Toxoplasma gondii

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuToxoplasma gondii
Toxoplasma gondii tachy.jpg
T. gondii: taquizoits
Dades
Malaltia toxoplasmosi
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneChromista
FílumApicomplexa
ClasseConoidasida
OrdreEucoccidiorida
FamíliaSarcocystidae
GènereToxoplasma
EspècieToxoplasma gondii
(Nicolle & Manceaux, 1908)
Modifica les dades a Wikidata

Toxoplasma gondii és una espècie de protozou paràsit causant de la toxoplasmosi, una malaltia en general lleu, però que es pot complicar fins a esdevenir fatal, especialment en els gats i en els fetus humans.[1] El gat és el seu hoste definitiu, encara que altres animals homeoterms com els humans també poden allotjar-lo. Per exemple, ha estat aïllat a dofins, llúdries marines,[2] morses,[3] linxs,[4] isards,[5] oques salvatges[6] i diferents tipus de bestiar.[7] També infecta les gavines,[8] les cigonyes i les aus rapinyaires.[9] S'ha observat una alta prevalença de T. gondii entre els pollastres de corral que viuen sobre sòls contaminats i la carn dels exemplars infectats és una font comuna d'adquisició del paràsit.[10] A més, es creu que en aquests animals la presència del paràsit facilita la coccidiosi cecal provocada per un altre protozou patogen, Eimeria tenella, existint in vitro una interacció entre els dos microorganismes.[11] Rattus norvegicus és el rosegador amb l'índex infectiu més elevat i un element d'importància en la disseminació del protozou.[12]

T. gondii es considera l'única espècie vàlida del gènere Toxoplasma. Estudis epidemiològics moleculars, però, han posat de manifest l'existència de com a mínim quatre llinatges clonals en el paràsit, caracteritzats pel seu grau de virulència en múrids de laboratori.[13]

Fou descobert l'any 1908 per diferents investigadors a la sang del rosegador africà Ctenodactylus gundi i a la d'un conill del Brasil, encara que el seu cicle vital complert no es conegué fins 60 anys més tard.[14] La primera prova serològica per detectar-lo va ser creada el 1948.[15]

Aquest protozou és present als cinc continents i s'estima que infecta a un 25-30% de la població mundial. La prevalença de la infecció varia molt entre països i també entre les diferents comunitats que habiten una mateixa regió. La seroprevalença més baixa es dóna a Nord-Amèrica, al Sud-est asiàtic, a l'Europa del Nord i al Sàhara. A l'Europa central i del sud la prevalença és moderada, sent la més alta la corresponent a l'Amèrica del Sud i l'Àfrica tropical.[16]

Patogènia i transmissió[modifica]

És un paràsit que ha creat diferents rutes potencials de transmissió entre diferents espècies d'hoste i també entre una mateixa espècie. Si T. gondii s'adquireix durant la gestació pot ser transmès verticalment pels taquizoïts al fetus a través de la placenta, ocasionant una toxoplasmosi congènita.[17] Els efectes lesius del protozou sobre el fetus són especialment importants en el cas que la infecció materna tingui lloc en el tercer trimestre d'embaràs,[18] No totes les primoinfeccions per T. gondii en dones gestants comporten una toxoplasmosi neonatal. Segons dades de l'any 2007, un 61% d'elles no transmeten la infecció al fetus. Pel que fa a la resta de casos el 26% dels nounats pateixen una infecció subclínica i el 13% presenta signes clínics aguts (7%) o moderats (6%). La prevalença d'aquestes primoinfeccions varia molt en funció de la zona geogràfica en particular, oscil·lant entre 1 i 14 casos/1.000 embarassos.[19] La hidrocefàlia, les calcificacions cerebrals i els danys oculars són patologies greus pròpies de la infecció congènita pel protozou. La toxoplasmosi també és una de les causes de part preterme, possiblement infradiagnosticada a molts països per manca de programes de detecció.[20] La infecció materna pel paràsit origina nombrosos avortaments espontanis i altera la normal proporció entre els dos sexes de la descendència humana.[21] T. gondii és l'agent patogen responsable de molts casos de retinocoroïditis en nens[22] i adults.[23] Rares vegades, aquest protozou provoca hepatitis agudes.[24] En persones immunodeprimides desencadena infeccions oportunistes molt serioses[25] i que sovint afecten al SNC, com ara encefalitis,[26] meningitis,[27] o abscessos cerebrals,[28] ja que el microorganisme té un marcat neurotropisme i és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica.[29] És una causa excepcional de granulomes al tronc de l'encèfal[30] o de mielitis transversa en individus sense problemes d'immunitat.[31] S'ha relacionat la infecció latent pel paràsit amb la gènesi de diversos trastorns neuropsiquiàtrics,[32][33][34] encara que no existeixen evidències concloents fonamentades en estudis poblacionals que confirmin aquest supòsit.[35] Un grup d'investigadors, emprant tècniques proteòmiques i d'espectrometria de masses, ha demostrat en un model murí que la infecció crònica per T. gondii ocasiona canvis neuroinflamatoris que alteren profundament la composició proteínica dels processos sinàptics.[36] Es creu que en animals com ara els ximpanzés[37] o les rates[38] el paràsit és la causa de modificacions del comportament tendents a facilitar la seva propagació.

La transmissió horitzontal d'aquest protozou involucra tres estadis del seu cicle vital. Per exemple, ooquists infecciosos es poden adquirir de medis contaminats (en especial l'aigua)[39] o poden ingerir-se quists tissulars o taquizoïts continguts en la carn o les vísceres de molts animals.

S'ha comprovat que l'aigua és una font important de toxoplasmosis en països tropicals i subtropicals que utilitzen aigües de superfície sense purificar pel consum humà. El brot millor documentat, però, de toxoplasmosi aguda en humans provocat per aigua contaminada fou el de la població de Victoria (Vancouver Island, Canadà), l'any 1995. Estudis epidemiològics retrospectius demostraren que la causa del brot va ser la presència d'ooquists a la xarxa municipal de distribució d'aigua potable.[40]

