Malaltia per reflux gastroesofàgic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia per reflux gastroesofàgic
Imatge endoscòpica de l'estenosi pèptica que mostra l'estrenyiment de l'esòfag a prop de la unió amb l'estómac a causa d'un reflux gastroesofàgic crònic en l'esclerodèrmia modifica
Tipusalteració genètica, malaltia de l'estómac i esofagitis Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomespirosi, reflux gastroesofàgic, dolor precordial i tos Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Rabeprazòl, pantoprazol, bethanechol (en) Tradueix, hidrogencarbonat de sodi, carbonat de calci, metoclopramida, hidròxid de magnesi, famotidine (en) Tradueix, omeprazole, esomeprazole, magnesium trisilicate (en) Tradueix, lansoprazol, gluceptat de calci, cimetidina, nizatidine (en) Tradueix, cisaprida, magaldrat, carbonat sòdic de dihidroxialumini, carbonat d'alumini, magnesium carbonate (en) Tradueix, ió carbonat, isosorbide (en) Tradueix, sucralfat, ledipasvir/sofosbuvir, denosumab, dexlansoprazole (en) Tradueix, ranitidine (en) Tradueix, metoclopramida, lansoprazol i dexlansoprazole (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat persuc gàstric Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DA22 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K21
CIM-9530.81
Recursos externs
OMIM109350 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB23596 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000265 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine176595, 930029 i 368861 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005764 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0017168 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8534 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) és una afectació crònica de la mucosa esofàgica causada per l'àcid de l'estómac que puja des d'aquest a l'esòfag,[1] donant lloc a símptomes o complicacions.[2][3] Els símptomes inclouen el gust de l'àcid a la part posterior de la boca, cremor d'estómac, mal alè, dolor al pit i desgast de les dents. També pot ocasionar també signes i símptomes en les vies respiratòries, concretament en la laringe, llavors el trastorn s'anomena reflux faringolaringi (RFL). El RFL, a diferència de l'MRGE, és poc probable que produeixi cremor d'estómac, i de vegades es diu reflux silenciós.[2] Les complicacions inclouen esofagitis, estenosi esofàgica i esòfag de Barrett.[2]

Els factors de risc inclouen l'obesitat,[4][5] l'embaràs, el tabaquisme, l'estrès,[6] l'hèrnia hiatal,[7] i la presa de certs medicaments.[2][8] Els medicaments implicats poden incloure antihistamínics, blocadors dels canals de calci, antidepressius i pastilles per dormir.[2] El reflux àcid es deu al tancament deficient de l'esfínter esofàgic inferior, que es troba a la unió entre l'estómac i l'esòfag.[2] El diagnòstic entre aquells que no milloren amb mesures més senzilles pot incloure gastroscòpia, radiografies del trànsit esofagogàstric, monitoratge del pH esofàgic o manometria esofàgica.[2]

Les opcions de tractament inclouen canvis d'estil de vida; medicaments; i, de vegades, cirurgia per a aquells que no milloren amb les dues primeres mesures. Els canvis en l'estil de vida inclouen menjar més lentament,[9] no estirar-se durant tres hores després de menjar,[10] aixecar el cap del llit,[11] perdre pes,[4] evitar aliments que provoquen símptomes i deixar de fumar.[2][12] Els medicaments inclouen antiàcids, antagonistes dels receptors H₂, inhibidors de la bomba de protons i procinètics.[2][13]

Al món occidental, entre el 10 i el 20% de la població es veu afectada per l'MRGE.[13] El reflux gastroesofàgic ocasional sense símptomes ni complicacions molestes és encara més freqüent.[2] Els símptomes clàssics de l'MRGE es van descriure per primera vegada el 1925, quan Friedenwald i Feldman van comentar l'acidesa d'estómac i la seva possible relació amb una hèrnia hiatal.[14] El 1934 el gastroenteròleg Asher Winkelstein va descriure el reflux i va atribuir els símptomes a l'àcid estomacal.[15]

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic se sol fer quan hi ha símptomes típics.[16] El reflux pot estar present en persones sense símptomes i el diagnòstic de MRGE requereix tant els símptomes com alguna de les complicacions pel reflux del contingut estomacal.

L'esofagogastroscòpia no és necessària habitualment si el cas és típic i respon al tractament.[16]

Classificació per gravetat[modifica]

La gravetat de l'esofagitis per reflux es classifica habitualment en quatre graus (per esofagogastroscòpia) segons la Classificació de Los Angeles:[17][18]

