Al·lergogen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un al·lergogen[1] és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com "estranyes" o "perilloses", però que, en la majoria de les persones, són innòcues. L'individu al·lèrgic està predisposat genèticament a desenvolupar una resposta exagerada després del contacte amb l'al·lergogen.

Afectació[modifica]

Un no es fa al·lèrgic si no ha tingut almenys dos contactes amb l'al·lergogen. El primer contacte no comporta cap reacció visible: les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia es fan hipersensibles a una substància inofensiva de manera normal. Després, des del segon contacte, l'al·lergogen arrossegarà, implicant-se amb les cèl·lules esmentades, la cascada de reaccions tenint èxit a una manifestació al·lèrgica (de la simple rinitis al·lèrgica al xoc anafilàctic, passant per la crisi d'asma).

Els al·lergogens, quan penetren a l'organisme, es vinculen sovint a una proteïna portadora. Allà, trobaran una cèl·lula immunitària i reaccionaran amb ella: en l'individu al·lèrgic a aquest al·lergogen, les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia (mastòcits en particular) reaccionaran a aquest contacte (aquesta etapa no es produeix en els individus sans) i alliberaran molècules químiques responsables dels símptomes al·lèrgics com: histamina, serotonina, PAF, leucotriè, prostaglandina, etc.

Fonts al·lergogèniques[modifica]

Molts tipus diferents d'al·lergogens poden provocar una reacció al·lèrgica, la qual requereix atenció clínica per part d'un metge o un altre professional sanitari [2]. Las principals fonts d’aquests estan llistats a continuació, en les quals s'inclouen també els seus principals al·lergogens:

Animals[modifica]

El pèl dels animals no és precisament la causa de la reacció al·lèrgica, sinó les traces de caspa i restes epitelials, saliva o fins i tot orina. En alguns casos, s’ha aconseguit identificar determinades proteïnes, causants de la reacció immunològica:[3][4]

  • Fel d I- Uteroglobina: Majorment present en saliva i pell dels gats. [5][6]
  • Can f I- Lipocalina: Majorment present en restes epitelials i capil·lars dels gossos[7]

Precisament per això, aquests tipus d'al·lergogens poden ser trobats a qualsevol superfície (parets, mobles, sòl...) i poden ser traslladats de maneres molt diverses (aire, aigua, per fomites...), i per tant la reacció al·lèrgica es pot desencadenar en un ambient on no necessàriament es trobin animals. A més, aquests d'igual manera poden traslladar altres tipus d’al·lèrgens al seu cos, com carregar pol·len captat de l'ambient al pèl. [3]

Els símptomes habituals d’aquest tipus d’al·lèrgia són semblants a qualsevol altra al·lèrgia nasal: tos, sibilànciacongestió, vermellor i picor d’ulls i nas... Algunes persones manifesten reaccions epitelials, des de vermellor fins a urticàries manifestades en cara o pit. L’associació d’aquesta al·lèrgia amb altres problemes respiratoris com l’asma, pot desenvolupar símptomes més perillosos. [4][8]

El tractament contra les reaccions adverses es basa en antihistamínics, descongestionants, o de manera menys efectiva, tractaments d’immunoteràpia sensibilitzant, que permet disminuir els símptomes a través de l’administració de petites dosis del antigen. [4]

En el cas de tenir animals domèstics a casa, es recomana seguir aquests consells: [4][8]

  • Molt bona neteja i acomodar la casa per a què sigui fàcil netejar-la
  • Deixar àrees lliures del pas de l’animal: establir “zones segures” com l’habitació.
  • Encarregar algú les tasques que implica més contacte amb l’animal: banyar-lo.

Ous[modifica]

L'ou és una de las fonts d’al·lergògens més importants en l'alimentació infantil, i l'al·lèrgia que genera pot afectar en gran mesura a la qualitat de vida [9]. Els seus principals al·lergògens son:

Gal d 1- Ovomucoide

És la proteïna que més freqüentment produeix l'al·lèrgia d'ous. Es troba a la clara d'ou [10] i és un inhibidor de la serina proteasa y de la tripsina [11].

