Hèrnia hiatal
Aparença
| |
| Tipus | hèrnia diafragmàtica, malaltia de l'estómac, alteració genètica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia i cirurgia general i digestiva |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-10 | K44, Q40.1 |
| CIM-9 | 553.3, 750.6 |
| CIAP | D90 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 142400 |
| DiseasesDB | 29116 |
| MedlinePlus | 001137 |
| eMedicine | med/1012 radio/337 |
| MeSH | D006551 |
| UMLS CUI | C3489393, C0376710 i C0267725 |
| DOID | DOID:12642 |
Una hèrnia hiatal o hèrnia d'hiat o hèrnia d'hiatus és la protrusió (o hèrnia) de la part superior de l'estómac al tòrax a través d'un esquinçament o debilitat en el diafragma; és, per tant, una hèrnia diafragmàtica.
Classificació
[modifica]
Hi ha dos tipus principals d'hèrnia d'hiat:
- L'hèrnia d'hiat lliscant és la més comuna (95%), on la unió gastroesofàgica es mou per sobre del diafragma juntament amb un tros de l'estómac.
- L'hèrnia (d'hiat) paraesofàgica és quan una part de l'estómac s'hèrnia a través del hiat esofàgic i es troba al costat de l'esòfag, sense desplaçament de la unió gastroesofàgica. Representa el 5% restant de les hèrnies hiatals.[1]
- Un tercer tipus d'hèrnia hiatal es descriu com una combinació de les anteriors.
Epidemiologia
[modifica]La incidència d'hèrnies hiatals augmenta amb l'edat, aproximadament el 60% de les persones majors de 50 anys té una hèrnia hiatal.[2] D'aquestes, el 9% estan asimptomàtiques, en funció de la competència de l'esfínter esofàgic inferior (EEI).
Referències
[modifica]- ↑ Lawrence, P.. Essentials of General Surgery. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 178. ISBN 0-683-04869-4.
- ↑ Goyal Raj K, "Chapter 286. Diseases of the Esophagus". Harrison's Principles of Internal Medicine, 17e.
