Probiòtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els probiòtics són " microorganismes vius que administrats en quantitats adequades confereixen un benefici a la salut de l'hoste", d'acord amb la definició de les organitzacions mundials de l'agricultura i la salut (FAO i OMS).[1] Etimològicament el terme sembla ser compost per la preposició llatina pro ("per a") i l'adjectiu grec βιωτικός (biòtic), aquest adjectiu deriva del substantiu βίος (bios, "vida").[2]

Els bacteris àcido-làctics (LAB) i bifidobacteris són els més comuns tipus de microbis usats com a probiòtics, però determinats llevats i bacils poden ser també útils. Els probiòtics es consumeixen normalment com una part d'aliments fermentats amb l'addició de cultius vius com passa amb el iogurt, iogurt de soja, o suplements alimentaris.

Cap a principi del segle XX els probiòtics van ser tinguts en compte com a beneficiosos per al balanç microbià de l'intestí tot inhabilitant els patògens i les toxines produïdes per bacteris.[3] Actualment la recerca científica enfocada als efectes beneficiosos està en augment degut a la presa de conciencia per part dels consumidors en relació a la salut i la nutrició.[4]

Història dels probiòtics[modifica]

La història es remunta milions d’anys enrere tal com han pogut demostrar les tècniques contemporànies d’arqueologia molecular.  Basant-se en les relíquies de l’antic Egipte, es pot veure que productes làctics fermentats,comuns actualment en l’orient mig, ja s’empraven en el 3500 aC.[5]

El consum de llet fermentada per a tractar problemes intestinals en l’època romànica i l’esment de aliments fermentats tant en la biblia com en els llibres  sagrats de l’hinduisme són exemples del seu ús a nivell terapèutic al llarg dels anys.

En 1899, Henry Tissler, un científic investigador del Institut Pasteur de París, França, va aïllar els Bifidobacteris en l’intestí de nadons que havien estat amementats, a la qual  li va donar el nom de Bacillus bifidus communis[6] que després rebria el nom de Bifidobacterium bifidus.Va reportar que els nadons que presentaven aquest microorganisme en el tracte digestiu teníen menys problemes gastrointestinals evidenciats per menys malalties diarreiques.[7]

Així doncs, el concepte “probiòtics” va ser introduït a principis del segle XX quan el premi nobel Eli Metchnikoff , també conegut com el “pare dels probiòtics”, va proposar que el consum de microorganismes beneficiosos podía  modificar la flora intestinal i per tant millorar la salut de les persones. [8]

Metchnikoff va observar que els habitants de les àrees rurals de Bulgaria tenien una vida mitjana més llarga que alguns europeus més adinerats, tot i tenir unes condicions de vida més precaries. Va intuir que la causa podía ser les bacteries associades als productes de llet fermentada tenien beneficis per la salut contra l'envelliment i les va anomenar Lactobacillus bulgaricus.[7] Al 1908 va rebre el premi nobel en medicina al demostrar que determinats microorganismes beneficiosos poden reemplaçar als perjudicials per tractar les malalties intestinals. Després de la seva mort l'any 1916, l'interès i la recerca sobre els probiòtics va guanyar importancia als Estats Units.[7]

Però no tan sols va augmentar l'interès en els Estats Units, sinó que també va tenir una forta influència sobre molts països europeus. Un clar exemple és Alfred Nissle, doctor i científic alemany, el qual tenia una gran inquietud pels usos potencials i els beneficis que els probiòtics podien aportar en una època on es necessitaven tractaments per malalties infeccioses i encara no hi havia antibiòtics. Durant un brot de Shigel·losis, Nissle va aïllar una nova soca de E.coli de les femtes d’un soldat de la primera guerra mundial patidor de la malaltia però que no havia desenvolupat la malaltia diarreica pròpia del  bacteri responsable anomenat Shigella.  Així doncs, va utilitzar la nova soca per tractar malalties intestinals com la shigel·losis o la Salmonella amb un gran èxit, tant que avui en dia encara s’empra. [7]

L’any 1920 es va produir un retrocès en el desenvolupament dels probiòtics, quan el profesor Leo F.Rettger va demostrar que el bacteri Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus, no podia viure en l'intestí humà, acabant amb la teoria de la longevitat humana deguda al consum de iogurts del poble búlgar. [7] [9] No obstant, també va demostrar que altres bacteris que existien naturalment en l’intestí podien ser efectives com a probiòtics, ajudant a restaurar la colonització bacteriana normal quan s’introduien en el tracte digestiu humà.[7]

Així doncs, tot i que Metchinikoff es considera el “pare dels probiòtics”, hi ha numerosos científics als que se’ls hi ha atribuit el mèrit a la formació de la paraula com a tal. Per exemple Kollath (1953), Lilly and Stillwell (1965), Parker (1974), Fuller (1989) i altres.

