Campilobàcter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaCampilobàcter
Campylobacter
Campylobacter fetus 01.jpg
Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Dades generals
Hàbitat saliva humana
Malaltia gastroenteritis
Tinció de Gram gramnegatiu
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumProteobacteria
ClasseEpsilonproteobacteria
OrdreCampylobacterales
FamíliaCampylobacteraceae
GènereCampylobacter
Espècies
Modifica dades a Wikidata

Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positius.

A Alemanya, cap a 1880 s'identificaren bacteris morfològicament similars en la femta de nens amb diarrea; però fins a 1947 no es va associar la infecció en humans amb els microbis que en aquell temps anomenaven 'vibrions microaeròfils'. Al 1957, la microbiòloga Elizabeth Osborne King identificà dos tipus diferents de 'vibrions' relacionats amb malalties entèriques. El gènere Campylobacter fou creat l'any 1963.[1]

Dins del gènere Campylobacter hi ha vint-i-vuit espècies,[2] nou subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. Amb menys freqüència, C. lari i C. upsaliensis són causa d'enteritis greus en humans.[3] C. hyointestinalis i C. troglodytis també originen patologies intestinals endèmiques en nens de zones poc desenvolupades.[4] C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles (subespècie C. fetus fetus) i algunes de les seves soques són també patogens oportunistes en humans.[5] Una altra subespècie d'aquest bacteri, C. fetus venerealis, és la causa de la campilobacteriosi genital bovina i no s'ha demostrat que sigui un patogen humà. Aquest microorganisme, però, origina importants perjudicis per a la indústria ramadera, ja que és una MTS bovina que altera greument la capacitat reproductora del bestiar i no té una detecció precoç fàcil.[6][7] Una altra subespècie provinent dels rèptils, ara per ara anomenada C. fetus testudinum, ha estat identificada com agent causal de bacterièmia i/o diarrees en persones que tenen contacte amb aquests animals o mengen determinats productes de la cuina asiàtica que contenen la seva carn.[8]

Campylobacter està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al tracte de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. Catorze espècies diferents de campilobacteris s'han observat a la femta de gossos de companyia sans i diarreics.[9] L'espècie C. jejuni s’associa principalment a l'aviram, i C. coli es troba sobretot en el bestiar porcí. Campylobacter lari, una de les espècies termofíliques del gènere detectada predominantment a l'intestí d'aus marines (gavines i corbs, per exemple),[10] ha estat l'origen d'infeccions postoperatòries en malalts immunocompetents, alguna d'elles fatal.[11] C. insulaenigrae, espècie descoberta al budell de mamífers marins, té soques amb un fenotip particular que provoca enteritis i sèpsia en humans.[12] Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de moltes espècies de campilobacteris. L'ús de les tècniques de seqüenciació total del genoma ha facilitat el descobriment de nous bacteris pertanyents al gènere i la seva identificació correcta en diferents tipus de malalties, d'una forma inassolible fins fa pocs anys.[13] Els estudis genòmics en mostres d'aus de granja han possibilitat la diferenciació de 30 variants resistents als antibiòtics entre aquest grup de bacteris.[14] C. hyointestinalis subsp. hyointestinalis s'aïlla sovint en bòvids i cérvols, mentre que C. hyointestinalis subsp. lawsonii predomina entre el bestiar porcí.[15]

Es considera provat que diverses espècies de rats penats, pertanyents a ecosistemes diferents, són portadores de -com a mínim- tres tipus dels esmentats bacteris i també potencials transmissores de la campilobacteriosi a través de les seves dejeccions.[16]

Els bacteris del gènere Campylobacter tenen forma d'espiral, són microaeròfils (no toleren la deshidratació i creixen millor en concentracions baixes d'oxigen) i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat aquosa (aw) de 0,997 i una concentració de sal de 0,5% en condicions de microaerobiosi. El seu creixement s'inhibeix quan les temperatures són inferiors a 30°C i superiors a 45°C, el pH és inferior a 4,9 i superior a 9, l'aw és inferior a 0,987, la concentració de sal és superior a 2% o en absència d'oxigen.

Efectes sobre la salut humana[modifica]

Campylobacter spp. es poden transmetre a l'home a través del contacte directe amb els animals o les canals infectats o indirectament a través dels aliments i de l'aigua contaminats. Nedar en aigües dolces que contenen aquests bacteris a la seva capa més superficial és també una de les formes d'adquirir una campilobacteriosi.[17]

