Plexe nerviós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaPlexe nerviós
Identificadors
FMAModifica el valor a Wikidata 5901 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/nerve-plexus Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Plexes espinals (etiquetats a la dreta), amb els principals nervis (etiquetats a l'esquerra)

Un plexe nerviós és una xarxa de nervis que s'interseccionen. Hi ha plexes nerviosos espinals; així com altres formes de plexes autonòmics, molts dels quals són una part del sistema nerviós entèric. Per als plexes de la columna vertebral, llevat de les branques ventrals dels nervis de D2-D12, es combinen els conjunts de branques ventrals dels nervis espinals que serveixen a la mateixa zona del cos agrupats en un o diversos nervis més grans. Hi ha diversos en el cos, incloent:

Plexes nerviosos espinals[modifica]

Plexes nerviosos autonòmics[modifica]

  • Plexe celíac (plexe solar) - innerva òrgans interns. Agrupa diversos plexes menors (hepàtic, esplènic, gàstric, pancreàtic, suprarenals). D'ell es deriven els plexes renals, testiculars/ovàrics i mesentèric superior.[4]
  • Plexe d'Auerbach- innerva el tracte gastrointestinal.[5] També anomenat plexe mientèric, s'encarrega de regular el peristaltisme.[6]
  • Plexe de Meissner (plexe submucós) - innerva el tracte gastrointestinal. És el plexe més intern de la capa submucosa, just per sota de la muscularis mucosae, i està acompanyat d'un plexe intermedi i d'un altre extern (plexe de Henle).[7]
  • Plexe cardíac - innerva el cor. Format per la branca superior cervical del tronc simpàtic esquerre i la branca inferior cardíaca del nervi vague esquerre. Es divideix en una porció superficial i una altra profunda. Rep contribucions parasimpàtiques, principalment del nervi vague, encara que poden existir diferents variants anatòmiques.[8]
  • Plexe faríngic - innerva la faringe i el paladar tou. Format per la unió de branques del nervi vague, del nervi glossofaringi i de nervis simpàtics cervicals.[9]

Patologia dels plexes nerviosos[modifica]

Les lesions més freqüents dels plexes nerviosos es deuen a causes traumàtiques o a processos neoproliferatius. Per exemple, el plexe braquial d'un nadó pot sofrir danys per maniobres obstètriques[10] o el d'un adult ser directament afectat per un accident, per la compressió d'un hematoma proper o per efecte del corrent elèctric.[11] Una de les complicacions de l'artròdesi (fixació quirúrgica de dos o més vèrtebres) cervical per via anterior i de certs procediments de cirurgia odontològica és l'afectació dels plexes faríngics, generalment unilateral.[12] Les caigudes són una causa comuna de lesions del plexe lumbar o sacre.[13]

Els tumors que afecten els plexes nerviosos són poc usuals; però de tipus molt divers (tan intrínsecs com extrínsecs als nervis que formen un determinat plexe, de naturalesa benigna o maligna o d'expansió lenta o ràpida). Alguns pertanyent al grup de tumors de la beina dels nervis perifèrics (neurofibromes i schwannomes, entre ells); molts, però, són metàstatics o s'originen en teixits adjacents (liposarcomes, osteocondromes, hemangiopericitomes, etc.).[14] Ocasionalment, la lesió del plexe és un resultat transitori de la radiació emprada per tractar una neoplàsia contigua.[15]

Una plexopatia por ser conseqüència del desenvolupament d'una osteomielitis o d'una artritis sèptica en una estructura osteoarticular propera.[16] Rares vegades, el seu origen és una arteritis de cèl·lules gegants que cursa amb parèsia braquial proximal bilateral.[17] No és excepcional que aparegui com la complicació crònica d'un herpes zòster.[18]

