Microbiota intestinal
Es denomina microbiota intestinal el conjunt de bacteris i altres microorganismes que viuen a l'intestí, amb una relació que a vegades és comensalista i d'altres simbiòtica. La gran majoria d'aquests bacteris no són perjudicials per a nosaltres, i molts són beneficiosos. Es calcula que tenim al nostre interior unes dues mil espècies bacterianes diferents, de les quals només cent poden arribar a ser perjudicials.[1] Moltes espècies animals depenen molt estretament de la seva flora intestinal. Per exemple, si les vaques no en tinguessin, no serien capaces de digerir la cel·lulosa, ni els tèrmits d'alimentar-se de la fusta, ja que no són ells mateixos, sinó la seva microbiota intestinal, que processen aquest tipus d'aliments. En l'ésser humà, la dependència no és tan radical, però sí important. De vegades ajuden a absorbir nutrients i formen un ecosistema complex que s'autorregula i es manté en equilibri. En altres ocasions són imprescindibles per a la síntesi de determinats compostos, com la vitamina K i algunes del complex B. També tenen efectes col·laterals, com la producció dels gasos responsables de l'olor característica dels excrements. Alguns poden causar infeccions de gravetat variable.
En l'intestí dels nadons no hi ha microorganismes. Durant les primeres etapes de la vida es va component un tipus de microbiota inicial, primerament a partir de la microbiota vaginal i gastrointestinal de la mare. Posteriorment, per efecte de la llet materna, s'afavoreix un predomini de bifidobacteris en els lactants alimentats així, i microbiota diversa en els quals reben altres aliments. I finalment, després del deslletament, es produeix una flora de transició que canvia fins a la flora de l'adult.
La microbiota de l'adult està influenciada per una sèrie de factors intrínsecs (secrecions intestinals) i extrínsecs (envelliment, dieta, estrès, antibiòtics i aliments amb components prebiòtics o amb organismes probiòtics).
En estar compost de microorganismes és molt sensible als antibiòtics, i aquests són els principals causants de la seva destrucció, quan ocorre.
Es regenera periòdicament, excretats els microorganismes morts a través de les deixalles. Evita que es desenvolupin malalties.
Referències[modifica]
- ↑ McFall-Ngai M.. Adaptive immunity: care for the community.. 445, 2007. ISSN 0028-0836.