Salmonel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Salmonel·la
SalmonellaNIAID.jpg
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gamma Proteobacteria
Ordre: Enterobacteriales
Família: Enterobacteriaceae
Gènere: Salmonella
Lignieres 1900
Espècies

Salmonella bongori
Salmonella enterica
Salmonella arizonae
Salmonella enteritidis
Salmonella typhi
Salmonella typhimurium

La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora. Són bacteris mòbils que produeixen sulfur d'hidrogen. No fermenten glucosa ni lactosa.

És un agent zoonòtic de distribució universal. Es transmet per contacte directe o contaminació causada durant la manipulació i el processament d'aliments a nivell domèstic o industrial.

Microbiologia[modifica | modifica el codi]

Són bacteris gramnegatius. Proliferen amb poca facilitat en agar sang i formen colònies de 2 i 3 mil·límetres. Als laboratoris de microbiologia clínica s'aïllen bacteris emprant medis selectius com ara el Selenit, Hektoen, SS o XLD per a fer-ne cultius poc enriquits a partir de mostra biològica mostres biològiques.

La taxonomia del gènere Salmonella és complexa i no exempta de controvèrsia científica.

Hi ha dues espècies dins del gènere: Salmonella bongori i S. enterica. En classificacions taxonòmiques anteriors s'atribuien les subespècies següents per a Salmonella enterica:

  • I enterica
  • II salamae
  • IIIa arizonae
  • IIIb diarizonae
  • IV houtenae
  • V bongori. Actualment constituïda com a espècie pròpia a nivell filogenètic (Salmonella bongori).
  • VI indica

A més, hi ha més de 2.000 serotipus dins d'ambdues espècies, els quals es troben en molt tipus d'ambients i sovint associats a malalties. La gran majoria de les identificades en humans (> 99,5%) són subtipus de S. enterica. En microbiologia les espècies del gènere Salmonella solen anomenar-se pel seu gènere i el serotipus corresponent: per exemple, Salmonella typhi en comptes de la designació més correcta de, Salmonella enterica subspècie enterica serotipus Typhi.

En microbiologia clínica Salmonella es classifica segons la seva serologia (classificació Kauffman-White) (subcomité Salmonella, 1900). La divisió principal està formada per l'antigen O somàtic i per antígens H flagel·lars. Els antígens H es divideixen en fase 1 i fase 2. La descripció completa d'un bacteri Salmonella seria (els antígens O, Vi : antigen H de fase 1: antigen H de fase 2).

Exemples:

  • Salmonella enteriditis (1,9,12:g,m)

(Els antígens O presents són 1, 9 i 12; els antígens H són g i m)

  • Salmonella Typhi (9,12,Vi:d:−)

(Els antígens O són 9, 12,i Vi; l'antigen H és d)

En microbiologia clínica només un nombre xicotet de serotipus se solen cercar (la resta són estranys o no són clínicament significants). L'Agència de la Protecció de la Salut britànica (HPA) recomana fer rutinàriament assajos per a aquests antígens:

  • O antigens: 2 4 6,7 8 9 i 3,10
  • Antígens H de fase 1: 1 2 3 4 5 6 7
  • Antígens H de fase 2: a b c d E G i r

Les colònies que no poden ser identificades usant aquesta taula s'envien a un laboratori de referència per a la seua identificació.

Infecció[modifica | modifica el codi]

Produeix gastroenteritis amb un període d'incubació d'entre 5 hores i 5 dies, diarrea i dolor abdominal. Les femtes dels malalts contenen elevades quantitats de Salmonella i es produeix febre entèrica amb un període d'incubació de 7 a 28 dies, la qual provoca algun d'aquests símptomes o tots: mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció màculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre 1 i 8 setmanes i un cop curats excreten Salmonella durant més d'1 any.

Fonts de contagi[modifica | modifica el codi]

El contagi es produeix per via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminats. La contaminació es pot produir directament (perquè l'aigua o el menjar contenen restes de femtes o vòmits), a través de mosques(que amb les seves potes transporten microorganismes de les femtes a altres llocs) o per contacte amb les mans o la pell de persones portadores sense una higiene adequada.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Pot manifestar-se per febre prolongada o recurrent i associar-se a lesions locals òssies, articulars, pleurals, pulmonars; i amb aneurismes micótics de l'aorta abdominal, que és la manifestació observada en pacients amb infecció VIH. El tractament és el mateix de la febre tifoide. Les recomanacions actuals del Departament de Salut són la instauració de tractaments amb ciprofloxacina en dosi de 780 mg dues vegades al dia.

Prevenció de la Salut[modifica | modifica el codi]

Salmonella prolifera bé sobre qualsevol aliment no cuinat o poc cuinat, especialment en carn roja o d'aviram, ous i llet.

Altrament, sobre aliments poc adequats per a la seva proliferació i emmagatzemats a temperatura ambient (15-30 °C, el seu temps de supervivència és de dies, però pot arribar als següents límits:


Hi ha uns trucs destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments, per exemple:

  • Destruir el bacteri present als aliments mitjançant la cocció.
  • Evitar la contaminació creuada durant la seva manipulació
  • Guardar els aliments a temperatures baixes (<4 °C) o altes (>65 °C) per a evitar-ne la proliferació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmonel·la