Vés al contingut

Colangitis aguda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaColangitis aguda
modifica
Tipustrastorn no neoplàsic de les vies biliars, malaltia inflamatòria, malaltia dels conductes biliars i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesicterícia, febre, dolor abdominal i calfred Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
àcid obeticòlic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DC13 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K83.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9576.1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD98 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0091696 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2514 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000290 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine184043 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcholangitis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002761 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008311 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9446 Modifica el valor a Wikidata

La colangitis aguda (també anomenada, rarament, colangitis ascendent o angiocolitis o colangeïtis) és una inflamació del conducte biliar comú que transporta la bilis, (la qual ajuda a la digestió) des del fetge fins a la vesícula biliar i després fins a l'intestí concretament fins a la cara medial de la porció descendent del duodè.[1]

La causa més comuna de la colangitis aguda és una infecció bacteriana que pot ocórrer quan es presenta obstrucció del conducte a causa d'un càlcul biliar, estenosi o per un tumor invasiu (colangiocarcinoma intra o extrahepàtic, per exemple).[2]

La malaltia fou descrita per primera vegada per Jean-Martin Charcot l'any 1877, amb el nom de 'febre hepàtica simptomàtica'.[3]

Etiologia

[modifica]

Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis és la coledocolitiasi (litiasi del conducte biliar comú), La prevalença de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació quirúrgica o exploratòria[4] i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi,[5][6] la de Gardner[7] i diverses neoplàsies de les vies biliars o del pàncrees.[8]

En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les sals biliars, a la secreció local d'immunoglobulina A i a la protecció que exerceix l'esfínter d'Oddi de l'ampul·la de Vater, el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.[9] En aquesta ví­a pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda.[10] L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi (estancament del flux) biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els mecanismes de defensa immunitària i permet que els microbis penetrin en el sistema circulatori.[11]

Els microorganismes més comunament cultivats en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l'Escherichia coli, la Klebsiella pneumoniae, l'Enterococcus faecalis i el Bacteroides fragilis.[12] De forma ocasional, s'aïllen estreptococs o estafilococs.[13] Rares vegades, una colangitis per B. fragilis es complica amb l'aparició d'una pericarditis purulenta.[14]

Pot ser provocada per la colangiohidatidosi (una de les complicacions evolutives de l'equinococcosi hepàtica)[15] i -de forma incidental- per helmintosis com la fasciolosi[16] o l'ascariosi.[17] El paràsit Clonorchis sinensis, un trematode que pot sobreviure 20-25 anys a l'interior dels ductes biliars després de ser ingerit,[18] és una de les possibles causes de colangitis aguda entre la població asiàtica.[19]

Quadre clínic

[modifica]

Les manifestacions clíniques habituals de la colangitis aguda corresponen a l'anomenada triada de Charcot:[20] febre, icterícia i dolor abdominal al quadrant superior dret.[8] En estats d'afectació general, quan es produeix una colangitis aguda supurada, es dona la péntada de Reynolds, que són els mateixos signes de la triada de Charcot a més de xoc sèptic i deteriorament del nivell de consciència (obnubilació).[21] En certs casos, la colangitis supurada arriba a originar abscessos hepàtics i trombosi portal.[22] La colangitis piogènica recurrent, també anomenada colangiohepatitis oriental o malaltia de Hong Kong, es caracteritza per episodis repetits de colangitis aguda causats per la presència de múltiples càlculs intraductals i la subsegüent constricció inflamatòria de l'arbre biliar.[23] Fa anys era una patologia endèmica al Sud-est asiàtic, però avui dia es pot veure arreu del món en migrants originaris d'aquesta zona geogràfica.[24]

Els pacients amb colangitis aguda poden presentar des de quadres lleus i autolimitats fins a estats crítics que posen en perill la vida, depenent de les seves comorbilitats prèvies i del tipus d'obstrucció (completa o incompleta i permanent o transitòria). Els més seriosos corresponen a obstruccions completes i permanents. A les 'Guies de Tokio' (2007) es van agrupar els individus amb aquesta malaltia en tres categories, en funció de la gravetat de la seva simptomatologia i del grau de resposta al tractament.[25]

Diagnòstic

[modifica]

