Flora intestinal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escherichia coli, una de les moltes espècies de bacteries presentes a l'intestí humà.

Es denomina flora o biota intestinal a un conjunt de bacteris que viuen a l'intestí, amb una relació que a vegades és comensalista i d'altres simbiòtica. La gran majoria d'aquests bacteris no són perjudicials per a nosaltres, i moltes són beneficioses. Es calcula que tenim al nostre interior unes 2.000 espècies bacterianes diferents, de les quals només 100 poden arribar a ser perjudicials.[1] Moltes espècies animals depenen molt estretament de la seva flora intestinal. Per exemple, sense ella, les vaques no serien capaces de digerir la cel·lulosa, ni les tèrmits d'alimentar-se de la fusta, ja que no són ells mateixos, sinó la seva flora intestinal, les que són capaces de processar aquest tipus d'aliments. En l'ésser humà, la dependència no és tan radical, però sí important. Ajuden de vegades a l'absorció de nutrients i formen un ecosistema complex que s'autorregula i es manté en equilibri. En altres ocasions són imprescindibles per a la síntesi de determinats compostos, com la Vitamina K i algunes del complex B. També tenen efectes col·laterals, com la producció de gasos, responsables de l'olor característica dels excrements. Algunes d'elles poden causar infeccions de qualsevol gravetat.

En l'intestí dels nadons no hi ha microorganismes, durant les primeres etapes de la vida es va component un tipus de flora inicial, primerament a partir de la flora vaginal i gastrointestinal de la mare. Posteriorment, per efecte de la llet materna, s'afavoreix un predomini de bifidobacteris en els lactants alimentats així, i flora diversa en els quals reben altres aliments. I finalment, després del deslletament, es produeix una flora de transició que canvia fins a la flora de l'adult.

La flora de l'adult està influenciada per una sèrie de factors intrínsecs (secrecions intestinals) i extrínsecs (envelliment, dieta, estrès, antibiòtics i aliments amb components prebiòtics o amb organismes probiòtics).

En estar compost de microorganismes és molt sensible als antibiòtics, i aquests són els principals causants de la seva destrucció, quan ocorre.

Es regenera periòdicament, excretats els microorganismes morts a través de les deixalles. Evita que es desenvolupin malalties.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McFall-Ngai M.. Adaptive immunity: care for the community.. Nature, 2007. ISSN 0028-0836.