge. Habitualment són multifocals i perifèrics. Els càncers primitius que poden causar-los són molts, però predominen els del tracte digestiu, la mama, el pulmó i el pàncrees.[4]

El càncer de fetge és la cinquena neoplàsia maligna més comuna, representant el 7% de totes elles i sent la segona causa de mort global per càncer, amb una taxa de supervivència del 18% als 5 anys del diagnòstic (2018).

Tipus de càncer de fetge[modifica]

  • Carcinoma hepatocel·lular (hepatocarcinoma): és el tipus més freqüent de càncer de fetge, ja que constitueix un 80 o 90% de tots els casos de càncer hepàtic primari i és el quart càncer amb major incidència mundial.[5] Acostuma a desenvolupar-se a partir d'una hepatopatia preexistent,[6] en particular la cirrosi.[7] La classificació pronòstica i d'estadiatge BCLC (Barcelona Clinic Liver Cancer) de 2012, una de les més emprades avui dia, divideix als pacients amb aquest càncer en cinc categories d'acord als seus trets clínics i a les característiques radiològiques del tumor (molt inicial, inicial, intermedi, avençat i terminal).[8] En alguns casos molt singulars es pot confondre amb una hiperplàsia nodular focal hepàtica.[9] Excepcionalment, la seva primera manifestació és una hemorràgia intraperitoneal massiva.[10] La seva incidència a l'Estat espanyol, segons dades de l'any 2017, és de 17 casos/100.000 habitants (homes) i 6,5/100.000 (dones).
  • Carcinoma colangiocel·lular (colangiocarcinoma): originat als conductes biliars.[11] Durant els darrers anys s'ha evidenciat la seva relació amb determinades hepatitis víriques en un considerable nombre de casos.[12] Els colangiocarcinomes que es formen a la regió perililar hepàtica reben el nom de tumors de Klatskin[13] i quan presenten immunohistoquimicament una sobreexpressió de la proteïna Prdx1 solen tenir mal pronòstic.[14]
  • Carcinoma combinat colangiocel·lular/hepatocel·lular: variant infreqüent amb característiques histològiques i clíniques singulars.[15] Té un pronòstic pitjor que el corresponent a un hepatocarcinoma o a un colangiocarcinoma per separat.[16]
  • Càncer metastàtic: càncer que s'origina en una altra part del cos, com ara el pulmó o el còlon, i que per regla general colonitza el fetge per via hematògena.[17]
  • Hepatoblastoma: és un càncer hepàtic que es veu sobretot en nens.[18] Un 5% dels hepatoblastomes està associat a síndromes genètiques de sobrecreixement, com -per exemple- la d'hemihipertròfia o la de Beckwith-Wiedemann.[19] Té una incidència de 1,2 casos/1.000.000 i afecta sobretot a menors de 3 anys, manifestant-se quasi sempre com una gran massa intrabdominal amb un alt nivell sèric d'alfa-fetoproteïna.[20] La taxa de supervivència a 5 anys d'aquest tumor és, aproximadament d'un 80% als països desenvolupats.[21] És molt infreqüent la seva aparició en adults.[22]
  • Angiosarcoma hepàtic: representa el 0,1-2% dels tumors primaris del fetge i té un pronòstic infaust.[23]
  • Cistoadenocarcinoma hepàtic: rara neoplàsia maligna quística del fetge que té el seu origen en l'epiteli biliar.[24]
  • Leiomiosarcoma hepàtic: és un tumor extremadament inhabitual, de lenta evolució i curs insidiós.[25] La majoria d'ells es diagnostiquen en una fase molt avençada.[26]
  • Carcinoma mixt adenoneuroendocrí hepàtic: aquest càncer es caracteritza per la presència simultània d'un component glandular exocrí i un component neuroendocrí. La seva presentació com a tumor primari del fetge és gairebé insòlita.[27]
  • Limfoma hepàtic primari: és una variant tumoral amb una incidència baixíssima (només el 0,016% de tots els limfomes no-Hodgkin).[28]

Causes del càncer hepàtic[modifica]

No es coneixen les causes exactes del càncer de fetge, però es coneixen certs factors clarament implicats en l'aparició d'aquest càncer:

  • Hepatitis: és el factor que origina més càncers de fetge, en especial i per diversos motius les hepatitis cròniques pels virus B i C.[29][30]
  • Cirrosi: és el segon factor principal del càncer hepàtic.
  • Fetge gras no alcohòlic: al llarg de les darreres dècades s'ha observat un increment significatiu del nombre d'hepatocarcinomes en pacients no cirròtics amb aquesta condició, sobretot si presenten esteatohepatitis no alcohòlica.[31]
  • Hemocromatosi: és una malaltia hepàtica que pot derivar en càncer.[32]
  • Aflatoxines: l'exposició a aquestes substàncies cancerígenes és altament perillosa pels individus portadors d'una hepatitis B o C.[33] La seva alta capacitat mutagènica[34] fa que siguin considerades una causa tòxica important de hepatocarcinomes d'etiologia ambiental i professional.[35]
  • Clorur de vinil: té una relació genotòxica amb l'angiosarcoma hepàtic de caràcter ocupacional.[36]
  • Pesticides: el lindà i el DDT, particularment, s'associen a la carcinogènesi hepàtica.[37]
  • Esquistosomosi crònica: la infecció hepàtica pels esquistosomes indueix el desenvolupament de fibrosi periportal i d'hepatocarcinomes, inclús en individus sense altres factors de risc.[38]
  • Clonorquiosi: C.sinensis és una important causa de colangiocarcinomes a moltes zones d'Àsia.[39]
  • Arsènic: el contacte perllongat amb l'arsènic inorgànic, sigui d'origen ambiental, nutricional o medicamentós, incrementa les possibilitats de sofrir un càncer de fetge.[40]
  • Colangitis biliar primària: les persones amb aquesta malaltia autoimmunitària que no responen a la medicació convencional poden presentar una neoplàsia hepàtica.[41]
  • Litiasi intrahepàtica: està associada de forma directa amb la gènesi dels colangiocarcinomes, amb independència de la seva etiologia.[42]
  • Tirosinèmia tipus I (tirosinèmia hepatorenal):[43] en alguns dels malalts que tenen aquest trastorn genètic autosòmic recessiu apareix un hepatocarcinoma o, amb menys freqüència, una inusual neoplàsia de característiques mixtes hepatocarcinoma/hepatoblastoma.[44]
  • Poliposi adenomatosa familiar: el risc d'aparició d'un hepatoblastoma en els nens amb aquesta patologia hereditària, provocada per una mutació en el gen APC,[45] és significativament alt.[46]
  • Predisposició genètica: Segons estudis experimentals en models murins, l'existència de determinats polimorfismes de nucleòtids simples en un subjecte augmenta la seva susceptibilitat de cara a patir o no un càncer hepàtic.[47]

L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,69% de les defuncions per càncer de fetge als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 56,08% es produïren en individus de 65 anys o més.[48]

Símptomes del càncer de fetge[modifica]

No hi ha uns símptomes específics, ja que hi ha una simptomatologia clínica comuna que apareix en diverses malalties de l'aparell digestiu com ara hepatitis, pancreatitis, colecistitis, etc.

De vegades pot aparèixer un bony al costat dret de l'abdomen a causa del creixement del fetge (hepatomegàlia), que pot anar acompanyat de dolor irradiat cap a la part dreta de l'esquena. Altres vegades la bilis no es pot eliminar adequadament i s'acumula a la sang, donant un color groc a la pell (icterícia).

També poden haver-hi altres símptomes més generals com abdominàlgia, nàusees i vòmits, febre, augment de les transaminases, prurigen, pèrdua d'apetit, pèrdua inexplicable de pes i gran cansament.

Tractament[modifica]