La transmissió pot ocórrer també per mitjà de taquizoïts presents en productes sanguinis, teixits per trasplantament o llet sense pasteuritzar[41] i formatges artesanals fets amb llet crua. Segons un estudi realitzat amb dades de diversos països europeus corresponents al període 2010-2014, l'índex de mortalitat causat per aquest protozou entre els receptors de trasplantaments en general és d'un 17%, observant-se una menor supervivència en malalts T. gondii seropositius, trasplantats hepàtics i receptors de trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoiètiques.[42] En el passat, el consum de carn crua o poc cuita de porc o de xai era la principal via de transmissió als humans. Avui dia, i des de l'increment de les immunodeficiències adquirides, la facilitació de la mobilitat poblacional i l'augment del consum i tràfic de la carn d'animals salvatges (bushmeat), es desconeix quina modalitat de transmissió global és la més important epidemiològicament.[43] Les estimacions de l'OMS indiquen que a Europa es produeixen cada any més d'un milió d'infeccions per T. gondii transmeses per via alimentària.[44] A l'Estat espanyol, la seroprevalença en dones embarassades oscil·la entre el 11 i el 28%, depenent del territori i l'any d'estudi, mentre que la incidència de toxoplasmosi gestacional és del 1,9‰. A hores d'ara la infecció per aquest paràsit no és una malaltia de declaració obligatòria.[45] Les dades d'un estudi de l'any 2010 mostraven una seropositivitat del 19% entre els porcs de granja de Catalunya.[46]

El contacte de les mucoses ocular i bucal amb material portador del paràsit és també una via d'adquisició de la toxoplasmosi que ha estat amb certa freqüència la font infecciosa en treballadors de laboratori (el seu nivell de contenció és 2),[47] jardiners o personal de neteja. També es pot adquirir la infecció toxoplàsmica per via parenteral i s'han registrat múltiples casos de puncions, petites ferides o erosions -produïdes durant la manipulació de teixits o materials portadors del protozou- causants de toxoplasmosis ocupacionals.[48] La inhalació és una via infectiva inusual, però possible. No hi ha constància de la transmissió de T. gondii a través de l'alletament o per contacte humà-humà. Una altra via potencial és la picada de paparres. Aquests àcars es consideren transmissors mecànics del protozou, independentment de la seva fase de vida.[49] A Europa T. gondii ha estat aïllat a Ixodes ricinus[50] i a Dermacentor reticulatus, unes paparres molt comunes a zones boscoses,[51] fet que explicaria la seva presència a certes espècies d'herbívors. No totes les paparres són vectors del paràsit a través de les picades. Per exemple, la sang infectada present a l'espècie oriental Haemaphysalis longicornis no té experimentalment capacitat transmissora; en canvi, la ingestió de l'aràcnid es considera una ruta vàlida d'infecció.[52]

Segons els criteris de la xarxa Euro-FBP,[53] en l'avaluació d'un conjunt de 30 països europeus, T. gondii ocupa el segon lloc en el rànquing de prioritats relacionades amb microorganismes causants de malalties parasitàries transmeses pels aliments.[54]

Pel que fa a la infecció aguda en gestants, un estudi multicèntric europeu atribuí l'adquisició del protozou al consum de carns poc cuites o curades en un 30-63% dels casos investigats i en un 6%-17% al contacte amb sòls contaminats. Un altre motiu relacionat va ser el fet de viatjar fora d'Europa o dels EUA i Canadà. El contacte amb gats no fou un factor de risc d'importància, segons els resultats de dit estudi.[55]

La virulència de les diverses soques del paràsit és variable i depèn de la expressió o no de certes proteïnes en la paret dels ooquists.[56]

Els taquizoïts i els bradizoïts són sensibles a l'etanol al 70% i a solucions d'1% d'hipoclorit sòdic. L'ooquist és sensible al iode i al formol. Els ooquists s'inactiven a temperatures superiors a 66ºC en menys de 10 minuts. Els taquizoïts s'inactiven a 67ºC i per congelació a -15ºC al menys durant 3 dies o bé a -20ºC al menys durant 2 dies.[57]

Els ooquists poden mantenir en l'aigua de mar el seu potencial infecciós durant molts mesos o un any i no s'ha descobert fins ara cap animal marí amb capacitat d'expulsar-los per ell mateix. Per tant, cal atribuir la seva presència al mar a la contaminació de l'ecosistema aquàtic per ooquists d'origen terrestre, un fenomen afavorit per l'augment de la població en les zones costaneres i de successos meteorològics extrems.[58] La detecció de T. gondii a balenes beluga de regions àrtiques amb molt escassa presència humana o de fèlids i el fet que sigui una espècie que s'alimenta de preses ectotèrmiques (invertebrats i peixos) fa pensat que aquests animals poden actuar com a transmissors marins passius del paràsit.[59]

Morfologia[modifica]

Ooquist[modifica]

L'ooquist és la fase esporulada de certs protistes, incloent els gèneres Toxoplasma i Cryptosporidium. Aquest és un estat en el que el microorganisme pot sobreviure per llargs períodes de temps fora de l'hoste per la seva alta resistència a factors del medi ambient, gràcies a la seva doble paret. Dita paret té una organització polimèrica complexa que permet a l'ooquist suportar molts tipus d'agressions físiques i químiques, incloent els raigs UV, l'ozó o les solucions clorades.[60] Algunes de les proteïnes de la paret són específiques d'aquesta fase vital de T. gondii i no estan presents als bradizoïts o als taquizoïts, particularitat que pot ser emprada per millorar la identificació de les espores en mostres ambientals.[61] L'anàlisi proteòmica dels ooquists indica que posseeixen també un grup de proteïnes amb un perfil funcional que fa possible l'adaptació d'aquells a medis extracel·lulars pobres en nutrients mentre arriben a la maduresa.[62] Els ooquists presents al sòl poden ser disseminats mecànicament per les condicions meteorològiques o per artròpodes o anèl·lids.

Bradizoïts[modifica]

El bradizoït (del prefix grec bradýs=lent i del sufix zōo=animal) és la forma de replicació lenta del paràsit. No solament de Toxoplasma gondii, sinó també d'altres protozous responsables d'infeccions parasitàries, com ara Neospora caninum[63] o Besnoitia oryctofelisi.[64] A la toxoplasmosi latent (crònica), el bradizoït es presenta en conglomerats microscòpics envoltats per una paret quística, en el múscul i/o el teixit cerebral infectat.[65] Els bradizoïts presenten molts trets ultraestructurals que els diferencien dels taquizoïts: tenen un nucli situat a l'extrem posterior, roptries sòlides (un tipus d'orgànul secretor especial) nombrosos micronemes i grànuls d'amilopectina.[66] Als bradizoïts no es veuen cossos lipídics, mentre que són abundants en els esporozoïts dels ooquists i apareixen ocasionalment en els taquizoïts. Els bradizoïts són PAS+ i els taquizoïts no.[67]

Taquizoïts[modifica]

