Al·lèrgia als aliments
 | |
| Tipus | hipersensibilitat alimentària i gastrointestinal allergy (en)  |
|---|---|
| Especialitat | immunologia |
| Medicació | |
| Causat per | aliment |
| Classificació | |
| CIM-10 | T78.0 |
| CIM-9 | V15.01 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 147050 |
| MedlinePlus | 000817 |
| eMedicine | 135959 |
| MeSH | D005512 |
| UMLS CUI | C0016470 i C0016470 |
| DOID | DOID:3044 i DOID:3044 |
 | |
L'al·lèrgia als aliments és una resposta immune exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb l'al·lergogen alimentari.[1] Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica són conegudes com a substàncies al·lergèniques o al·lergògens.
En formes lleus poden ser de naturalesa transitòria (cedeixen amb el temps), poden provocar quadres cutanis (des d'urticàries a èczemes fins a dermatitis atòpica), quadres gastrointestinals (diarrea crònica), molèsties digestives inespecífiques, nàusees, vòmits, dificultats per empassar (esofagitis eosinofílica) i en casos greus anafilaxis amb risc de mort.
Cal no confondre l'al·lèrgia als aliments amb la intolerància als aliments, que és la incapacitat de consumir alguns elements o nutrients sense patir efectes adversos a la salut. Els efectes poden ésser més o menys ràpids sobre la salut, la intolerància als aliments es diferencia de les al·lèrgies perquè les al·lèrgies provoquen una resposta del sistema immune, tot activant la immunoglobulina E (IgE) o d'altres mecanismes immunes, i les intoleràncies es deuen en general a la manca d'enzimàtics que impedeixen l'adequada metabolització del nutrient.
Hi ha proteïnes comunes entre els pòl·lens que produeixin rinitis o asma i molts aliments vegetals. Molts al·lèrgics a pòl·lens es tornen al·lèrgics a algunes d'aquestes proteïnes i aleshores comencen a tenir problemes amb molts aliments vegetals. Per exemple, les LTP estan en la pell del préssec i a la pipa, i es troben també en moltes fruites o verdures, per això els que tenen al·lèrgia a les LTP comencen a tenir sovint problemes al·lèrgics a la fruit seca. Una altra també comuna és la profilina, una proteïna estructural de fruites i verdures, que dóna reaccions habitualment més lleus que les LTP però amb moltes més fruites i verdures, d'altres són per exemple la síndrome làtex-fruites, molts al·lèrgics al làtex (guants, preservatius, globus...) tenen al·lèrgia a la fruita seca i a fruites tropicals. També és força comuna la síndrome Sazae (pastanaga, api i espècies) en què els al·lèrgics al pol·len d'artemisa comencen a tenir al·lèrgia a aquests aliments.
La prevenció dels episodis d'al·lèrgia es basava principalment en l'educació dels afectats i els seus familiars i en un etiquetatge cada cop més exigent dels aliments envasats, exigit per les normes legals. Darrerament s'ha començat a treballar també en programes de control als menjadors escolars, i el projecte VAIAME a la ciutat de Barcelona ha estat pioner.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Olivier CE. Food Allergy. J Allergy Ther 2013; S3:004 doi: 10.4172/2155-6121.S3-004.
- ↑ Caballé-Gavaldà L et al. Gestión del riesgo asociado a los alérgenos en los comedores escolares de la ciudad de Barcelona. Gac Sanit. 2014;28:450-5. [1].
Enllaços externs[modifica]
- «Al·lèrgies alimentàries». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
- Vigilància de les al·lèrgies / intoleràncies alimentàries en els menjadors escolars. Document informatiu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
