Síndrome nefròtica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome nefròtica
Diabetic glomerulosclerosis (1) HE.jpg
Imatge histopatològica de glomeruloesclerosi diabètica amb síndrome nefròtica. Tinció d'HE.
Tipus nephrosis
Especialitat nefrologia
Medicació chlorthalidone, cyclothiazide, quinethazone, hydroflumethiazide, bumetanide, benzthiazide, cyclophosphamide, methyclothiazide, metolazone, hydrochlorothiazide, Furosemida, indapamide, ethacrynic acid, bendroflumethiazide, chlorothiazide, trichlormethiazide, polythiazide, torsemide i ethacrynate sodium
Associació genètica GPC5
Classificació
CIM-10 N04
CIM-9 581.9
Recursos externs
OMIM 256300, 256370, 600995, 610725, 614196, 614199, 615008, 615244, 615573 i 615861
DiseasesDB 8905
MedlinePlus 000490
eMedicine med/1612 ped/1564
MeSH D009404
NDL 00568067
UMLS CUI C0027726
DOID DOID:1184
Modifica dades a Wikidata

La síndrome nefròtica és un trastorn inespecífic en què els ronyons estan danyats, fent que s'escapin grans quantitats de proteïnes(proteïnúria almenys 3,5 grams per dia per 1,73 m2 de superfície corporal)[1] des de la sang a l'orina.

Els ronyons afectats per la síndrome nefròtica tenen petits porus en la podòcits, prou grans com per permetre que la proteïnúria (i, posteriorment, la hipoalbuminèmia, perquè algunes de les proteïnes, principalment l'albúmina ha passat de la sang a l'orina), però porus no prou grans per permetre el pas de les cèl·lules sanguínies (per tant, sense hematúria). Per contra, en la síndrome nefrítica, els glòbuls vermells passen a través dels porus, provocant hematúria.

Referències[modifica | modifica el codi]