Els taquizoïts són formes de vida latent que formen quists en teixits infestats pel toxoplasma o altres paràsits (per exemple l'esmentat Neospora caninum, un coccidi que té moltes similituds estructurals amb T. gondii). Els taquizoïts es troben en vacúols dins de les cèl·lules infestades. Són estructures fràgils, que no resisteixen la dessecació ni l'ebullició i sensibles a molts desinfectants (per exemple hipoclorit de sodi al 1% o etanol al 70%). Els quists tissulars s'inactiven per congelació a -15ºC al menys durant 3 dies o a -20ºC al menys 2 dies. Poden sobreviure fins a tres setmanes a 1-4°C.[68] S'ha observat in vitro i in vivo que l'extret de taquizoïts té propietats immunomoduladores contra la sensibilització al·lèrgica i la inflamació de vies aèries.[69]

Algunes de les de les qüestions claus relacionades amb aquesta fase del cicle de T. gondii, encara no aclarides del tot pels investigadors, són els múltiples factors intrínsecs i extrínsecs que condicionen el moment i el mecanisme de sortida dels taquizoïts de la cèl·lula hoste.[70] Se sap que els taquizoïts es poden desplaçar per lliscament gràcies a moviments de rotació helicoïdal en sentit horari, producte de successives torsions de la seva membrana externa.[71]

La licocalcona A (un tipus de calcona existent a les arrels de les plantes del gènere Glycyrrhiza), inhibeix experimentalment la proliferació dels taquizoïts de la soca virulenta RH[72] de T. gondii.[73] Un nou decapèptid sintètic, anomenat KP, indueix la mort dels taquizoïts a través de fenòmens apoptòtics, sense provocar danys en les cèl·lules hoste.[74]

L'àcid ursòlic mostra una alta activitat contra T. gondii en murins infectats amb taquizoïts del paràsit, ja que inhibeix eficaçment el seu procés proliferatiu al bloquejar la formació de vacúols parasitòfors en la membrana de les cèl·lules hoste.[75]

Cicle vital[modifica]

El cicle de vida del T. gondii té dues fases. La fase sexual del cicle de vida passa només en membres de la família Felidae (gats domèstics i salvatges), fent que aquests animals siguin els hostes primaris del paràsit. En gats domèstics, la seroprevalença de T. gondii varia segons les races i l'edat de l'animal, a banda del tipus de menjar que ingereix.[76] La fase asexual del cicle de vida pot ocórrer en qualsevol animal de sang calenta, com ara altres mamífers i aus. Per això, la toxoplasmosi és una zoonosi parasitària.[77]

En l'hoste intermediari, incloent els felins, els paràsits envaeixen cèl·lules, formant un compartiment anomenat vacúol parasitòfor[78] que contenen bradizoïts, la forma de replicació lenta del paràsit.[79] Els vacúols formen quists en els teixits, especialment en els músculs i el cervell. Com que el paràsit està dins de les cèl·lules, el sistema immunitari de l'hoste no detecta aquests quists. La resistència als antibiòtics varia, però els quists són difícils d'eradicar totalment. El T. gondii es propaga dins d'aquests vacúols per una sèrie de divisions binàries fins que la cèl·lula infestada eventualment es trenca, alliberant als taquizoïts. Aquests tenen motilitat i constitueixen la forma de reproducció asexual del paràsit. A diferència dels bradizoïts, els taquizoïts lliures són eficaçment eliminats per la immunitat de l'hoste, tot i que alguns aconsegueixen infectar altres cèl·lules formant bradizoïts, mantenint així el cicle de vida d'aquest paràsit. De forma contrària als taquizoïts dins dels vacúols parasitòfors, els bradizoïts dels quists tissulars mostren una gran heterogeneïtat fisiològica i de capacitat de replicació. El fet que els quists tissulars tinguin mides diferents suggereix que són estructures de creixement dinàmic amb un paper actiu en la infecció crònica per T. gondii i no solament quists en estat de repòs i metabòlicament inerts.[80]

Els quists tissulars són ingerits per el gat (per exemple, a l'alimentar-se d'un ratolí infectat). Si l'animal no pateix un dèficit immunitari no presenta cap alteració clínica. En cas contrari, el paràsit afecta predominantment el SNC, els músculs, el pulmons i els ulls del felí, sent la clindamicina el tractament electiu. Més del 50% dels gats, sobretot els que volten lliurament, mostren en els exàmens serològics anticossos que indiquen infecció i presència de quists de T. gondii. Els gats amb anticossos positius, però, no estan en la fase d'alliberament d'ooquists i no representen un risc zoonòtic.[81] Els quists sobreviuen el pas per l'estómac del gat i els paràsits infecten les cèl·lules epitelials de l'intestí prim, en les quals té lloc la reproducció sexual i la formació d'ooquists que són alliberats amb la femta entre els 3-10 dies posteriors a la ingesta dels quists i que es poden mantenir viables a l'aire lliure 46 dies a temperatures d'entre 6-36ºC.[82] La femta fresca no és pròpiament infecciosa, ja que els ooquists necessiten un o dos dies per esporular-se després del canvi de medi. Altres animals, incloent-hi els humans ingereixen els ooquists (en menjar vegetals no rentats adequadament) o els quists tissulars al menjar carn crua o cuita de forma insuficient. Els paràsits entren als macròfags de la paret intestinal per després distribuir-se per la circulació sanguínia i el cos sencer.

Darreres investigacions[modifica]

Si bé existeixen vacunes que produeixen un cert nivell d'immunitat contra T. gondii en gats, encara no s'ha aconseguit una vacuna d'ús humà.[83] Vacunes creades a partir d'una soca determinada del paràsit, la S48, han donat bons resultats reduint la formació de quists en la carn d'ovelles i porcs.[84] Una línia d'especial interès dins d'aquest camp de recerca és la del disseny de vacunes d'ADN basades en proteïnes produïdes pels micronemes (un tipus de orgànuls secretors existents a l'apicomplex del paràsit).[85]

Un grup d'investigadors xinesos realitza a hores d'ara assajos en ratolins amb una vacuna anomenada HSP60 DNA. Els resultats preliminars indiquen que podria ser una candidata vàlida pel desenvolupament d'un adequat grau de protecció contra la toxoplasmosi humana aguda i crònica.[86]

Habitualment, la detecció de T. gondii requereix procediments relativament lents i costosos. S'ha assajat un nou test que utilitza la tècnica d'immunocromatrografia de flux lateral per identificar d'una forma ràpida, eficaç i econòmica la presència del patogen en sang total amb una senzilla punxada al dit.[87] Ha estat dissenyada una plataforma automàtica de rastreig d'imatge d'alt contingut[88] que permet avaluar l'acció inhibitòria de noves molècules amb potencial terapèutic sobre la proliferació del paràsit.[89]

