Profilina
La profilina és una proteïna d'unió a actina involucrada en l'equilibri dinàmic d'acoblament del citoesquelet d'actina. Es troba a tots els organismes eucariotes, independentment del tipus cel·lular. És clau en el control espacial i temporal del creixement de microfilaments d'actina, estructures que intervenen en la determinació de la forma cel·lular, organogènesi, moviment cel·lular i d'altres processos. Té capacitat d'unió a pèptids amb repeticions de prolina; de fet, si bé interaccionen majoritàriament amb l'actina, les profilines poden interaccionar amb més de 50 proteïnes diferents. A més de les seves funcions de regulació del citoesquelet, la profilina sembla intervenir al nucli cel·lular com a component de l'spliceosoma d'ARN missatger.[1]
Quant a la seva regulació, la profilina reconeix els fosfoinosítids fosfatidilinositol-4.5-difosfat i inositol trifosfat. Aquesta interacció reté la profilina en una forma inactiva; per recuperar la seva funcionalitat, es requereix hidròlisi mitjançada per la fosfolipasa C.
La profilina és l'al·lergogen més important de gramínies, bedoll, etc.[2]
Fonts i distribució de profilina[modifica]
El seu pes molecular oscil·la entre 14 i 16 kDa. Presents en llevats, insectes, cucs i plantes entre d'altres, en mamífers són presents almenys quatre isoformes: la profilina I és pròpia de tots els teixits i la profilina II de ronyó i encèfal.[3]
Profilina en la regulació de la dinàmica de l'actina[modifica]
La profilina augmenta el creixement de l'actina per dues vies:
- La profilina s'enganxa a actina monomèrica, ocupant un lloc de contacte actina-actina; la profilina reté actina del conjunt de monòmers polimeritzables. Tanmateix, la profilina també catalitza l'intercanvi d'ADP unit a actina per ATP, convertint així els monòmers d'actina-ADP de difícil polimerització en els fàcilment polimeritzables monòmers d'actina-ATP.
- Els complexos de profilina-actina s'alimenten de polímers en creixement d'actina gràcies a proteïnes com la formina, WASP i VASP (que contenen dominis FH2 rics en prolina). Aquesta via de polimerització estimulada d'actina és molt més ràpida que la polimerització sense ajuda.
Descobriment de la profilina[modifica]
La profilina va ser descoberta per Uno Lindberg i els seus col·laboradors a principis dels anys 70, sent la primera proteïna d'unió a actina monomèrica descoberta.[4] Aquest descobriment va sorgir després que la comunitat científica s'adonés que no només els músculs, sinó també les cèl·lules no musculars, tenien grans concentracions d'actina (en part en forma no polimèrica). Llavors, es creia que la profilina retenia els monòmers d'actina, mantenint-los en forma pro-filamentosa, i els alliberava rebent un senyal per a fer-los accessibles per al creixement ràpid del polímer d'actina.
Gens[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ A. (2000), Journal of Cell Science 113 (21): 3795-3803, <http://jcs.biologists.org/cgi/reprint/113/21/3795.pdf>. Consulta: 9 abril 2009
- ↑ Ebner, C.; Hirschwehr, R. & Bauer, L. et al. (1995), Journal of allergy and clinical immunology 95 (5): 962-969
- ↑ Witke, W., Podtelejnikov, A., Di Nardo, A., Sutherland, J., Gurniak, C., Dotti, C., and M. Mann (1998) IN Mouse Brain Profilin I and Profilin II Associate With Regulators of the Endocytic Pathway and Actin Assembly. The EMBO Journal 17 (4): 967-976 Entrez PubMed 9463375
- ↑ Carlsson L, Nyström LE, Sundkvist I, Markey F, Lindberg U. (1977) Actin polymerizability is influenced by profilin, a low molecular weight protein in non-muscle cells. J. Mol. Biol. 115:465-483 Entrez PubMed 563468