Vés al contingut

Colèdoc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaColèdoc
Detalls
Llatíductus choledochus i ductus biliaris Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD003135 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.8.02.013 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 14667 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1198
EB Onlinescience/common-bile-duct Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

El (conducte) colèdoc o conducte biliar comú (CBC) és el resultat de la confluència del conducte cístic i el conducte hepàtic comú. Juntament amb el conducte de Wirsung o pancreàtic forma l'ampul·la de Vater.[1] Per regla general, té una longitud de 6-8 cm i un diàmetre < 5 mm en la porció superior i d'uns 6 mm en la inferior.[2] El diàmetre del colèdoc tendeix a augmentar amb l'edat.[3] Quan en individus asimptomàtics supera els 8 mm, aproximadament, es considera anormal.[4] La zona interna de la paret del colèdoc està recoberta per un epiteli columnar simple que secreta mucines i absorbeix aigua i sals. Per sota del teixit conjuntiu lax subepitelial hi ha una capa gruixuda de fibres de col·lagen, elàstiques i de múscul llis.[5] Les mucines, produïdes per les glàndules coledocianes tubulars existents a la regió parietal laxa, proporcionen protecció a l'epiteli i acaben incorporant-se a la bilis.[6]

La coledocolitiasi (presència d'almenys un càlcul biliar dins del colèdoc) és un trastorn de l'aparell digestiu freqüent.[7] Els símptomes són molt variats: dolor abdominal intens, nàusees, vòmits, febre i -de vegades- icterícia.[8] Entre les seves complicacions més destacables figuren la colangitis aguda[9] i/o la cirrosi hepàtica.[10] En certs casos, l'obstrucció associada del conducte pancreàtic pot causar una pancreatitis.[11] El quist de colèdoc és una rara anomalia d'aquesta estructura anatòmica (1 cas/100.000–150.000 nens nascuts vius en la població del món occidental) que acostuma a originar una simptomatologia abdominal inespecífica,[12] particularment en individus adults.[13] A l'Àsia té una incidència notablement més alta (1 cas/1.000 nens nascuts vius).[14] Poques vegades, la seva mida supera els 10 cm d'eix màxim.[15] Encara que la classificació dels quists coledocians de Todani (1977, revisada el 1997 i el 2003) és la més usada avui dia,[16] hi ha experts que proposen perfeccionar-la tenint en compte les recents descripcions de nombrosos casos de quists insòlits i els nous coneixements sobre la seva patogènesi.[17] Els coledococeles són dilatacions quístiques del segment distal del conducte biliar comú que sobresurten en la llum duodenal.[18] La perforació espontània del CBC és una entitat clínica poc habitual,[19] que pot produir un quadre sobtat d'abdomen agut per peritonitis biliar generalitzada tributari d'intervenció quirúrgica urgent.[20] El paraganglioma de colèdoc és una causa gairebé insòlita d'icterícia obstructiva.[21]

Determinades malformacions congènites del colèdoc[22] comporten un considerable risc d'aparició de formacions neoplàstiques locals, algunes d'elles malignes,[23] i que sovint són tributàries d'excisió quirúrgica.[24] La duplicació del CBC és una anomalia excepcional.[25] Pot causar quadres dolorosos abdominals de repetició similars als d'un còlic biliar[26] o ser asimptomàtica. Alguna vegada una de les seves branques té un drenatge ectòpic en l'estómac.[27]