Referències[modifica]

  1. Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004, p. 722–7. ISBN 0838585299. 
  2. Burgess TL, Tim Tinker M, Miller MA, Bodkin JL, et al «Defining the risk landscape in the context of pathogen pollution: Toxoplasma gondii in sea otters along the Pacific Rim» (en anglès). R Soc Open Sci, 2018 Jul 4; 5 (7), pp: 171178. DOI: 10.1098/rsos.171178. PMC: 6083690. PMID: 30109036 [Consulta: 19 agost 2018].
  3. Dubey JP, Mergl J, Gehring E, Sundar N, et al «Toxoplasmosis in captive dolphins (Tursiops truncatus) and walrus (Odobenus rosmarus)» (en anglès). J Parasitol, 2009 Feb; 95 (1), pp: 82-85. DOI: 10.1645/GE-1764.1. PMC: 4175520. PMID: 19245284 [Consulta: 15 abril 2018].
  4. Simon A, Bigras Poulin M, Rousseau AN, Dubey JP, Ogden NH «Spatiotemporal dynamics of Toxoplasma gondii infection in Canadian lynx (Lynx canadensis) in western Québec, Canada» (en anglès). J Wildl Dis, 2013 Gen; 49 (1), pp: 39-48. DOI: 10.7589/2012-02-048. ISSN: 0090-3558. PMID: 23307370 [Consulta: 19 agost 2018].
  5. Marco I, Velarde R, López-Olvera JR, Cabezón O, et al «Systemic Toxoplasmosis and Gram-Negative Sepsis in a Southern Chamois (Rupicapra Pyrenaica) from the Pyrenees in Northeast Spain» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 2009 Mar; 21 (2), pp: 244-247. DOI: 10.1177/104063870902100212. ISSN: 1040-6387. PMID: 19286506 [Consulta: 31 agost 2018].
  6. Verma SK, Calero-Bernal R, Cerqueira-Cézar CK, Kwok OC, et al «Toxoplasmosis in geese and detection of two new atypical Toxoplasma gondii strains from naturally infected Canada geese (Branta canadensis)» (en anglès). Parasitol Res, 2016 Maig; 115 (5), pp: 1767-1772. DOI: 10.1007/s00436-016-4914-8. ISSN: 0932-0113. PMID: 26796021 [Consulta: 15 abril 2018].
  7. Lopes AP, Vilares A, Neto F, Rodrigues A, et al «Genotyping Characterization of Toxoplasma gondii in Cattle, Sheep, Goats and Swine from the North of Portugal» (en anglès). Iran J Parasitol, 2015 Jul-Set; 10 (3), pp: 465-472. ISSN: 1735-7020. PMC: 4662747. PMID: 26622302 [Consulta: 15 abril 2018].
  8. Cabezón O, Cerdà-Cuéllar M, Morera V, García-Bocanegra I, et al «Toxoplasma gondii Infection in Seagull Chicks Is Related to the Consumption of Freshwater Food Resources» (en anglès). PLoS One, 2016 Mar 14; 11 (3), pp: e0150249. DOI: 10.1371/journal.pone.0150249. PMC: 4790883. PMID: 26974667 [Consulta: 17 abril 2018].
  9. Cabezón O, García-Bocanegra I, Molina-López R, Marco I, et al «Seropositivity and risk factors associated with Toxoplasma gondii infection in wild birds from Spain» (en anglès). PLoS One, 2011; 6 (12), pp: e29549. DOI: 10.1371/journal.pone.0029549. PMC: 3245288. PMID: 22216311 [Consulta: 17 abril 2018].
  10. Dubey, JP «Toxoplasma gondii infections in chickens (Gallus domesticus): prevalence, clinical disease, diagnosis and public health significance» (en anglès). Zoonoses Public Health, 2010 Feb; 57 (1), pp: 60-73. DOI: 10.1111/j.1863-2378.2009.01274.x. ISSN: 1863-1959. PMID: 19744305 [Consulta: 13 juliol 2018].
  11. Zhang R, Thabet A, Hiob L, Zheng W, et al «Mutual interactions of the apicomplexan parasites Toxoplasma gondii and Eimeria tenella with cultured poultry macrophages» (en anglès). Parasit Vectors, 2018 Aug 6; 11 (1), pp: 453. DOI: 10.1186/s13071-018-3040-0. PMC: 6080511. PMID: 30081942 [Consulta: 19 agost 2018].
  12. Gotteland C, Chaval Y, Villena I, Galan M, et al «Species or local environment, what determines the infection of rodents by Toxoplasma gondii?» (en anglès). Parasitology, 2014 Feb; 141 (2), pp: 259-268. DOI: 10.1017/S0031182013001522. ISSN: 0031-1820. PMID: 24135380 [Consulta: 26 agost 2018].
  13. Ashton Acton, Q (Ed.) «Advances in Toxoplasma Research and Application: 2012 Edition» (en anglès). ScholarlyEditions™, 2012; Des 26, pp: 88-89 ISBN 9781481604758 [Consulta: 23 juliol 2018].
  14. Ferguson, DJ «Toxoplasma gondii: 1908-2008, homage to Nicolle, Manceaux and Splendore» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2009 Mar; 104 (2), pp: 133-48. DOI: 10.1590/S0074-02762009000200003. ISSN: 1678-8060. PMID: 19430635 [Consulta: 5 març 2018].
  15. Reiter-Owona I, Petersen E, Joynson D, Aspöck H, et al «The past and present role of the Sabin-Feldman dye test in the serodiagnosis of toxoplasmosis» (en anglès). Bull World Health Organ, 1999; 77 (11), pp: 929-935. ISSN: 0042-9686. PMC: 2557752. PMID: 10612889 [Consulta: 13 juliol 2018].
  16. Robert-Gangneux, F «It is not only the cat that did it: how to prevent and treat congenital toxoplasmosis» (en anglès). J Infect, 2014 Gen; 68 (Supl 1), pp: S125-S133. DOI: 10.1016/j.jinf.2013.09.023. ISSN: 0163-4453. PMID: 24119928 [Consulta: 30 octubre 2018].
  17. Baquero-Artigao F, del Castillo Martín F, Fuentes Corripio I, Goncé Mellgren A, et al «Guía de la Sociedad Española de Infectología Pediátrica para el diagnóstico y tratamiento de la toxoplasmosis congénita» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2013 Ag; 79 (2), pp: 116.e1-116.e16. DOI: 10.1016/j.anpedi.2012.12.001. ISSN: 1695-9531. PMID: 23352717 [Consulta: 9 març 2018].
