Epistaxi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEpistaxi
Epistaxi produïda per un traumatisme facial jugant a rugbi modifica
Tipushemorràgia i símptoma nasal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MD20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R04.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9784.7 Modifica el valor a Wikidata
CIAPR06 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0103674 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB18327 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003106 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine764719 i 863220 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKnosebleed-epistaxis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004844 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014591 Modifica el valor a Wikidata

L'epistaxi és el nom mèdic de l'hemorràgia procedent de l'interior del nas.[1] La sang també pot fluir cap a l'estómac i provocar nàusees i vòmits.[2] En casos més greus, pot sortir sang per les dues fosses nasals.[3] Poques vegades el sagnat pot ser tan important que es produeixi una pressió arterial baixa.[1] Poques vegades la sang pot pujar pel conducte nasolacrimal i sortir per l'ull.[4]

Entre els factors de risc s'inclouen traumes, com ara ficar-se el dit al nas, anticoagulants, hipertensió arterial, alcoholisme, al·lèrgies estacionals, temps sec i glucocorticoides inhalats.[5] Hi ha dos tipus: l'anterior, que és la forma més comuna; i la posterior, que és menys freqüent però més greu.[5] Les hemorràgies nasals anteriors generalment es produeixen en el plexe de Kiesselbach, mentre que les hemorràgies posteriors es produeixen generalment per l'artèria esfenopalatina.[5] El diagnòstic és per observació directa.[1]

La prevenció pot incloure l'ús de parafina al nas.[6] Inicialment, el tractament es fa generalment aplicant pressió durant almenys cinc minuts sobre la meitat inferior del nas.[7] Si això no és suficient, es pot utilitzar un tamponament nasal.[7] L'àcid tranexàmic també pot ser útil.[8] Si es continuen els episodis de sagnat, es recomana una rinoscòpia.[7]

Al voltant del 60% de les persones tenen hemorràgia nasal en algun moment de la seva vida.[9] Al voltant del 10% de les hemorràgies nasals són greus.[9] Les hemorràgies nasals poques vegades són mortals, representant només 4 dels 2,4 milions de morts als Estats Units el 1999.[10] Les hemorràgies nasals afecten amb més freqüència aquells menors de 10 anys i majors de 50 anys.[11]

Tractament[modifica]

De l'epistaxi anterior, que és la més freqüent, és estar dret (o assegut), i prémer fent pinça amb els dits el nas en la seva part cartilaginosa, col·locant els dits paral·lelament just on acaba la vora dels ossos propis del nas, i durant uns 10-12 minuts, després deixar anar-los a poc a poc. No s'ha d'inclinar el cap enrere, ja que això produiria el pas de la sang a la gola. Si surt en gran quantitat, el metge pot tapar la part anterior de les vies nasals amb benes.

Cauterització química[modifica]

Aquest mètode consisteix a aplicar un producte químic com el nitrat de plata a la mucosa nasal (mitjançant un palet o Argenpal®), que crema i segella el sagnat.[12] Finalment, el teixit nasal al qual s'aplica la substància química patirà una necrosi.[12] Aquesta forma de tractament és la millor per a hemorràgies lleus, que són clarament visibles i especialment en nens.[12] Normalment s'aplica un anestèsic tòpic (com la lidocaïna) abans de la cauterització.

Tamponament nasal[modifica]