A grans trets, les opcions terapèutiques del càncer hepàtic són cirurgia (la resecció del fetge està indicada només si l'afectació cancerosa no supera el 50% de l'òrgan i la resta d'ell no presenta cap patologia greu),[49] quimioteràpia i trasplantament de fetge.[50] En certs casos i com a procediment pal·liatiu, pot estar indicada l'embolització química selectiva del tumor.[51] L'ablació per radiofreqüència dels hepatocarcinomes en fase inicial pot ser una bona opció terapèutica,[52] tot i que és un procediment no exempt de controvèrsia.[53] Els recents avenços de la biologia molecular i els prometedors resultats de diversos assajos clínics han fet possible considerar la immunoteràpia una alternativa factible per tractar els hepatocarcinomes en un futur proper.[54][55] En aquells casos en els que no hi ha una funció hepàtica marcadament alterada i l'estat general del pacient està preservat, es recomana el tractament amb lenvatinib (un inhibidor dels receptors de la tirosina-cinasa)[56] o sorafenib.[57] Ara per ara, només el sorafenib (un inhibidor multicinasa d'acció antiproliferativa i antiangiogènica que s'administra per via oral)[58] ha demostrat ser capaç d'augmentar la supervivència dels malalts amb un hepatocarcinoma d'estadi BCLC mitjà-alt.[59] L'ús d'un altre inhibidor multicinasa més potent, el regorafenib (Stivarga®),[60] com a fàrmac de segona línia per tractar els hepatocarcinomes prèviament tolerants al sorafenib, va ser aprovat per la FDA l'abril de 2017 i per l'EMA l'agost del mateix any.[61][62]

Referències[modifica]