Gal d 2- Ovalbumin

Aquesta proteïna també es troba en grans quantitats en la clara d'ou [12]. La seva funció és desconeguda però es creu que pot usar-se com proteïna d'emmagatzematge [13].

Gal d 3- Ovotransferrina / conalbúmina

De la mateixa manera que Gal d 1 i Gal d 2, la ovotransferrina o conalbúmina també es troba a la clara d'ou [14]. Aquestas son proteïnes de transport d'unió al ferro i són responsables del transport de d'aquest des dels llocs d'absorció i la degradació dels grupos hemo fins als d'emmagatzematge i utilització [15].

Gal d 4- Lisozima C

La lisozima C està present en alt percentatge en la clara d'ou i és un enzim que compleix una acció bactericida [16], protegint a l'ou de bacteris com Micrococcus luteus, la més habitual [17].

Intolerància a la lactosa[modifica]

La intolerància a la lactosa és un cas especial. El seu origen no té implicacions immunològiques, és a dir, no és una al·lèrgia, sinó que es basa en la disfuncionalitat o falta de l’enzim Lactasa, essent aquest individu, incapaç de degradar la lactosa en els seus subproductes menors, la galactosa i la glucosa. [18]

Aquest fet, provoca que aquesta lactosa provinent dels aliments, no sigui degradada per l’individu als trams primaris de l'intestí prim (específicament al duodè), sinó que la tasca d’hidròlisi sigui realitzada pels bacteris que colonitzen els trams posteriors (concretament al colon). [19][20]

Les fermentacions làctiques realitzades per aquests bacteris són les que provoquen els símptomes característics d’aquesta afectació, observables 2-3h després d’haver consumit productes amb aquest component. Tant els gasos com l’aigua alliberada en aquestes reaccions, són la causa de les flatulències, diarrea, nàusees, vòmits.. Per tant, la severitat dels símptomes vindrà donada també per la quantitat de lactosa que és ingerida.[18][21]

La lactasa es troba codificada al gen LCT, on la seva expressió es veu afectada per un gen control, MCM6, que de manera natural, “apagava” l’expressió de LCT un cop s’acabava el període de lactància. Tanmateix, amb el temps, els éssers humans han desenvolupat una mutació, que els hi permet mantenir la funcionalitat del gen, i poder consumir productes làctics fins i tot en l’adultesa. Cal esmentar, que per factors epigenètics (com la metilació de bases de DNA en aquests gens) pot contribuir a la pèrdua de la producció de lactasa durant el creixement.[22][20]

Trobem diversos tipus de causes per la intolerància a lactosa: [19][20]

  • Hipolactàsia primària: Només afecta adults, i es caracteritza per la pèrdua de l’al·lel persistent per la lactasa, per tant cada cop s’expressa menys enzim durant a mesura que l’individu madura. La freqüència de persistència d’aquest al·lel varia segons la regió geogràfica, sent Europa, una de les zones amb més prevalença.
  • Hipolactàsia  secundària: és causada per afeccions en l'intestí prim. Pot afectar a nens i adults, i pot estar relacionada a altres malalties com gastroenteritis, celiaquia, o Crohn
  • Alactàsia congènita: un enzim autosomal recessiu (per tant molt estrany de tenir) impedeix l'expressió i per tant una completa falta de lactasa des del naixement. Gràcies a les llets de soia, i complements nutricionals sense lactosa, la taxa de mort per aquesta malaltia ha disminuït considerablement en els últims anys.