Finalment, en les següents dècades, es varen investigar diversos bacteris beneficiosos com Lactobacillusrhamnosus, Lactobacillus casei, i Lactobacillus johnsonii.[10]

Prebiòtics i Probiòtics[modifica]

Com que la flora microbiana humana pot influir un rol important en la salut de l’hoste, actualment hi ha interès en la manipulació de la composició de la flora intestinal cap a una comunitat potencialment més eficient a l’hora d'atorgar efectes positius a l’hoste.[11]

És essencial no confondre els termes probiòtic i prebiòtic. El terme probiòtics fa referència a microorganismes vius que quan s'administren en quantitats adequades confereixen un benefici per a la salut en l'hoste.[12]

D’altra banda, un prebiòtic es defineix com "un substrat que s'utilitza de manera selectiva per microorganismes hoste que atorguen un benefici per a la salut".[13] És així, un substrat per als microorganismes propis de l’hoste.

Beneficis potencials[modifica]

En general hi ha motius per creure que els probiòtics actuen favorablement en el sistema immunitari principalment en el tractament i la prenvenció d'infeccions intestinals, tals com la diarrea associada a consum d'antibiòtics, dels viatgers, pediátrica o el colon irritable.[14] No obstant, també han demostrat tenir un paper important en altres aspectes de major preocupació com la intolerància a la lactosa,[15] fer baixar el colesterol i fer baixar la pressió arterial, així com en afeccions d’altres òrgans (al.lèrgies, eczema, vaginitis...). [16]

  • Diarrea associada als antibiòtics

L’ús dels antibiòtics tendeix a eliminar la microbiota normal, permetent que les soques oportunistes o patògenes creixin. Això pot causar diarrees suaus o severes, que poden anar des de la diarrea sense anomalia de la mucosa a la colitis pseudomembranosa. Aquesta última, causada per Clostridium difficile, si no es tracta podria provocar complicacions com el megacolon tòxic i la perforació.

El tractament consisteix en retirar l’antibiòtic causal, la correcció dels trastorns electrolítics i, en casos severs, el tractament amb metronidazol o vancomicina.[12]

El tractament amb probiòtics que s’utilitza en la pràctica clínica és l’administració de L. rhamnosus i S. boulardii, que redueixen el risc de la diarrea associada als antibiòtics.[12]

Estudis futurs inclouran conèixer la dosi òptima de preparació de probiòtic i l’efectivitat de diferents probiòtics.[12]

  • Diarrea infecciosa

El tractament i prevenció de la diarrea infecciosa és el més acceptat quant a beneficis per a la salut dels microorganismes probiòtics.[12]

El rotavirus és la infecció més comú, causant una mortalitat infantil significant. El virus replica a les cèl·lules columnars de l’epiteli de l’intestí prim i la microbiota normal sembla jugar un paper important en la defensa de l’hoste. Hi ha indicis que la suplementació de probiòtics als infants intervé tant en la prevenció com en el tractament. Especialment, hi ha estudis que mostren com L. rhamnosus GG, L. reuteri, L. casei Shirota, i B. animalis Bb12 poden escurçar la durada de la diarrea vírica. Els mecanismes usats són:[12]

·        Bloqueig competitiu del receptor de senyals, que regula les defenses secretores i de motilitat.

·        Millora de la resposta immunitària

·        Producció de substàncies  que inactiven directament les partícules víriques

Molts estudis han investigat l’eficàcia dels probiòtics en la prevenció de la diarrea en adults i tot i que els resultats han estat lleugerament contradictoris (diferències de població, tipus de probiòtic, dosis aplicades, etc.), les diferents soques han demostrat una eficàcia significant.

