Infecció oportunista
| Tipus | sobreinfecció i trastorn relacionat amb la immunodeficiència  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Recursos externs | |
| MeSH | D009894 |
| UMLS CUI | C0029118 |
Una infecció oportunista és una infecció causada per patògens (bacteris, virus, fongs, o protozous) que aprofiten una oportunitat normalment no disponible, com ara un amfitrió amb un sistema immunitari debilitat, una microbiota alterada (com ara una flora intestinal debilitada), o un trencament de les barreres integumentàries. Molts d'aquests patògens no causen malalties a un amfitrió sa que tingui un sistema immunitari normal. Tanmateix, un sistema immunitari compromès, una lesió penetrant, o una manca de competència de comensals normals esdevé una oportunitat per al patogen per infectar l'hoste.
Sistema immunitari[modifica]
Article principal.
La immunodeficiència o la immunosupressió poden ser causades per:
- Malnutrició
- Fatiga
- Infeccions recurrents
- Agents immunosupressors per destinataris de trasplantaments d'òrgans
- Infecció avançada de VIH
- Quimioteràpia pel càncer
- Predisposició genètica
- Dany a la pell
- Tractament amb antibiòtics que causa la mort del microbioma fisiològic, permetent que alguns microorganismes ocupin el lloc dels microorganismes preexistents i esdevinguin patògens (p. ex. la destrucció de la microbiota intestinal pot conduir a una infecció de Clostridium difficile)
- Embaràs
- Envelliment
- Leucopènia (p. ex. neutropènia i limfocitopènia)
La manca o destrucció de la microbiota vaginal normal permet la proliferació de microorganismes oportunistes que poden causar vaginosi bacteriana.[1][2][3]
Tipus d'infeccions[modifica]
Llista parcial d'organismes oportunistes:
- Aspergillus sp.
- Candida albicans
- Clostridium difficile
- Coccidioides immitis
- Cryptococcus neoformans
- Cryptosporidium
- Citomegalovirus
- Geomyces destructans (Ratpenats)
- Histoplasma capsulatum
- Isospora belli
- Polyomavirus JC polyomavirus, el virus que causa leucoencefalopatia multifocal progressiva.
- Sarcoma de Kaposi causat per Humà herpesvirus 8 (HHV8)
- Legionella pneumophila
- Microsporidium
- Mycobacterium avium complex (MAC)
- Mycobacterium tuberculosis
- Pneumocystis jirovecii
- Pseudomonas aeruginosa
- Salmonel·la
- Staphylococcus aureus
- Streptococcus pneumoniae
- Streptococcus pyogenes
- Toxoplasma gondii
Profilaxi[modifica]
Com que les infeccions oportunistes poden causar malalties greus, convé prendre les mesures adients per impedir la infecció. Aquesta estratègia normalment inclou la restauració del sistema immunitari el més aviat possible, evitant l'exposició a agents contagiosos, i fent servir medicacions dirigides contra infeccions específiques.
Restauració del sistema immunitari[modifica]
- Per als pacients amb VIH és fonamental començar la teràpia antiretroviral per restaurar el sistema immunitari i reduir la incidència d'infeccions oportunistes.[4][5]
- Per als pacients de quimioteràpia, la finalització i la recuperació del tractament és el mètode primari per a la restauració de sistema immunitari. A certs pacients amb un risc elevat de contreure malalties infeccioses oportunistes, se'ls pot administrar factors estimuladors de colònies de granulòcits (G-CSF, de l'anglès granulocyte colony-stimulating factor) per ajudar a la recuperació de sistema immunitari.[6][7]
Exposicions que s'han d'evitar[8][modifica]
- Femtes de gat; poden ser una font de Toxoplasma gondii, Bartonella spp.
- Menjar carn o ous crus, sucs o productes làctics sense pasteuritzar.
- Fonts potencials de tuberculosi.
- Contacte amb animals de granja, especialment si tenen diarrea; poden ser una font de Toxoplasma gondii, Cryptosporidium parvum.
- Pols i terra de zones on hi hagi incidència d'histoplasmosis i coccidioidomicosi.