Per últim, la manera més fàcil per reconèixer aquesta disfuncionalitat és realitzar un test sanguini, en el que es farà ingerir una quantitat de lactosa en dejuni. Si l’individu manté l’expressió de lactasa, en unes hores es visualitzarà l’augment del nivell de glucosa com a conseqüència de la hidròlisi de la lactosa. Tanmateix existeixen altres mètodes com un test HBT, biòpsies intestinals, o test genètics. En el cas de que una persona tingui aquesta deficiència, es recomana evitar el consum de làctics i afavorir el consum dels seus substitutius (llet de soia...). [18][21]

Cacauet[modifica]

En l'al·lèrgia al cacauet s'observa una major freqüència de reaccions greus i mortals que en les altres al·lèrgies alimentàries. Aquesta representa un problema de salut a llarg termini que sovint comença en la primera infància, i que moltes vegades causa (cada vegada de forma més freqüent) reaccions anafilàctiquea fatals [23]. Normalment s'associen els cacauets amb als fruits secs, però realment aquests no pertanyen a la mateixa família; els cacauets pertanyen a la família dels llegums, com les mongetes, els pèsols, les llenties o la soja, els quals creixen sota la terra [24]. Els principals al·lergogens són:

  • Ara h 1 (globulina 7S), Ara h 3 (globulina 11S) i Ara h 4 (globulina 11S)- Cupinas

Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [25] [26].

  • Ara h 2 (albúmina 2S), Ara h 6 (albúmina 2S) i Ara h 7 (albúmina 2S)- Conglutinas 7

La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [27].

  • Ara h 5- Profilina

És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [28].

  • Ara h 8- PR-10 (Familia de la proteína Bet v 1)

Proteína de resposta de defensa a estímuls biòtics [29].

  • Ara h 9, Ara h 16 i Ara h 17 - Proteïnes de transferència de lípids no específicas tipo 1 i 2

Les proteïnes de transferència de lípids no específiques juguen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [30].

  • Ara h 10, Ara h 11, Ara h 14 i Ara h 15- Oleosinas

Les oleosines són proteïnes estructurals que es troben en vesícules greixoses (cossos lipídics) de les cèl·lules vegetals, especialment en plantes amb elevada quantitat d'olis (aquests abunden en els cacauets) [31].

  • Ara h 12 i Ara h 13- Defensines

Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [32].

Blat[modifica]

La celiaquia i l'al·lèrgia davant del blat sovint són confoses com si fossin el mateix. La celiaquia és una malaltia autoimmune que afecta l'intestí en les primeres fases i que produeix una intolerància permanent davant del gluten (provinent del blat, civada, sègol…); en canvi, l'al·lèrgia al blat és una activació indeguda del sistema inmune a causa de proteïnes del blat. Ambes son malalties rares, la celiaquia está present en el 1% de la població global i l'al·lèrgia en un 1% dels nens. En el blat trobem com al·lergogens principals a les proteïnes transportadores de lípids. També son importants la α-amilasa i la ω5-gliadina[33].

Insectes[modifica]

Les al·lèrgies davant de picades d'insectes es donen a causa d'insectes pertanyents l'ordre Hymenoptera (sobretot vespes, abellesformigues). El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una resposta inmunològica a causa de l'alta quantitat de proteïnes al·lergòniques (enzims sobretot) contingudes en el mateix. Les reaccions front els verins poden variar entre només coïssor fins reaccions sistèmiques (a nivell cutani, vascular i/o respiratori). La incidència de les distintes respostes en nens i adults al·lèrgics difereix, en els primers en un 60% i en els segons en un 15% d'aparició de símptomes cutanis. Aixi mateix, la hipotensió (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix amb un 60% de incidència en adults i gaire bé mai en nens. Curiosament, al contrari que en l'anafilaxi alimentaria, si l'inici és de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que en qualsevol altre anafilaxi, injecció d'epinefrina intramuscularment[34].

