Vesícula biliar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula anatomiaVesícula biliar
2425 Gallbladder.jpg
Detalls
Llatívesica fellea
Part deaparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
SistemaAparell digestiu
artèria cística Modifica el valor a Wikidata
vena cística Modifica el valor a Wikidata
InnervacióGangli celíac
Nervi vague[1]
Identificadors
MeSHD005704 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.8.02.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7202 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1197
EB Onlinescience/gallbladder Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

La vesícula biliar, bufeta biliar, vesícula cística, o popularment bufeta del fel, és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (bilis) produït al fetge.

Anatomia humana[modifica]

La vesícula biliar és un òrgan buit que es troba en una concavitat del fetge entre els lòbuls dret i quadrat. En adults, la vesícula biliar mesura aproximadament 10 cm de longitud i 4 cm de diàmetre quan estan totalment distesa.[2] Es divideix en tres parts: fons, cos i coll. El coll es connecta amb l'arbre biliar a través del conducte cístic, que després s'uneix al conducte hepàtic comú per convertir-se en el conducte biliar comú.[3] Està irrigada per l'artèria cística, la qual habitualment és una branca de l'artèria hepàtica dreta.[4]

Té nombroses variants anatòmiques, algunes d'elles d'importància clínica.[5]

Anatomia microscòpica[modifica]

Les diverses capes de la vesícula biliar són les següents: mucosa, muscular i adventícia o serosa.[6] La mucosa està revestida interiorment per un epiteli simple cilíndric amb microvellositats, en la làmina pròpia del qual a vegades es troben glàndules mucoses i teixit limfoide. La mucosa manca de muscularis mucosae (una capa de múscul llis). La capa muscular està formada per múscul llis barrejat amb teixit fibrós, disposat en diversos plànols. La capa més externa de la vesícula és una adventícia en la part que s'adhereix al fetge i una serosa en la resta de la seva superfície.

Funció[modifica]

La vesícula biliar emmagatzema uns 50 ml de bilis, la qual s'allibera quan aliments que contenen greixos entren al tracte gastrointestinal, estimulant la secreció de colecistocinina (CCK).[7] La bilis, produïda al fetge, emulsiona els greixos i neutralitza els àcids dels aliments parcialment digerits.[8]

Després de ser emmagatzemada a la vesícula biliar, la bilis es torna una substància més concentrada que quan va ser produïda al fetge, incrementant la seva potència i intensificant el seu efecte sobre els greixos. La major part de la digestió té lloc al duodè.

Els vertebrats tenen vesícula biliar (amb l'excepció dels cavalls i les rates), mentre que els invertebrats no en tenen. Això és degut al fet que els vertebrats mengen en forma de bol alimentari mentre que els invertebrats estan menjant constantment. Per digerir un gran bol alimentari es requereix una gran quantitat de secrecions, d'aquí la presència de la vesícula biliar.

La vesícula biliar humana té forma de raïm, encara que la forma i funció de l'òrgan varia considerablement respecte altres espècies de mamífers; de fet, en algunes espècies, com en els laminis (camèlids americans), la vesícula biliar està absent.[9]

Condicions anormals[modifica]

L'agènesi de la vesícula biliar és un fenomen molt poc freqüent i pot anar associat a altres malformacions congènites.[10] La seva duplicació es veu en ~1/4.000 individus.[11] La vesícula biliar multiseptada és una raresa. Si bé la majoria de casos són asimptomàtics, pot produir ocasionalment un dolor crònic incapacitant.[12] Ocorre el mateix amb la vesícula hipoplàstica.

De vegades es poden desenvolupar càlculs biliars a la vesícula biliar,[13] així com en altres parts del tracte biliar. Si els càlculs biliars a la vesícula biliar són simptomàtics i no poden ésser dissolts per la medicació o trencats en trossos petits amb ones ultrasòniques, l'única via possible que queda per eliminar-los és extirpar quirúrgicament la vesícula biliar, operació coneguda com a colecistectomia.[14]