  18. Chaudhry SA, Gad N, Koren G «Toxoplasmosis and pregnancy» (en anglès). Can Fam Physician, 2014 Abr; 60 (4), pp: 334-336. ISSN: 0008-350X. PMC: 4046541. PMID: 24733322 [Consulta: 9 març 2018].
  19. Lopes FM, Gonçalves DD, Mitsuka-Breganó R, Freire RL, Navarro IT «Toxoplasma gondii infection in pregnancy» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2007 Oct; 11 (5), pp: 496-506. DOI: 10.1590/S1413-86702007000500011. ISSN: 1678-4391. PMID: 17962877 [Consulta: 1r setembre 2018].
  20. Wallon M, Peyron F «Congenital Toxoplasmosis: A Plea for a Neglected Disease» (en anglès). Pathogens, 2018 Feb 23; 7 (1), pii: E25. DOI: 10.3390/pathogens7010025. PMC: 5874751. PMID: 29473896 [Consulta: 8 abril 2018].
  21. Shojaee S, Teimouri A, Keshavarz H, Azami SJ, Nouri S «The relation of secondary sex ratio and miscarriage history with Toxoplasma gondii infection» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Jul 5; 18 (1), pp: 307. DOI: 10.1186/s12879-018-3228-0. ISSN: 1471-2334. PMID: 29976155 [Consulta: 13 juliol 2018].
  22. Stanford MR, Tan HK, Gilbert RE «Toxoplasmic retinochoroiditis presenting in childhood: clinical findings in a UK survey» (en anglès). Br J Ophthalmol, 2006 Des; 90 (12), pp: 1464-1467. DOI: 10.1136/bjo.2005.083543. PMC: 1857523. PMID: 16899532 [Consulta: 8 abril 2018].
  23. Aleixo AL, Curi AL, Benchimol EI, Amendoeira MR «Toxoplasmic Retinochoroiditis: Clinical Characteristics and Visual Outcome in a Prospective Study» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Maig 2; 10 (5), pp: e0004685. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004685. PMC: 4852945. PMID: 27136081 [Consulta: 8 abril 2018].
  24. De la Garza-Salazar, F; Cortéz-Hernández, CA; Decanini-Arcaute, H; Camacho-Ortiz, A «Acute Seronegative Toxoplasma gondii Hepatitis Allergic to First-Line Treatment» (en anglès). Case Reports in Infectious Diseases, 2018; Abr 1, pp: 1951936. DOI: 10.1155/2018/1951936. ISSN: 2090-6625 [Consulta: 15 abril 2018].
  25. Pastorello RG, Costa ADCL, Sawamura MVY, Nicodemo AC, Duarte-Neto AN «Disseminated toxoplasmosis in a patient with advanced acquired immunodeficiency syndrome» (en anglès). Autops Case Rep, 2018 Mar 16; 8 (1), pp: e2018012. DOI: 10.4322/acr.2018.012. PMC: 5861962. PMID: 29588907 [Consulta: 15 abril 2018].
  26. An R, Tang Y, Chen L, Cai H, et al «Encephalitis is mediated by ROP18 of Toxoplasma gondii, a severe pathogen in AIDS patients» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2018 Jun 5; 115 (23), pp: E5344-E5352. DOI: 10.1073/pnas.1801118115. PMC: 6003310. PMID: 29784816 [Consulta: 13 juliol 2018].
  27. Bach MC, Skarulis GJ «Acute Toxoplasmic Meningitis in a Patient with AIDS» (en anglès). Clin Infect Dis, 1997 Des; 25 (6), pp: 1482-1483. ISSN: 1058-4838. PMID: 9431408 [Consulta: 13 juliol 2018].
  28. Soto Hernández, JL «Toxoplasmosis cerebral en pacientes con infección por HIV-SIDA» (en castellà). Enf Infec y Microbiol, 1999; 19 (1), pp: 10-17. ISSN: 2310-2799 [Consulta: 13 juliol 2018].
  29. Konradt C, Ueno N, Christian DA, Delong JH, et al «Endothelial cells are a replicative niche for entry of Toxoplasma gondii to the central nervous system» (en anglès). Nat Microbiol, 2016 Feb 15; 1, pp: 16001. DOI: 10.1038/nmicrobiol.2016.1. PMC: 4966557. PMID: 27572166 [Consulta: 15 juliol 2018].
  30. Gupta A, Raja A, Mahadevan A, Shankar SK «Toxoplasma granuloma of brainstem: a rare case» (en anglès). Neurol India, 2008 Abr-Jun; 56 (2), pp: 189-191. DOI: 10.4103/0028-3886.42000. ISSN: 1998-4022. PMID: 18688147 [Consulta: 21 octubre 2018].
  31. Sireesha Y, Uppin MS, Bohra K, Alugolu R, et al «Longitudinally Extensive Transverse Myelitis Due to Toxoplasma: An Autopsy Study» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2018 Abr-Jun; 21 (2), pp: 161-163. DOI: 10.4103/aian.AIAN_387_17. PMC: 6073972. PMID: 30122845 [Consulta: 26 agost 2018].
  32. Fond G, Capdevielle D, Macgregor A, Attal J, et al «Toxoplasma gondii: un rôle potentiel dans la genèse de troubles psychiatriques» (en francès). Encephale, 2013 Feb; 39 (1), pp: 38-43. DOI: 10.1016/j.encep.2012.06.014. ISSN: 0013-7006. PMID: 23095600 [Consulta: 19 agost 2018].
  33. Flegr, J «Influence of latent Toxoplasma infection on human personality, physiology and morphology: pros and cons of the Toxoplasma-human model in studying the manipulation hypothesis» (en anglès). J Exp Biol, 2013 Gen 1; 216 (Pt 1), pp: 127-133. DOI: 10.1242/jeb.073635. PMC: 1477-9145. PMID: 23225875 [Consulta: 19 agost 2018].
  34. Hinze-Selch, D «Toxoplasma gondii infection and neuropsychiatric disease: current insight» (en anglès). Reports in Parasitolog, 2015 Jun; 4, pp: 43—51. DOI: 10.2147/RIP.S52980. ISSN: 2230-3162 [Consulta: 19 agost 2018].