La infecció amb alguna espècie de campilobacteris és una de les causes més habituals de gastroenteritis i enterocolitis bacteriana en humans. Es desconeix el motiu que provoca que la seva morbiditat sigui superior a la d'altres gastroenteritis bacterianes En els 2-5 dies posteriors a la infecció els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. La diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. La dosi infecciosa necessària per produir patogenicitat es baixa (menys de 1.000 microorganismes són capaços de produir una campilobacteriosi aguda). El tractament d'elecció inclou l'eritromicina i l'azitromicina, ja que les principals espècies patògenes han creat resistència contra el ciprofloxacin.[18] La clindamicina o la doxiciclina poden ser una altra opció antibiòtica segons sigui l'espècie concreta causant de la campilobacteriosi. Moltes enteritis lleus per Campylobacter spp. només necessiten mantenir un adequat equilibri hidroelectrolìtic. L'antibioticoteràpia s'utilitza en malalts de risc (gestants, individus immunodeprimits) o en persones immunocompetents que presenten diarrea amb sang i/o empitjorament dels símptomes transcorreguda més d'una setmana des de l'inici de la malaltia. Si la infecció afecta el SNC, s'acostuma a emprar meropenem (un antibiòtic pertanyent a la classe dels carbapenems) ampicil·lina o cloramfenicol, ja que són compostos que travessen relativament millor la BHE.[19] En persones amb sistemes immunològics alterats, els bacteris es poden disseminar pel torrent sanguini i donar lloc a bacterièmies o sèpsies que comprometren la vida de la persona. A vegades la infecció pot ser mortal (un 5%–10% dels pacients necessita ingrés hospitalari i 5/10000 moren) i alguns individus (menys d'1 cada 1.000 casos) desenvolupen la síndrome de Guillain-Barré (SGB), en la qual els nervis que uneixen la medul·la espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.[20] Determinats genotips capsulars de Campylobacter d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.[21] Els campilobacteris capaços de desencadenar la SGB tenen a la seva superfície glicoconjugats similars als gangliòsids de les cèl·lules de Schwann i la mielina dels nervis (fenomen de mimetisme molecular), els quals són causa d'una reacció autoimmunitària.[22] Si bé C. coli s'ha aïllat en malalts de SGB, no hi ha evidències que el vinculin amb aquesta malaltia, encara que algunes de les seves soques poden potencialment expressar l'esmentat fenomen de mimetisme.[23] Ara per ara, no existeix cap criteri epidemiològic de causalitat que relacioni la infecció per campilobacteris, les vacunacions i el desenvolupament de la SGB.[24]

Els malalts amb alguna forma d'hipogammaglobulinèmia són especialment propensos a patir campilobacteriosis sistèmiques amb bacterièmies recurrents. Requereixen un tractament empíric de llarga durada amb carbapenems i alguns pacients desenvolupen una progressiva disminució de la sensibilitat a aquests fàrmacs que implica un augment de la concentració inhibitòria mínima susceptible de convertir-se en una resistència franca.[25]

C. coli és un dels gèrmens causants de bacterièmia espontània en malalts cirròtics.[26]

Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'artritis reactiva o la síndrome de l'intestí irritable (SII).[27] Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions reumàtiques cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.[28]

Els campilobacteris poques vegades provoquen endocarditis. L'espècie Campylobacter fetus, però, s'ha registrat de forma creixent com a causa d'endocarditis infeccioses en el decurs dels darrers anys.[29] Encara que en algun cas el bacteri ha estat identificat en vàlvules natives, es veu predominantment en endocarditis de vàlvules protèsiques.[30] C. fetus té un cert tropisme vascular i, de forma inusual, és la causa d'aneurismes micòtics.[31] També ha estat l'origen de meningitis en persones immunocompromeses que tenien contacte quotidià amb animals domèstics o de granja,[32] encara que algun cas s'ha degut al consum de fetge d'ovella[33] o de bou cru.[34] Han estat descrits aneurismes ilíacs bilaterals[35] i elements protèsics articulars infectats per la subespècie Campylobacter fetus fetus.[36]

Tradicionalment, des de que fou aïllat per primera vegada l'any 1981, Campylobacter concisus s'ha associat amb la cavitat oral humana i lesions periodontals com la gingivitis i la periodontitis; a hores d'ara, però, es qüestiona el seu paper com a patogen oral stricto sensu. En canvi, nombrosos treballs publicats des del final de la dècada de 2000 demostren que C. concisus és l'agent causal de processos intestinals aguts, ja que ha estat l'únic patogen detectat en mostres fecals de malalts diarreics. Alguns estudis suggereixen que la infecció per aquest campilobacteri és un factor que predisposa el desenvolupament de reflux gastroesofàgic i esòfag de Barrett.[37] A més, determinades soques de C. concisus també s'han relacionat amb diverses malalties inflamatòries intestinals cròniques i s'ha observat una prevalença del bacteri significativament major en nens diagnosticats de malaltia de Crohn i adults amb colitis ulcerosa comparada amb la de grups de control.[38] La resposta de les cèl·lules epitelials intestinals a la infecció depèn del patovar del bacteri.[39]

Campylobacter curvus ha estat aïllat en cultius de persones amb abscessos hepàtics[40] i també s'ha identificat com a causa d'empiemes toràcics.[41] L'any 2010 fou detectada una nova espècie de campilobacteri, Campylobacter volucris, al recte de gavines de cap negre (Larus ridibundus) de Suècia; la qual té la capacitat d'infectar a individus vulnerables.[42]

El 2008 la campilobacteriosi va ser la zoonosi més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'UE. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.