A més dels signes clínics, el diagnòstic es confirma efectuant procediments radiològics abdominals (ecografia, TAC i/o colangioressonància magnètica), en els quals s'aprecien les característiques de l'obstrucció de la via biliar i molt sovint la causa subjacent del problema.[26]

Les modificacions de les Guies de Tokio de 2013 i de 2018[27] varen establir els actuals i molt més definits criteris diagnòstics de colangitis aguda:

El diagnòstic de sospita requereix un criteri A + un criteri B o C i el definitiu un criteri A + criteri B + un criteri C. En tots els casos sospitosos és preceptiu agafar mostres de sang per fer hemocultius abans d'administrar medicació antimicrobiana empírica.

Tractament

[modifica]

En la colangitis lleu (grau I de la classificació de Tokio) el tractament amb antibiòtics molt sovint és eficaç, però si després de 24 h no s'obté una evolució favorable, cal plantejar la pràctica d'un drenatge biliar. Els malalts de gravetat moderada (grau II) requereixen antibiòtics i drenatge biliar en un centre de nivell adequat dins de les primeres 48 h. Els casos de major gravetat (grau III) són tributaris de procediments de suport vital i de drenatge urgent quan estiguin estabilitzats hemodinàmicament.[28] El tractament definitiu del procés causal de la colangitis (colecistectomia, per exemple) es realitza una vegada s'ha aconseguit resoldre el quadre agut.[29] Els actuals procediments d'endoscòpia intervencionista permeten reduir el temps d'hospitalització i d'antibioticoteràpia,[30] sense que augmenti significativament el risc de complicacions postoperatòries encara que es practiquin en casos greus.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Virgile, J; Marathi, R «Cholangitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 5; NBK558946 (rev), pàgs: 9. PMID: 32644372 [Consulta: 31 març 2022].
  2. ↑ Pérez Navarro, JV; Tello Barba, IM; Anaya Prado, R; Castelltort Cervantes, LF; Schadegg Peña, D; et al «Colangiocarcinoma, una revisión de retos en diagnóstico y manejo» (en castellà). Cirujano General, 2014 Gen; 3 (1), pp: 48-57. ISSN: 1405-0099 [Consulta: 17 abril 2019].
  3. ↑ Camacho Aguilera, JF «Charcot y su legado a la Medicina» (en castellà). Gac Med Mex, 2012; 148 (3), pp: 321-326. ISSN: 0016-3813 [Consulta: 9 maig 2019].
  4. ↑ Peixoto, A; Silva, M; Macedo, G «Cholangitis after endoscopic retrograde cholangiopancreatography: a rare complication?» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2017 Jul; 109 (7), pp: 536-537. DOI: 10.17235/reed.2017.4771/2016. ISSN: 1130-0108. PMID: 28593787 [Consulta: 25 abril 2019].
  5. ↑ Palacios Martínez, D; Gutiérrez López, M; Gordillo López, FJ «Síndrome de Mirizzi, una causa infrecuente de ictericia obstructiva» (en castellà). Semergen, 2011; 37 (3), pp: 167-169. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.10.008. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 9 maig 2019].
  6. ↑ Beltrán, MA «Mirizzi syndrome: History, current knowledge and proposal of a simplified classification» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Set 14; 18 (34), pp: 4639-4650. DOI: 10.3748/wjg.v18.i34.4639. PMC: 3442202. PMID: 23002333 [Consulta: 22 abril 2022].
