Colangitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaColangitis
Cholangitis.jpg
Tipus non-neoplastic bile duct disorder Tradueix, inflammatory disease Tradueix i malaltia dels conductes biliars
Especialitat gastroenterologia
Medicació
Classificació
CIM-10 K83,0
CIM-9 576,1
CIAP D98
Recursos externs
DiseasesDB 2514
MedlinePlus 000290
eMedicine 184043
Patient UK cholangitis
MeSH D002761
UMLS CUI C0008311 i C0008311
DOID DOID:9446 i DOID:9446
Modifica les dades a Wikidata

La colangitis aguda, colangitis ascendent o angiocolitis, és una inflamació del conducte biliar comú que transporta la bilis, (la qual ajuda a la digestió) des del fetge fins a la vesícula biliar i després fins a l'intestí concretament fins a la cara medial de la porció descendent del duodè.

La causa més comuna de la colangitis aguda és una infecció bacteriana que pot ocórrer quan es presenta obstrucció del conducte a causa d'un càlcul biliar, estenosi o per un tumor invasiu (colangiocarcinoma intra o extrahepàtic, per exemple).[1]

La malaltia fou descrita per primera vegada per Jean-Martin Charcot l'any 1877, amb el nom de 'febre hepàtica simptomàtica'.[2]

Etiologia[modifica]

Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis són la litiasi de la via biliar principal (la prevalença de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació quirúrgica o exploratòria[3] i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi[4] i diverses neoplàsies de les vies biliars o del pàncrees.[5]

En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les sals biliars, a la secreció local d'immunoglobulina A i a la protecció que exerceix l'esfínter d'Oddi de l'ampul·la de Vater, el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.[6] En aquesta ví­a pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda. L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els mecanismes de defensa immunitària i permet que els microbis penetrin en el sistema circulatori.[7]

Els microorganismes més comunament cultivats en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l'Escherichia coli, la Klebsiella pneumoniae, l'Enterococcus faecalis i el Bacteroides fragilis De forma ocasional, s'aïllen estreptococs o estafilococs.[8]

Pot ser provocada per la colangiohidatidosi (una de les complicacions evolutives de l'equinococcosi hepàtica)[9] i -de forma incidental- per helmintosis com la fasciolosi[10] o l'ascariosi.[11] El paràsit Clonorchis sinensis, un trematode que pot sobreviure 20-25 anys a l'interior dels ductes biliars després de ser ingerit,[12] és una de les possibles causes de colangitis aguda entre la població asiàtica.[13]

Quadre clínic[modifica]

Les manifestacions clíniques habituals de la colangitis aguda corresponen a l'anomenada triada de Charcot: febre, icterícia i dolor abdominal al quadrant superior dret.[5] En estats d'afectació general, quan es produeix una colangitis aguda supurada, es dóna la péntada de Reynolds, que són els mateixos signes de la triada de Charcot a més de xoc sèptic i deteriorament del nivell de consciència (obnubilació).[14] En certs casos, la colangitis supurada arriba a originar abscessos hepàtics i trombosi portal.[15]

Els pacients amb colangitis aguda poden presentar des de quadres lleus i autolimitats fins a estats crítics que posen en perill la vida, depenent de les seves comorbilitats prèvies i del tipus d'obstrucció (completa o incompleta i permanent o transitòria). Els més seriosos corresponen a obstruccions completes i permanents. A les 'Guies de Tokio' (2007) es van agrupar els malalts amb aquesta malaltia en tres categories, en funció de la gravetat de la seva simptomatologia i del grau de resposta al tractament.[16]

Diagnòstic[modifica]

A més dels signes clínics, el diagnòstic es confirma efectuant procediments radiològics abdominals (ecografia, TAC i/o colangioressonància magnètica), en els quals s'aprecien les característiques de l'obstrucció de la via biliar i molt sovint la causa subjacent del problema.[17]

Les modificacions de les Guies de Tokio de 2013 i de 2018[18] varen establir els actuals i molt més definits criteris diagnòstics de colangitis aguda:

El diagnòstic de sospita requereix un criteri A + un criteri B o C i el definitiu un criteri A + criteri B + un criteri C. En tots els casos sospitosos és preceptiu agafar mostres de sang per fer hemocultius abans d'administrar medicació antimicrobiana empírica.