  1. ↑ González Muñoz, JI «Tumores primarios de hígado: Estudio morfológico, clínico e inmunohistoquímico -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Medicina, UCM, 1995; Des, pàgs: 232 [Consulta: 10 febrer 2020].
  2. ↑ Nault JC, Cheng AL, Sangro B, Llovet JM «Milestones in the pathogenesis and management of primary liver càncer» (en anglès). J Hepatol, 2020 Feb; 72 (2), pp: 209-214. DOI: 10.1016/j.jhep.2019.11.006. ISSN: 1600-0641. PMID: 31954486 [Consulta: 25 gener 2020].
  3. ↑ Wu W, He X, Andayani D, Yang L, et al «Pattern of distant extrahepatic metastases in primary liver cancer: a SEER based study» (en anglès). J Cancer, 2017 Jul 21; 8 (12), pp: 2312-2318. DOI: 10.7150/jca.19056. PMC: 5560150. PMID: 28819435 [Consulta: 4 febrer 2020].
  4. ↑ Herrine, SK «Metástasis tumorales hepáticas» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Maig (rev), pàgs: 4 [Consulta: 30 gener 2020].
  5. ↑ PDQ Screening and Prevention Editorial Board «Liver (Hepatocellular) Cancer Screening (PDQ®): Health Professional Version» (en anglès). PDQ Cancer Information Summaries [Internet]. Bethesda (MD): National Cancer Institute, 2020 Feb 21; NBK65785, pàgs: 8. PMID: 26389228 [Consulta: 27 febrer 2020].
  6. ↑ Iñarrairaegui, M «El hepatocarcinoma» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2016 Maig-Ag; 39 (2), pp: 179-180. ISSN 1137-6627. DOI: 10.23938/ASSN.0275. PMID: 27599946 [Consulta: 21 gener 2020].
  7. ↑ Colina, F; Ibarrola, C; López-Alonso, G; Pérez-Barrios, A «Protocolo y guía para el diagnóstico histopatológico de carcinoma hepatocelular» (en castellà). Rev Esp Patol, 2007; 40 (3), pp: 147-160. ISSN 1699-8855. DOI: 10.1016/S1699-8855(07)70072-7 [Consulta: 21 gener 2020].
  8. ↑ Forner A, Reig M, Varela M, Burrel M, et al «Diagnóstico y tratamiento del carcinoma hepatocelular. Actualización del documento de consenso de la AEEH, SEOM, SERAM, SERVEI y SETH» (en castellà). Med Clin (Barc), 2016 Jun 3; 146 (11), pp: 511.e1-511.e22. ISSN 0025-7753. DOI: 10.1016/j.medcli.2016.01.028. PMID: 26971984 [Consulta: 23 gener 2020].
  9. ↑ Yáñez López J, Blanco Rodríguez M, Souto Ruzo J, Gómez Gutiérrez M, et al «Hepatocarcinoma simulando hiperplasia nodular focal» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2008 Feb; 100 (2). ISSN 1130-0108, pp: 111-113. DOI: 10.4321/s1130-01082008000200014. PMID: 18366274 [Consulta: 27 gener 2020].
  10. ↑ Janeiro C, Santos R, Teixeira J, Mesquita P, et al «In the Beginning ... It was Already the End» (en anglès). GE Port J Gastroenterol, 2020 Gen; 27 (1), pp: 43-46. DOI: 10.1159/000499979. PMC: 6959100. PMID: 31970240 [Consulta: 30 gener 2020].
  11. ↑ Blechacz, B «Cholangiocarcinoma: Current Knowledge and New Developments» (en anglès). Gut Liver, 2017 Gen 15; 11 (1), pp: 13-26. DOI: 10.5009/gnl15568. PMC: 5221857. PMID: 27928095 [Consulta: 21 gener 2020].
  12. ↑ Gatto M, Alvaro D «Cholangiocarcinoma: risk factors and clinical presentation» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2010 Abr; 14 (4), pp: 363-367. ISSN: 2284-0729. PMID: 20496549 [Consulta: 8 febrer 2020].
  13. ↑ Hidalgo Méndez, F «Colangiocarcinoma hiliar (tumor de Klatskin)» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2014 Feb; 7 (1), pp: 69-72. DOI: 10.4321/S1699-695X2014000100013. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 21 gener 2020].
  14. ↑ Zhou J, Shen W, He X, Qian J, et al «Overexpression of Prdx1 in hilar cholangiocarcinoma: a predictor for recurrence and prognosis» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2015 Set 1; 8 (9), pp: 9863-9874. ISSN: 1936-2625. PMC: 4637781. PMID: 26617696 [Consulta: 16 febrer 2020].
  15. ↑ Hu J, Yuan R, Huang C, Shao J, et al «Double primary hepatic cancer (hepatocellular carcinoma and intrahepatic cholangiocarcinoma) originating from hepatic progenitor cell: a case report and review of the literature» (en anglès). World J Surg Oncol, 2016 Ag 17; 14 (1), pp: 218. DOI: 10.1186/s12957-016-0974-6. PMC: 4989533. PMID: 27535234 [Consulta: 21 gener 2020].