La lesió completa del plexe cervical es poc habitual. A la casuística mèdica s'han recollit casos de plexopatia cervical por compressió, tracció, ferides penetrants, iatrogènia anestèsica, dissecció de l'arteria vertebral,[19] tumoracions[20] i infeccions com ara la lepra o el dengue. La seva clínica es caracteritza per un dèficit sensitiu cranial postero-lateral, cervical i parcialment toràcic, amb paràlisi diafragmàtica. La paràlisi bilateral del diafragma cursa amb dispnea i hipoventilació secundària. L'afectació incompleta d'aquest plexe és molt més comuna. Si el dany es produeix a les branques motores del plexe, la rotació cervical, la flexió cervical, la rotació escapular i/o l'elevació de les espatlles poden alterar-se. El nervi occipital major és l'element sensitiu del plexe que més vegades pateix lesions a conseqüència de cirurgia cervical o per patologia degenerativa vertebral.[21]

La plexopatia lumbosacra diabètica o síndrome de Bruns-Garland és una entitat inflamatòria infreqüent i d'inici insidiós que afecta el ≤1% dels diabètics. Té una etiologia autoimmune. Es caracteritza per dolor intens de la regió proximal dels membres inferiors, associat a debilitat i atròfia muscular. Acostuma a remetre amb un correcte control de la diabetis de base. Encara que el seu curs és autolimitat i el pronòstic favorable, pot tenir recidives múltiples i ocasionar seqüeles motores i sensitives permanents.[22] La plexitis lumbosacra idiopàtica, també anomenada radiculoplexopatia lumbosacra no diabètica, presenta els mateixos trets clínics i patològics que la síndrome de Bruns-Garland, però sense alts nivells de glucosa en sang.[23]

Rarament apareixen plexopaties d'origen incert, com ara la síndrome de Parsonage-Turner o plexitis braquial. Aquesta patologia deriva d'una desmielinitzacío del plexe braquial i provoca un dolor sobtat a l'espatlla, seguit de debilitat i/o pèrdua sensorial a l'espatlla i/o l'extremitat superior. Té una forma familiar autosòmica dominant i una forma idiopàtica que es creu relacionada amb infeccions virals prèvies.[24]

Les persones que pateixen disautonomia familiar, un trastorn hereditari caracteritzat per disfunció sensitiva i afectació greu de l'activitat del sistema nerviós autònom (també anomenat síndrome de Riley-Day),[25] presenten una despoblació ganglionar i neuronal al plexe d'Auerbach que és la causa de les seves importants alteracions de la motilitat intestinal.[26]

La ganglionitis mientèrica eosinofílica (una neuropatia inflamatòria que afecta el plexe homònim)[27] és una de les patologies que provoquen la síndrome de pseudoobstrucció crònica intestinal.[28] De vegades, és presenta de forma conjunta amb la malaltia de Hirschsprung.[29]

Referències[modifica]