La resistència als antibiòtics dels campilobacteris ha augmentat en el decurs de les darreres dècades, especialment davant les fluoroquinolones, un fenomen que s'ha atribuït a la generalització de l'antibioticoteràpia preventiva en moltes grans granges d'aviram.[43] En el cas del bestiar boví s'ha apreciat un efecte similar, encara que l'aparició de resistències varia molt en funció del tipus d'agent antimicrobià utilitzat i de l'espècie concreta de campilobacteri present en els animals.[44]

Per això, a hores d'ara es desenvolupen nous tractaments alternatius amb bacteriòfags, probiòtics[45] o bacteriocines anti-Campylobacter que redueixin la incidència de la campilobacteriosi en humans i/o la colonització dels bacteris en els hostes animals.[46]

Fins fa uns anys es pensava que els inhibidors de la bomba de protons eren fàrmacs que facilitaven o empitjoraven les gastroenteritis campilobacterianes de forma significativa. Ara per ara, es considera que aquest tipus de medicació disminueix la patogenicitat (el nivell de dany que el microorganisme provoca en l'hoste) dels bacteris i millora l'eficàcia dels antibiòtics convencionals.[47] Existeix, però, un risc cert d'efectes adversos iatrogènics en gastroenteritis sofertes per ancians sota tractament antiàcid de llarga durada, ja que la secreció gàstrica i la resposta immunitària d'aquestes persones estan intrínsecament alterades i poden requerir hospitalització.[48]

Els campilobacteris són uns dels agents causals de la diarrea del viatger i, en el nostre medi, es detecten sobretot entre les persones amb aquest trastorn que tornen del Sud-est asiàtic.[49] La virulència i la multiresistència antibiòtica de les soques de dita zona geogràfica és considerable i es recomana el tractament del quadre diarreic amb azitromicina.[50] La possibilitat de transmissió secundària de soques exòtiques a partir dels viatgers afectats es considera baixa i limitada a la via persona-persona en casos puntuals dins de l'àmbit domèstic.[51]

Campilobacter en aliments[modifica]

Diversos estudis de modelització microbiològica assenyalen que les mateixes varietats aïllades en el 50- 80% de les campilobacteriosis humanes es van trobar en les granges de pollastres. El consum d'aquesta carn poc cuinada és el principal factor identificat en els brots, però en l'àmbit domèstic també destaca la transmissió per altres aliments a causa d'una contaminació encreuada.

El 2008 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va dur a terme un estudi en escorxadors sobre la prevalença d'aquest patogen en els pollastres de tota Europa. De mitjana, es va trobar Campylobacter ssp. en el 71% dels budells dels pollastres i en el 76% de les canals, cosa que indica que s'hi produeix una contaminació durant la preparació de la canal. La prevalença varia enormement d'un estat a l'altre, d'un 2% a un 100% de prevalença en pollastre i d'un 5% a un 100% en canal. En dos terços de les mostres de budell i de canals es va aïllar Campylobacter jejuni i en un terç Campylobacter coli. A penes s'hi van aïllar altres espècies.

Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

Pel que fa als productes importats, a inicis de 2018 la Unió Europea segueix la normativa UNE-EN ISO 10272-1:2017 per la detecció de campilobacteris en aliments.[52]

La reducció de la càrrega total de campilobacteris en un 3-log10 als budells dels pollastres criats per produir carn (disminuir 1000 vegades el nombre de bacteris presents) faria caure el risc per a la salut pública un 90%, com a mínim. Si la reducció fos de 1-log10 (10 vegades menys), els casos de campilobacteriosi baixarien entre un 48 i un 83%. Amb aquest propòsit, es dissenyen noves mesures de control centrades en les primeres etapes de la producció. Una d'elles es desenvolupar una vacuna efectiva emprant mètodes de vacunologia inversa (basats en l'anàlisi de las seqüències del genoma bacterià utilitzant eines bioinformàtiques per identificar els antígens més adequats). Fins ara, no existeix en el mercat cap vacuna aprovada, però el descobriment de nous antígens i les proves in silico efectuades en diferents laboratoris amb bons resultats representen un notable avenç en aquest camp.[53] S'ha posat de manifest la diversitat genètica i les relacions clonals de les soques termotolerants de Campylobacter spp. aïllades a diferents punts de la cadena de criança i distribució de pollastres.[54]

