Inhibidor de la bomba de protons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els inhibidors de la bomba de protons (o IBP) són un grup de fàrmacs l'acció principal és la reducció pronunciada i duradora de la producció d'àcid gàstric. El grup va seguir i ha substituït en gran part, a un altre grup de fàrmacs amb efectes similars, però de diferent forma d'acció, els anomenats antagonistes dels receptors H2. Aquests medicaments es troben entre els medicaments més venuts en el món i en general es consideren segurs i eficaços. La gran majoria d'aquests fàrmacs són derivats de benzimidazol, però, la investigació indica que els nous derivats de la imidazopiridina poden ser un mitjà més eficaç de tractament. Dosis altes o un ús a llarg termini dels IBP comporten un possible augment del risc de fractures òssies.[1]

Ús clínic[modifica]

Aquests medicaments es fan servir en el tractament de moltes condicions, com ara:

Exemples d'inhibidors de la bomba de protons[modifica]

Fàrmacs comercialitzat al mercat espanyol:[2]

  • Omeprazole (EFG, Arapride®, Audazol®, Aulcer®, Belmazol®, Ceprandal®, Dolintol®, Emeproton®, Gastrimut®, Losec®, Miol®, Norpramin®, Novek®, Nuclosina®, Parizac®, Pepticum®, Prysma®, Ulceral®, Zimor®)
  • Lansoprazole (EFG, Estomil®, Lanzol®, Monolitum®, Opiren®, Pasgram®, Protoner®, Pro-Ulco®)
  • Esomeprazole (EFG, Axiago®, Nexium®)
  • Pantoprazole (EFG, Alapanzol®, Anagastra®, Citrel®, Panproton®, Pantecta®, Pantoloc®, Ulcotenal®)
  • Rabeprazole (Aciphex®, Pariet®)

Efectes adversos[modifica]

En general, els inhibidors de la bomba de protons són ben tolerats, i la incidència a curt termini d'efectes adversos és relativament baixa. L'abast i la incidència d'efectes adversos són similars per a tots els inhibidors de la bomba de protons, encara que s'han reportat amb més freqüència amb l'omeprazol; això es pot deure al fet que fa més temps que és al mercat i, per tant, hi ha més experiència clínica.

Els efectes adversos comuns inclouen: cefalàlgia (en el 5,5% dels usuaris en els assajos clínics),[3] nàusees, diarrea, dolor abdominal, fatiga i mareig.[4] L'ús prolongat s'associa a hipomagnesèmia.[5]

Com que el cos utilitza l'àcid gàstric per alliberar vitamina B12 de les partícules dels aliments, i en veure's disminuïda l'acidesa, amb l'ús prolongat dels inhibidors de la bomba de protons, pot conduir a la deficiència de vitamina B12.[4][6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inhibidor de la bomba de protons Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Possible Increased Risk of Bone Fractures With Certain Antacid Drugs». U S Food and Drug Administration, 25-05-2010. [Consulta: 26 maig 2010].
  2. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.
  3. http://www.natap.org/2009/HIV/070409_02.htm
  4. 4,0 4,1 Rossi S, editor. Australian Medicines Handbook 2006. Adelaide: Australian Medicines Handbook; 2006. ISBN 0-9757919-2-3
  5. http://www.fda.gov/Safety/MedWatch/SafetyInformation/SafetyAlertsforHumanMedicalProducts/ucm245275.htm
  6. Melinda Beck «Sluggish? Confused? Vitamin B12 May Be Low». Wall Street Journal, 18-01-2011.