  1. ↑ Carrascosa Fernández, AJ «Anatomía del plexo sacro» (en castellà). Dolopedia.com, 2017; Mar 29, pàgs: 1 [Consulta: 14 abril 2018].
  2. ↑ Gray, H «The Sacral and Coccygeal Nerves» (en anglès). Anatomy of the Human Body. IX: Neurology, 6e, 1918, pàgs: 10 [Consulta: 27 abril 2018].
  3. ↑ Woon JT, Stringer MD «Redefining the coccygeal plexus» (en anglès). Clin Anat, 2014 Mar; 27 (2), pp: 254-260. DOI: 10.1002/ca.22242. ISSN: 0897-3806. PMID: 23554024 [Consulta: 29 juny 2018].
  4. ↑ Carrascosa Fernández, AJ «Plexo celíaco o plexo solar» (en castellà). Dolopedia.com, 2017; Gen 30, pàgs: 4 [Consulta: 14 abril 2018].
  5. ↑ Costa M, Brookes SJ, Hennig GW «Anatomy and physiology of the enteric nervous system» (en anglès). Gut, 2000 Des; 47 (Supl 4), pp: iv15-iv19. DOI: 10.1136/gut.47.suppl_4.iv15. PMC: 1766806. PMID: 11076898 [Consulta: 14 abril 2018].
  6. ↑ Takizawa, P (Coord) «Auerbach's Plexus Histology» (en anglès). Histology Image Gallery. GI Tract. Yale University, 2018; Feb 1, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2018 [Consulta: 22 abril 2018].
  7. ↑ Hoyle CH, Burnstock G «Neuronal populations in the submucous plexus of the human colon» (en anglès). J Anat, 1989 Oct; 166, pp: 7–22. ISSN: 0021-8782. PMC: 1256735. PMID: 2621148 [Consulta: 14 abril 2018].
  8. ↑ De Gama, BZ; Lazarus, L; Partab, P; Satyapal, KS «The Sympathetic and Parasympathetic Contributions to the Cardiac Plexus: a Fetal Study» (en anglès). Int J Morphol, 2012; 30 (4), pp: 1569-1576. DOI: 10.4067/S0717-95022012000400048. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 14 abril 2018].
  9. ↑ Glick, Y; Dimitrijevic, M; Hacking, C; Weerakkody, Y; et al «Pharyngeal plexus» (en anglès). Radiopaedia, 2017; Mar (rev), pàgs: 8 [Consulta: 14 abril 2018].
  10. ↑ Tejerizo-López, LC; Monleón-Sancho, FJ; Tejerizo-García, A; Monleón-Alegre, FJ «Parálisis del plexo braquial como traumatismo obstétrico» (en castellà). Clin Invest Ginecol Obstet, 2001 Gen; 28 (6), pp: 224-246. DOI: 10.1016/S0210-573X(01)77098-0. ISSN: 0210-573X [Consulta: 19 abril 2018].
  11. ↑ Devale MM, Kadakia GJ, Jain VG, Munot RP «Direct electrical injury to brachial plexus» (en anglès). Indian J Plast Surg, 2017 Maig-Ag; 50 (2), pp: 217-219. DOI: 10.4103/ijps.IJPS_177_16. PMC: 5770938. PMID: 29343900 [Consulta: 19 abril 2018].
  12. ↑ Mermer RW, Zwillenberg D, Maron A, Brill CB «Unilateral pharyngeal plexus injury following use of an oropharyngeal pack during third-molar surgery» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 1990 Oct; 48 (10), pp: 1102-1104. ISSN: 0278-2391. PMID: 2213299 [Consulta: 23 abril 2018].
  13. ↑ Rubin, M «Plexus Disorders» (en anglès). MSD Manuals. Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Set, pàgs: 4 [Consulta: 19 abril 2018].
  14. ↑ Das S, Ganju A, Tiel RL, Kline DG «Tumors of the brachial plexus» (en anglès). Neurosurg Focus, 2007 Jun 15; 22 (6), pp: E26. ISSN: 1092-0684. PMID: 17613218 [Consulta: 19 abril 2018].
  15. ↑ Metcalfe E, Etiz D «Early transient radiation-induced brachial plexopathy in locally advanced head and neck cancer» (en anglès). Contemp Oncol (Pozn), 2016; 20 (1), pp: 67-72. DOI: 10.5114/wo.2015.55876. ISSN: 4829741. PMID: 27095943 [Consulta: 27 juny 2018].
  16. ↑ Mascarenhas A, Almeida C, Constantino C, Soudo AP, et al «Septic arthritis presenting as brachial plexus neuropathy» (en anglès). BMJ Case Rep, 2011 Feb 24; 2011, pii: bcr1220103562. DOI: 10.1136/bcr.12.2010.3562. PMC: 3062887. PMID: 22707581 [Consulta: 19 abril 2018].
