Al·lèrgia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaAl·lèrgia
TypeIHypersensitivity-vs-Pseudoallergy-ca.svg
Esquemes d'hipersensibilitat tipus I (esquerra) i pseudoal·lèrgia (dreta)
Tipus immunoglobulin mediated immune response i Hipersensibilitat
Especialitat Immunologia
Medicació Omalizumab, prednisolona, acrivastine, loratadine, dexamethasone, astemizole, Prednisona, triamcinolone i methylprednisolone
Associació genètica IL2, EPS15, DNAH5 i ABL2
Causat per Al·lergogen
Causa de Rinorrea
Classificació
CIM-10 T78.4
CIM-9 995.3
ICPC2 A92
Recursos externs
DiseasesDB 33481
MedlinePlus 000812
eMedicine med/1101
MeSH D006967
NDL 00560318
UMLS CUI C0020517
DOID DOID:1205
Modifica dades a Wikidata

L'al·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com a substàncies al·lergèniques o al·lèrgens. L'al·lèrgia és l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.

La substància a la qual es té al·lèrgia s'anomena "al·lergogen", i els símptomes provocats es defineixen com "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al·lergogen produirà l'alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del sèrum (un fenomen d'hipersensibilitat) té relació directa amb la producció d'anticossos o antígens contra el sèrum injectat, introduint el terme al·lèrgia per referir-se a la reactivitat immunològica alterada en la que s'acostuma a presentar una forta alliberació d'histamines.

Una substància que sovint és inofensiva pot provocar, en certs casos, reaccions patològiques al·lèrgiques. Alguns tractaments tracten de tornar a habituar l'organisme, procés que s'anomena dessensibilització.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot català al·lèrgia ve del grec αλλεργία —allergía— i en paraules del mateix idioma αλλος "altre", i εργíα "feina". La paraula composta així té el significat de reacció estranya.

Classificació i història[modifica | modifica el codi]

El concepte "al·lèrgia" va ser introduït el 1906 pel pediatre vienès Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment innòcues com la pols, el pol·len o alguns menjars.[1] Pirquet va anomenar aquest fenomen "al·lèrgia" per les paraules gregues allos que significava "altre" i ergon que significava "feina".[2] Històricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a al·lèrgies, i es creia que causaven una activació del sistema immunitari. Després, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalties, amb el punt comú que totes eren un trastorn del sistema immunitari.

El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificació que descrivien quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de tipus I a tipus IV:[3]

Tipus Denominació Descripció Exemples
I Immediates Basades en la reacció a l'IgE

Dermatitis atòpica
Urticària
Rinitis al·lèrgica
Asma al·lèrgic
Al·lèrgia als aliments
Al·lèrgia a medicament

II Citotòxiques Intervenen IgG i IgM

Anèmia hemolítica autoimmunitària
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Pèmfig vulgar
Febre reumàtica
Síndrome de Guillain-Barré
Malaltia de Graves-Basedow
Miastènia greu

III Per complexos immunitaris

Púrpura de Schönlein-Henoch
Artritis reactiva
Lupus eritematós sistèmic
Artritis reumatoide

IV Retardades Per limfòcits T

Dermatitis de contacte al·lèrgica
Diabetis mellitus tipus 1
Tiroïditis de Hashimoto
Esclerosi múltiple
Celiaquia
Arteritis de cèl·lules gegants

Amb aquesta nova classificació, la paraula "al·lèrgia" només servia per denominar hipersensibilitats de tipus I, que es caracteritzen per crear reaccions ràpides.

Un dels passos més grans per entendre els mecanismes de l'al·lèrgia va ser el descobriment de l'anticòs anomenat Immunoglobulina E (IgE) − Kimishige Ishizaka fou dels primers a descriure l'IgE a la dècada del 1960.[4]

Simptomatologia o semiologia[modifica | modifica el codi]

  • Cutanis: èczema, dermatitis atòpica, urticària i edema angioneuròtic
  • Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinofílica
  • Oculars: conjuntivitis, queratitis
  • Otorinolaringològics: rinitis, sinusitis, epistaxis, anòsmia
  • Digestius: vòmits, diarrees, dolor abdominal
  • Hematològics: anèmia, trombopènia, leucopènia, eosinofília
  • Generalitzats: anafilàxia o xoc anafilàctic

Distribució en la població[modifica | modifica el codi]

Les xifres de persones afectades per alguna al·lèrgia són estimatives a Catalunya i a Espanya. Es calcula que un 3% de la població adulta pateix rebuig al·lèrgic a algun aliment. Si s'hi sumen les de tipus respiratori que causen pòl·lens, àcars, o el pèl de gat, més el rebuig a metalls, resulta que fins al 25% de la població catalana pateix alguna incompatibilitat immunològica. La fruita seca, el préssec i les gambes són els aliments que causen més al·lèrgia en els adults. En els nens, són la llet de vaca, l'ou de gallina i els fruits secs. A més, el kiwi, el mango i el plàtan són aliments amb tendència a crear al·lèrgies.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clemens Peter Pirquet von Cesenatico a Who Named It
  2. Von Pirquet C «Allergie». Munch Med Wochenschr, 53, 1906, pàg. 1457.
  3. Gell PGH, Coombs RRA.. Clinical Aspects of Immunology. London: Blackwell, 1963. 
  4. Ishizaka K, Ishizaka T, Hornbrook MM «Physico-chemical properties of human reaginic antibody. IV. Presence of a unique immunoglobulin as a carrier of reaginic activity». J. Immunol., 97, 1, 1966, pàg. 75–85. PMID: 4162440.
  5. Al·lèrgia a aliments SCAIC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lèrgia Modifica l'enllaç a Wikidata