Mastòcit

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mastòcits.

Els mastòcits són cèl·lules que tenen el seu origen en la medul·la òssia, on s'originen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastòcits. Segons el teixit on maduri, el mastòcit tindrà diferents característiques.

Tot i que són majoritàriament reconeguts pel seu rol en els processos d'al·lèrgia i anafilaxi (inicien la reacció anafilàctica o d'hipersensibilitat immediata, que és una reacció inflamatòria produïda per proteïnes estranyes a l'organisme), també juguen un important paper protector en la defensa contra patògens i curació de ferides.

Origen i classificació[modifica]

Descrits per Paul Ehrlich l'any 1878 a la seva tesi doctoral, on erròniament va creure que eren cèl·lules que servien per a nodrir als teixits, i per això les va anomenar "mastzellen" (del grec masto, alimentar). Avui en dia se'ls considera part del sistema immunitari.

Se'n coneixen de dos tipus, els del teixit connectiu i una munió de diferents mastòcits de mucoses. Es troben presents prop dels vasos sanguinis, i especialment nombrosos als espais que fan de frontera entre l'exterior i l'interior de l'organisme: pell, mucoses del pulmó i tracte digestiu, així com a la boca, conjuntiva i nas.

Morfologia[modifica]

Posseeixen reticle endoplasmàtic rugós i aparell de Golgi. En el seu citoplasma hi són presents unes vesícules que contenen mediadors químics, així com heparina i histamina. Expressen, igual que els basòfils, la proteïna CD34 a la seva membrana.

Reacció anafilàctica[modifica]

Després del primer contacte amb l'antigen, els mastòcits queden sensibilitzats amb immunoglobulines en la seva superfície. Quan el mateix antigen arriba de nou a l'organisme, s'uneix l'antigen a l'anticòs sintetitzat pels plasmòcits. Aquest complex antigen-anticòs (Ag-Ac) és l'encarregat d'alliberar els mediadors químics que es troben als grànuls del citoplasma mastocític.