L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat broiler aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.[55] Una altra estratègia és crear additius amb propietats antimicrobianes, que siguin segurs i estables i que no alterin la qualitat de la carn, per afegir-los al menjar dels animals. Una de les substàncies considerada potencialment útil és l'àcid làuric.[56] Extrapolar les dades obtingudes en aus de granges experimentals obertes sotmeses a experiments amb diferents mescles d'additius a un model d'estabulació industrial és un assumpte complicat. Ara bé, trobar productes adients entre els ja disponibles seria una ràpida solució. En aquesta línia, els assajos realitzats indiquen que una combinació aquosa de minerals argilosos amb capacitat de bescanvi catiònic i de compostos orgànics àcids aconsegueix una reducció bacteriana significativa, de 0,82 log10 ± 0,25.[57]

Els dípters, sobretot a l'estiu, són un dels factors que afavoreixen la colonització de les granges d'aus pels campilobacteris.[58] A Dinamarca, l'ús de pantalles mosquiteres per protegir les zones de criança dels pollastres va disminuir significativament la presència d'aquests bacteris en ells.[59]

Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Menjar pollastre cru portador de campilobacteris s'ha relacionat amb el desenvolupament de poliradiculoneuritis en gossos.[60] En gats, C.coli pot ser l'agent desencadenant d'una malaltia inflamatòria intestinal neutrofílica.[61]

Prevenció a la cuina[modifica]

Com a mesura de prevenció es recomana seguir les quatre normes d'higiene per garantir la seguretat dels aliments que es preparen en les cuines domèstiques o de restauració:

  1. Netejar mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar la carn crua. Diversos brots de campilobacteriosi s'han produït per manipular hortalisses sobre superfícies que havien estat en contacte amb pollastre cru.[62]
  2. Separar sempre els aliments crus dels cuinats, tant en la cuina com a la nevera.
  3. Coure suficientment la carn, especialment la de pollastre.
  4. Refredar tan bon punt sigui possible els aliments, fins i tot els preparats.

Referències[modifica]