  7. ↑ Martínez-Herreros, A; Escrich-Iturbe, V; Somalo-Altuzarra, JM; Sacristán-Terroba, B «Colangitis aguda secundaria a pólipo adenomatoso papilar en paciente con Síndrome de Gardner» (en castellà). Revista ACAD, 2016 Jul 29; 32 (2), pp: 40-42. ISSN: 0213-1463 [Consulta: 2 abril 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Cristóbal Pera Blanco-Morales, Ma. Reyes Núñez Bartolome, Cristóbal Pera Jiménez. Cirugía: Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas. Elsevier España, 1996. ISBN 84-458-0376-X. 
  9. ↑ Orellana Soto, P «Presentación, diagnóstico y terapéutica de la colangitis aguda» (en castellà). Med Leg Costa Rica, 2014 Mar; 31 (1), pp: 84-93. ISSN: 1409-0015 [Consulta: 9 maig 2019].
  10. ↑ Molinero, N; Ruiz, L; Milani, C; Gutiérrez-Díaz, I; Sánchez, B; Mangifesta, M; Segura, J; Cambero, I; Campelo, AB et al «The human gallbladder microbiome is related to the physiological state and the biliary metabolic profile» (en anglès). Microbiome, 2019 Jul 4; 7 (1), pp: 100. DOI: 10.1186/s40168-019-0712-8. PMC: 6610825. PMID: 31272480 [Consulta: 22 abril 2022].
  11. ↑ Ahmed, M «Acute cholangitis - an update» (en anglès). World Journal of Gastrointestinal Pathophysiology, 2018 Feb 15; 9 (1), pp: 1–7. DOI: 10.4291/wjgp.v9.i1.1. PMC: 5823698. PMID: 29487761 [Consulta: 21 abril 2019].
  12. ↑ Zimmer, V; Lammert, F «Acute Bacterial Cholangitis» (en anglès). Viszeralmedizin, 2015 Jun; 31 (3), pp: 166-172. DOI: 10.1159/000430965. PMC: 4569195. PMID: 26468310 [Consulta: 21 gener 2022].
  13. ↑ Brunicardi, F. «Vesícula biliar y sistema biliar extrahepático». A: Schwartz: Principios de cirugía (en castellà). 8a ed. McGraw-Hill, 2006. ISBN 9789701053737. 
  14. ↑ Saouma, S; Olson, PC; Uddin, A; Spagnola, J; Mobarakai, N; Lafferty, JC «Purulent Pericarditis Caused by Bacteroides fragilis: A Rare Complication of Cholangitis» (en anglès). Cardiol Res, 2019 Oct; 10 (5), pp: 309-311. DOI: 10.14740/cr904. PMC: 6785295. PMID: 31636799 [Consulta: 21 gener 2022].
  15. ↑ Manterola C, Otzen T «Cholangiohydatidosis: an Infrequent Cause of Obstructive Jaundice and Acute Cholangitis» (en anglès). Ann Hepatol, 2017 Maig-Jun; 16 (3), pp: 436-441. DOI: 10.5604/16652681.1235487. ISSN: 1665-2681. PMID: 28425414 [Consulta: 25 abril 2019].
  16. ↑ Aslan, F; Alper, E; Akpinar, Z; Baydar, B; Aksöz, MK; Buyraç, Z; et al «A rare cause of cholangitis: Fasciola hepatica» (en anglès). Turkish Journal of Gastroenterology, 2010 Set; 21 (3), pp: 329-330. DOI: 10.4318/tjg.2010.0115. ISSN: 2148-5607. PMID: 20931447 [Consulta: 27 abril 2019].
  17. ↑ Bansal R, Rosberger S, Policar M «A unique case of ascending cholangitis» (en anglès). Eur J Intern Med, 2016 Oct; 34, pp: e7-e8. DOI: 10.1016/j.ejim.2016.04.010. ISSN: 1879-0828. PMID: 27157828 [Consulta: 27 abril 2019].
  18. ↑ Yang, YM; Choi, H; Ryu, DH; Woo, CG; et al «Clonorchis sinensis Infection Presenting as Acute Cholangitis and Acute Cholecystitis» (en anglès). Korean J Pancreas Biliary Tract, 2019 Abr; 24 (2), pp: 79-83. DOI: 10.15279/kpba.2019.24.2.79. ISSN: 1976-3573 [Consulta: 10 maig 2019].
  19. ↑ Oh, JT; Kang, DB; Jo, HJ «Acute cholecystitis associated with Clonorchis sinensis infection» (en anglès). Ann Surg Treat Res, 2014 Ag; 87 (2), pp: 104-107. DOI: 10.4174/astr.2014.87.2.104. PMC: 4127904. PMID: 25114891 [Consulta: 22 abril 2019].
  20. ↑ Tan, SY; Chong, CF; Chong, VH «Charcot's triad» (en anglès). QJM, 2020 Jun 1; 113 (6), pp: 436. DOI: 10.1093/qjmed/hcaa019. ISSN: 1460-2393. PMID: 32011696 [Consulta: 2 abril 2022].
