Immunodeficiència

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaImmunodeficiència
Tipus malaltia immunològica
Especialitat immunologia
Classificació
CIM-10 D84.9
CIM-9 279.3
Recursos externs
DiseasesDB 21506
Patient UK Immunodeficiency-(Primary-and-Secondary)
MeSH D007153
Modifica les dades a Wikidata

La immunodeficiència és un estat patològic en el qual el sistema immunitari és incapaç de desenvolupar una resposta immunològica adequada davant la presència d'un antigen estrany i aquest no és eliminat del cos. Aquest fet és molt important quan es tracta de microorganismes patògens perquè l'organisme resta vulnerable i pot patir infeccions recurrents, sovint oportunistes, més o menys greus segons el grau d'immunodeficiència.

En aquest estat també s'alteren els mecanismes immunològics de vigilància i control de cèl·lules tumorals abans de la seva multiplicació, circumstància que facilita la gènesi de determinats tipus de càncer.[1]

Tipus[modifica]

Pel component afectat[modifica]

Primària o secundària[modifica]

Primària[modifica]

Article principal: Immunodeficiència primària

D'origen genètic o innat, és a dir que es neix amb un defecte que impedeix el funcionament correcte del sistema immunitari. Pot afectar tant a les defenses específiques com a les defenses inespecífiques. El seu espectre fenotípic és molt ampli. La darrera classificació de la Unió Internacional de Societats Immunològiques (2017) recull 354 errors immunitaris diferents, derivats de 344 defectes genètics.[3]

Algunes d'aquestes immunodeficiències són: granulomatosi inflamatòria crònica (una malaltia provocada per mutacions en els gens que codifiquen les subunitats del sistema fagocític NADPH oxidasa encarregat de la producció endògena d'espècies reactives de l'oxigen),[4] hipogammaglobulinèmies (la hipogammaglobulinèmia primària més freqüent és la immunodeficiència comuna variable),[5] agammaglobulinemia lligada al cromosoma X,[6] síndrome de Di George (una deleció a l'extrem distal del braç llarg del cromosoma 22),[7] immunodeficiència combinada greu (incloent la síndrome d'Omenn, una de les variants d'aquesta immunodeficiència també anomenada reticuloendoteliosi familiar autosòmica recessiva amb eosinofília, causada per mutacions en els gens que regulen els limfòcits B i T)[8] o la síndrome de Wiskott-Aldrich.[9]

Adquirida o secundària[modifica]

No és heretada sinó que apareix en qualsevol moment com a conseqüència de diversos factors[10] com poden ser la leucèmia, l'exposició a radiacions, l'alcoholisme,[11] desnutrició/avitaminosi, cirrosi de qualsevol etiologia,[12] estats aguts d'estrès o depressió,[13] alguns fàrmacs contra les infeccions (alteració de la flora normal de l'intestí pels antibiòtics),[14] el tractament prolongat amb immunosupressors, determinats antiinflamatoris i corticoides, exposició a contaminants ambientals (metalls pesants, dioxines, solvents industrials)[15] o algunes malalties greus que debiliten el sistema immunitari, com la sarcoïdosi, la colitis ulcerosa, l'enteritis regional o l'esprue tropical (una forma de malabsorció).[16] Altre d'habitual és la SIDA. L'envelliment també altera l'eficàcia immunitària, un fenomen anomenat immunosenescència.[17]

Referències[modifica]