  16. ↑ Stavraka C, Rush H, Ross P «Combined hepatocellular cholangiocarcinoma (cHCC-CC): an update of genetics, molecular biology, and therapeutic interventions» (en anglès). J Hepatocell Carcinoma, 2018 Des 28; 6, pp: 11-21. DOI: 10.2147/JHC.S159805. PMC: 6312394. PMID: 30643759 [Consulta: 4 febrer 2020].
  17. ↑ Griscom JT, Wolf PS «Cancer, Liver Metastasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 19; NBK553118 (rev), pàgs: 7. PMID: 31971757 [Consulta: 25 gener 2020].
  18. ↑ Musick SR, Babiker HM «Cancer, Hepatoblastoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Nov 12; NBK534795 (rev), pàgs: 5. PMID: 30521216 [Consulta: 21 gener 2020].
  19. ↑ Czauderna, P; Perilongo, G «Hepatoblastoma» (en anglès). Orphanet, 2015 Jul; ORPHA:449 (rev), págs: 4 [Consulta: 27 gener 2020].
  20. ↑ UniProt «Alpha-fetoprotein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P02771 -FETA_HUMAN- (rev), pàgs: 14 [Consulta: 16 febrer 2020].
  21. ↑ Yang T, Whitlock RS, Vasudevan SA «Surgical Management of Hepatoblastoma and Recent Advances» (en anglès). Cancers (Basel), 2019 Des 4; 11 (12), pii: E1944. PMID: 31817219. DOI: 10.3390/cancers11121944. PMC: 6966548 [Consulta: 15 febrer 2020].
  22. ↑ Goikoetxea Urdiain A, Sánchez Acedo P, Mateo Retuerta J, Tarifa Castilla A, et al «Hepatoblastoma del adulto. Presentación de un caso» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2016 Maig-Ag; 39 (2), pp: 301-304. ISSN 1137-6627. DOI: 10.23938/ASSN.0264. PMID: 27599957 [Consulta: 15 febrer 2020].
  23. ↑ Kumar A, Sharma B, Samant H «Cancer, Liver Angiosarcoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 2; NBK538224 (rev), pàgs: 5. PMID: 30855812 [Consulta: 21 gener 2020].
  24. ↑ Bernardos García, C; Alarcón del Agua, I; Casado Maestre, MD; Serrano Borrero, I; Álamo Martínez, JM «Cistoadenocarcinoma hepático. Diagnóstico diferencial de tumores quísticos hepáticos» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2009 Maig; 101 (5), pp: 369-370. ISSN 1130-0108 [Consulta: 21 gener 2020].
  25. ↑ Feretis, T; Kostakis, ID; Damaskos, C; Garmpis, N; et al «Primary Hepatic Leiomyosarcoma: a Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Acta medica (Hradec Králové), 2018; 61 (4), pp: 153-157. ISSN 1211-4286. DOI: 10.14712/18059694.2018.135 [Consulta: 3 febrer 2020].
  26. ↑ Coronel Ruilova, JM; Zúñiga Bohórquez, JE; Cabezas Barragán, LA «Leiomiosarcoma hepático primario. Reporte de un caso» (en castellà). Rev Cas Rep, 2016 Jul-Des; 2 (2), pp: 35-43. ISSN 2462-8522. DOI: 10.15446/cr [Consulta: 23 gener 2020].
  27. ↑ Yang JJ, Li ZP, Luo CL, Du Y, et al «Mixed adenoneuroendocrine carcinoma of the liver: A rare case report» (en anglès). Mol Clin Oncol, 2020 Feb; 12 (2), pp: 148-154. DOI: 10.3892/mco.2019.1962. PMC: 6951250. PMID: 31929886 [Consulta: 30 gener 2020].
  28. ↑ Patel TS, Malvania R, Shah MC, Shah MJ, Gami AG «Primary hepatic lymphoma: A case report» (en anglès). J Cytol, 2015 Gen-Mar; 32 (1), pp: 36-38. DOI: 10.4103/0970-9371.155232. PMC: 4408677. PMID: 25948944 [Consulta: 10 febrer 2020].
  29. ↑ Mani SKK, Andrisani O «Hepatitis B Virus-Associated Hepatocellular Carcinoma and Hepatic Cancer Stem Cells» (en anglès). Genes (Basel), 2018 Mar 2; 9 (3), pii: E137. DOI: 10.3390/genes9030137. PMC: 5867858. PMID: 29498629 [Consulta: 17 febrer 2020].
  30. ↑ Zheng Y, Hlady RA, Joyce BT, Robertson KD, et al «DNA methylation of individual repetitive elements in hepatitis C virus infection-induced hepatocellular carcinoma» (en anglès). Clin Epigenètics, 2019 Oct 21; 11 (1), pp: 145. DOI: 10.1186/s13148-019-0733-y. PMC: 6802191. PMID: 31639042 [Consulta: 17 febrer 2020].
  31. ↑ Cholankeril G, Patel R, Khurana S, Satapathy SK «Hepatocellular carcinoma in non-alcoholic steatohepatitis: Current knowledge and implications for management» (en anglès). World J Hepatol, 2017 Abr 18; 9 (11), pp: 533-543. DOI: 10.4254/wjh.v9.i11.533. PMC: 5395802. PMID: 28469809 [Consulta: 25 gener 2020].
