Eosinòfil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'un eosinòfil

L'eosinòfil és un leucòcit granular de nucli bilobulat amb grànuls eosinòfils al citoplasma, fa de 12 a 17 μm. Són, al microscopi electrònic, azuròfils, i eosinòfils a la zona central on hi ha unes inclusions amb forma de cristall, les quals contenen proteïnes per a combatre paràsits i enzims. Són del 0 al 7 % dels leucòcits de la sang, amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm3.[1]

Són cèl·lules fagocitàries que tenen afinitat pels complexos antigen-anticòs, per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per quimiotaxi. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta al·lèrgica i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la histamina per la histaminasa i alhora produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives.

Els eosinòfils tenen un paper de defensa de l'individu contra els microorganismes no fagocitables, tenen una funció citotòxica (per les seves proteïnes granulars), immunoreguladora (per les citosines que allibera) i són capaços de participar a la reparació i remodelació tissular (alliberant TGFβ).

Funcions[modifica | modifica el codi]

Alteracions[modifica | modifica el codi]

Eosinopènia[modifica | modifica el codi]

L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia:[2]

Eosinofília[modifica | modifica el codi]

L'eosinofília apareix quan hi ha una concentració de eosinòfils per damunt dels valors de referència, normalment amb una neutropènia:[2]

  • A algunes infeccions agudes com l'escarlina o el xarampió.
  • A algunes infeccions cròniques com la lepra.
  • Infestació parasitàries.
  • Hemopaties malignes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eosinòfil
  1. 1,0 1,1 1,2 Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p191. (castellà)
  2. 2,0 2,1 Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p232. (castellà)