Gastroenteritis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastroenteritis
Classificació i recursos externs
Virus causants de gastroenteritis: A = rotavirus, B = adenovirus, C = norovirus i D = astrovirus. Totes les partícules víriques es mostren amb els mateixos augments per comparar-ne les seves dimensions.
CIM-10 A02.0, A08, A09, J10.8, J11.8, K52
CIM-9 009.0, 009.1, 558
DiseasesDB 30726
eMedicine emerg/213
MeSH D005759

La gastroenteritis o diarrea infecciosa és una malaltia consistent en una inflamació (-itis) de l'aparell digestiu que pot afectar tant l'estómac (-gastro) com l'intestí prim (-entero).[1] Provoca una combinació de diarrea, vòmits, dolor abdominal i còlics.[2] Els malalts de gastroenteritis poden acabar deshidratats. La gastroenteritis es coneix igualment amb el nom de grip intestinal tot i no tenir res a veure amb la grip.

A escala global, la majoria de casos de gastroenteritis infantil es deu als rotavirus,[3] mentre que en els adults és més habitual el norovirus[4] i els campilobàcters.[5] Els altres bacteris (o les seves toxines) i els paràsits són causes menys freqüents de gastroenteritis. La malaltia es pot transmetre mitjançant el consum d'aliments mal preparats o aigua contaminada, o pel contacte proper amb individus infecciosos. Es pot prevenir bevent aigua neta, rentant-se les mans amb sabó i alletant els nadons en lloc de donar-los fórmula infantil, especialment en condicions de sanejament o higiene deficients. Es recomana que tots els infants rebin la vacuna contra els rotavirus.

La base del tractament de la gastroenteritis és la reposició dels líquids perduts, cosa que en els casos lleus o moderats se sol fer mitjançant solucions de rehidratació oral (una combinació d'aigua, sals i sucre). Es recomana que els infants lactants continuïn sent alletats. Els malalts més greus poden necessitar l'administració de fluids per via intravenosa en un centre sanitari. En general s'intenta evitar l'ús d'antibiòtics. La gastroenteritis afecta principalment els infants i la gent que viu als països en vies de desenvolupament. Cada any es produeixen aproximadament 3.000–5.000 milions de casos d'aquesta malaltia, que provoquen uns 1,4 milions de morts.

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Escala de femta de Bristol

La gastroenteritis es presenta amb diarrea i vòmits[6] o, més rarament, amb només un d'aquests dos signes.[2] Els pacients també poden patir còlics abdominals.[2] Els signes i símptomes solen aparèixer entre 12 i 72 hores després de l'exposició a l'agent infecciós.[7] En general, les gastroenteritis de tipus víric es passen en una setmana o menys.[6] Les formes víriques poden anar acompanyades de febre, fatiga, mals de cap i dolors musculars.[6] La presència de sang a la femta significa que és més probable que l'agent causatiu sigui un bacteri i no pas un virus.[8] Algunes infeccions bacterianes poden associar-se a dolors abdominals intensos i persistir durant diverses setmanes.[8]

Els infants infectats per rotavirus solen recuperar-se completament en entre tres i vuit dies.[9] Tanmateix, els països pobres sovint manquen dels mitjans necessaris per tractar les infeccions greus i hi ha molts casos de diarrea persistent.[10] La deshidratació és una complicació freqüent de la diarrea.[11] Els infants amb deshidratació avançada poden tenir un temps d'ompliment capil·lar prolongat, poca turgència cutània i una respiració anormal.[12] Les infeccions repetides, que es produeixen generalment a zones amb males condicions sanitàries, poden desembocar en malnutrició,[7] retard de creixement i problemes cognitius de llarga durada.[13] The changes in the small bowel are typically noninflammatory, while the ones in the large bowel are inflammatory.[13]

L'1% dels pacients infectats per campilobàcters pateix artritis reactiva, mentre que el 0,1% acaba sofrint síndrome de Guillain-Barré.[8] Quan la infecció és deguda a les shigel·les o soques d'escheríchia coli que secreten toxines Shiga pot produir-se síndrome hemolíticourèmica (SHU), que dóna peu a trombocitopènia, insuficiència renal i falta de glòbuls rojos a causa de la seva destrucció.[14] Els infants són més propensos a patir SHU que els adults.[13] Algunes infeccions víriques poden causar convulsions infantils benignes.[2]