  35. Sugden K, Moffitt TE, Pinto L, Poulton R, et al «Is Toxoplasma Gondii Infection Related to Brain and Behavior Impairments in Humans? Evidence from a Population-Representative Birth Cohort» (en anglès). PLoS One, 2016 Feb 17; 11 (2), pp: e0148435. DOI: 10.1371/journal.pone.0148435. ISSN: 4757034. PMID: 26886853 [Consulta: 16 setembre 2018].
  36. Lang D, Schott BH, van Ham M, Morton L, et al «Chronic Toxoplasma infection is associated with distinct alterations in the synaptic protein composition» (en anglès). J Neuroinflammation, 2018 Ag 1; 15 (1), pp: 216. DOI: 10.1186/s12974-018-1242-1. PMC: 6090988. PMID: 30068357 [Consulta: 19 agost 2018].
  37. Poirotte C, Kappeler PM, Ngoubangoye B, Bourgeois S, et al «Morbid attraction to leopard urine in Toxoplasma-infected chimpanzees» (en anglès). Curr Biol, 2016 Feb 8; 26 (3), pp: R98-R99. DOI: 10.1016/j.cub.2015.12.020. ISSN: 1879-0445. PMID: 26859275 [Consulta: 26 agost 2018].
  38. Afonso C, Paixão VB, Costa RM «Chronic Toxoplasma infection modifies the structure and the risk of host behavior» (en anglès). PLoS One, 2012 Mar; 7 (3), pp: e32489. DOI: 10.1371/journal.pone.0032489. PMC: 3303785. PMID: 22431975 [Consulta: 26 agost 2018].
  39. Dubey, JP «Toxoplasmosis - a waterborne zoonosis» (en anglès). Vet Parasitol, 2004 Des 9; 126 (1-2), pp: 57-72. DOI: 10.1016/j.vetpar.2004.09.005. ISSN: 1873-2550. PMID: 15567579 [Consulta: 17 abril 2018].
  40. Isaac-Renton J, Bowie WR, King A, Irwin GS, et al «Detection of Toxoplasma gondii Oocysts in Drinking Water» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 1998 Jun; 64 (6), pp: 2278-2280. ISSN: 0099-2240. PMC: 106314. PMID: 9603850 [Consulta: 10 maig 2018].
  41. de Santana Rocha D, de Sousa Moura RL, Maciel BM, Guimarães LA, et al «Detection of Toxoplasma gondii DNA in naturally infected sheep’s milk» (en anglès). Genet Mol Res, 2015 Jul 31; 14 (3), pp: 8658-8662. DOI: 10.4238/2015.July.31.14. ISSN: 1676-5680. PMID: 26345797 [Consulta: 1r setembre 2018].
  42. Robert-Gangneux F, Meroni V, Dupont D, Botterel F, et al «Toxoplasmosis in Transplant Recipients, Europe, 2010-2014» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2018 Ag; 24 (8), pp: 1497-1504. DOI: 10.3201/eid2408.180045. ISSN: 1080-6059. PMID: 30014843 [Consulta: 23 juliol 2018].
  43. Tenter AM, Heckeroth AR, Weiss LM «Toxoplasma gondii: from animals to humans» (en anglès). Int J Parasitol, 2000 Nov; 30 (12-13), pp: 1217–1258. ISSN: 0020-7519. PMC: 3109627. PMID: 11113252 [Consulta: 5 març 2018].
  44. WHO «Toxoplasmosis» (en anglès). Regional Centre for Europe. Fact sheet- Toxoplasmosis, 2015; Des 18, pp: 2 [Consulta: 8 abril 2018].
  45. López Luna, C «Situación actual de la toxoplasmosis en España -Treball de Grau-» (en castellà). Facultad de Farmacia. Universidad de Sevilla, 2017; Jul 6, pàgs: 40 [Consulta: 8 abril 2018].
  46. García-Bocanegra I, Dubey JP, Simon-Grifé M, Cabezón O, et al «Seroprevalence and risk factors associated with Toxoplasma gondii infection in pig farms from Catalonia, north-eastern Spain» (en anglès). Res Vet Sci, 2010 Ag; 89 (1), pp: 85-87. DOI: 10.1016/j.rvsc.2010.01.017. ISSN: 1532-2661. PMID: 20189210 [Consulta: 9 abril 2018].
  47. Herwaldt, BL «Laboratory-Acquired Parasitic Infections from Accidental Exposures» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2001 Oct; 14 (4), pp: 659–688. DOI: 10.1128/CMR.14.3.659-688.2001. PMC: 88999. PMID: 11585780 [Consulta: 9 març 2018].
  48. Robert-Gangneux F, Dardé ML «Epidemiology of and diagnostic strategies for toxoplasmosis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2012 Abr; 25 (2), pp: 264-296. DOI: 10.1128/CMR.05013-11. PMC: 3346298. PMID: 22491772 [Consulta: 3 juny 2018].
  49. Skotarczak, BI «The role of ticks in transmission cycle of Toxoplasma gondii» (en anglès). Ann Parasitol, 2016 Oct 1; 62 (3), pp: 185–191. DOI: 10.17420/ap6203.52. ISSN: 2299-0631. PMID: 27770758 [Consulta: 16 abril 2018].
  50. Sroka J, Wójcik-Fatla A, Zwoliński J, Zajac V, et al «Preliminary study on the occurrence of Toxoplasma gondii in Ixodes ricinus ticks from north-western Poland with the use of PCR» (en anglès). Ann Agric Environ Med, 2008; 15 (2), pp: 333-338. ISSN: 1232-1966. PMID: 19061272 [Consulta: 26 juliol 2018].
  51. Wojcik-Fatla A, Sroka J, Zajac V, Sawczyn A, et al «Toxoplasma gondii (Nicolle et Manceaux, 1908) detected in Dermacentor reticulatus (Fabricius) (Ixodidae)» (en anglès). Folia Parasitol (Praha), 2015 Set 18; 62, pii: 2015.055. DOI: 10.14411/fp.2015.055. ISSN: 1803-6465. PMID: 26449345 [Consulta: 26 juliol 2018].
  52. Zhou Y, Zhang H, Cao J, Gong H, Zhou J «Epidemiology of toxoplasmosis: role of the tick Haemaphysalis longicornis» (en anglès). Infect Dis Poverty, 2016 Feb 20; 5, pp: 14. DOI: 10.1186/s40249-016-0106-0. PMC: 4761159. PMID: 26897021 [Consulta: 18 abril 2018].
  53. COST «A European Network for Foodborne Parasites (Euro-FBP)» (en anglès). Food and Agriculture Action 1408, 2014, Nov 19, pàgs: 3 [Consulta: 9 març 2018].