  32. ↑ Pellisé, M; González-Abraldes, J; Navasa, M; Miquel, R; Bruguera, M «Carcinoma hepatocelular en una paciente afectada de hemocromatosis hereditaria sin cirrosis» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2001 Gen; 24 (3), pp: 132-134. ISSN 0210-5705. DOI: 10.1016/S0210-5705(01)70139-2 [Consulta: 21 gener 2020].
  33. ↑ Wild CP, Miller JD, Groopman JD (Eds.) «Effects of aflatoxins on aflatoxicosis and liver cancer» (en anglès). A: Mycotoxin Control in Low and Middle-Income Countries, Chap. 3. International Agency for Research on Cancer, 2015; IARC Working Group Reports 9, NBK350562, pàgs: 4 [Consulta: 21 gener 2020].
  34. ↑ Urrego Novoa, JR; Díaz, GJ «Aflatoxinas: Mecanismos de toxicidad en la etiología de cáncer hepático celular» (en castellà). Rev Fac Med Univ Nac Colomb, 2006 Jun; 54 (2), pp: 108-116. ISSN 0120-0011 [Consulta: 18 febrer 2020].
  35. ↑ Kew, MC «Aflatoxins as a cause of hepatocellular carcinoma» (en anglès). J Gastrointestin Liver Dis, 2013 Set; 22 (3), pp: 305-310. DOI: 1842-1121. ISSN: 1842-1121. PMID: 24078988 [Consulta: 18 febrer 2020].
  36. ↑ Mark L, Delmore F, Creech JL Jr, Ogden LL II, et al «Clinical and morphologic features of hepatic angiosarcoma in vinyl chloride workers» (en anglès). Cancer, 1976 Gen; 37 (1), pp: 149-163. ISSN 1097-0142. DOI: 10.1002/1097-0142(197601)37:1<149::aid-cncr2820370122>3.0.co;2-7. PMID: 942881 [Consulta: 22 gener 2020].
  37. ↑ VoPham T, Bertrand KA, Hart JE, Laden F, et al «Pesticide exposure and liver cancer: a review» (en anglès). Cancer Causes Control, 2017 Mar; 28 (3), pp: 177-190. DOI: 10.1007/s10552-017-0854-6. PMC: 5336347. PMID: 28194594 [Consulta: 26 gener 2020].
  38. ↑ Filgueira NA, Saraiva CMA, Jucá NT, Bezerra MF, Lacerda CM «Schistosomal liver fibrosis and hepatocellular carcinoma - case series of patients submitted to liver transplantation» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2018 Jul-Ag; 22 (4), pp: 352-354. ISSN 1678-4391. DOI: 10.1016/j.bjid.2018.06.001. PMID: 30017854 [Consulta: 25 gener 2020].
  39. ↑ Kim TS, Pak JH, Kim JB, Bahk YY «Clonorchis sinensis, an oriental liver fluke, as a human biological agent of cholangiocarcinoma: a brief review» (en anglès). BMB Rep, 2016 Nov; 49 (11), pp: 590-597. ISSN . PMC: 5346318. PMID: 27418285 [Consulta: 25 gener 2020].
  40. ↑ Liu J, Waalkes MP «Liver is a Target of Arsenic Carcinogenesis» (en anglès). Toxicol Sci, 2008 Set; 105 (1), pp: 24-32. DOI: 10.1093/toxsci/kfn120. PMC: 2734307. PMID: 18566022 [Consulta: 23 gener 2020].
  41. ↑ Domínguez, M «La colangitis biliar primaria sí es factor de riesgo para cáncer de hígado» (en castellà). Redaccionmedica.com, 2019; Feb 22, págs: 3 [Consulta: 21 gener 2020].
  42. ↑ Kim HJ, Kim JS, Joo MK, Lee BJ, et al «Hepatolithiasis and intrahepatic cholangiocarcinoma: A review» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Des 28; 21 (48), pp: 13418-13431. DOI: 10.3748/wjg.v21.i48.13418. PMC: 4690170. PMID: 26730152 [Consulta: 8 febrer 2020].
  43. ↑ Sniderman King L, Trahms C, Scott CR «Tyrosinemia Type I» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2017 Maig 25; NBK1515 (rev), pàgs: 22. PMID: 20301688 [Consulta: 18 febrer 2020].
  44. ↑ Chinsky JM, Singh R, Ficicioglu C, van Karnebeek CDM, et al «Diagnosis and treatment of tyrosinemia type I: a US and Canadian consensus group review and recommendations» (en anglès). Genet Med, 2017 Des; 19 (12), pp: 1380. DOI: 10.1038/gim.2017.101. PMC: 5729346. PMID: 28771246 [Consulta: 18 febrer 2020].
  45. ↑ Aoki K, Taketo MM «Adenomatous polyposis coli (APC): a multi-functional tumor suppressor gene» (en anglès). J Cell Sci, 2007 Oct 1; 120 (Pt 19), pp: 3327-3335. DOI: 10.1242/jcs.03485. ISSN: 1477-9137. PMID: 17881494 [Consulta: 2 març 2020].