A més, hi ha certs estudis amb animals que indiquen l’efecte inhibitori dels probiòtics contra enteropatògens mitjançant la producció de bacteriocines.[12]

  • Intolerància a la lactosa[12]

La intolerància a la lactosa és una deficiència genètica de la beta-galactosidasa, un enzim que es produeix a l’intestí prim, que impedeix la hidròlisi de la lactosa a monosacàrids de glucosa i galactosa. Sol ser inofensiva, però els individus intolerants a la lactosa desenvolupen diarrea, malestar abdominal i flatulència després del consum de llet o productes lactis. [12]

Tot i que als iogurts convencionals es fa servir S. thermophilus i L. delbrueckii ssp. Bulgaricus per a hidrolitzar la lactosa gràcies a la seva alta activitat beta-galactosidasa, la millora en el metabolisme de la lactosa d’aquest iogurts s’atribueix als probiòtics.[12]

  • Probiòtics i al·lèrgia[12]

Hi ha evidències recents que demostren que l’exposició a bacteris en les primeres etapes de vida dóna protecció davant les al·lèrgies, i els probiòtics en aquest cas podrien ser una alternativa més segura per tal de desenvolupar el sistema immunitari. Sembla que els probiòtics tenen efecte sobretot davant d’al·lèrgies a aliments (reacció adversa contra antigens d’aliments mediada pel sistema immunitari que condueix cap una inflamació secundària intestinal i altres trastorns[17]) i la dermatitis atòpica (trastorn cutani prolongat degut a una reacció de la pell. Aquestes persones sovint tenen asma i al·lèrgies estacinoals[18])

S’ha estudiat l’eficàcia en el tractament i prevenció de l’al·lèrgia en infants d’un número limitat de soques. Es va veure que B. lactis i L. rhamnosus GG eren efectius en la reducció d’èczemes atòpics en nadons que s’alimentaven del pit. A més, s’ha vist que L. rhamnosus GG és efectiu en la prevenció de l’èczema en infants amb risc (les seves mares tenien almenys un familiar de primer grau amb èczema atòpic, rinitis al·lèrgica o asma). El mecanisme modular immunològic que usa L. rhamnosus GG no està definit del tot però sembla que està relacionat amb el transport dels antigens per la mucosa de l’intestí.[12]

Hi ha hagut estudis recents relacionats amb els probiòtics i la hipersensibilitat d’adults a la llet. Tot i que és necessari seguir amb la recerca s’ha vist que certes soques redueixen la inflamació induïda per la llet i milloren els símptomes d’al·lèrgia.[12]

Els probiòtics no han estat efectius en la reducció dels símptomes de l’asma.[12]

  • Altres beneficis per a la salut[12]

La llista de beneficis per a la salut mediats per probiòtics no es limita als esmentats fins ara i inclou una sèrie d'efectes prometedors que requereixen, però, més estudis humans per tal de ser justificats.

·        Disminució del càncer: tot i que els mecanismes estan sota investigació, hi ha estudis que demostren que certs Lactobacillus i Bifidobacterium spp. disminueixen els nivells d’enzims carcinogens produïts per la flora del còlon. Això és possible gràcies a la normalització de la permeabilitat intestinal i al balanç de microflora, així com a la producció d’àcids orgànics antimutagènics i la millora del sistema immunitari de l’hoste.[12]

·        Prevenció de malalties coronàries: hi ha evidències que suggereixen que els productes alimentaris que contenen bacteris probiòtics actuen reduint els nivells de colesterol sèric i el control de la pressió sanguínia. Els mecanismes proposats inclouen la interferència amb l'absorció del colesterol des de l'intestí, l'assimilació directa del colesterol i la producció de productes finals de fermentació que afecten els nivells sistèmics dels lípids sanguinis i medien un efecte contra la hipertensió.[12]

·        Millora de la vaginosi bacteriana: les soques probiòtiques administrades en productes lactis han demostrat una millora probablement donant suport a la microbiota Lactobacillus vaginal normal.[12]

·        Suplements dietètics: es consumeixen sobretot als Estats Units. Tot i que els fabricants són els responsables d’assegurar-se que tota la informació de l’etiqueta sigui certa, no hi ha cap garantia de l’efectivitat d’aquests. Els beneficis són específics de soca, per tant es recomana consultar especialistes.[19]

·        Algunes malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, reservoritis)[20]

·        Millora d’alguns símptomes de la síndrome del budell irritable[20]

·        Prevenció de l’enterocolitis necrotitzant en nou-nats prematur[20]

Funcionament[modifica]

