Boca
 Boca | |
|---|---|
 Tall sagital de la boca | |
 Boca humana | |
| Detalls | |
| Llatí | cavitas oris |
| Sistema | Digestiu |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A05.1.00.001 |
| FMA | 49184 : multiaxial – jeràrquic |
| Terminologia anatòmica | |
 | |
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i tub digestiu. La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.
La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.
La boca és un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, pàl·lida o amb taques blanques, indicador de proliferacions epitelials.
Podem distingir tres tipus de mucosa:
- Simple de revestiment: Presenta mucosa.
- Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
- Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.
Funcions de la boca[modifica]
- Mastegar: Gràcies als moviments de la mandíbula i de la pressió de les dents es produeix aquest tractament mecànic que degrada aliments.
- Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de les glàndules salivals, es produeix el primer suc digestiu (saliva), que realitza una degradació química dels aliments. En el cas dels carbohidrats ho fa a través de l'Amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en els polisacàrids, i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.
- Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a la llengua, anomenades Papil·les gustatives.
- Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials.
- Deglució: Es divideix en dues parts:
- Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perquè entri a la faringe.
- Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos a la via aèria (tràquea).
Parts de la cavitat oral[modifica]
La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:
- Paret anterior: Està formada pels llavis.
- Parets laterals: Estan formades per les galtes.
- Paret inferior: Formada en gran mesura per la llengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca.
- Paret superior: Formada pel paladar.
- Paret posterior: És realment un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.
Els annexos de la boca són les dents, les genives i les amígdales.
La boca a la cultura[modifica]
La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que són oracles, com la Boca de la Veritat a Roma, per exemple. Una boca ratllada és un dibuix per significar la censura.
La part que s'intenta realçar per transmetre bellesa són els llavis, que per aquest motiu es pinten i s'adornen amb joies, especialment entre les dones. Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.
La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers. La boca amb la llengua fora és també un logotip dels Rolling Stones.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boca |