Referències

[modifica]
  1. Pina, L; Pucci, A; Rodríguez, A; Novelli, D; et al «Anatomía quirúrgica del conducto colédoco: revisión de la clasificación topogràfica» (en castellà). Rev Chil Cir, 2016 Ag; 69 (1), pp: 22-27. ISSN 0379-3893. DOI: 10.1016/j.rchic.2016.06.015 [Consulta: 23 febrer 2020].
  2. Martinez Noguera, A; Montserrat Esplugas, E; Estrada, P «La vesícula biliar y las vías biliares. Una revisión de la enfermedad benigna y maligna mediante ultrasonografía 2D y 3D» (en castellà). A: XXXI Congreso de la Sociedad Española de Radiología Médica. Granada, 2012 Maig 24-28; S-0020, pp: 4. DOI: 10.1594/seram2012/S-0020 [Consulta: 23 febrer 2020].
  3. Herrera-LeBlanc, ID; Domínguez-Hernández, MF; Palacios-Saucedo, GC; Herrera-Rivera, CG «Diámetro del conducto colédoco por grupos de edad en pacientes adultos sin patología de la vía biliar» (en castellà). Cir Cir, 2022; 90 (4), pp: 503-507. ISSN 2444-054X. DOI: 10.24875/CIRU.20001391. PMID: 35944397 [Consulta: 8 juny 2023].
  4. Peng, R; Zhang, L; Zhang, XM; Chen, TW; Yang, L; et al «Common bile duct diameter in an asymptomatic population: A magnetic resonance imaging study» (en anglès). World J Radiol, 2015 Des 28; 7 (12), pp: 501-508. PMID: 26753065. DOI: 10.4329/wjr.v7.i12.501. PMC: 4697124 [Consulta: 29 abril 2023].
  5. Brelje, TC; Sorenson, RL «Common Bile Duct» (en anglès). Histology Guide, Chap. 2, 2014; MHS 261, pp: 1 [Consulta: 24 febrer 2020].
  6. McMinn, RMH; Kugler, JH «The glands of the bile and pancreatic ducts: Autoradiographic and histochemical studies» (en anglès). J Anat, 1961 Gen; 95, pp: 1-11. ISSN 0021-8782. PMC: 1244429. PMID: 13774143 [Consulta: 24 febrer 2020].
  7. Espinel, J; Pinedo, J «Coledocolitiasis» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2011 Jul; 103 (7), pp: 383-384. ISSN 1130-0108. DOI: 10.4321/S1130-01082011000700011 [Consulta: 4 abril 2023].
  8. McNicoll, CF; Pastorino, A; Farooq, U; Froehlich, MJ; St Hill, CR «Choledocholithiasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Feb 9; NBK441961 (rev), pàgs: 8. PMID: 28722990 [Consulta: 4 abril 2023].
  9. Zou, Q; Ding, Y; Li, CS; Yang, XP «A randomized controlled trial of emergency LCBDE + LC and ERCP + LC in the treatment of choledocholithiasis with acute cholangitis» (en anglès). Wideochir Inne Tech Maloinwazyjne, 2022 Mar; 17 (1), pp: 156-162. PMID: 35251401. DOI: 10.5114/wiitm.2021. PMC: 8886466 [Consulta: 4 abril 2023].
  10. Sensui, M; Yasui, S; Ogasawara, S; Kamezaki, H; Kan, M; Maruta, S; Yamada, T; et al «Liver cirrhosis is a risk factor for poor prognosis of acute cholangitis caused by choledocholithiasis» (en anglès). Ann Hepatol, 2022 Maig-Jun; 27 (3), pp: 100696. PMID: 35257932. DOI: 10.1016/j.aohep.2022.100696. ISSN: 1665-2681 [Consulta: 4 abril 2023].
  11. Baiu I, Hawn MT «Choledocholithiasis» (en anglès). JAMA, 2018 Oct 9; 320 (14), pp: 1506. ISSN 1538-3598. DOI: 10.1001/jama.2018.11812. PMID: 30304429 [Consulta: 28 febrer 2020].
  12. Hoilat, GL; John, S «Choledochal Cyst» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 29; NBK557762 (rev), pàgs: 10. PMID: 22824764 [Consulta: 19 abril 2023].
  13. Monteiro Lins de Albuquerque, VV; Pinheiro De Macedo, F; Costa, KG; Rodrigues Seixas Nunes, Z; da Silva Junior, RA «Choledochal cyst- unusual presentation in the adult phase: Case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2020; 70, pp: 33-36. PMID: 32387825. DOI: 10.1016/j.ijscr.2020.03.014. PMC: 7210471 [Consulta: 19 abril 2023].
  14. Baison, GN; Bonds, MM; Helton, WS; Kozarek, RA «Choledochal cysts: Similarities and differences between Asian and Western countries» (en anglès). World J Gastroenterol, 2019 Jul 14; 25 (26), pp: 3334-3343. PMID: 31341359. DOI: 10.3748/wjg.v25.i26.3334. PMC: 6639560 [Consulta: 29 maig 2023].