  1. Sellu, DP «Campylobacter enterocolitis: general and surgical aspects» (en anglès). Postgrad Med J, 1986 Ag; 62 (730), pp: 719-726. ISSN: ‎0032-5473. PMC: 2418849. PMID: 3534841 [Consulta: 2 març 2018].
  2. Parte, AC (Coord.) «Genus Campylobacter» (en anglès). List of Prokaryotic Names with Standing in Nomenclature; Bacterio.net, 2017; Nov, pàgs: 18 [Consulta: 23 febrer 2018].
  3. Couturier BA, Hale DC, Couturier MR «Association of Campylobacter upsaliensis with Persistent Bloody Diarrhea» (en anglès). J Clin Microbiol, 2012 Nov; 50 (11), pp: 3792–3794. DOI: 10.1128/JCM.01807-12. PMC: 3486253. PMID: 22915607 [Consulta: 3 febrer 2018].
  4. François R, Yori PP, Rouhani S, Siguas Salas M, et al «The other Campylobacters: Not innocent bystanders in endemic diarrhea and dysentery in children in low income settings» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Feb 7; 12 (2), pp: e0006200. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006200. ISSN: 1935-2735. PMC: 29415075 [Consulta: 11 febrer 2018].
  5. Escher R, Brunner C, von Steiger N, Brodard I, et al «Clinical and epidemiological analysis of Campylobacter fetus subsp. fetus infections in humans and comparative genetic analysis with strains isolated from cattle» (en anglès). BMC Infect Dis, 2016 Maig 14; 16, pp: 198. DOI: 10.1186/s12879-016-1538-7. PMC: 4868008. PMID: 27177684 [Consulta: 8 febrer 2018].
  6. Chaban B, Chu S, Hendrick S, Waldner C, Hill JE «Evaluation of a Campylobacter fetus subspecies venerealis real-time quantitative polymerase chain reaction for direct analysis of bovine preputial samples» (en anglès). Can J Vet Res, 2012 Jul; 76 (3), pp: 166–173. ISSN: 1928-9022. PMC: 3384278. PMID: 23277694 [Consulta: 2 abril 2018].
  7. Marcellino RB, Morsella CG, Cano D, Paolicchi FA «Eficiencia del cultivo bacteriológico y de la inmunofluorescencia en la detección de Campylobacter fetus en fluidos genitales bovinos» (en castellà). Rev Argent Microbiol, 2015 Jul-Set; 47 (3), pp: 183-189. DOI: 10.1016/j.ram.2015.03.008. ISSN: 0325-7541. PMID: 26187267 [Consulta: 2 abril 2018].
  8. Patrick ME, Gilbert MJ, Blaser MJ, Tauxe RV, et al «Human Infections with New Subspecies of Campylobacter fetus» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Oct; 19 (10), pp: 1678–1680. DOI: 10.3201/eid1910.130883. PMC: 3810764. PMID: 24050521 [Consulta: 8 febrer 2018].
  9. Chaban B, Ngeleka M, Hill JE «Detection and quantification of 14 Campylobacter species in pet dogs reveals an increase in species richness in feces of diarrheic animals» (en anglès). BMC Microbiol, 2010 Mar 10; 10, pp: 73. DOI: 10.1186/1471-2180-10-73. PMC: 2848019. PMID: 20219122 [Consulta: 11 febrer 2018].
  10. Matsuda M, Moore JE «Urease-Positive Thermophilic Campylobacter Species» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2004 Ag; 70 (8), pp: 4415–4418. DOI: 10.1128/AEM.70.8.4415-4418.2004. PMC: 492433. PMID: 15294767 [Consulta: 3 febrer 2018].
  11. Werno AM, Klena JD, Shaw GM, Murdoch DR «Fatal Case of Campylobacter lari Prosthetic Joint Infection and Bacteremia in an Immunocompetent Patient» (en anglès). J Clin Microbiol, 2002 Mar; 40 (3), pp: 1053–1055. DOI: 10.1128/JCM.40.3.1053-1055.2002. PMC: 120280. PMID: 11880437 [Consulta: 3 febrer 2018].
  12. Chua K, Gürtler V, Montgomery J, Fraenkel M, et al «Campylobacter insulaenigrae causing septicaemia and enteritis» (en anglès). J Med Microbiol, 2007 Nov; 56, pp: 1565-1567. DOI: 10.1099/jmm.0.47366-0. ISSN: 0022-2615. PMID: 17965362 [Consulta: 11 febrer 2018].
  13. Jansen van Rensburg MJ, Swift C, Cody AJ, Jenkins C, Maiden MC «Exploiting Bacterial Whole-Genome Sequencing Data for Evaluation of Diagnostic Assays: Campylobacter Species Identification as a Case Study» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Des; 54 (12), pp: 2882-2890. DOI: 10.1128/JCM.01522-16. PMC: 5121375. PMID: 27733632 [Consulta: 12 febrer 2018].
  14. Lutgen EM, McEvoy JM, Sherwood JS, Logue CM «Antimicrobial resistance profiling and molecular subtyping of Campylobacter spp. from processed turkey» (en anglès). BMC Microbiol, 2009 Set 21; 9, pp: 203. DOI: 10.1186/1471-2180-9-203. PMC: 2758883. PMID: 19772592 [Consulta: 3 febrer 2018].
  15. Wilkinson DA, O'Donnell AJ, Akhter RN, Fayaz A, et al «Updating the genomic taxonomy and epidemiology of Campylobacter hyointestinalis» (en anglès). Sci Rep, 2018 Feb 5; 8 (1), pp: 2393. DOI: 10.1038/s41598-018-20889-x. PMC: 5799301. PMID: 29403020 [Consulta: 23 febrer 2018].