  54. Bouwknegt M, Devleesschauwer B, Graham H, Robertson LJ, et al «Prioritisation of food-borne parasites in Europe, 2016» (en anglès). Euro Surveill, 2018 Mar; 23 (9), pp: 17-00161. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2018.23.9.17-00161. ISSN: 1560-7917. PMID: 29510783 [Consulta: 9 març 2018].
  55. Cook AJ, Gilbert RE, Buffolano W, Zufferey J, et al «Sources of toxoplasma infection in pregnant women: European multicentre case-control study. European Research Network on Congenital Toxoplasmosis» (en anglès). BMJ, 2000 Jul 15; 321 (7254), pp: 142-147. ISSN: 0959-8138. PMC: 27431. PMID: 10894691 [Consulta: 10 maig 2018].
  56. Zhou DH, Wang ZX, Zhou CX, He S, et al «Comparative proteomic analysis of virulent and avirulent strains of Toxoplasma gondii reveals strain-specific patterns» (en anglès). Oncotarget, 2017 Jul 7; 8 (46), pp: 80481-80491. DOI: 10.18632/oncotarget.19077. PMC: 5655214. PMID: 29113319 [Consulta: 5 març 2018].
  57. INSHT «Toxoplasma gondii» (en castellà). DATABIO, Ficha de agente biológico DB-P-T.g-16, 2016; Set 23, pàgs: 4 [Consulta: 1r setembre 2018].
  58. VanWormer E, Carpenter TE, Singh P, Shapiro K, et al «Coastal development and precipitation drive pathogen flow from land to sea: evidence from a Toxoplasma gondii and felid host System» (en anglès). Sci Rep, 2016 Jul 26; 6, pp: 29252. DOI: 10.1038/srep29252. PMC: 4960600. PMID: 27456911 [Consulta: 27 octubre 2018].
  59. Sharma, R; Lisa L. Loseto, LL; Ostertag, SK; Matilde Tomaselli, M; et al «Qualitative risk assessment of impact of Toxoplasma gondii on health of beluga whales, Delphinapterus leucas, from the Eastern Beaufort Sea, Northwest Territories» (en anglès). Arctic Science, 2018 Set 11, 4 (3), pp: 321-337. DOI: 10.1139/as-2017-0037. ISSN: 2368-7460 [Consulta: 27 octubre 2018].
  60. Dumètre A, Dubey JP, Ferguson DJ, Bongrand P, et al «Mechanics of the Toxoplasma gondii oocyst wall» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2013 Jul 9; 110 (28), pp: 11535-11540. DOI: 10.1073/pnas.1308425110. PMC: 3710823. PMID: 23798399 [Consulta: 16 abril 2018].
  61. Salman D, Okuda LH, Ueno A, Dautu G, et al «Evaluation of novel oocyst wall protein candidates of Toxoplasma gondii» (en anglès). Parasitol Int, 2017 Oct; 66 (5), pp: 643-651. DOI: 10.1016/j.parint.2017.05.009. ISSN: 1873-0329. PMID: 28571766 [Consulta: 16 abril 2018].
  62. Possenti A, Fratini F, Fantozzi L, Pozio E, et al «Global proteomic analysis of the oocyst/sporozoite of Toxoplasma gondii reveals commitment to a host-independent lifestyle» (en anglès). BMC Genomics, 2013 Mar 15; 14, pp: 183. DOI: 10.1186/1471-2164-14-183. ISSN: 3616887. PMID: 23496850 [Consulta: 16 abril 2018].
  63. Hecker, YP; Venturini, MC; Campero, CM; Odeón, AC; Moore, DP «Avances en el desarrollo de vacunas contra la neosporosis bovina» (en castellà). Rev Argent Microbiol, 2012; 44 (3), pp: 216-230. ISSN: 0325-7541 [Consulta: 15 abril 2018].
  64. Dubey JP, Lindsay DS «Development and ultrastructure of Besnoitia oryctofelisi tachyzoites, tissue cysts, bradyzoites, schizonts and merozoites» (en anglès). Int J Parasitol, 2003 Jul 30; 33 (8), pp: 807-819. DOI: 10.1016/S0020-7519(03)00087-0. ISSN: 0020-7519. PMID: 12865081 [Consulta: 15 abril 2018].
  65. Dubey J.P., Beattie C.P.: 1988. Toxoplasmosis of animal and man. CRC Press Inc. Boca Ratón. Florida. USA. ISBN 0 8493 4618 5
  66. Berdión Camaño, EdM «Un parásito intracelular: Toxoplasma gondii» (en castellà). Facultat de Farmàcia. UCM, 2015; Jun -Treball de Grau-, pàgs: 20 [Consulta: 3 maig 2018].
  67. Weiss LM, Kim K «The development and biology of bradyzoites of Toxoplasma gondii» (en anglès). Front Biosci, 2000 Abr 1; 5, pp: D391-D405. ISSN: 1093-9946. PMC: 3109641. PMID: 10762601 [Consulta: 3 juny 2018].
  68. INSHT «Toxoplasma gondii» (en castellà). Fichas de agentes biológicos. DB-P-T.g-16, 2016; Set 23, pàgs: 4 [Consulta: 9 març 2018].
  69. Drinić M, Wagner A, Sarate P, Zwicker C, et al «Toxoplasma gondii tachyzoite-extract acts as a potent immunomodulator against allergic sensitization and airway inflammation» (en anglès). Sci Rep, 2017 Nov 9; 7 (1), pp: 15211. DOI: 10.1038/s41598-017-15663-4. PMC: 5680314. PMID: 29123241 [Consulta: 16 abril 2018].
  70. Caldas LA, de Souza W «A Window to Toxoplasma gondii Egress» (en anglès). Pathogens, 2018 Aug 14; 7 (3), pii: E69. DOI: 10.3390/pathogens7030069. ISSN: 2076-0817. PMID: 30110938 [Consulta: 19 agost 2018].
  71. Håkansson S, Morisaki H, Heuser J, Sibley LD «Time-Lapse Video Microscopy of Gliding Motility in Toxoplasma gondii Reveals a Novel, Biphasic Mechanism of Cell Locomotion» (en anglès). Mol Biol Cell, 1999 Nov; 10 (11), pp: 3539–3547. DOI: 10.1091/mbc.10.11.3539. PMC: 25631. PMID: 10564254 [Consulta: 30 octubre 2018].
  72. Salimi M, Shojaee S, Keshavarz H, Mohebali M «Cyst Formation from Virulent RH Strain of Toxoplasma gondii Tachyzoite: In Vitro Cultivation» (en anglès). Iran J Parasitol, 2016 Gen-Mar; 11 (1), pp: 81-85. ISSN: 1735-7020. PMC: 4835473. PMID: 27095972 [Consulta: 11 maig 2018].