Causes[modifica | modifica el codi]

Les principals causes de la gastroenteritis són els virus (particularment els rotavirus) i bacteris com l'escheríchia coli i les diverses espècies de campilobàcters.[7][15] Tanmateix, hi ha molts altres agents infecciosos que poden provocar aquesta síndrome.[13] De tant en tant se n'observen causes no infeccioses, però són menys freqüents que les víriques i les bacterianes.[2] Els infants corren més risc d'infecció a causa de la seva falta d'immunitat i la seva higiene relativament deficient.[2]

Virus[modifica | modifica el codi]

Se sap que els rotavirus, norovirus, adenovirus i astrovirus produeixen gastroenteritis vírica.[6][16] Els rotavirus són la causa més habitual de gastroenteritis en els infants[15] i representa una proporció similar dels casos als països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament.[9] L'origen de la diarrea infecciosa pediàtrica és víric en un 70% dels casos.[17] Els rotavirus són una causa menys freqüent en els adults a causa de la seva immunitat adquirida.[18] El norovirus provoca un 18% dels casos de gastroenteritis.[19]

El norovirus és la causa principal de gastroenteritis adulta als Estats Units, on és responsable de més del 90% de brots.[6] Aquestes epidèmies localitzades es produeixen generalment quan hi ha grups de persones que s'estan un temps les unes a prop de les altres, com és el cas als creuers,[6] hospitals o restaurants.[2] Els malalts poden romandre infecciosos una vegada se'ls hagi passat la diarrea.[6] El norovirus causa un 10% dels casos infantils.[2]

Bacteris[modifica | modifica el codi]

Salmonella enterica, serovar Typhimurium (ATCC 14028), vista al microscopi amb 1.000 augments i l'aplicació d'una tinció de Gram.

Campylobacter jejuni és la causa principal de gastroenteritis bacteriana al món desenvolupat. La meitat dels casos estan associats a l'exposició a l'aviram.[8] Un 15% dels casos de gastroenteritis infantils són deguts a bacteris, els més comuns dels quals són l'escheríchia coli i espècies de salmonel·les, shigel·les i campilobàcters.[17] Quan un aliment és contaminat per bacteris i es deixa durant unes hores a temperatura ambient, els bacteris es multipliquen i augmenten el risc d'infecció en les persones que es mengin l'aliment.[13] Els aliments que sovint s'associen a aquesta malaltia inclouen la carn poc o gens cuinada, l'aviram, el marisc, els ous, els brots crus, la llet i els formatges de pasta tova sense pasteuritzar i els sucs de fruita i verdures.[20] El còlera és una causa habitual de gastroenteritis als països en vies de desenvolupament, especialment a l'Àfrica subsahariana i Àsia. La transmissió d'aquesta malaltia sol fer-se mitjançant aigua o aliments contaminats.[21]