  16. Hazeleger WC, Jacobs-Reitsma WF, Lina PHC, de Boer AG, et al «Wild, insectivorous bats might be carriers of Campylobacter spp» (en anglès). PLoS One, 2018 Gen 11; 13 (1), pp: e0190647. DOI: 10.1371/journal.pone.0190647. PMC: 5764278. PMID: 29324839 [Consulta: 5 febrer 2018].
  17. Schönberg-Norio D, Takkinen J, Hänninen ML, Katila ML, et al «Swimming and Campylobacter infections» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2004 Ag; 10 (8), pp: 1474-1477. DOI: 10.3201/eid1008.030924. PMC: 3320392. PMID: 15496253 [Consulta: 3 febrer 2018].
  18. Galanis, E «Campylobacter and bacterial gastroenteritis» (en anglès). CMAJ, 2007 Set 11; 177 (6), pp: 570–571. DOI: 10.1503/cmaj.070660. PMC: 1963361. PMID: 17846438 [Consulta: 5 febrer 2018].
  19. Javid, MH «Campylobacter Infections Medication» (en anglès). Medscape, 2017; Jun 16 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 12 febrer 2018].
  20. Nachamkin, I; Allos, BM; Ho, T «Campylobacter Species and Guillain-Barré Syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 555–567. ISSN: 0893-8512. PMC: 88896. PMID: 9665983 [Consulta: 30 gener 2018].
  21. Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, et al «Campylobacter j ejuni capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2015 Set; 21 (9), pp: 852.e1-9. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.05.031. ISSN: 1469-0691. PMID: 26070960 [Consulta: 30 gener 2018].
  22. Ortega-Martínez, MG; Jaramillo-Rangel, G; Ancer-Rodríguez, J; Trujillo, JR «Mimetismo molecular en la neuropatogénesis del síndrome de Guillain-Barré» (en castella). Rev Mex Neuroci, 2005; 6 (5), pp: 440-447. ISSN: 1665-5044 [Consulta: 20 febrer 2018].
  23. Culebro A, Machado MP, Carriço JA, Rossi M «Origin, evolution, and distribution of the molecular machinery for biosynthesis of sialylated lipooligosaccharide structures in Campylobacter coli» (en anglès). Sci Rep, 2018 Feb 14; 8 (1), pp: 3028. DOI: 10.1038/s41598-018-21438-2. ISSN: 2045-2322. PMID: 29445215 [Consulta: 20 febrer 2018].
  24. Nyati KK, Nyati R «Role of Campylobacter j ejuni Infection in the Pathogenesis of Guillain-Barré Syndrome: An Update» (en anglès). Biomed Res Int, 2013 Ag; 2013, pp: 852195. DOI: 10.1155/2013/852195. PMC: 3755430. PMID: 24000328 [Consulta: 16 abril 2018].
  25. Hagiya H, Kimura K, Nishi I, Yoshida H, et al «Emergence of Carbapenem Non-susceptible Campylobacter coli after Long-term Treatment against Recurrent Bacteremia in a Patient with X-linked Agammaglobulinemia» (en anglès). Intern Med, 2018 Feb 28; 0312-17 [Epub AoP], pàgs: 4. DOI: 10.2169/internalmedicine.0312-17. ISSN: 1349-7235. PMID: 29491300 [Consulta: 13 març 2018].
  26. Ruiz-Castillo A, González-Estrada A, Giráldez-Gallego A, Lepe-Jiménez JA «Bacteriemia espontánea del cirrótico por Campylobacter coli» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2014 Ag-Set; 32 (7), pp: 470-471. DOI: 10.1016/j.eimc.2013.09.020. ISSN: 0213-005X. PMID: 24280064 [Consulta: 20 febrer 2018].
  27. Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A «Systematic review and meta-analysis of the proportion of Campylobacter cases that develop chronic sequelae» (en anglès). BMC Public Health, 2014 Nov 22; 14, pp: 1203. DOI: 10.1186/1471-2458-14-1203. PMC: 4391665. PMID: 25416162 [Consulta: 30 gener 2018].
  28. Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM «Campylobacter Reactive Arthritis: A Systematic Review» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Ag; 37 (1), pp: 48–55. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2006.12.006. PMC: 2909271 [Consulta: 30 gener 2018].
  29. Désidéri-Vaillant C, Guichon JM, Noyer V, Nedelec Y, et al «Endocardite à Campylobacter fetus: à propos d’un cas» (en francès). Ann Biol Clin (Paris), 2013 Jul-Ag; 71 (4), pp: 465-467. DOI: 10.1684/abc.2013.0862. ISSN: 1950-6112. PMID: 23906576 [Consulta: 20 gener 2018].
  30. Haruyama A, Toyoda S, Kikuchi M, Arikawa T, et al «Campylobacter fetus as cause of prosthetic valve endocarditis» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2011; 38 (5), pp: 584-587. ISSN: 0730-2347. PMC: 3231519. PMID: 22163142 [Consulta: 7 febrer 2018].
  31. Dimitrief M, Cherbanyk F, Déglise S, Pezzetta E «Contained rupture of a mycotic infrarenal aortic aneurysm infected with Campylobacter fetus» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Nov 15; 2016, pii: bcr2016215582. DOI: 10.1136/bcr-2016-215582. PMC: 5128960. PMID: 27852656 [Consulta: 12 febrer 2018].
  32. van Samkar A, Brouwer MC, van der Ende A, van de Beek D «Campylobacter Fetus Meningitis in Adults: Report of 2 Cases and Review of the Literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Feb; 95 (8), pp: e2858. DOI: 10.1097/MD.0000000000002858. PMC: 4779013. PMID: 26937916 [Consulta: 11 febrer 2018].
