DDT

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dicofol)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'insecticida. Vegeu-ne altres significats a «DDT (desambiguació)».
Infotaula de compost químicDDT
DDT-3D-vdW.png
Substància organoclorat, sòlid inflamable, carcinògen ocupacional, insecticida i compost químic
Massa molecular 353,911739 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₄H₉Cl₅
P,p'-dichlorodiphenyltrichloroethane.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC(=CC=C1C(C2=CC=C(C=C2)Cl)C(Cl)(Cl)Cl)Cl
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,99 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió 227 °F
Punt de descomposició 230 °F
Pressió de vapor 2,0E-7 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
0,5 mg/m3 (10 h, sense valor)
Punt d'inflamabilitat 171 °F i 162 °F
IDLH 500 mg/m3
NFPA 704.svg
2
2
0
 
Identificadors
CAS 50-29-3
InChIKey YVGGHNCTFXOJCH-UHFFFAOYSA-N
PubChem 3036
RTECS KJ3325000
AEPQ 200-024-3
ChEBI 16130
KEGG D07367
ChemSpider 2928
ChEMBL CHEMBL416898
UNII CIW5S16655
ZVG 12510
Infocard ECHA 100.000.023
HMDB HMDB32127
DSSTOX DTXSID4020375
Beilstein 1882657
Modifica dades a Wikidata

L'1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard va arribar l'ús agrícola i forestal. A la dècada de 1970 diversos estudis posaren al descobert l'efecte negatiu sobre la salut de les persones així com dins de les poblacions d'animals degut a la seva bioacumulació. Diverses normatives sobre la seva fabricació i comercialització sorgiren i actualment el seu ús es troba molt restringit legalment.

Efectes[modifica]

El DDT és un compost liposoluble, és a dir, que s'acumula en els teixits grassos; a més, és persistent, ja que triga generacions a desaparèixer i a sobre es transmet en la cadena tròfica. Al llibre "Primavera silenciosa" de Rachel Carson editat el 1962, va iniciar aquesta polèmica enumerant tots els problemes ambientals que tenia aquest pesticida i, fins i tot deia que si se seguia utilitzant el DDT s'acabarien extingint tots els ocells del planeta.

El DDT actua com un imitador de l'estrogen i pot provocar alteracions al sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor i sistema immunològic. També afecta al sistema nerviós perifèric, sistema nerviós central i al fetge. Està catalogat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com un ingredient actiu de classe II (moderadament perillós). Segons la IARC i l'Environmental Protection Agency es tracta d'un probable agent carcinogènic.[1]

Ús del DDT[modifica]

Actualment el DDT s'utilitza en la fabricació d'un insecticida que es diu dicofol. També està permès en el "control de vectors" per combatre la malària. D'acord a la Convenció d'Estocolm de contaminants orgànics persistents (Stockholm Convention on Persistent Organic Pollutants, POPs), que havia de ser efectiva el 2004 l'ús de DDT s'havia de reduir i en darrer terme ser eliminat.[1] Tot i així l'OMS encara el considera un bon agent de control per aquelles regions on la malària és endèmica.

DDT a Espanya[modifica]

Encara hi ha fàbriques que al produir dicofol i utilitzar aquest producte com a intermediari, aboquen DDT a rius provocant així una font de contaminació al medi ambient. També hi ha indicis que, en menors quantitats, entra DDT il·legalment.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DDT Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Laumann, Vanessa. Carina Weber. Environmental strategies to replace DDT and control malaria (pdf) (en anglès), Desembre de 2009. ISBN 978-3-9812334-5-2 [Consulta: 20 desembre 2009]. 
  2. «Deaths from pesticide poisoning in Spain from 1991 to 1996» (en anglès). Veterinary and Human Toxicology, n.40, 1998, p.166-8. [Consulta: 25 maig 2011].