  21. ↑ Reynolds BM, Dargan EL «Acute obstructive cholangitis; a distinct clinical syndrome». Ann Surg, 150, 2, 8-1959, pàg. 299–303. DOI: 10.1097/00000658-195908000-00013. PMC: 1613362. PMID: 13670595.
  22. ↑ Gómez, A; Marini, M; Pastor, JA; García, J «Colangitis obstructiva supurada aguda, abscesos hepáticos múltiples y trombosis de la porta» (en castellà). Med Intensiva, 2001 Oct; 25 (7), pp: 284-285. DOI: 10.1016/S0210-5691(01)79704-5. ISSN: 0210-5691 [Consulta: 22 abril 2019].
  23. ↑ Suarez, LSK; Simms, LN; Deeb, K; Scott, CE «Oriental Cholangiohepatitis in a Caucasian male» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2021 Jul 28; 9, pp: 2050313X211035573. DOI: 10.1177/2050313X211035573. PMC: 8323408. PMID: 34377484 [Consulta: 8 maig 2022].
  24. ↑ Gupta, A; Simo, K «Recurrent Pyogenic Cholangitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Nov 5; NBK564308 (rev), pàgs: 8. PMID: 33231978 [Consulta: 31 març 2022].
  25. ↑ Kimura, Y; Takada, T; Kawarada, Y; Nimura, Y; Hirata, K; Sekimoto, M; Yoshida, M; Mayumi, T; Wada, K; et al «Definitions, pathophysiology, and epidemiology of acute cholangitis and cholecystitis: Tokyo Guidelines» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Surg, 2007 Gen; 14 (1), pp: 15–26. DOI: 10.1007/s00534-006-1152-y. PMC: 2784509. PMID: 17252293 [Consulta: 17 abril 2019].
  26. ↑ Almirante B, Pigrau C «Colangitis aguda» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2010 Set; 28 (Supl 2), pp: 18-24. DOI: 10.1016/S0213-005X(10)70026-4. ISSN: 1578-1852. PMID: 21130926 [Consulta: 17 abril 2019].
  27. ↑ Japanese Society of Hepato-Biliary-Pancreatic Surgery «Tokyo Guidelines 2018 (TG18)» (en anglès). Guidelines: Acute cholangitis and cholecystitis (10 ítems), 2018 [Consulta: 19 abril 2019].
  28. ↑ Christeven, R; Andersen, F «Acute Cholangitis: An Update in Management Based on Severity Assessment» (en anglès). IJGHE, 2018 Des; 19 (3), pp: 170-177. DOI: 10.24871/1932018170-177. ISSN: 1411-4801 [Consulta: 8 maig 2022].
  29. ↑ Mayumi, T; Okamoto, K; Takada, T; Strasberg, SM; Solomkin, JS; Schlossberg, D; Pitt, HA; Yoshida, M; Gomi, H; et al «Tokyo Guidelines 2018: management bundles for acute cholangitis and cholecystitis» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Sci, 2018 Gen; 25 (1), pp: 96-100. DOI: 10.1002/jhbp.519. ISSN: 1868-6982. PMID: 29090868 [Consulta: 21 abril 2019].
  30. ↑ Sato, J; Nakahara, K; Morita, R; Morita, N; Suetani, K; Michikawa, Y; et al «Efficacy and Safety of Single-Session Endoscopic Stone Removal for Acute Cholangitis Associated with Choledocholithiasis» (en anglès). Can J Gastroenterol Hepatol, 2018 Ag 8; 2018, pp: 3145107. DOI: 10.1155/2018/3145107. PMC: 6106953. PMID: 30175087 [Consulta: 8 abril 2022].
  31. ↑ Ishii, Y; Nakayama, A; Nakatani, K; Nishihara, S; Oikawa, S; Usami, T; Noguchi, T; et al «Primary endoscopic bile duct stone removal for severe acute cholangitis: a retrospective study» (en anglès). Ther Adv Gastrointest Endosc, 2021 Set 25; 14, pp: 26317745211044009. DOI: 10.1177/26317745211044009. PMC: 8477704. PMID: 34595474 [Consulta: 8 abril 2022].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colangitis aguda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colangitis_aguda&oldid=32630292»