- Rèptils i polls; poden ser una font de Salmonel·la spp.
- Sexe sense protecció amb individus afectats de malalties de transmissió sexual. Qualsevol pràctica sexual que pugui resultar en l'exposició oral a la femta.
Medicaments profilàctics[modifica]
Per tal d'impedir una possible infecció oportunista sovint s'administren medicaments profilàctics als individus amb un risc més elevat. El risc de desenvolupar una infecció oportunista es calcula de manera aproximada utilitzant un recompte de cèl·lules CD4 del pacient i de vegades també amb altres indicadors de susceptibilitat. Alguns dels tractaments profilàctics més freqüents són:[8]
| Infecció | Condició per administrar medicaments profilàctics | Agent |
|---|---|---|
| Pneumocystis jirovecii | CD4 < 200 cèl·lules/mm3 o presència de muguet | TMP-SMX |
| Toxoplasma gondii | CD4 < 100 cèl·lules/mm3 i immunoassaig positiu de Toxoplasma gondii IgG | TMP-SMX |
| Mycobacterium avium complex | CD4 < 50 | Azitromicina |
Tractament[modifica]
El tractament depèn del tipus d'infecció oportunista, però normalment s'administren antibiòtics.
Referències[modifica]
- ↑ Africa, Charlene W.J.; Nel, Janske; Stemmet, Megan «Anaerobes and bacterial vaginosis in pregnancy: Virulence factors contributing to vaginal colonisation» (en anglès). International Journal of Environmental Research and Public Health, 11, 7, 2014, pàg. 6979-7000. DOI: https://doi.org/10.3390%2Fijerph110706979 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Mastromarino, Paola; Vitali, Beatrice; Mosca, Luciana «Bacterial vaginosis: a review on clinical trials with probiotics» (pdf) (en anglès). New Microbiologica, 36, 2013, pàg. 229-238 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Knoester, Marjolein; Lashley, Lisa E.E.L.O.; Wessels, Els; Oepkes, Dick; Kuijper, Ed J. «First report of Atopobium vaginae bacteremia with fetal loss after chorionic villus sampling» (en anglès). Journal of Clinical Microbiology, 49, 4, pàg. 1684-1686. DOI: 10.1128/JCM.01655-10 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Ledergerber, Bruno; Egger, Matthias; Erard, Véronique; Weber, Rainer; Hirschel, Bernard «AIDS-Related Opportunistic Illnesses Occurring After Initiation of Potent Antiretroviral TherapyThe Swiss HIV Cohort Study» (en anglès). JAMA, 282, 23, 15-12-1999, pàg. 2220–2226. DOI: 10.1001/jama.282.23.2220. ISSN: 0098-7484 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Brooks, John T.; Kaplan, Jonathan E.; Holmes, King K.; Benson, Constance; Pau, Alice «HIV-Associated Opportunistic Infections—Going, Going, But Not Gone: The Continued Need for Prevention and Treatment Guidelines» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 48, 5, 01-03-2009, pàg. 609–611. DOI: 10.1086/596756. ISSN: 1058-4838 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Freifeld, Alison G.; Bow, Eric J.; Sepkowitz, Kent A.; Boeckh, Michael J.; Ito, James I. «Clinical Practice Guideline for the Use of Antimicrobial Agents in Neutropenic Patients with Cancer: 2010 Update by the Infectious Diseases Society of America» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 52, 4, 15-02-2011, pàg. e56–e93. DOI: 10.1093/cid/cir073. ISSN: 1058-4838 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Smith, Thomas J.; Khatcheressian, James; Lyman, Gary H.; Ozer, Howard; Armitage, James O. et al. «2006 Update of Recommendations for the Use of White Blood Cell Growth Factors: An Evidence-Based Clinical Practice Guideline» (pdf) (en anglès). Journal of Clinical Oncology, 24, 19, 2006, pàg. 3187-3205 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Guideli Adolescents with HIV» (pdf) (en anglès). U.S. National Institutes of Health. [Consulta: 31 maig 2022].