El sistema de defensa de l'organisme contra les substàncies estranyes es coneix com sistema immunitari. Més de dues terceres parts del sistema immunitari de l'organisme es troba al budell. De fet, el tub digestiu (estómac, budell prim i gruixut) està en contacte amb l'exterior a través d'una extensa superfície. Els aliments poden ser un factor d'agressió cap al budell junt amb els microorganismes (bacteris, virus i fongs).[21]

La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bacteris que proliferen a l'interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquests bacteris intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l'organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per a la salut).[21]

La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d'algunes vitamines.[21]

Els probiòtics actuen en el tub digestiu estabilitzant la composició de la flora bacteriana i incrementant la resistència de l'organisme davant els patògens, i millorant i activant les defenses. Els probiòtics produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens, produeixen vitamines i enzims digestiu.[21]

Els Probiòtics tenen varis mecanismes d’actuació malgrat la manera exacta en la que produeixen els seus efectes encara no és ben bé coneguda. El rang d’actuació va des de la bateriocina i la producció d’àcids grassos de cadena curta, baixar el ph de l’intestí, i la competència de nutrients per estimular la funció de barrera de la mucosa i la immunomodulació. Aquest últim, en particular, ha estat objecte de nombrosos estudis i hi ha evidències considerables que els probiòtics influeixen en diversos aspectes de la resposta immune adquirida i innata induint la fagocitosi i la secreció d'IgA, modificant les respostes de les cèl·lules T.

Crítiques[modifica]

Alguns experts es mostren escèptics en l'eficàcia de moltes races de microorganismes i creuen que no tots els individus se'n poden beneficiar.[22] Una altra crítica se centra en el cost que representen els aliments probiòtics.

Requeriments legals[modifica]

Els probiòtics es regulen generalment com a suplements dietètics i no com a productes farmacèutics o biològics, el que provoca que en molts casos no hi hagi uns requisits específics per demostrar la seva seguretat, puresa o efectivitat abans de poder-se comercialitzar.[23] No obstant, els requeriments varien en funció del continent i del país:

  • Europa: els complements alimentaris destinats als nadons en període de lactancia i als nens de curta edat, presenten uns requisits legals específics segons quina és la composició.[24]
  • Estats Units: tot i que els sumplements dietètics generalment no requereixen revisió i aprovació prèvia a la comercialització per part de la Administració de Drogues i Aliments (FDA). Ara bé, aquells que es comercialitzen amb la finalitat de tractar o prevenir una malaltia, passen a ser productes biològics que requereixen la prèvia revisió i aprovació per part de la anterior institució. [25]
  • Australia: Els probiòtics comercialitzats que afirmen tenir beneficis específics per a la salut, solen estar regulats com a medicaments complementaris. Conseqüentment, requereixen ser revisats prèviament a la seva comercialització per part de l’Administració de Bens Terapèutics.[25]
  • Japó: els probiòtics comercialitzats per un ús sanitari específic requereixen una revisió formal previa a la comercialització per part del ministeri de sanitat. [25]