Tractament[modifica]

En la colangitis lleu (grau I de la classificació de Tokio) el tractament amb antibiòtics molt sovint és eficaç, però si després de 24 h no s'obté una evolució favorable, cal plantejar la pràctica d'un drenatge biliar. Els malalts de gravetat moderada (grau II) requereixen antibiòtics i drenatge biliar en un centre de nivell adequat dins de les primeres 48 h. Els casos de major gravetat (grau III) són tributaris de procediments de suport vital i de drenatge urgent quan estiguin estabilitzats hemodinàmicament. El tractament definitiu del procés causal de la colangitis (colecistectomia, per exemple) es realitza una vegada s'ha aconseguit resoldre el quadre agut.[19]

Referències[modifica]

  1. Pérez Navarro, JV; Tello Barba, IM; Anaya Prado, R; Castelltort Cervantes, LF; et al «Colangiocarcinoma, una revisión de retos en diagnóstico y manejo» (en castellà). Cir Gen, 2014 Gen; 3 (1), pp: 48-57. ISSN: 1405-0099 [Consulta: 17 abril 2019].
  2. Camacho Aguilera, JF «Charcot y su legado a la Medicina» (en castellà). Gac Med Mex, 2012; 148 (3), pp: 321-326. ISSN: 0016-3813 [Consulta: 9 maig 2019].
  3. Peixoto A, Silva M, Macedo G «Cholangitis after endoscopic retrograde cholangiopancreatography: a rare complication?» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2017 Jul; 109 (7), pp: 536-537. DOI: 10.17235/reed.2017.4771/2016. ISSN: 1130-0108. PMID: 28593787 [Consulta: 25 abril 2019].
  4. Palacios Martínez, D; Gutiérrez López, M; Gordillo López, FJ «Síndrome de Mirizzi, una causa infrecuente de ictericia obstructiva» (en castellà). Semergen, 2011; 37 (3), pp: 167-169. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.10.008. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 9 maig 2019].
  5. 5,0 5,1 Cristóbal Pera Blanco-Morales, Ma. Reyes Núñez Bartolome, Cristóbal Pera Jiménez. Cirugía: Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas. Elsevier España, 1996. ISBN 84-458-0376-X. 
  6. Orellana Soto, P «Presentación, diagnóstico y terapéutica de la colangitis aguda» (en castellà). Med Leg Costa Rica, 2014 Mar; 31 (1), pp: 84-93. ISSN: 1409-0015 [Consulta: 9 maig 2019].
  7. Ahmed, M «Acute cholangitis - an Update» (en anglès). World J Gastrointest Pathophysiol, 2018 Feb 15; 9 (1), pp: 1–7. DOI: 10.4291/wjgp.v9.i1.1. PMC: 5823698. PMID: 29487761 [Consulta: 21 abril 2019].
  8. Brunicardi, F. «Vesícula biliar y sistema biliar extrahepático.». A: Schwartz: Principios de cirugía. 8a ed.. McGraw-Hill, 2006. ISBN 9789701053737. 
  9. Manterola C, Otzen T «Cholangiohydatidosis: an Infrequent Cause of Obstructive Jaundice and Acute Cholangitis» (en anglès). Ann Hepatol, 2017 Maig-Jun; 16 (3), pp: 436-441. DOI: 10.5604/16652681.1235487. ISSN: 1665-2681. PMID: 28425414 [Consulta: 25 abril 2019].
  10. Aslan F, Alper E, Akpinar Z, Baydar B, et al «A rare cause of cholangitis: Fasciola hepatica» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2010 Set; 21 (3), pp: 329-330. DOI: 10.4318/tjg.2010.0115. ISSN: 2148-5607. PMID: 20931447 [Consulta: 27 abril 2019].