  1. Dunn GP, Old LJ, Schreiber RD «The immunobiology of cancer immunosurveillance and immunoediting» (en anglès). Immunity, 2004 Ag; 21 (2), pp: 137-148. DOI: 10.1016/j.immuni.2004.07.017. ISSN: 1097-4180. PMID: 15308095 [Consulta: 25 maig 2019].
  2. Taylor SC, Shacks SJ, Qu Z, Wiley P «Type 2 cytokine serum levels in healthy sickle cell disease patients» (en anglès). J Natl Med Assoc, 1997 Nov; 89 (11), pp: 753-757. ISSN: 0027-9684. PMC: 2608277. PMID: 9375480 [Consulta: 28 abril 2019].
  3. Picard C, Bobby Gaspar H, Al-Herz W, Bousfiha A, et al «International Union of Immunological Societies: 2017 Primary Immunodeficiency Diseases Committee Report on Inborn Errors of Immunity» (en anglès). J Clin Immunol, 2018 Gen; 38 (1), pp: 96-128. DOI: 10.1007/s10875-017-0464-9. PMC: 5742601. PMID: 29226302 [Consulta: 19 juny 2019].
  4. Roxo-Junior P, Simão HM «Chronic granulomatous disease: why an inflammatory disease?» (en anglès). Braz J Med Biol Res, 2014 Nov; 47 (11), pp: 924-928. ISSN: 0100-879X. PMC: 4230281. PMID: 25296353 [Consulta: 28 abril 2019].
  5. Yazdani R, Habibi S, Sharifi L, Azizi G, et al «Common Variable Immunodeficiency: Epidemiology, Pathogenesis, Clinical manifestations, Diagnosis, Classification and Management» (en anglès). J Investig Allergol Clin Immunol, 2019 Feb 11: 30 (1), pàgs: 45. DOI: 10.18176/jiaci.0388. ISSN: 1018-9068. PMID: 30741636 [Consulta: 26 abril 2019].
  6. El-Sayed ZA, Abramova I, Aldave JC, Al-Herz W, et al «X-linked agammaglobulinemia (XLA): Phenotype, diagnosis, and therapeutic challenges around the world» (en anglès). World Allergy Organ J, 2019 Mar 22; 12 (3), pp: 100018. DOI: 10.1016/j.waojou.2019.100018. PMC: 6439403. PMID: 30937141 [Consulta: 19 juny 2019].
  7. Sierra Santos, L; Casaseca García, P; García Moreno, A; Martín Gutiérrez, V «Síndrome de Di George» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2014 Jun; 7 (2), pp: 141-143. DOI: 10.4321/S1699-695X2014000200010. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 25 abril 2019].
  8. Gennery, A «Síndrome de Omenn» (en castellà). Orphanet, 2012 Jul; ORPHA:39041, pàgs: 5 [Consulta: 25 abril 2019].
  9. Malik MA, Masab M «Wiskott-Aldrich Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 3; NBK539838 (rev), pàgs: 6. PMID: 30969660 [Consulta: 25 abril 2019].
  10. Chinen J, Shearer WT «Secondary immunodeficiencies, including HIV infection» (en anglès). J Allergy Clin Immunol, 2010 Feb; 125 (2 Supl 2), pp: S195-S203. DOI: 10.1016/j.jaci.2009.08.040. PMC: 6151868. PMID: 20042227 [Consulta: 26 abril 2019].
  11. Sacanella Meseguer, E «El sistema inmune en pacientes alcohólicos crónicos: expresión de antígenos de activación linfocitaria y moléculas de adhesión -Tesi doctoral-» (en castellà). Departament de Medicina, Universitat de Barcelona, 1999; Set 28, pàgs: 92. ISBN 9788469150474 [Consulta: 25 maig 2019].
  12. Tuchendler E, Tuchendler PK, Madej G «Immunodeficiency caused by cirrhosis» (en anglès). Clin Exp Hepatol, 2018 Set; 4 (3), pp: 158-164. DOI: 10.5114/ceh.2018.78119. PMC: 6185932. PMID: 30324140 [Consulta: 28 abril 2019].
  13. Leonard, BE «The concept of depression as a dysfunction of the immune System» (en anglès). Curr Immunol Rev, 2010 Ag; 6 (3), pp: 205-212. DOI: 10.2174/157339510791823835. PMC: 3002174. PMID: 21170282 [Consulta: 28 abril 2019].
  14. Rai T, Wu X, Shen B «Frequency and risk factors of low immunoglobulin levels in patients with inflammatory bowel disease» (en anglès). Gastroenterol Rep (Oxf), 2015 Maig; 3 (2), pp: 115-121. DOI: 10.1093/gastro/gou082. PMC: 4423463. PMID: 25638221 [Consulta: 27 abril 2019].
  15. National Research Council Subcommittee on Immunotoxicology «The Capacity of Toxic Agents to Compromise the Immune System (Biologic Markers of Immunosuppression)» (en anglès). A: Biologic Markers in Immunotoxicology, Chap. 5; National Academies Press (US), 1992; NBK235670, pàgs: 17. ISBN 978-0-309-04389-2. DOI: 10.17226/1591 [Consulta: 14 maig 2019].
  16. Ruíz, AR «Esprúe tropical» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 26 abril 2018].
  17. Fuentes E, Fuentes M, Alarcón M, Palomo I «Immune System Dysfunction in the Elderly» (en anglès). An Acad Bras Cienc, 2017 Gen-Mar; 89 (1), pp: 285-299. DOI: 10.1590/0001-3765201720160487. ISSN: 1678-2690. PMID: 28423084 [Consulta: 26 abril 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]