Altres fets que poden conduir a la intervenció quirúrgica són la calcificació de les parets de la vesícula biliar, condició anomenada vesícula de porcellana,[15] el vòlvul (la rotació completa o incompleta sobre el seu eix) de l'òrgan,[16] la colecistitis, la síndrome de Bouveret (una rara complicació de la colecistitis),[17] l'adenomiomatosi,[18] els quists ciliars congènits[19] i el càncer vesicular.[20][21] Els carcinomes neuroendocrins de la vesícula biliar són molt inusuals, ja que no existeixen cèl·lules d'aquesta naturalesa en ella. Tot i així, en persones que pateixen colecistitis crònica la inflamació perllongada pot causar metaplàsia del teixit epitelial vesicular i ser l'origen d'aquest tipus de tumor.[22] Els limfomes vesiculars primaris es veuen escasses vegades, sent la major part d'ells de tipus no hodgkinià.[23]

L'hidrops (dilatació edematosa) agut de la vesícula biliar és una patologia benigna causada per una obstrucció no litiàsica, transitòria i autolimitada del conducte cístic, atribuïble generalment a limfadenitis o hiperplàsia dels ganglis limfàtics adjacents. En nens, s'ha descrit associada a la malaltia de Kawasaki[24] i a diversos tipus d'infecció.[25]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ellis, H. Anatomy of the gallbladder and bile ducts (en anglès). Surgery (Oxford), 2010 Maig; 28 (5), pp: 218-221. ISSN 0263-9319. DOI 10.1016/J.MPSUR.2010.02.007 [Consulta: 22 desembre 2020]. 
  2. Meilstrup, Jon W. Imaging Atlas of the Normal Gallbladder and Its Variants (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 1994; Mar, pàg: 4. ISBN 0-8493-4788-2. 
  3. Jones, MW; Hannoodee, S; Young, M «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Gallbladder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 27; NBK459288 (rev), pàgs: 3. PMID: 29083749 [Consulta: 22 desembre 2020].
  4. Gordana, S. «Cystic artery» (en anglès). Kenhub.com, 29-10-2020. [Consulta: 2 gener 2021].
  5. Tiwari, S «Study of anatomic variations of human gall bladder and its clinical importance» (en anglès). IJCAP, 2018 Gen-Mar; 5 (1), pp: 124-128. ISSN 2394-2126. DOI: 10.18231/2394-2126.2018.0028 [Consulta: 23 desembre 2020].
  6. «Slide 5: Gall Bladder» (en anglès). JayDoc HistoWeb. University of Kansas Medical Center, 1996. [Consulta: 29 juny 2007].
  7. Bowen, R. «Cholecystokinin». Pathophysiology of Endocrine System, Gastrointestinal Hormones. Colorado State University, 28-01-2001. [Consulta: 22 desembre 2020].
  8. Jones, MW; Small, K; Kashyap, S; Deppen, JC «Physiology, Gallbladder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 1; NBK482488 (rev), pàgs: 6. PMID: 29494095 [Consulta: 22 desembre 2020].
  9. Castro, AN; Ghezzi, MD; Alzola, RH; Lupidio, MC; Rodriguez, JA «Morfología del hígado de llama (Lama glama)» (en castellà). Rev Chil Anat, 2001 Des; 19 (3), pp: 291-296. ISSN 0716-9868. DOI: 10.4067/S0716-98682001000300010 [Consulta: 22 desembre 2020].
  10. Cavazos-García, R; Díaz-Elizondo, JA; Flores-Villalba, E; Rodríguez-García, HA «Agenesia de la vesícula biliar. Reporte de caso» (en castellà). Cir Cir, 2015 Set-Oct; 83 (5), pp: 424-428. ISSN 2444-054X. DOI: 10.1016/j.circir.2015.05.043. PMID: 26162488 [Consulta: 23 desembre 2020].
  11. Pillay, Y «Gallbladder duplication» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2015 Abr; 11, pp: 18-20. PMID: 25898337. DOI: 10.1016/j.ijscr.2015.04.002. PMC: 4446663 [Consulta: 22 desembre 2020].