Grau A Una (o més) lesions de la mucosa < 5 mm de longitud màxima
Grau B Una (o més) lesions de la mucosa > 5 mm, que no s'estenen entre la part superior de dos plecs de la mucosa
Grau C Una (o més) lesions de la mucosa, que s'estenen més enllà de la part superior de dos plecs de la mucosa però que afecten menys del 75% de la circumferència de l'esòfag.
Grau D Una (o més) lesions de la mucosa, que afecten almenys un 75% de la circumferència esofàgica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia per reflux gastroesofàgic
  1. ↑ DeVault KR, Castell DO «Updated guidelines for the diagnosis and treatment of gastroesophageal reflux disease. The Practice Parameters Committee of the American College of Gastroenterology». Am. J. Gastroenterol., 94, 6, 1999, pàg. 1434–42. DOI: 10.1111/j.1572-0241.1999.1123_a.x. PMID: 10364004.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Acid Reflux (GER & GERD) in Adults», 05-11-2015. Arxivat de l'original el 22 febrer 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
  3. ↑ «American Gastroenterological Association Institute technical review on the management of gastroesophageal reflux disease». Gastroenterology, 135, 4, octubre 2008, pàg. 1392–1413, 1413.e1–5. DOI: 10.1053/j.gastro.2008.08.044. PMID: 18801365.
  4. ↑ 4,0 4,1 El-Serag HB, Ergun GA, Pandolfino J, Fitzgerald S, Tran T, Kramer JR «Obesity increases oesophageal acid exposure». Gut, 56, 6, 2007, pàg. 749-55. DOI: 10.1136/gut.2006.100263. PMID: 17127706.
  5. ↑ Corley DA, Kubo A, Zhao W «Abdominal obesity, ethnicity and gastro-oesophageal reflux symptoms». Gut, 56, 6, 2007, pàg. 756-62. DOI: 10.1136/gut.2006.109413. PMID: 17047097.
  6. ↑ Farré R, De Vos R, Geboes K, et al «Critical role of stress in increased oesophageal mucosa permeability and dilated intercellular spaces». Gut, 56, 9, 2007, pàg. 1191-7. DOI: :10.1136/gut.2006.113688. PMID: 17272649.
  7. ↑ Ott DJ, Gelfand DW, Chen YM, Wu WC, Munitz HA «Predictive relationship of hiatal hernia to reflux esophagitis». Gastrointestinal radiology, 10, 4, 1985, pàg. 317-20. PMID: 4054494.
  8. ↑ Howard, PJ; Maher, L; Pryde, A; Heading, RC «Symptomatic gastro-oesophageal reflux, abnormal oesophageal acid exposure, and mucosal acid sensitivity are three separate, though related, aspects of gastro-oesophageal reflux disease». Gut, 32, 2, 1991, pàg. 128-32. PMID: 1864528.
  9. ↑ Wildi, SM; Tutuian, R; Castell, DO «The influence of rapid food intake on postprandial reflux: studies in healthy volunteers». Am. J. Gastroenterol., 99, 9, 2004, pàg. 1645-51. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2004.30273.x. PMID: 15330896.
  10. ↑ Piesman, M; Hwang, I; Maydonovitch, C; Wong, RK «Nocturnal reflux episodes following the administration of a standardized meal. Does timing matter?». Am. J. Gastroenterol., 102, 10, 2007, pàg. 2128-34. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2007.01348.x. PMID: 17573791 [Consulta: 5 febrer 2024].
  11. ↑ «Best Sleeping Position For Acid Reflux: The Gerd Sleeping Position» (en anglès americà), 22-04-2019. Arxivat de l'original el 26 abril 2021. [Consulta: 26 abril 2021].
  12. ↑ Kaltenbach, T; Crockett, S; Gerson, LB «Are lifestyle measures effective in patients with gastroesophageal reflux disease? An evidence-based approach». Arch. Intern. Med., 166, 9, 2006, pàg. 965-71. DOI: 10.1001/archinte.166.9.965. PMID: 16682569 [Consulta: 5 febrer 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Pharmacological management of GERD: where does it stand now?». Trends in Pharmacological Sciences, 32, 4, abril 2011, pàg. 258–64. DOI: 10.1016/j.tips.2011.02.007. PMID: 21429600.
  14. ↑ Granderath, Frank Alexander; Kamolz, Thomas; Pointner, Rudolph. Gastroesophageal Reflux Disease: Principles of Disease, Diagnosis, and Treatment. Springer Science & Business Media, 2006, p. 161. ISBN 9783211323175. 
  15. ↑ Arcangelo, Virginia Poole; Peterson, Andrew M. Pharmacotherapeutics for Advanced Practice: A Practical Approach. Lippincott Williams & Wilkins, 2006, p. 372. ISBN 9780781757843. 
  16. ↑ 16,0 16,1 «Guidelines for the diagnosis and management of gastroesophageal reflux disease». American Journal of Gastroenterology, 108, 3, març 2013, pàg. 308–28. DOI: 10.1038/ajg.2012.444. PMID: 23419381.
  17. ↑ Farivar M. «Los Angeles Classification of Esophagitis». webgerd.com. Arxivat de l'original el 2015-01-30. [Consulta: 27 octubre 2010]. In turn citing: «Endoscopic assessment of oesophagitis: clinical and functional correlates and further validation of the Los Angeles classification». Gut, 45, 2, agost 1999, pàg. 172–80. DOI: 10.1136/gut.45.2.172. PMC: 1727604. PMID: 10403727.
  18. ↑ Ikramuddin, S. Inabnet, W.B.; Demaria, E.J.. Laparoscopic Bariatric Surgery (en anglès). 1a ed. Lippincott Williams & Wilkins, 2004. ISBN 0781748747. [Pàgina?]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_per_reflux_gastroesofàgic&oldid=33064489»