  17. ↑ Calle-Lopez Y, Fernandez-Ramirez AF, Franco-Dager E, Gomez-Lopera JG, Vanegas-Garcia AL «Síndrome del hombre en el barril: manifestación atípica de la arteritis de células gigantes» (en castellà). Rev Neurol, 2018 Jun 1; 66 (11), pp: 373-376. ISSN: 1576-6578. PMID: 29790570 [Consulta: 27 juny 2018].
  18. ↑ Zubair AS, Hunt C, Watson J, Nelson A, Jones LK Jr «Imaging Findings in Patients with Zoster-Associated Plexopathy» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2017 Jun; 38 (6), pp: 1248-1251. DOI: 10.3174/ajnr.A5149. ISSN: 1936-959X. PMID: 28364009 [Consulta: 27 juny 2018].
  19. ↑ Silbert BI, Khangure M, Silbert PL «Vertebral artery dissection as a cause of cervical radiculopathy» (en anglès). Asian Spine J, 2013 Des; 7 (4), pp: 335-338. DOI: 10.4184/asj.2013.7.4.335. PMC: 3863660. PMID: 24353851 [Consulta: 27 juny 2018].
  20. ↑ Dalil A, Fokouo Fogha V, Evehe Vokwely J, Sougou E, Miloundja J «A case report of cervical neurofibrosarcoma: Clinical presentation, treatment and outcome» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018; 42, pp: 175-178. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.12.019. PMC: 5735292. PMID: 29253810 [Consulta: 27 juny 2018].
  21. ↑ Brazis, PW; Masdeu, JC; Biller, J «Localization in Clinical Neurology» (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2012; Mar 29 (Sixth Ed.), pp: 73-75 ISBN 9781451153583 [Consulta: 27 juny 2018].
  22. ↑ Cabrera, H; Trindade e Silva, LP «Una neuropatía rara como primera manifestación de diabetes» (en castellà). Galicia Clínica, 2009; 70 (3), pp: 41-444. PMID: 1989-3922 [Consulta: 20 abril 2018].
  23. ↑ Imam Y, Deleu D, Salem K «Idiopathic lumbosacral plexitis» (en anglès). Qatar Med J, 2013 Nov 1; 2012 (2), pp: 85-87. DOI: 10.5339/qmj.2012.2.20. PMC: 3991040. PMID: 25003048 [Consulta: 4 maig 2018].
  24. ↑ Ortiz Torres M, Mesfin FB «Brachial Plexitis (Parsonage Turner Syndrome, Brachial Neuropathy, Brachial Radiculitis)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017; Oct 9, NBK448114, pàgs: 4. PMID: 28846332 [Consulta: 19 abril 2018].
  25. ↑ Shohat, M; Weisz Hubshman, M «Familial Dysautonomia» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. University of Washington, 2014 Des 18; NBK1180 (rev), pàgs: 21. PMID: 20301359 [Consulta: 22 abril 2018].
  26. ↑ Bar-Shai A, Maayan C, Vromen A, Udassin R, et al «Decreased density of ganglia and neurons in the myenteric plexus of familial dysautonomia patients» (en anglès). J Neurol Sci, 2004 Maig 15; 220 (1-2), pp: 89-94. DOI: 10.1016/j.jns.2004.02.017. ISSN: 0022-510X. PMID: 15140612 [Consulta: 22 abril 2018].
  27. ↑ Ooms AH, Verheij J, Hulst JM, Vlot J, et al «Eosinophilic myenteric ganglionitis as a cause of chronic intestinal pseudo-obstruction» (en anglès). Virchows Arch, 2012 Gen; 460 (1), pp: 123-127. DOI: 10.1007/s00428-011-1183-x. PMC: 3267033. PMID: 22173330 [Consulta: 29 abril 2018].
  28. ↑ Muñoz MT, Solís Herruzo JA «Pseudo-obstrucción intestinal crónica» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2007 Feb; 99 (2), pp: 100-111. ISSN: 1130-0108. PMID: 17417923 [Consulta: 29 abril 2018].
  29. ↑ Phillips, MR; Samuel, J; Woosley, J; Mclean, SE «Eosinophilic myenteric ganglionitis with concomitant Hirschsprung's disease: Case presentation and review of the literature» (en anglès). Journal of Pediatric Surgery Case Reports, 2013 Des; 1 (12), pp: 429-431. DOI: 10.1016/j.epsc.2013.10.013. ISSN: 2213-5766 [Consulta: 29 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plexe nerviós
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plexe_nerviós&oldid=33050689»