Duodè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaDuodè
Intestí prim.
Detalls
Llatíduodenum Modifica el valor a Wikidata
Part deintestí prim Modifica el valor a Wikidata
SistemaDigestiu
Artèria pancreaticoduodenal inferior, Artèria pancreaticoduodenal superior
Venes pancreaticoduodenals
InnervacióGangli celíac, nervi vague
Identificadors
MeSH[1]
TAA05.6.02.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7206 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1169
EB Onlinescience/duodenum Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé[1] (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer[2][3] és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú. És la primera part, i més curta, de l'intestí prim i és on té lloc la majoria del procés de digestió química. Comença al bulb duodenal i acaba al lligament de Treitz. El nom duodè prové del llatí duodenum digitorum, que vol dir dotze polzades.

Funció[modifica]

El duodè és en gran part responsable de la interrupció de l'aliment a l'intestí prim. Les glàndules de Brunner, que secreten mucus, es troben al duodè. La paret del duodè es compon d'una capa molt prima de cèl·lules que formen la muscularis mucosae. Él duodè és un òrgan quasi enterament retroperitoneal i el seu pH és d'aproximadament sis.

Seccions[modifica]

El duodè es divideix en quatre seccions per a tal de facilitar la seva descripció. Les primeres tres en conjunt tenen forma de C.

Primera part[modifica]

La primera secció (superior) del duodè comença a continuació del pílor. D'aquí passa lateralment, superior i posteriorment, durant 5 cm, abans de corbar-se inferiorment en la flexura duodenal inferior. Aquesta primera part és retroperitoneal.

Segona part[modifica]

La segona part (descendent) del duodè comença en la flexura duodenal superior. Passa inferiorment a la vèrtebra lumbar tercera (L3), abans de fer un gir medial en la flexura duodenal inferior (final de la part descendent).

El conducte pancreàtic i el conducte biliar comú entren en el duodè descendent, coneguts conjuntament com el conducte hepatopancreàtic (o conducte pancreàtic), a través de la papil·la duodenal principal. Aquesta part del duodè també conte la papil·la duodenal menor, l'entrada del conducte pancreàtic accessori.

Tercera part[modifica]

La tercera part (inferior o horitzontal) del duodè comença en la flexura duodenal inferior i passa transversalment cap a l'esquerra, creuant la vena cava inferior, l'aorta i la columna vertebral.

Quarta part[modifica]

La quarta part (ascendent) passa superiorment i anteriorment o per la dreta de l'aorta fins que arriba al cos del pàncrees. Llavors, es corba anteriorment i acaba en la flexura duodenojejunal on connecta amb el jejú. La flexura duodenojejunal es troba rodejada per peritoneu que conté fibres musculars: el lligament de Treitz.

Imatges addicionals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duodè
  1. Duodé segons la pronúncia occidental i duodè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil
  2. «budell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «budell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.