  46. ↑ Giardiello FM, Petersen GM, Brensinger JD, Luce MC, et al «Hepatoblastoma and APC gene mutation in familial adenomatous polyposis» (en anglès). Gut, 1996 Des; 39 (6), pp: 867-869. DOI: 10.1136/gut.39.6.867. PMC: 1383462. PMID: 9038672 [Consulta: 2 març 2020].
  47. ↑ Pascale RM, Simile MM, Peitta G, Seddaiu MA, et al «Experimental Models to Define the Genetic Predisposition to Liver Cancer» (en anglès). Cancers (Basel), 2019 Set 27; 11 (10), pii: E1450. DOI: 10.3390/cancers11101450. PMC: 6826893. PMID: 31569678 [Consulta: 27 febrer 2020].
  48. ↑ «USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 27 febrer 2015].
  49. ↑ Healthwise «Resección hepàtica» (en castellà). Cigna International, 2017; Maig 3, pàgs: 3 [Consulta: 30 gener 2020].
  50. ↑ European Association for the Study of the Liver «EASL Clinical Practice Guidelines: Liver transplantation» (en anglès). J Hepatol, 2016 Feb; 64 (2), pp: 433-485. ISSN 0168-8278. DOI: 10.1016/j.jhep.2015.10.006. PMID: 26597456 [Consulta: 21 gener 2020].
  51. ↑ Rammohan A, Sathyanesan J, Ramaswami S, Lakshmanan A, et al «Embolization of liver tumors: Past, present and future» (en anglès). World J Radiol, 2012 Set 28; 4 (9), pp: 405-412. DOI: 10.4329/wjr.v4.i9.405. PMC: 3460228. PMID: 23024842 [Consulta: 23 gener 2020].
  52. ↑ Casadei Gardini A, Marisi G, Canale M, Foschi FG, et al «Radiofrequency ablation of hepatocellular carcinoma: a meta-analysis of overall survival and recurrence-free survival» (en anglès). Onco Targets Ther, 2018 Oct 5; 11, pp: 6555-6567. DOI: 10.2147/OTT.S170836. PMC: 6178942. PMID: 30323628 [Consulta: 16 febrer 2020].
  53. ↑ Forner A, Da Fonseca LG, Díaz-González Á, Sanduzzi-Zamparelli M, et al «Controversies in the management of hepatocellular carcinoma» (en anglès). JHEP Rep, 2019 Mar 18; 1 (1), pp: 17-29. DOI: 10.1016/j.jhepr.2019.02.003. PMC: 7001551. PMID: 32039350 [Consulta: 16 febrer 2020].
  54. ↑ Johnston MP, Khakoo SI «Immunotherapy for hepatocellular carcinoma: Current and future» (en anglès). World J Gastroenterol, 2019 Jun 28; 25 (24), pp: 2977-2989. DOI: 10.3748/wjg.v25.i24.2977. PMC: 6603808. PMID: 31293335 [Consulta: 26 gener 2020].
  55. ↑ Jiang Y, Han QJ, Zhang J «Hepatocellular carcinoma: Mechanisms of progression and immunotherapy» (en anglès). World J Gastroenterol, 2019 Jul 7; 25 (25), pp: 3151-3167. DOI: 10.3748/wjg.v25.i25.3151. PMC: 6626719. PMID: 31333308 [Consulta: 26 gener 2020].
  56. ↑ PubChem «Lenvatinib» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Feb 29; Compound Summary CID 9823820 (rev), pàgs: 39 [Consulta: 8 març 2020].
  57. ↑ Rimassa L, Pressiani T, Merle P «Systemic Treatment Options in Hepatocellular Carcinoma» (en anglès). Liver Cancer, 2019 Nov; 8 (6), pp: 427-446. DOI: 10.1159/000499765. ISSN: 1664-5553. PMID: 31799201 [Consulta: 8 març 2020].
  58. ↑ PubChem «Sorafenib» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Gen 18; Compound Summary CID 216239 (rev), pàgs: 60 [Consulta: 26 gener 2020].
  59. ↑ Raoul JL, Kudo M, Finn RS, Edeline J, et al «Systemic therapy for intermediate and advanced hepatocellular carcinoma: Sorafenib and beyond» (en anglès). Cancer Treat Rev, 2018 Jul; 68, pp: 16-24. DOI: 10.1016/j.ctrv.2018.05.006. ISSN: 1532-1967. PMID: 29783126 [Consulta: 26 gener 2020].
  60. ↑ PubChem «Regorafenib» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Feb 1; Compound Summary CID 11167602 (rev), pàgs: 47 [Consulta: 3 gener 2020].
  61. ↑ EMA «Stivarga: Procedural steps taken and scientific information after the authorisation» (en anglès). EMA/561428, 2019, pàgs: 12 [Consulta: 3 gener 2020].
  62. ↑ Vogel A, Saborowski A «Current strategies for the treatment of intermediate and advanced hepatocellular carcinoma» (en anglès). Cancer Treat Rev, 2020 Gen; 82, pp: 101946. DOI: 10.1016/j.ctrv.2019.101946. ISSN: 1532-1967. PMID: 31830641 [Consulta: 8 març 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càncer de fetge
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Càncer_de_fetge&oldid=24331912»