Aquestes diferències que existeixen entre els diferents països, dóna lloc al desenvolupament de preocupacions i alertes en petites poblacions on no existeix una legislació sòlida front a aquests productes.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Report of a Joint FAO/WHO Expert Consultation on Evaluation of Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food Including Powder Milk with Live Lactic Acid Bacteria. «[www.who.int/entity/foodsafety/publications/fs_management/en/probiotics.pdf Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food including Powder Milk with Live Lactic Acid Bacteria]». Food and Agriculture Organization of the United Nations, World Health Organization, octubre 2001. [Consulta: 4 novembre 2009].
  2. Hamilton-Miller, Professor J. M. T.; G. R. Gibson, W. Bruck «[http://journals.cambridge.org/download.php?file=%2FBJN%2FBJN90_04%2FS0007114503001946a.pdf&code=a5bb6b0c0d0a37101d84a553e6b92ef1 Some insights into the derivation and early uses of the word ‘probiotic’]». British Journal of Nutrition, 2003, 90, pàg. 845. DOI: 10.1079/BJN2003954 [Consulta: 19 novembre 2009].
  3. Metchnikoff, E. 1907. Essais optimistes. Paris. The prolongation of life. Optimistic studies. Translated and edited by P. Chalmers Mitchell. London: Heinemann, 1907.
  4. Mach T «[www.jpp.krakow.pl/journal/archive/1106_s9/pdf/23_1106_s9_article.pdf Clinical usefulness of probiotics in inflammatory bowel diseases]». J. Physiol. Pharmacol., 57, Suppl 9, November 2006, pàg. 23–33. PMID: 17242485 [Consulta: 4 novembre 2009].
  5. Ozen, M.; Dinleyici, E.C. «The history of probiotics: the untold story» (en en). Beneficial Microbes, 6, 2, 2015-01, pàg. 159–165. DOI: 10.3920/bm2014.0103. ISSN: 1876-2883.
  6. Tissier, H. 1900. Recherchers sur la flora intestinale normale et pathologique du nourisson. Thesis, University of Paris, Paris, France.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Richards, Lisa «The History Of Probiotics » The Candida Diet» (en en-us). The Candida Diet, 07-09-2017.
  8. «Probiotics: In Depth» (en en), 31-07-2018. [Consulta: 7 octubre 2018].
  9. Cheplin HA, Rettger LF «Studies on the transformation of the intestinal flora, with special reference to the implantation of Bacillus acidophilus: II. Feeding Experiments on Man». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 6, 12, December 1920, pàg. 704–5. DOI: 10.1073/pnas.6.12.704. PMC: 1084701. PMID: 16576567.
  10. Tannock GW «Probiotics: time for a dose of realism». Curr Issues Intest Microbiol, 4, 2, September 2003, pàg. 33–42. PMID: 14503687.
  11. Gibson, G. R.; Roberfroid, M. B. «Dietary modulation of the human colonic microbiota: introducing the concept of prebiotics». The Journal of Nutrition, 125, 6, 1995-6, pàg. 1401–1412. DOI: 10.1093/jn/125.6.1401. ISSN: 0022-3166. PMID: 7782892.
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Kechagia, Maria; Basoulis, Dimitrios; Konstantopoulou, Stavroula; Dimitriadi, Dimitra; Gyftopoulou, Konstantina «Health Benefits of Probiotics: A Review». ISRN Nutrition, 2013, 02-01-2013. DOI: 10.5402/2013/481651. ISSN: 2314-4068. PMC: PMC4045285. PMID: 24959545.
  13. Cremon, Cesare; Barbaro, Maria Raffaella; Ventura, Marco; Barbara, Giovanni «Pre- and probiotic overview». Current Opinion in Pharmacology, 43, 13-09-2018, pàg. 87–92. DOI: 10.1016/j.coph.2018.08.010. ISSN: 1471-4973. PMID: 30219638.
  14. Ljungh A, Wadstrom T (editors). Lactobacillus Molecular Biology: From Genomics to Probiotics. Caister Academic Press, 2009. ISBN 978-1904455417. 
  15. Sanders ME «Considerations for use of probiotic bacteria to modulate human health». J. Nutr., 130, 2S Suppl, February 2000, pàg. 384S–390S. PMID: 10721912.
  16. Mañosa, Míriam; Domènech, Eugeni; Cabré, Eduard. «Què són els probiòtics?» (en ca-es), 17-12-2009. [Consulta: 7 octubre 2018].
  17. «Alergia a los alimentos: MedlinePlus en español» (en es). Alergia a los alimentos, 26-07-2018.
  18. «Dermatitis atópica: MedlinePlus enciclopedia médica» (en es), 24-10-2016. [Consulta: 7 octubre 2018].
  19. Publishing, Harvard Health «Health benefits of taking probiotics - Harvard Health» (en en-us). Harvard Health, 22-08-2018.
  20. 20,0 20,1 20,2 «Què són els probiòtics?» (en ca-es), 17-12-2009. [Consulta: 7 octubre 2018].
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 «Probiòtics». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
  22. Probiotics, not so friendly after all?
  23. THEUNISSEN, J; BRITZ, T; TORRIANI, S; WITTHUHN, R «Identification of probiotic microorganisms in South African products using PCR-based DGGE analysis». International Journal of Food Microbiology, 98, 1, 15-01-2005, pàg. 11–21. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2004.05.004. ISSN: 0168-1605.
  24. «Processed cereal-based foods and baby foods for infants and young children». British Food Journal, 101, 2, 1999-03. DOI: 10.1108/bfj.1999.070101bab.002. ISSN: 0007-070X.
  25. 25,0 25,1 25,2 Morelli, Lorenzo; Capurso, Lucio «FAO/WHO Guidelines on Probiotics». Journal of Clinical Gastroenterology, 46, 2012-10, pàg. S1–S2. DOI: 10.1097/mcg.0b013e318269fdd5. ISSN: 0192-0790.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Probiòtic Modifica l'enllaç a Wikidata