Índex de massa corporal
L’índex de massa corporal (IMC) és una mesura antropomètrica que relaciona el pes i l’alçada per estimar la corpulència d’una persona. S’utilitza sobretot com a eina de cribatge (orientativa) del baix pes, el sobrepès i l´obesitat, i és molt útil per descriure i comparar dades a nivell poblacional. Tot i això, l’IMC no mesura directament ni el percentatge de greix corporal ni la seva distribució (per exemple, greix abdominal).[1]
Definició i càlcul
[modifica]L’IMC es calcula dividint el pes (kg) pel quadrat de l’alçada (m): on és la massa en quilograms i l’alçada en metres.[2]
Exemple entenedor
[modifica]Una persona de 70 kg i 1,75 m: És a dir, dins del rang habitual de normopès.
Història i denominació
[modifica]L’índex s’associa a Adolphe Quételet (segle XIX), que el va proposar en el marc de l’estudi estadístic de característiques humanes. Més endavant, el terme “body mass index” es va popularitzar quan Ancel Keys i col·laboradors van comparar diversos índexs pes-alçada i van defensar l’ús de com a bon compromís entre simplicitat i utilitat per a poblacions.[3][2]
Per què es calcula així? (fonament matemàtic)
[modifica]La fórmula amb respon a una idea d’escala i d'al·lometria: el pes augmenta amb la mida corporal i, empíricament, dividir-lo per una potència de l’alçada redueix la dependència del pes respecte l’alçada. En molts adults, usar l’alçada al quadrat () dona un índex que és relativament comparable entre persones de diferent alçada i s’associa a l’adipositat a nivell poblacional.[2] Tot i això, el cos humà no té proporcions constants (varien amb edat, sexe, ètnia i composició corporal), cosa que explica part de les limitacions de l’IMC.[1]
Interpretació en adults (categories)
[modifica]En adults s’utilitzen punts de tall operatius per classificar l’IMC:
| IMC (kg/m2) | Categoria (ús comú) |
|---|---|
| < 18,5 | Baix pes (primesa) |
| 18,5 – 24,9 | Normopès (pes considerat saludable) |
| 25,0 – 29,9 | Sobrepès |
| 30,0 – 34,9 | Obesitat grau I |
| 35,0 – 39,9 | Obesitat grau II |
| ≥ 40,0 | Obesitat grau III (obesitat severa) |
Aquests punts de tall s’han d’interpretar conjuntament amb comorbiditats i altres mesures, perquè el risc no depèn només del pes sinó també, entre altres factors, de la distribució del greix.[4]
Variacions per població (ètnia)
[modifica]En algunes poblacions asiàtiques s’ha observat risc cardiometabòlic a IMC més baixos que els punts de tall internacionals, i s’han proposat punts d’acció (p. ex. 23 i 27,5 kg/m²) sense substituir necessàriament la classificació universal.[4]
IMC en infants i adolescents
[modifica]En pediatria, l’IMC s’ha d’interpretar segons edat i sexe amb corbes (percentils o z-scores). L’OMS (5–19 anys) defineix sobrepès com > +1 desviació estàndard i obesitat com > +2 desviacions estàndard (equivalents aproximadament a IMC 25 i 30 als 19 anys).[5]
Per a què serveix?