Després del tamponament nasal

Si la pressió i la cauterització química no poden aturar el sagnat, el tamponament nasal és el principal element del tractament.[13] Hi ha diverses formes de tamponament nasal: el nasal anterior i el posterior.[14] Tradicionalment, el tamponament nasal consisteix wn col·locar gasa dins del nas, exercint així pressió sobre els vasos sagnants i aturant el sagnat. En moltes ocasions la forma tradicional de gasa s'ha substituït per productes com Merocel®.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2014 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2013, p. 399. ISBN 978-0-323-08431-4. 
  2. ↑ Wilson, I. Dodd. Clinical Methods: The History, Physical, and Laboratory Examinations. 3rd. Boston: Butterworths, 1990. ISBN 978-0409900774. 
  3. ↑ Krulewitz, NA; Fix, ML «Epistaxis.». Emergency Medicine Clinics of North America, 37, 1, febrer 2019, pàg. 29–39. DOI: 10.1016/j.emc.2018.09.005. PMID: 30454778.
  4. ↑ Riordan-Eva, Paul. Vaughan and Asbury's General Ophthalmology (en anglès). McGraw Hill Professional, 2000, p. 92. ISBN 978-0-07-137831-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Tabassom, A; Cho, JJ «Epistaxis (Nose Bleed)». StatPearls, gener 2020. PMID: 28613768.
  6. ↑ Morgan, Daniel J.; Kellerman, Rick «Epistaxis». Primary Care: Clinics in Office Practice, 41, 1, març 2014, pàg. 63–73. DOI: 10.1016/j.pop.2013.10.007. ISSN: 0095-4543. PMID: 24439881.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Tunkel, David E.; Anne, Samantha; Payne, Spencer C.; Ishman, Stacey L.; Rosenfeld, Richard M.; Abramson, Peter J.; Alikhaani, Jacqueline D.; Benoit, Margo McKenna; Bercovitz, Rachel S. «Clinical Practice Guideline: Nosebleed (Epistaxis) Executive Summary». Otolaryngology–Head and Neck Surgery, 162, 1, 07-01-2020, pàg. 8–25. DOI: 10.1177/0194599819889955. PMID: 31910122.
  8. ↑ Joseph, Jonathan; Martinez-Devesa, Pablo; Bellorini, Jenny; Burton, Martin J «Tranexamic acid for patients with nasal haemorrhage (epistaxis)» (en anglès). Cochrane Database of Systematic Reviews, 12, 31-12-2018, pàg. CD004328. DOI: 10.1002/14651858.CD004328.pub3. PMC: 6517002. PMID: 30596479.
  9. ↑ 9,0 9,1 Wackym, James B. Snow,... P. Ashley. Ballenger's otorhinolaryngology : head and neck surgery.. 17th. Shelton, Conn.: People's Medical Pub. House/B C Decker, 2009, p. 551. ISBN 9781550093377. 
  10. ↑ «Work Table I. Deaths from each cause by 5-year age groups, race and sex: US, 1999» p. 1922, 2011. [Consulta: 13 abril 2020].
  11. ↑ Kucik, Corry J.; Clenney, Timothy «Management of epistaxis». American Family Physician, 71, 2, 15-01-2005, pàg. 305–311. ISSN: 0002-838X. PMID: 15686301.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Svider, Peter; Arianpour, Khashayar; Mutchnick, Sean «Management of Epistaxis in Children and Adolescents». Pediatric Clinics of North America, 65, 3, juny 2018, pàg. 607–621. DOI: 10.1016/j.pcl.2018.02.007. ISSN: 0031-3955. PMID: 29803286.
  13. ↑ Iqbal, I. Z.; Jones, G. H.; Dawe, N.; Mamais, C.; Smith, M. E.; Williams, R. J.; Kuhn, I.; Carrie, S. «Intranasal packs and haemostatic agents for the management of adult epistaxis: systematic review». The Journal of Laryngology & Otology, 131, 12, desembre 2017, pàg. 1065–1092. DOI: 10.1017/S0022215117002055. ISSN: 0022-2151. PMID: 29280695.
  14. ↑ Killick, N; Malik, V; Nirmal Kumar, B «Nasal packing for epistaxis: an evidence-based review.». British Journal of Hospital Medicine, 75, 3, Mar 2014, pàg. 143–7. DOI: 10.12968/hmed.2014.75.3.143. PMID: 24621629.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistaxi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Epistaxi&oldid=30537377»