Làtex[modifica]

L'al·lèrgia al làtex és una al·lèrgia que ha anat creixent des del segle XIX a causa de l'ús en molts àmbits de guants fets amb aquesta materia. Tenir aquesta al·lèrgia pot provocar problemes tant de pell com respiratoris davant de la substància. El làtex prové de Hevea Brasiliensis (comunament coneguda com a arbre del caucho) la qual conté un alt contingut de proteïnes amb potencial al·lèrgic, per tant moltes persones poden ser al·lèrgiques al làtex per distintes proteïnes que hi siguin i no tan sols per una concreta[35]. A la data, fins a 15 al·lergògens i isoal·lergògens addicionals han sigut inclosos a la nomenclatura IUIS (International Union of Immunological Societies Allergen Nomenclature Subcommittee)[36]. Aquesta és la llista dels principals al·lergògens:

  • Proteics:
    • Factor d'elongació del caucho (Hev b 1)
    • Partícula petita proteica del caucho (Hev b 3)
    • Lecitinasa homòloga (Hev b 4)
    • Precursor de heveina (Hev b 6)
    • Profilina (Hev b 8)
  • Enzims:
    • β-1,3-glucanasa (Hev b 2)
    • Proteïna patatin-like (Hev b 7)
    • Enolasa (Hev b 9)
    • Superòxid dismutasa (Hev b 10)
    • Chitinasa de clase I (Hev b 11)
    • Proteïna no específica de transferència de lípids tipo I (Hev b 12)
    • Esterasa (Hev b 13)
    • Hevamina (Hev b 14)
    • Inhibidor de serina proteasa (Hev b 15)

Floridura[modifica]

Pol·len[modifica]

Heura i roure verinosos[modifica]

Àcars[modifica]

Marisc[modifica]

Soia[modifica]

