Metilprednisolona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacMetilprednisolona
Methylprednisolone.svg
Malaltia objectemalaltia de l'empelt contra l'hoste, malaltia autoimmunitària, càncer, malaltia hematològica, inflamació, dificultat respiratòria, hipersensibilitat, lupus nephritis (en) Tradueix, susceptibilitat d’artrosi, malaltia intersticial del pulmó, sinusitis, acute graft versus host disease (en) Tradueix, neuritis òptica, artritis, relapsing-remitting multiple sclerosis (en) Tradueix, síndrome nefròtica, esclerosi múltiple, hiperplàsia suprarenal congènita, artritis reumatoide i dermatitis de contacte Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCD10AA02, H02AB04 i D07AA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC₂₂H₃₀O₅ Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular374,209 u Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS83-43-2 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)6741 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7088 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00959 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider6485 Modifica el valor a Wikidata
UNIIX4W7ZR7023 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00407 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6888 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL650 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.001.343

Metilprednisolona, esteroide sintètic del grup dels glucocorticoides, s'utilitza en medicina per les seves propietats inmunosupresores i anti-inflamatories, per la qual cosa la seva administració alleuja la inflamació (inflor, calor, enrogiment i dolor) i es fa servir per tractar certes formes d'artritis; trastorns de la pell, la sang, el ronyó, els ulls, la tiroide i els intestins (per exemple, colitis); al·lèrgies severes; i asma.[1] La metilprednisolona també es fa servir per tractar certs tipus de càncer. És molecularment similar a una hormona natural produïda per les glàndules suprarenals, per la qual cosa és indicada en medicina per tractar els símptomes produïts per un brusc descens dels nivells de corticoides en l'organisme, per exemple en la malaltia d'Addison.[2]

La metilprednisolona també s'utilitza en l'esclerosi múltiple del tipus recurrent-remitent com a tractament de xoc davant l'aparició d'un nou brot.

La metilprednisolona també s'indica en alguns casos de lesions traumàtiques de la medul·la espinal.[3]

El BOE va publicar el 13 de juny de 2020 el llistat de medicaments que el Ministeri de Sanitat considera "essencials" per combatre el coronavirus, entre els qual està la metilprednisolona.[4]

Mecanisme d'acció[modifica]

La metilprednisolona inhibeix la formació d'àcid araquidònic i inhibeix les manifestacions immediates i no-immediates (com la cicatrització i la proliferació cel·lular) de la inflamació. També inhibeix la vasodilatació, reduint la transsudació de líquid i la formació d'edema, disminueix l'exsudació cel·lular i redueix els dipòsits de fibrina al voltant de l'àrea d'inflamació.[5]

Interacciona amb uns receptors citoplasmàtics intracel·lulars específics. Una vegada format el complex receptor-glucocorticoïde, aquest penetra en el nucli, on interactua amb seqüències específiques d'ADN, que estimulen o reprimeixen la transcripció gènica de ARNm específics que codifiquen la síntesi de determinades proteïnes en els òrgans diana que, en última instància, són les autèntiques responsables de l'acció del corticoide.

Efectes adversos[modifica]

La metilprednisolona té efectes secundaris severs en pacients que prenen aquest medicament a llarg termini, incloent obesitat, osteoporosi, glaucoma i psicosi. L'efecte més seriós és la cessació de la producció natural de cortisol, per la qual cosa acabar de manera abrupta l'administració de la metilprednisolona, després de l'ús perllongat, pot causar l'aparició d'una crisi de Addison, que pot ser mortal.

Referències[modifica]

  1. MedlinePlus. «Metilprednisolona oral». Enciclopedia médica, gener 2003.
  2. «Corticoides sistémicos: Metilprednisolona». Clínica Universitaria de Navarra.
  3. Tebet, Marcos Antônio «Efeito da metilprednisolona na lesão medular em ratos: análise funcional e histológica» (en portuguès). Acta ortop. bras., 11, 22008-10-31, 2003, pàg. 80-86. DOI: 10.1590/S1413-78522003000200003. ISSN: 1413-7852.
  4. «El llistat de medicaments que Sanitat considera "essencials" per combatre el coronavirus». Regió 7, 20-06-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  5. López Carriches, Carmen; Martínez González, José Mª; Donado Rodríguez, Manuel «Uso de metilprednisolona versus diclofenaco en el control de la inflamación y el trismo tras la cirugía del tercer molar inferior». Med. oral patol. oral cir.bucal, 11, 5, 2006, pàg. 440-445. ISSN: 1698-6946.