Clostridium difficile, una espècie productora de toxines, és una causa important de diarrea particularment comuna entre les persones d'edat avançada.[13] Els nadons poden ser portadors d'aquest bacteri sense desenvolupar símptomes.[13] És una causa habitual de diarrea en els pacients hospitalitzats i sovint s'associa a l'ús d'antibiòtics.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «gastroenteritis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Singh, Amandeep. «Pediatric Emergency Medicine Practice Acute Gastroenteritis — An Update» (en anglès). Emergency Medicine Practice, 7, 7, juliol 2010.
  3. Tate J. E.; Burton, A. H., Boschi-Pinto, C.; Steele A. D.; Duque, J.; Parashar, U. D. «2008 estimate of worldwide rotavirus-associated mortality in children younger than 5 years before the introduction of universal rotavirus vaccination programmes: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 12, 2, Febrer 2012, pàg. 136–41. DOI: 10.1016/S1473-3099(11)70253-5. PMID: 22030330.
  4. Marshall, J. A.; Bruggink, L. D. «The dynamics of norovirus outbreak epidemics: recent insights» (en anglès). International Journal of Environmental Research and Public Health, 8, 4, Abril 2011, pàg. 1141–9. DOI: 10.3390/ijerph8041141. PMC: 3118882. PMID: 21695033.
  5. Man, S. M. «The clinical importance of emerging Campylobacter species» (en anglès). Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 8, 12, Desembre 2011, pàg. 669–85. DOI: 10.1038/nrgastro.2011.191. PMID: 22025030.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Eckardt, A. J.; Baumgart, D. C. «Viral gastroenteritis in adults» (en anglès). Recent Patents on Anti-infective Drug Discovery, 6, 1, Gener 2011, pàg. 54–63. DOI: 10.2174/157489111794407877. PMID: 21210762.
  7. 7,0 7,1 7,2 Webber, Roger. Communicable disease epidemiology and control: a global perspective. 3a edició (en anglès). Wallingford, Oxfordshire: Cabi, 2009, p. 79. ISBN 978-1-84593-504-7. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Galanis, E. «Campylobacter and bacterial gastroenteritis.» (en anglès). CMAJ: Canadian Medical Association, 177, 6, 11 setembre 2007, pàg. 570–1. DOI: 10.1503/cmaj.070660. PMC: 1963361. PMID: 17846438.
  9. 9,0 9,1 Meloni, A; Locci, D; Frau, G; Masia, G; Nurchi, A. M.. «Epidemiology and prevention of rotavirus infection: an underestimated issue?» (en anglès). The journal of maternal-fetal & neonatal medicine : the official journal of the European Association of Perinatal Medicine, the Federation of Asia and Oceania Perinatal Societies, the International Society of Perinatal Obstetricians, 24, Suppl 2, Octubre 2011, pàg. 48–51. DOI: 10.3109/14767058.2011.601920. PMID: 21749188.
  10. «Toolkit» (en anglès). DefeatDD. [Consulta: 3 mag 2012].
  11. «Management of acute diarrhoea and vomiting due to gastoenteritis in children under 5» (en anglès). National Institute of Clinical Excellence, Abril 2009.
  12. Tintinalli, Judith E.. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide (Emergency Medicine (Tintinalli)) (en anglès). Nova York: McGraw-Hill Companies, 2010, p. 830–839. ISBN 0-07-148480-9. 
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Mandell 2010, Ch. 93
  14. Elliott, EJ. «Acute gastroenteritis in children.» (en anglès). BMJ (Clinical research ed.), 334, 7583, 6 gener 2007, pàg. 35–40. DOI: 10.1136/bmj.39036.406169.80. PMC: 1764079. PMID: 17204802.
  15. 15,0 15,1 Szajewska, H; Dziechciarz, P. «Gastrointestinal infections in the pediatric population.» (en anglès). Current Opinion in Gastroenterology, 26, 1, Gener 2010, pàg. 36–44. DOI: 10.1097/MOG.0b013e328333d799. PMID: 19887936.
  16. Dennehy, P. H.. «Viral gastroenteritis in children» (en anglès). The Pediatric Infectious Disease Journal, 30, 1, Gener 2011, pàg. 63–4. DOI: 10.1097/INF.0b013e3182059102. PMID: 21173676.
  17. 17,0 17,1 Webb, A; Starr, M. «Acute gastroenteritis in children.» (en anglès). Australian family physician, 34, 4, Abril 2005, pàg. 227–31. PMID: 15861741.
  18. Desselberger U, Huppertz HI. «Immune responses to rotavirus infection and vaccination and associated correlates of protection» (en anglès). The Journal of Infectious Diseases, 203, 2, Gener 2011, pàg. 188–95. DOI: 10.1093/infdis/jiq031. PMC: 3071058. PMID: 21288818.
  19. Ahmed, Sharia M; Hall, Aron J; Robinson, Anne E; Verhoef, Linda; Premkumar, Prasanna «Global prevalence of norovirus in cases of gastroenteritis: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 14, 8, Agost 2014, pàg. 725–30. DOI: 10.1016/S1473-3099(14)70767-4. PMID: 24981041.
  20. Nyachuba, D. G. «Foodborne illness: is it on the rise?» (en anglès). Nutrition Reviews, 68, 5, Maig 2010, pàg. 257–69. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2010.00286.x. PMID: 20500787.
  21. Charles, RC; Ryan, E. T. «Cholera in the 21st century.» (en anglès). Current Opinion in Infectious Diseases, 24, 5, Octubre 2011, pàg. 472–7. DOI: 10.1097/QCO.0b013e32834a88af. PMID: 21799407.
  22. Moudgal, V; Sobel, J. D. «Clostridium difficile colitis: a review.» (en anglès). Hospital practice (1995), 40, 1, Febrer 2012, pàg. 139–48. DOI: 10.3810/hp.2012.02.954. PMID: 22406889.