  12. Honrubia López, R; Poza Cordón, J; Gómez Senent, S; Mora Sanz, P «Vesícula biliar multiseptada. Un raro hallazgo ecográfico» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2017 Jul; 109 (7), pàg: 527. ISSN 1130-0108. PMID: 28677400 [Consulta: 24 desembre 2020].
  13. Bajwa, N; Bajwa, R; Ghumman, A; Agrawal, RM «The gallstone story: Pathogenesis and epidemiology» (en anglès). Practical Gastroenterol, 2010 Set; 34 (9), pp: 11-23. ISSN 0277-4208 [Consulta: 22 desembre 2020].
  14. Sebastián, JJ «Litiasis biliar. Abordaje global» (en castellà). Farmacia profesional, 2003 Gen; 17 (1), pp: 62-65. ISSN 1578-9543 [Consulta: 22 desembre 2020].
  15. Goel, A; Agarwal, A; Gupta, S; Bhagat, TS; et al «Porcelain Gallbladder» (en anglès). Euroasian J Hepatogastroenterol, 2017 Jul-Des; 7(2), pp: 181-182. PMID: 29201805. DOI: 10.5005/jp-journals-10018-1244. PMC: 5670266 [Consulta: 22 desembre 2020].
  16. Bouzas Cardaci, M; Bivoleanu, CV «Gallbladder volvulus, a rare cause of acute abdomen, a case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2020 Set; 75, pp: 81-84. PMID: 32919335. DOI: 10.1016/j.ijscr.2020.09.001. PMC: 7490985 [Consulta: 23 desembre 2020].
  17. Wang, F; Du, ZQ; Chen, YL; Chen, TM; et al «Bouveret syndrome: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2019 Des 6; 7 (23), pp: 4144-4149. PMID: 31832420. DOI: 10.12998/wjcc.v7.i23.4144. PMC: 6906555 [Consulta: 9 gener 2021].
  18. Bonatti, M; Vezzali, N; Lombardo, F; Ferro, F; et al «Gallbladder adenomyomatosis: imaging findings, tricks and pitfalls» (en anglès). Insights Imaging, 2017 Abr; 8 (2), pp: 243-253. PMID: 28127678. DOI: 10.1007/s13244-017-0544-7. PMC: 5359147 [Consulta: 2 gener 2021].
  19. Wissem, T; Oussema, B; Ahmed, I; Abdelmajid, B; et al «Ciliated cyst of the gallbladder: A new case and literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018; 42, pp: 295-298. PMID: 29335229. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.12.024. PMC: 5768154 [Consulta: 9 gener 2021].
  20. Kai, K; Aishima, S; Miyazaki, K «Gallbladder cancer: Clinical and pathological approach» (en anglès). World J Clin Cases, 2014 Oct 16; 2 (10), pp: 515-521. PMID: 25325061. DOI: 10.12998/wjcc.v2.i10.515. PMC: 4198403 [Consulta: 22 desembre 2020].
  21. Akki, AS «Gallbladder carcinoma» (en anglès). Gallbladder & extrahepatic bile ducts: Gallbladder malignant. PathologyOutlines, 2020; Abr 28 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 10 gener 2021].
  22. Liu, W; Chen, W; Hong, T; Li, B; et al «Neuroendocrine carcinoma of gallbladder: a case series and literature review» (en anglès). Eur J Med Res, 2019 Feb 4; 24 (1), pp: 8. PMID: 30717775. DOI: 10.1186/s40001-019-0363-z. PMC: 6362567 [Consulta: 24 desembre 2020].
  23. Pezzuto, R; Di Mauro, D; Bonomo, L; Patel, A; et al «An Unusual Case of Primary Extranodal Lymphoma of the Gallbladder» (en anglès). Hematol Rep, 2017 Mar 22; 9 (1), pp: 6972. PMID: 28435654. DOI: 10.4081/hr.2017.6972. PMC: 5379213 [Consulta: 2 gener 2021].
  24. Çöl, D; Suat, S; Giray, T; Erdag, G; et al «Gallbladder hydrops in an infant with Kawasaki Disease: Case report» (en anglès). Yeditepe Med J, 2011 Gen; 5 (20), pp: 473-477. ISSN 1307-279-X. DOI: 10.15659/yeditepemj.15.10.184 [Consulta: 9 gener 2021].
  25. Álvarez Serra, JA; Sala Castellví, P; Vila Cerén, C; Raspall Torrent, F; Llorens Jové, ME «Hidrops vesicular agudo asociado a infección por rotavirus» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2015 Maig; 82 (5), pp: e242-e244. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2014.05.004. PMID: 24954914 [Consulta: 9 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesícula biliar