DDT

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'insecticida. Vegeu-ne altres significats a «DDT (desambiguació)».
DDT
Estructura química de DDT
DDT-from-xtal-3D-balls.png
DDT-from-xtal-3D-vdW.png
Noms
Nom IUPAC
1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)età
Identificadors
50-29-3 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:16130 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL416898 N
ChemSpider 2928 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG D07367 Symbol OK.svg1
PubChem 3036
UNII CIW5S16655 Symbol OK.svg1
Propietats
C14H9Cl5
Massa molar 354,48 g·mol−1
Densitat 0,99 g/cm3[1]
Punt de fusió 108,5 °C (227,3 °F; 381,6 K)
Punt d'ebullició 260 °C (500 °F; 533 K) (es descompon)
1 μg·−1 (20 °C)[2]
Perills
Principals perills Tòxic, perillós per al medi ambient, carcinogènic
Classificació CEE Tòxic T Perillós per al medi ambient (N) N
Frases R R25 R40 R48/25 R50/53
Frases S S1/2 S22 S36/37 S45 S60 S61
NFPA 704
codi d'inflamabilitat 2: Ha de ser escalfat moderadament o exposar-se a temperatures altes abans que ocorri la ignició. Punt d'inflamació entre 38 i 93 °C (100 i 200 °F). Per exemple, el combustible dièsel Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 72–77 °C; 162–171 °F; 345–350 K [3]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
250 mg/kg (conill, oral)
87 mg/kg (rata, oral)
250 mg/kg (rata, oral)
135 mg/kg (ratolí, oral)
150 mg/kg (conillet d'índies, oral)[4]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 1 mg/m3 [skin][3]
LER (recomanat)
Ca TWA 0,5 mg/m3[3]
500 mg/m3[3]
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard va arribar l'ús agrícola i forestal. A la dècada de 1970 diversos estudis posaren al descobert l'efecte negatiu sobre la salut de les persones així com dins de les poblacions d'animals degut a la seva bioacumulació. Diverses normatives sobre la seva fabricació i comercialització sorgiren i actualment el seu ús es troba molt restringit legalment.

Efectes[modifica | modifica el codi]

El DDT és un compost liposoluble, és a dir, que s'acumula en els teixits grassos; a més, és persistent, ja que triga generacions a desaparèixer i a sobre es transmet en la cadena tròfica. Al llibre "Primavera silenciosa" de Rachel Carson editat el 1962, va iniciar aquesta polèmica enumerant tots els problemes ambientals que tenia aquest pesticida i, fins i tot deia que si se seguia utilitzant el DDT s'acabarien extingint tots els ocells del planeta.

El DDT actua com un imitador de l'estrogen i pot provocar alteracions al sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor i sistema immunològic. També afecta al sistema nerviós perifèric, sistema nerviós central i al fetge. Està catalogat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com un ingredient actiu de classe II (moderadament perillós). Segons la IARC i l'Environmental Protection Agency es tracta d'un probable agent carcinogènic.[5]

Ús del DDT[modifica | modifica el codi]

Actualment el DDT s'utilitza en la fabricació d'un insecticida que es diu dicofol. També està permès en el "control de vectors" per combatre la malària. D'acord a la Convenció d'Estocolm de contaminants orgànics persistents (Stockholm Convention on Persistent Organic Pollutants, POPs), que havia de ser efectiva el 2004 l'ús de DDT s'havia de reduir i en darrer terme ser eliminat.[5] Tot i així l'OMS encara el considera un bon agent de control per aquelles regions on la malària és endèmica.

DDT a Espanya[modifica | modifica el codi]

Encara hi ha fàbriques que al produir dicofol i utilitzar aquest producte com a intermediari, aboquen DDT a rius provocant així una font de contaminació al medi ambient. També hi ha indicis que, en menors quantitats, entra DDT il·legalment.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DDT Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ATSDRc5
  2. Record of DDT in the GESTIS Substance Database of the IFA, accessed on 28 February 2015
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0174». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  4. «DDT». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  5. 5,0 5,1 Laumann, Vanessa. Carina Weber. Environmental strategies to replace DDT and control malaria (pdf) (en anglès), Desembre de 2009. ISBN 978-3-9812334-5-2 [Consulta: 20/12/2009]. 
  6. «Deaths from pesticide poisoning in Spain from 1991 to 1996» (en anglès). Veterinary and Human Toxicology, n.40, 1998, p.166-8. [Consulta: 25 maig 2011].