[modifica]Salut pública i recerca
[modifica]L’IMC és molt útil per mesurar prevalences i comparar països i períodes. En una metanàlisi amb dades individuals de 239 estudis prospectius, la mortalitat global va ser mínima aproximadament entre IMC 20–25 kg/m² i augmentava per sobre de 25 kg/m², amb increments progressius a mesura que creixia la categoria d’obesitat.[6]
Pràctica clínica (cribatge)
[modifica]En clínica, l’IMC és una mesura simple per identificar persones amb possible risc associat a baix pes o excés de pes, però no és diagnòstic. Es recomana valorar-lo amb història clínica, comorbiditats i mesures addicionals (p. ex. cintura).[1]
Limitacions
[modifica]Les principals limitacions de l’IMC són:
- No diferencia massa grassa de massa magra (múscul) ni massa òssia: pot sobreestimar adipositat en persones molt musculades i infraestimar-la en persones amb poca massa muscular.[1]
- No informa sobre distribució del greix (abdominal/visceral vs perifèric), rellevant per al risc cardiometabòlic.[7]
- El mateix IMC pot correspondre a percentatges de greix diferents segons edat, sexe i ètnia.[4]
Mesures complementàries (més informatives en alguns casos)
[modifica]Per millorar l’estimació de risc, sovint es complementa l’IMC amb:
- Perímetre de cintura (indicador de greix central), amb protocols i punts de tall revisats per l’OMS.[7]
- Relació cintura-alçada (RCA o WHtR), proposada com a regla simple de cribatge (p. ex. mantenir la cintura per sota de la meitat de l’alçada, WHtR < 0,5). Sembla que aquest paràmetre pot discriminar millor el risc cardiometabòlic que l’IMC en alguns contextos.[8]
Exemple (cintura/alçada)
[modifica]Una persona de 170 cm amb cintura de 90 cm: WHtR = 90/170 = 0,53 (per sobre de 0,5).
Estigma i “mal ús”
[modifica]L’IMC es pot utilitzar malament quan s’interpreta com un diagnòstic o quan es redueix la salut d’una persona a una xifra. L’estigma del pes i la discriminació s’han associat amb conseqüències negatives i poden interferir amb la prevenció i el tractament.[9] Algunes guies actuals insisteixen en una comunicació no estigmatitzant, tenir en compte determinants socials i preferències de la persona.[10][11]
Context i dades a Catalunya
[modifica]A Catalunya, les estadístiques poblacionals basades en IMC mostren una càrrega important d’excés de pes. Segons dades publicades per l’Idescat (font ESCA/Departament de Salut), l’any 2024 la taxa d’obesitat (IMC ≥30) va ser del 16,6% i la de sobrepès (IMC 25–<30) del 36,7% (població de 18 a 74 anys).[12]
En població infantil, Canal Salut recull que, segons l’ESCA 2023, un 33,9% dels nens i nenes de 6 a 12 anys presenten excés de pes (sobrepès o obesitat).[13]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Body Mass Index: Considerations for Practitioners». Centers for Disease Control and Prevention. [Consulta: 13 febrer 2026].
- 1 2 3 Keys, Ancel «Indices of relative weight and obesity». Journal of Chronic Diseases, vol. 25, 6, 1972, p. 329–343. DOI: 10.1016/0021-9681(72)90027-6.
- ↑ Eknoyan, Garabed «Adolphe Quetelet (1796–1874)—the average man and indices of obesity». Nephrology Dialysis Transplantation, vol. 23, 1, 2008, p. 47–51. DOI: 10.1093/ndt/gfm517.
- 1 2 3 «Appropriate body-mass index for Asian populations and its implications for policy and intervention strategies». The Lancet, vol. 363, 2004, p. 157–163. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)15268-3.
- ↑ «Growth reference 5–19 years: BMI-for-age». World Health Organization. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Body-mass index and all-cause mortality: individual-participant-data meta-analysis of 239 prospective studies in four continents». The Lancet, vol. 388, 10046, 2016, p. 776–786. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30175-1.
- 1 2 «Waist circumference and waist–hip ratio: report of a WHO expert consultation (Geneva, 8–11 December 2008)». World Health Organization, 2011. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ Ashwell, M; Gunn P, Gibson S «Waist-to-height ratio is a better screening tool than waist circumference and BMI for adult cardiometabolic risk factors: systematic review and meta-analysis». Obesity Reviews, vol. 13, 2012, p. 275–286. DOI: 10.1111/j.1467-789X.2011.00952.x.
- ↑ Puhl, Rebecca M; Heuer, Chelsea A «Obesity stigma: important considerations for public health». American Journal of Public Health, vol. 100, 6, 2010, p. 1019–1028. DOI: 10.2105/AJPH.2009.159491.
- ↑ «Overweight and obesity management (NG246)». National Institute for Health and Care Excellence (NICE), 2025. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Recursos per a professionals. Estigma del pes (guia en català)». Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Taxa d'obesitat segons l'índex de massa corporal (IMC)». Idescat. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Obesitat». Canal Salut (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 13 febrer 2026].