  73. Si H, Xu C, Zhang J, Zhang X, et al «Licochalcone A: An effective and low-toxicity compound against Toxoplasma gondii in vitro and in vivo» (en anglès). Int J Parasitol Drugs Drug Resist, 2018 Mar 1; 8 (2), pp: 238-245. DOI: 10.1016/j.ijpddr.2018.02.006. ISSN: 2211-3207. PMID: 29684680 [Consulta: 11 maig 2018].
  74. Giovati L, Santinoli C, Mangia C, Vismarra A, et al «Novel Activity of a Synthetic Decapeptide Against Toxoplasma gondii Tachyzoites» (en anglès). Front Microbiol, 2018 Abr 20; 9, pp: 753. DOI: 10.3389/fmicb.2018.00753. PMC: 5920037. PMID: 29731744 [Consulta: 11 maig 2018].
  75. Choi WH, Lee IA «Evaluation of Anti-Toxoplasma gondii Effect of Ursolic Acid as a Novel Toxoplasmosis Inhibitor» (en anglès). Pharmaceuticals (Basel), 2018 Maig 9; 11 (2), pii: E43. DOI: 10.3390/ph11020043. PMID: 29747388 [Consulta: 1r maig 2018].
  76. Must K, Hytönen MK, Orro T, Lohi H, Jokelainen P «Toxoplasma gondii seroprevalence varies by cat breed» (en anglès). PLoS One, 2017; 12 (9), pp: e0184659. DOI: 10.1371/journal.pone.0184659. PMC: 5590984. PMID: 28886182 [Consulta: 8 abril 2018].
  77. SUAREZ A., Francisco, FLORES G., Wally, CHAVEZ V., Amanda et al. Toxoplasmosis en alpacas de la Sierra Altoandina. Rev. investig. vet. Perú. [online]. jul./dic 2004, vol.15, no.2 [citado 24 Octubre 2007], p.170-173. Disponible en la World Wide Web: [1]. ISSN 1609-9117.
  78. CORTAZAR, Tania M, HERNANDEZ, Joselín, ECHEVERRY, María Clara et al. Papel de la vacuola parasitófora de macrófagos de ratón infectados por Leishmania amazonensis en la adquisición de moléculas. Biomédica. [online]. oct. 2006, vol.26 supl.1 [citado 24 Octubre 2007], p.26-37. Disponible en la World Wide Web: [2]. ISSN 0120-4157.
  79. Dubey JP, Lindsay DS, Speer CA «Structures of Toxoplasma gondii tachyzoites, bradyzoites, and sporozoites and biology and development of tissue cysts». Clin Microbiol Rev, 11, 2, 1998, pàg. 267-99. ISSN: 0893-8512. PMC: 106833. PMID: 9564564.
  80. Sinai AP, Watts EA, Dhara A, Murphy RD, et al «Reexamining Chronic Toxoplasma gondii Infection: Surprising Activity for a “Dormant” Parasite» (en anglès). Curr Clin Microbiol Rep, 2016 Des; 3 (4), pp: 175–185. DOI: 10.1007/s40588-016-0045-3. PMC: 5295825. PMID: 28191447 [Consulta: 3 juny 2018].
  81. Hartmann K, Addie D, Belák S, Boucraut-Baralon C, et al «Toxoplasma gondii infection in cats: ABCD guidelines on prevention and management» (en anglès). J Feline Med Surg, 2013 Jul; 15 (7), pp: 631-637. DOI: 10.1177/1098612X13489228. PMC: 1532-2750. PMID: 23813830 [Consulta: 25 agost 2018].
  82. Raiden Grandía, G; Ángel Entrena, G; Jeddú Cruz, H «Toxoplasmosis en Felis catus: Etiología, epidemiología y enfermedad» (en castellà). Rev Inv Vet Perú, 2013; 24 (2), pp: 131-149. ISSN: 1609-9117 [Consulta: 9 març 2018].
  83. Verma R, Khanna P «Development of Toxoplasma gondii vaccine: A global challenge» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2013 Feb; 9 (2), pp: 291-293. ISSN: 2164-5515. PMC: 3859749. PMID: 23111123 [Consulta: 23 juliol 2018].
  84. Burrells A, Benavides J, Cantón G4, Garcia JL, et al «Vaccination of pigs with the S48 strain of Toxoplasma gondii – safer meat for human consumption» (en anglès). Vet Res, 2015 Maig 1; 46, pp: 47. DOI: 10.1186/s13567-015-0177-0. PMC: 4415212. PMID: 25928856 [Consulta: 23 juliol 2018].
  85. Foroutan M, Zaki L, Ghaffarifar F «Recent progress in microneme-based vaccines development against Toxoplasma gondii» (en anglès). Clin Exp Vaccine Res, 2018 Jul; 7 (2), pp: 93-103. DOI: 10.7774/cevr.2018.7.2.9310.7774/cevr.2018.7.2.93. PMC: 6082678. PMID: 30112348 [Consulta: 19 agost 2018].
  86. Li ZY, Lu J, Zhang NZ, Chen J, Zhu XQ «Immune Responses Induced by HSP60 DNA Vaccine against Toxoplasma gondii Infection in Kunming Mice» (en anglès). Korean J Parasitol, 2018 Jun; 56 (3), pp: 237-245. DOI: 10.3347/kjp.2018.56.3.237. PMC: 6046561. PMID: 29996627 [Consulta: 23 juliol 2018].
  87. Lykins J, Li X, Levigne P, Zhou Y, et al «Rapid, inexpensive, fingerstick, whole-blood, sensitive, specific, point-of-care test for anti-Toxoplasma antibodies» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Ag 16; 12 (8), pp: e0006536. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006536. ISSN: 1935-2735. PMID: 30114251 [Consulta: 20 agost 2018].
  88. Trask OJ Jr, Johnston PA «Standardization of High Content Imaging and Informatics» (en anglès). Assay Drug Dev Technol, 2015 Set; 13 (7), pp: 341-346. DOI: 10.1089/adt.2015.29022.ojt. PMC: 4556094. PMID: 26317882 [Consulta: 1r setembre 2018].
  89. Touquet B, Pelissier L, Cavailles P, Yi W, et al «High-content imaging assay to evaluate Toxoplasma gondii infection and proliferation: A multiparametric assay to screen new compounds» (en anglès). PLoS One, 2018 Ag 29; 13 (8), pp: e0201678. DOI: 10.1371/journal.pone.0201678. ISSN: 1932-6203. PMID: 30157171 [Consulta: 1r setembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxoplasma gondii Modifica l'enllaç a Wikidata