  11. Bansal R, Rosberger S, Policar M «A unique case of ascending cholangitis» (en anglès). Eur J Intern Med, 2016 Oct; 34, pp: e7-e8. DOI: 10.1016/j.ejim.2016.04.010. ISSN: 1879-0828. PMID: 27157828 [Consulta: 27 abril 2019].
  12. Yang, YM; Choi, H; Ryu, DH; Woo, CG; et al «Clonorchis sinensis Infection Presenting as Acute Cholangitis and Acute Cholecystitis» (en anglès). Korean J Pancreas Biliary Tract, 2019 Abr; 24 (2), pp: 79-83. DOI: 10.15279/kpba.2019.24.2.79. ISSN: 1976-3573 [Consulta: 10 maig 2019].
  13. Oh JT, Kang DB, Jo HJ «Acute cholecystitis associated with Clonorchis sinensis infection» (en anglès). Ann Surg Treat Res, 2014 Ag; 87 (2), pp: 104-107. DOI: 10.4174/astr.2014.87.2.104. PMC: 4127904. PMID: 25114891 [Consulta: 22 abril 2019].
  14. Reynolds BM, Dargan EL «Acute obstructive cholangitis; a distinct clinical syndrome». Ann Surg, 150, 2, agost 1959, pàg. 299–303. DOI: 10.1097/00000658-195908000-00013. PMC: 1613362. PMID: 13670595.
  15. Gómez, A; Marini, M; Pastor, JA; García, J «Colangitis obstructiva supurada aguda, abscesos hepáticos múltiples y trombosis de la porta» (en castellà). Med Intensiva, 2001 Oct; 25 (7), pp: 284-285. DOI: 10.1016/S0210-5691(01)79704-5. ISSN: 0210-5691 [Consulta: 22 abril 2019].
  16. Kimura Y, Takada T, Kawarada Y, Nimura Y, et al «Definitions, pathophysiology, and epidemiology of acute cholangitis and cholecystitis: Tokyo Guidelines» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Surg, 2007 Gen; 14 (1), pp: 15–26. DOI: 10.1007/s00534-006-1152-y. PMC: 2784509. PMID: 17252293 [Consulta: 17 abril 2019].
  17. Almirante B, Pigrau C «Colangitis aguda» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2010 Set; 28 (Supl 2), pp: 18-24. DOI: 10.1016/S0213-005X(10)70026-4. ISSN: 1578-1852. PMID: 21130926 [Consulta: 17 abril 2019].
  18. Japanese Society of Hepato-Biliary-Pancreatic Surgery «Tokyo Guidelines 2018(TG18)» (en anglès). Guidelines: Acute cholangitis and cholecystitis (10 ítems), 2018 [Consulta: 19 abril 2019].
  19. Mayumi T, Okamoto K, Takada T, Strasberg SM, et al «Tokyo Guidelines 2018: management bundles for acute cholangitis and cholecystitis» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Sci, 2018 Gen; 25 (1), pp: 96-100. DOI: 10.1002/jhbp.519. ISSN: 1868-6982. PMID: 29090868 [Consulta: 21 abril 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Lazaridis, Konstantinos N.; LaRusso, Nicholas F. The Cholangiopathies (en anglès). Mayo Clin Proc, 2015 Jun; 90 (6), pp: 791-800. ISSN 0025-6196. DOI 10.1016/j.mayocp.2015.03.017 [Consulta: 17 abril 2019]. 
  • Santolaria Piedrafita, Santos; Sabbagh, Luís Carlos. Colangitis aguda (en castellà). Proyecto Infogastrum, Asociación Española de Gastroenterología y Sociedades Latinoamericanas de Gastroenterología, 2016 Maig, pàgs: 8 [Consulta: 23 abril 2019]. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colangitis Modifica l'enllaç a Wikidata