  15. Biswas, J; Nath, S; Ray, S; Dhali, A «Giant choledochal cyst: The largest reported!» (en anglès). Clin Case Rep, 2023 Feb 10; 11 (2), pp: e6907. PMID: 36789323. DOI: 10.1002/ccr3.6907. PMC: 9914086 [Consulta: 29 maig 2023].
  16. Singham, J; Schaeffer, D; Yoshida, E; Scudamore, C «Choledochal cysts: analysis of disease pattern and optimal treatment in adult and paediatric patients» (en anglès). HPB (Oxford), 2007; 9 (5), pp: 383-387. PMID: 18345323. DOI: 10.1080/13651820701646198. PMC: 2225517 [Consulta: 16 juny 2023].
  17. Miron, A; Popa, LG; Toma, EA; Calu, V; et al «The Curious Case of the Choledochal Cyst - Revisiting the Todani Classification: Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2023 Mar 10; 13 (6), pp: 1059. PMID: 36980367. DOI: 10.3390/diagnostics13061059. PMC: 10047054 [Consulta: 18 maig 2023].
  18. Zhu, L; Lv, ZM; Liu, J; Xu, M «Choledochocele: A Case Report and Discussion of Diagnosis Criteria» (en anglès). European J Pediatr Surg Rep, 2015 Des; 3 (2), pp: 85-89. PMID: 26788455. DOI: 10.1055/s-0035-1563601. PMC: 4712052 [Consulta: 28 febrer 2020].
  19. Amberger, M; Burton, N; Tissera, G; Baltazar, G; Palmer, S «Spontaneous common bile duct perforation-A rare clinical entity» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018; 46, pp: 34-37. PMID: 29674006. DOI: 10.1016/j.ijscr.2018.03.030. PMC: 6000772 [Consulta: 29 abril 2023].
  20. Mohanty, SK; Mahapatra, T; Behera, BK; Acharya, B; Kumar, S; et al «Spontaneous perforation of common bile duct in a young female: An intra-operative surprise» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017; 35, pp: 17-20. PMID: 28419905. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.04.002. PMC: 5394227 [Consulta: 29 abril 2023].
  21. Pirzada, MA; Khan, MR; Begum, S; Minhas, K «Paraganglioma of common bile duct: A case report» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2022 Maig; 72 (5), pp: 983-985. ISSN 0030-9982. DOI: 10.47391/JPMA.4286. PMID: 35713072 [Consulta: 8 maig 2023].
  22. Dabbas, N; Davenport, M «Congenital Choledochal Malformation: Not Just a Problem for Children» (en anglès). Ann R Coll Surg Engl, 2009 Mar; 91 (2), pp: 100-105. PMID: 19317933. DOI: 10.1308/003588409X391947. PMC: 2749342 [Consulta: 10 març 2020].
  23. He, XD; Wang, L; Liu, W; Liu, Q; et al «The risk of carcinogenesis in congenital choledochal cyst patients: an analysis of 214 cases» (en anglès). Ann Hepatol, 2014 Nov-Des; 13 (6), pp: 819-826. ISSN 1665-2681. DOI: 10.1016/S1665-2681(19)30985-8. PMID: 25332269 [Consulta: 16 juny 2023].
  24. Ten Hove, A; de Meijer, VE; Hulscher, JBF; de Kleine, RHJ «Meta-analysis of risk of developing malignancy in congenital choledochal malformation» (en anglès). Br J Surg, 2018 Abr; 105 (5), pp: 482-490. PMID: 29480528. DOI: 10.1002/bjs.10798. PMC: 5900735 [Consulta: 4 abril 2023].
  25. Arora, A; Sureka, B; Kasana, V; Patidar, Y; Bansal, K «Common bile duct duplication: the more the murkier» (en anglès). Saudi J Gastroenterol, 2015 Gen-Feb; 21 (1), pp: 51-54. PMID: 25672240. DOI: 10.4103/1319-3767.151231. PMC: 4355865 [Consulta: 8 juny 2023].
  26. Ospina Nieto, J «Duplicación del colédoco. Reporte de caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Col Gastroenterol, 2008 Jul-Set; 23 (3), pp: 276-279. ISSN 2500-7440 [Consulta: 26 juny 2023].
  27. Arase, Y; Deguchi, R; Tsukune, Y; Dekiden, M; Shiraishi, K; Ogimi, T; et al «Double Common Bile Duct with Ectopic Drainage into the Stomach Found in Asymptomatic» (en anglès). Tokai J Exp Clin Med, 2016 Set 20; 41 (3), pp: 108-111. ISSN 2185-2243. PMID: 27628600 [Consulta: 26 juny 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]