Al·lèrgia als aliments

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAl·lèrgia als aliments
modifica
Tipushipersensibilitat alimentària, al·lèrgia gastrointestinal i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènia
Causat peraliment i food allergen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10T78.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9V15.01 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM147050 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000817 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine135959 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005512 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0016470 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3044 Modifica el valor a Wikidata

L'al·lèrgia als aliments és una resposta immune exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb l'al·lergogen alimentari.[1] Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica són conegudes com a substàncies al·lergèniques o al·lergògens.

En formes lleus poden ser de naturalesa transitòria (cedeixen amb el temps), poden provocar quadres cutanis (des d'urticàries a èczemes fins a dermatitis atòpica), quadres gastrointestinals (diarrea crònica), molèsties digestives inespecífiques, nàusees, vòmits, dificultats per empassar (esofagitis eosinofílica) i en casos greus anafilaxis amb risc de mort.

Cal no confondre l'al·lèrgia als aliments amb la intolerància als aliments, que és la incapacitat de consumir alguns elements o nutrients sense patir efectes adversos a la salut. Els efectes poden ésser més o menys ràpids sobre la salut, la intolerància als aliments es diferencia de les al·lèrgies perquè les al·lèrgies provoquen una resposta del sistema immunitari, tot activant la immunoglobulina E (IgE) o d'altres mecanismes immunitaris, i les intoleràncies es deuen en general a la manca d'enzims que impedeixen l'adequada metabolització del nutrient.

Hi ha proteïnes comunes entre els pòl·lens que produeixin rinitis o asma i molts aliments vegetals. Molts al·lèrgics a pòl·lens es tornen al·lèrgics a algunes d'aquestes proteïnes i aleshores comencen a tenir problemes amb molts aliments vegetals. Per exemple, les proteïnes transportadores de lípids (LTP, de l'anglès lipid transfer protein) que es troben en la pell del préssec i a la pipa es troben també en moltes fruites o verdures, per això les persones que tenen al·lèrgia a les LTP comencen a tenir sovint problemes al·lèrgics a la fruita seca. Una altra també comuna és la profilina, una proteïna estructural de fruites i verdures, que causa reaccions habitualment més lleus que les LTP però amb moltes més fruites i verdures. D'altres són per exemple la síndrome làtex-fruites; moltes personess al·lèrgiques al làtex (guants, preservatius, globus,etv.) tenen al·lèrgia a la fruita seca i a fruites tropicals. També és força comuna la síndrome de Sazae (pastanaga, api i espècies), en què les persones al·lèrgiques al pol·len d'artemisa comencen a tenir al·lèrgia a aquests aliments.

La prevenció dels episodis d'al·lèrgia s'ha basat principalment en l'educació de les persones afectats i els seus familiars i en un etiquetatge cada cop més exigent dels aliments envasats, exigit per les normes legals. S'ha començat a treballar també en programes de control als menjadors escolars, com el projecte VAIAME (vigilància d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries als menjadors escolars) que ha estat pioner a la ciutat de Barcelona ha estat pioner.[2]

Referències[modifica]

  1. Olivier CE. Food Allergy. J Allergy Ther 2013; S3:004 doi: 10.4172/2155-6121.S3-004.
  2. Caballé-Gavaldà, Laura; García-Cid, Ester; Fontcuberta-Famadas, Mireia; Balfagón-Marzal, Pere; Durán-Neira, Julia «Gestión del riesgo asociado a los alérgenos en los comedores escolares de la ciudad de Barcelona» (pdf) (en castellà). Gaceta Sanitaria, 28, 6, 2014, pàg. 450-455. DOI: 10.1016/j.gaceta.2014.07.001 [Consulta: 31 maig 2022].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]