Tributil estany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El tributil estany és un compost organometàl·lic que s'utilitzava fins al 2003 en pintures antiincrustants. Es va començar a fer servir al voltant dels anys cinquanta i el seu ús principal era per a recobrir els vaixells i impedir que s'adherissin algues i crustacis. En aquella època es van començar a envernissar en massa tots els vaixells (fins a un 70% de tot el món).

El 2003 es van establir controls rigorosos de la utilització d'aquest compost i dels seus derivats.[1] En alguns països ja existien lleis que controlaven l'ús d'aquests compostos en funció de la quantitat de biocides que podien filtrar a l'aigua.

També s'utilitza per tractaments de fusta, fungicides en sistemes d'aigua industrials, per exemple a la indústria tèxtil i a la paperera. En algunes parts del món s'utilitza per al control de l'esquistomosi.

El tributil estany es considera un contaminant orgànic persistent perquè és molt lipòfil i és molt difícil degradar-lo en els organismes i a la natura. Principalment s'acumula en ostres, musclos, crustacis, mol·luscos, peixos i algues, degut al seu ús com a recobriment del buc dels vaixells.

Toxicitat[modifica]

L'efecte d'aquest compost és preocupant perquè afecta la fauna marina a molt baixes concentracions. Inicialment es van detectar alguns peixos d'aigua dolça i es pensava que en els mars, al trobar-se en concentracions més baixes no afectaria els éssers vius, però en els darrers anys s'han descobert peixos d'aigua salada contaminats per aquests tipus de compostos.

La major part dels estudis sobre la toxicitat del tributil estany han estat sobre organismes aquàtics, tot i que també s'han realitzat alguns estudis en mamífers i hi ha hagut incidents amb éssers humans. Els principals efectes observats en animals marins són l'aparició de canvis hormonals, mutacions degudes a aquests canvis hormonals (òrgans femenins en mascles o a la inversa). S'han observat malformacions a les closques d'ostres a aigües marines de França i Anglaterra, aquestes tenen desenvolupament anormal i sovint són fràgils i trencadisses.

En mamífers la majoria d'efectes que s'han observat són en relació a la reproducció, el desenvolupament i la mutagenicitat. Un estudi en rates indica que aquestes han desenvolupat tumors a la glàndula pituïtària després de dosis altes a TBT, tot i que l'estudi no ha estat concloent. El TBTO (òxid de tributil d'estany, és el derivat més abundant) a nivells alts pot afectar diverses glàndules fent variar les concentracions hormonals dels animals. En dosis grans, el TBT afecta el sistema reproductor, el sistema nerviós central, l'estructura dels ossos i el tracte gastrointestinal.

En éssers humans el TBTO causa irritacions a la pell. El TBT pot causar irritació als ulls després d'exposicions continuades, la inhalació pot interferir a la respiració, provocar mals de cap, feblesa, tremolors i problemes de coordinació. La concentració mínima inhalada a l'aire perquè causi toxicitat varia entre 10 ppm per tres minuts i 20 ppm per cinc minuts.[2]

Referències[modifica]

  1. http://www.greenfacts.org/es/glosario/tuv/tributil-estano-tbt.htm
  2. 1985 Tributyltin support document United States Environmental Protection Agency

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]