  33. Suy F, Le Dû D, Roux AL, Hanachi M, et al «Meningitis and endocarditis caused by Campylobacter fetus after raw-liver ingestion» (en anglès). J Clin Microbiol, 2013 Set; 51 (9), pp: 3147-3150. DOI: 10.1128/JCM.00631-13. PMC: 3754634. PMID: 23824770 [Consulta: 11 febrer 2018].
  34. Ishihara A, Hashimoto E, Ishioka H, Kobayashi H, Gomi H «Campylobacter fetus meningitis associated with eating habits of raw meat and raw liver in a healthy patient: A case report and literature review» (en anglès). IDCases, 2018 Feb 10; 11, pp: 97-100. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.02.002. PMC: 5852283. PMID: 29552492 [Consulta: 7 abril 2018].
  35. Onoda, M; Furutania, A; Akiyama, N; Morikage, N, et al «Infección por Campylobacter fetus subespecie fetus de aneurismas de ambas arterias femorales profundas» (en castellà). Ann Vasc Surg, 2008 Maig; 22 (3), pp: 520-524. DOI: 10.1016/j.avsg.2007.12.015. ISSN: 1130-2542 [Consulta: 3 abril 2018].
  36. Dumic I, Sengodan M, Franson JJ, Zea D, Ramanan P «Early Onset Prosthetic Joint Infection and Bacteremia due to Campylobacter fetus Subspecies fetus» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2017 Ag; 2017, pp: 5892846. DOI: 10.1155/2017/5892846. PMC: 5591925. PMID: 28928998 [Consulta: 7 abril 2018].
  37. Kaakoush NO, Mitchell HM «Campylobacter concisus – A New Player in Intestinal Disease» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2012 Feb 3; 2, pp: 4. DOI: 10.3389/fcimb.2012.00004. PMC: 3417403. PMID: 22919596 [Consulta: 2 febrer 2018].
  38. Akutko K, Matusiewicz K «Campylobacter concisus as the etiologic agent of gastrointestinal diseases» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2017 Gen-Feb; 26 (1), pp: 149-154. DOI: 10.17219/acem/61428. ISSN: 2451-2680. PMID: 28397447 [Consulta: 2 febrer 2018].
  39. Deshpande NP, Wilkins MR1, Castaño-Rodríguez N, Bainbridge E, et al «Campylobacter concisus pathotypes induce distinct global responses in intestinal epithelial cells» (en anglès). Sci Rep, 2016 Set 28; 6, pp: 34288. DOI: 10.1038/srep34288. PMC: 5039708. PMID: 27677841 [Consulta: 2 febrer 2018].
  40. Wetsch, NM; Somani, K; Tyrrell, GJ; Gebhar, C; et al «Campylobacter curvus-Associated Hepatic Abscesses: a Case Report» (en anglès). J Clin Microbiol, 2006 Maig; 44 (5), pp: 1909–1911. DOI: 10.1128/JCM.44.5.1909-1911.2006. PMC: 1479193. PMID: 16672438 [Consulta: 11 febrer 2018].
  41. Horio Y, Shiraishi Y, Watanabe N, Inoue S, et al «Empyema associated with Campylobacter curvus infection» (en anglès). Respirol Case Rep, 2017 Jul; 5 (4), pp: e00234. DOI: 10.1002/rcr2.234. PMC: 5391372. PMID: 28413685 [Consulta: 11 febrer 2018].
  42. Kweon OJ, Lim YK, Yoo B, Kim HR, et al «First Case Report of Campylobacter volucris Bacteremia in an Immunocompromised Patient» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Jun; 53 (6), pp: 1976-1978. DOI: 10.1128/JCM.00442-15. PMC: 4432047. PMID: 25832303 [Consulta: 12 febrer 2018].
  43. Facciolà A, Riso R, Avventuroso E, Visalli, et al «Campylobacter: from microbiology to prevention» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2017 Jun; 58 (2), pp: E79–E92. ISSN: 0017-0313. PMC: 5584092. PMID: 28900347 [Consulta: 30 gener 2018].
  44. Hoelzer K, Wong N, Thomas J, Talkington K, et al «Antimicrobial drug use in food-producing animals and associated human health risks: what, and how strong, is the evidence?» (en anglès). BMC Vet Res, 2017 Jul 4; 13 (1), pp: 211. DOI: 10.1186/s12917-017-1131-3. PMC: 5496648. PMID: 28676125 [Consulta: 13 març 2018].
  45. Saint-Cyr MJ, Guyard-Nicodème M, Messaoudi S, Chemaly M, et al «Recent Advances in Screening of Anti-Campylobacter Activity in Probiotics for Use in Poultry» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Maig 31; 7, pp: 553. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00553. PMC: 4885830. PMID: 27303366 [Consulta: 6 febrer 2018].
  46. Johnson TJ, Shank JM, Johnson JG «Current and Potential Treatments for Reducing Campylobacter Colonization in Animal Hosts and Disease in Humans» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Mar 23; 8, pp: 487. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00487. PMC: 5362611. PMID: 28386253 [Consulta: 31 gener 2018].
  47. Macleod, K «The Effect of the Proton Pump Inhibitor Pantoprazole on the Biology of Campylobacter j ejuni -Tesi doctoral-» (en anglès). School of Medicine, Veterinary and Life Sciences. University of Glasgow, 2016; Set, pàgs: 198 [Consulta: 10 març 2018].
