Lidocaïna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacLidocaïna
Lidocaine-from-xtal-3D-balls.png
Lidocaine.svg
Malaltia objectedolor, taquicàrdia paroxismal, arítmia, malaltia bucal, malaltia de l'esòfag, cremada, taquicàrdia, fibril·lació ventricular i Síndrome de Wolff-Parkinson-White
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològicamida
Codi ATCN01BB02, S02DA01, C01BB01, R02AD02, S01HA07, D04AB01 i C05AD01
Dades químiques i físiques
FórmulaC₁₄H₂₂N₂O
Massa molecular234,173 uma
Identificadors
Número CAS137-58-6
PubChem (SID)3676
IUPHAR/BPS2623
DrugBank00281
ChemSpider3548
UNII98PI200987
KEGGC07073 i D00358
ChEBI6456
ChEMBLCHEMBL79
PDB ligand IDLQZ
AEPQ100.004.821
Modifica les dades a Wikidata

La lidocaïna, també coneguda com a xilocaïna i lignocaïna és un fàrmac de fórmula 2-dietilamino-2,6-dimetilfenilacetamida, C14H22N2O.

Les seves propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina, en forma d'hidroclorur, com a anestèsic local, per al tractament de les arrítmies ventriculars, com a sedant, analgèsic i anticonvulsant.[1] També és usada per tractar la taquicàrdia ventricular i per formar bloqueig dels nervis.[2][1] La lidocaïna barrejada amb una petita quantitat d'adrenalina (epinefrina) està disponible per permetre dosis més grans per adormir el teixit, disminuir l'hemorràgia i fer que l'efecte adormiment duri més (atès que l'adrenalina provoca vasoconstricció local i fa que la sang trigui més en "esbandir" la lidocaïna).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Lidocaine Hydrochloride (Local)». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Aug 26, 2015].
  2. «Lidocaine Hydrochloride (Antiarrhythmic)». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Aug 26, 2015].