Fruits secs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «al·lergogen». #Termedelasetmana. TERMCAT. [Consulta: 24 abril 2015].
  2. «default - Stanford Children's Health». [Consulta: 7 octubre 2018].
  3. 3,0 3,1 «Information on Cat Allergies» (en en-us). WebMD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «How Pets and Allergies Can Go Hand in Paw» (en en-us). WebMD.
  5. Ohman, J. L.; Lowell, F. C.; Bloch, K. J.; Kendall, S. «Allergens of mammalian origin V. Properties of extracts derived from the domestic cat». Clinical Allergy, 6, 5, 1976-9, pàg. 419–428. ISSN: 0009-9090. PMID: 824067.
  6. «Cat skin as an important source of Fel d I allergen» (en en). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 86, 4, 01-10-1990, pàg. 462–465. DOI: 10.1016/S0091-6749(05)80200-3. ISSN: 0091-6749.
  7. Schou, C.; Svendsen, U. G.; Løwenstein, H. «Purification and characterization of the major dog allergen, Can f I». Clinical and Experimental Allergy: Journal of the British Society for Allergy and Clinical Immunology, 21, 3, 1991-5, pàg. 321–328. ISSN: 0954-7894. PMID: 1863894.
  8. 8,0 8,1 «All About Dog Allergies» (en en-us). WebMD.
  9. Caubet, Jean-Christoph; Wang, Julie «Current understanding of egg allergy». Pediatric clinics of North America, 58, 2, 01-04-2011, pàg. 427–443. DOI: 10.1016/j.pcl.2011.02.014. ISSN: 0031-3955. PMC: PMC3069662. PMID: 21453811.
  10. Järvinen, K.-M.; Beyer, K.; Vila, L.; Bardina, L.; Mishoe, M. «Specificity of IgE antibodies to sequential epitopes of hen's egg ovomucoid as a marker for persistence of egg allergy» (en en). Allergy, 62, 7, 15-06-2007, pàg. 758–765. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01332.x. ISSN: 0105-4538.
  11. «Ovomucoid precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  12. Hoffman, D. R. «Immunochemical identification of the allergens in egg white». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 71, 5, 1983-5, pàg. 481–486. ISSN: 0091-6749. PMID: 6601671.
  13. Gettins, Peter G. W. «Serpin Structure, Mechanism, and Function» (en en). Chemical Reviews, 102, 12, 2002-12, pàg. 4751–4804. DOI: 10.1021/cr010170+. ISSN: 0009-2665.
  14. «Fordras S.A. Nutraceutical Ingredients, Functional Food, Pharmaceutical API And Culture Media : Ovotransferrin». [Consulta: 7 octubre 2018].
  15. «Ovotransferrin precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  16. Schenetti, Matteo. «EPS - LISOZIMA Y CONALBÚMINA». [Consulta: 7 octubre 2018].
  17. «LYZ - Lysozyme C precursor - Gallus gallus (Chicken) - LYZ gene & protein» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  18. 18,0 18,1 18,2 «Lactose Intolerance - Cause, Symptoms, Diagnosis, Treatment» (en en-us). WebMD.
  19. 19,0 19,1 «Lactose intolerance» (en en-gb). [Consulta: 7 octubre 2018].
  20. 20,0 20,1 20,2 Deng, Yanyong; Misselwitz, Benjamin; Dai, Ning; Fox, Mark «Lactose Intolerance in Adults: Biological Mechanism and Dietary Management». Nutrients, 7, 9, 18-09-2015, pàg. 8020–8035. DOI: 10.3390/nu7095380. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC4586575. PMID: 26393648.
  21. 21,0 21,1 «Lactose intolerance - Symptoms and causes» (en en). Mayo Clinic.
  22. Reference, Genetics Home. «MCM6 gene» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  23. Kleber-Janke, Tamara; Crameri, Reto; Appenzeller, Ulrich; Schlaak, Max; Becker, Wolf-Meinhard «Selective Cloning of Peanut Allergens, Including Profilin and 2S Albumins, by Phage Display Technology» (en english). International Archives of Allergy and Immunology, 119, 4, 1999, pàg. 265–274. DOI: 10.1159/000024203. ISSN: 1018-2438.
  24. «Peanut Allergy | Food Allergy Research & Education» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  25. «Allergen Ara h 1, clone P17 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  26. «Arah4 - Glycinin - Arachis hypogaea (Peanut) - Arah4 gene & protein» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  27. «Conglutin-7 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  28. «Ara h 5 - Profilin - Arachis hypogaea (Peanut) - Ara h 5 gene & protein» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  29. «Ara h 8 allergen - Arachis hypogaea (Peanut)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  30. «Non-specific lipid-transfer protein - Arachis hypogaea (Peanut)» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].
  31. Hsieh, Kai; Huang, Anthony H.C. «Lipid-rich tapetosomes in Brassica tapetum are composed of oleosin-coated oil droplets and vesicles, both assembled in and then detached from the endoplasmic reticulum» (en en). The Plant Journal, 43, 6, 16-08-2005, pàg. 889–899. DOI: 10.1111/j.1365-313x.2005.02502.x. ISSN: 0960-7412.
  32. Stotz, Henrik U; Thomson, James G; Wang, Yueju «Plant defensins». Plant Signaling & Behavior, 4, 11, 2009-11, pàg. 1010–1012. ISSN: 1559-2316. PMC: PMC2819505. PMID: 20009545.
  33. Micozzi, Sarah; Infante, Sonsoles; Fuentes-Aparicio, Victoria; Álvarez-Perea, Alberto; Zapatero, Lydia «Celiac Disease and Wheat Allergy: A Growing Association?» (en english). International Archives of Allergy and Immunology, 176, 3-4, 2018, pàg. 280–282. DOI: 10.1159/000489305. ISSN: 1018-2438.
  34. Golden, David B.K. «INSECT STING ANAPHYLAXIS». Immunology and allergy clinics of North America, 27, 2, 2007-5, pàg. 261–vii. DOI: 10.1016/j.iac.2007.03.008. ISSN: 0889-8561. PMC: PMC1961691. PMID: 17493502.
  35. Bittner, C.; Velasco Garrido, Marcial; Krach, L. H.; Harth, V. Content of Asthmagen Natural Rubber Latex Allergens in Commercial Disposable Gloves (en en). Boston, MA: Springer US, 2016. DOI 10.1007/5584_2016_241. 
  36. #. «WHO/IUIS Allergen Nomenclature Home Page» (en en). [Consulta: 7 octubre 2018].