  48. Hassing RJ, Verbon A, de Visser H, Hofman A, Stricker BH «Proton pump inhibitors and gastroenteritis» (en anglès). Eur J Epidemiol, 2016; 31 (10), pp: 1057–1063. DOI: 10.1007/s10654-016-0136-8. PMC: 5065595. PMID: 26960438 [Consulta: 10 març 2018].
  49. Vila J, Oliveira I, Zboromyrska Y, Gascon J «Diarrea del viajero» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2016 Nov; 34 (9), pp: 579-584. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.04.010. ISSN: 0213-005X. PMID: 27234415 [Consulta: 1 març 2018].
  50. Mason CJ, Sornsakrin S, Seidman JC, Srijan A, et al «Antibiotic resistance in Campylobacter and other diarrheal pathogens isolated from US military personnel deployed to Thailand in 2002-2004: a case-control study» (en anglès). Trop Dis Travel Med Vaccines, 2017 Jul 5; 3, pp: 13. DOI: 10.1186/s40794-017-0056-y. PMC: 5530911. PMID: 28883983 [Consulta: 1 març 2018].
  51. Mughini-Gras L, Smid JH, Wagenaar JA, De Boer A, et al «Campylobacteriosis in returning travellers and potential secondary transmission of exotic strains» (en anglès). Epidemiol Infect, 2014 Jun; 142 (6), pp: 1277-1288. DOI: 10.1017/S0950268813002069. ISSN: 1469-4409. PMID: 23962634 [Consulta: 1 març 2018].
  52. ISO/Technical Committee 34/SC 9.-Microbiology «Microbiology of the food chain — Horizontal method for detection and enumeration of Campylobacter spp. — Part 1: Detection method» (en anglès). ISO Online Browsing Platform, 2017; Jun, pàgs: 24 [Consulta: 20 febrer 2018].
  53. Meunier M, Guyard-Nicodème M, Vigouroux E, Poezevara T, et al «Promising new vaccine candidates against Campylobacter in broilers» (en anglès). PLoS One, 2017 Nov 27; 12 (11), pp: e0188472. DOI: 10.1371/journal.pone.0188472. PMC: 5703506. PMID: 29176789 [Consulta: 2 febrer 2018].
  54. Zbrun MV, Romero-Scharpen A, Olivero C, Zimmermann JA, et al «Genetic diversity of thermotolerant Campylobacter spp. isolates from different stages of the poultry meat supply chain in Argentina» (en anglès). Rev Argent Microbiol, 2017 Jul-Set; 49 (3), pp: 235-241. DOI: 10.1016/j.ram.2017.03.003. ISSN: 0325-7541. PMID: 28712509 [Consulta: 3 març 2018].
  55. Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R «Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry» (en anglès). Virol J, 2017 Set 16; 14 (1), pp: 179. DOI: 10.1186/s12985-017-0849-7. PMC: 5602926. PMID: 28915819 [Consulta: 1 febrer 2018].
  56. Zeiger K, Popp J, Becker A, Hankel J, et al «Lauric acid as feed additive - An approach to reducing Campylobacter spp. in broiler meat» (en anglès). PLoS One, 2017 Abr 18; 12 (4), pp: e0175693. DOI: 10.1371/journal.pone.0175693. PMC: 5395180. PMID: 28419122 [Consulta: 2 febrer 2018].
  57. Guyard-Nicodème M, Huneau-Salaün A, Tatone FA, Skiba F, et al «Effect of Feed Additives on Productivity and Campylobacter spp. Loads in Broilers Reared under Free Range Conditions» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Maig 12; 8, pp: 828. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00828. PMC: 5427123. PMID: 28553267 [Consulta: 3 febrer 2018].
  58. Royden A, Wedley A, Merga JY, Rushton S, et al «A role for flies (Diptera) in the transmission of Campylobacter to broilers?» (en anglès). Epidemiol Infect, 2016 Nov; 144 (15), pp: 3326-3334. DOI: 10.1017/S0950268816001539. PMC: 5080666. PMID: 27523647 [Consulta: 2 març 2018].
  59. Hald B, Sommer HM, Skovgård H «Use of Fly Screens to Reduce Campylobacter spp. Introduction in Broiler Houses» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2007 Des; 13 (12), pp: 1951-1953. DOI: 10.3201/eid1312.070488. PMC: 2876755. PMID: 18258057 [Consulta: 2 març 2018].
  60. Martinez-Anton L, Marenda M, Firestone SM, Bushell RN, et al «Investigation of the Role of Campylobacter Infection in Suspected Acute Polyradiculoneuritis in Dogs» (en anglès). J Vet Intern Med, 2018 Gen; 32 (1), pp: 352-360. DOI: 10.1111/jvim.15030. PMC: 5787210. PMID: 29356096 [Consulta: 20 febrer 2018].
  61. Maunder CL, Reynolds ZF, Peacock L, Hall EJ, et al «Campylobacter Species and Neutrophilic Inflammatory Bowel Disease in Cats» (en anglès). J Vet Intern Med, 2016 Jul-Ag; 30(4), pp: 996–1001. DOI: 10.1111/jvim.14374. PMC: 5108413. PMID: 27362482 [Consulta: 23 febrer 2018].
  62. Calciati E, Lafuente S, De Simó M, Balfagon P, et al «A Campylobacter outbreak in a Barcelona school» (en anglès). Enferm Infecc Microbiol Clindoi:, 2012 Maig; 30 (5), pp: 243-245. DOI: 10.1016/j.eimc.2011.10.004. ISSN: 0213-005X. PMID: 22425422 [Consulta: 2 març 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]