Tinció de PAS

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tinció de PAS. Imatge histopatològica d'una glomeruloesclerosi diabètica al ronyó

La reacció de PAS (àcid periòdicreactiu de Schiff, en anglès: Periodic Acid–Schiff) és una tinció emprada en la contrastació de preparacions microscòpiques.[1] Fou desenvolupada per Hotchkiss i McManus a finals de la dècada de 1940.[2]

La tinció de PAS es caracteritza per tenyir els carbohidrats i macromolècules riques en carbohidrats. Aquesta tècnica de coloració histològica s'usa per a detectar glicogen a les cèl·lules, mucositats i mucílags en diferents tipus cel·lulars i tissulars (p.ex.: pell, paratiroides, múscul esquelètic i cardíac o glàndules suprarenals),[3] la membrana bassal subjacent als epitelis i les fibres reticulars del teixit conjuntiu. També és útil per caracteritzar alguns tipus de neoplàsies,[4] fongs i/o glicogenosi.[5] Tenyeix els grànuls intrahepatocitàris propis de determinades malalties del fetge (hepatitis per dèficit d'alfa-1-antitripsina, hepatitis autoimmunitària o hepatopatia alcohòlica).[6] Si és emprada per tenyir fongs (com l'Histoplasma capsulatum o el fong dimòrfic Sporothrix schenckii, que causa l'esporotricosi),[7] cal fer una comparació amb un control positiu conegut. És un bon mètode per diagnosticar onicomicosis en Dermatopatologia,[8] a més d'altres patologies cutànies com triquilemomes, hidradenomes, poromes ecrins[9] o cilindromes (un tumor particular de les glàndules sudorípares ecrines).[10]

De vegades, amb aquesta tinció és difícil diferenciar certs fongs dels components de les estructures tissulars que els envolten (en especial dels grànuls interiors de les cèl·lules reticuloendotelials, de la mucina del tracte respiratori o dels glicolípids neuronals). Una opció per millorar el nivell de contrast en les preparacions histològiques és substituir l'àcid periòdic per l'àcid cròmic, ja que la paret de molts fongs és rica en grups 1,2-glicol, els quals així es tenyeixen amb més intensitat que la major part dels components del tall de teixit observat. Alguns autors anomenen aquest mètode tinció de CAS (chromic acid-Schiff).[11]

Durant molts anys, fou la tinció d'elecció més econòmica per identificar les infeccions genitals per Chlamydia trachomatis en grans sèries de mostres clíniques.[12]

Quan la tinció s'utilitza de forma prèvia en el context d'una tècnica histoquímica per quantificar el glicogen muscular, provoca una degradació de dit polisacàrid que altera greument els resultats; per això, no és un mètode recomanable a l'hora de realitzar aquest tipus d'estudis[13] i és convenient emprar altres procediments millorats. Una particularitat que cal tenir molt en compte a l'hora d'interpretar els resultats d'aquesta tinció és el fet que tenyeix intensament els grànuls de midó. Això pot provocar equívocs importants, ja que el midó de blat de moro forma part de molts guants d'examen o quirúrgics (o del seu lubricant) i pot contaminar fàcilment qualsevol mostra o peça operatòria, creant falsos "microorganismes".[14]

La reacció química es produeix quan l'àcid periòdic trenca la unió dels anells de les hexoses i de les hexosamines amb els seus carbonis adjacents, i després en forma grups aldehid. El reactiu de Schiff el que fa és donar un color porpra quan reacciona amb els grups aldehid. Aquest reactiu s'obté a partir de la fucsina bàsica, tractada amb àcid sulfurós o àcid clorhídric i metabisulfit sòdic o potàssic.[15]

Aquesta tinció és una alternativa a les tècniques d'impregnació argèntica basades en la plata metenamina. Combinada amb la tinció de Wright-Giemsa fa més fàcil identificar microscòpicament les diferències entre determinats patògens amb morfologia i manifestacions clíniques similars.[16] S'ha desenvolupat una versió optimitzada per estudiar diferents tipus de mostres en microplaques d'assaig colorimètric, especialment útil en la quantificació de mucines.[17]

Una variant, la tinció de PAS-diastasa (PAS-D), és utilitzada en anatomia patològica per diferenciar el glicogen de la mucina.[18] Té especial interès en l'estudi de biòpsies hepàtiques derivades de malalties molt concretes (carcinoma anficrí, sarcoma embrionari hepàtic, hepatitis neotatal o per dèficit d'alfa-1-antitripsina),[19][20] en la diferenciació histopatològica de determinades neoplàsies del teixit epitelial glandular biopsiades amb PAAF[21] o en la determinació de certes característiques del mesotelioma maligne.[22] En el cas dels malalts per dèficit d'alfa-1-antitripsina, els depòsits de glicogen es veuen com glòbuls brillants de color magenta en els hepatòcits predominantment periportals, més grans i més nombrosos en la forma homozigòtica de la malaltia.[23] S'ha utilitzat eficaçment per diagnosticar lipofuscinosis ceroides neurals (una malaltia genètica neurodegenerativa que afecta a nens i adults joves) en biòpsies cutànies de malalts afectes, ja que tenyeix les característiques inclusions intracitoplasmàtiques en els ductes de les glàndules exocrines de la pell.[24] També ajuda a distingir entre la proliferació de cèl·lules de Sertoli en testicles criptorquídics i altres processos hiperplàsics de naturalesa tumoral.[25] Determinats seminomes poden ser PAS negatius i PAS-D positius.[26] Alguns autors consideren la PAS-diastasa un mètode útil per diagnosticar la diabetis, tenyint amb ella citologies exfoliatives de la mucosa oral.[27] Cal tenir en compte que el procés de digestió amb diastasa requereix una dissolució amortidora fosfatada d'un pH 6.0 per ser plenament efectiva. Emprar aigua no és gens aconsellable en aquesta tinció.[28]

A banda de les seves aplicacions diagnòstiques en medicina, aquesta és una tinció molt emprada en fitotècnia i bromatologia.[29]

Substàncies PAS +[modifica]

Polisacàrids simples: glucogen, cel·lulosa, etc.

Mucopolisacàrids neutres: presents a les cèl·lules de Brunner del duodè, a l'epiteli gàstric i a les parets de determinats bacteris.

• Mucoproteïnes: mucines del tracte digestiu i del tracte respiratori, tiroglobulina, hormona TSH, gonadotrofines, cossos de Russell de les cèl·lules plasmàtiques i megacariòcits.

Glucoproteïnes del sèrum, de les membranes basals o de les fibres de reticulina.

Glucolípids: gangliòsids i cerebròsids.

• Alguns pigments: certes lipofucsines i el pigment ceroide, característic del fetge.[30]

Substàncies PAS -[modifica]

Algunes substàncies, tot i que són carbohidrats no es tenyeixen amb la tinció.

• Mucopolisacàrids àcids: tenen bloquejats els enllaços 1 i 2 glicol per grups -SO3H (sulfònics) o -COOH (carboxi) i no poden ser oxidats per l'àcid periòdic.[31] Alteracions relacionades amb aquests compostos són pròpies de la síndrome de Maroteaux-Lamy o de la síndrome de Hunter.

Referències[modifica]

  1. Depto. de Biología Funcional y Ciencias de la Salud «Tinción de PAS y hematoxilina» (en castellà). Atlas de Histología Vegetal y Animal. Técnicas histológicas. Protocolos. U. de Vigo, 2016; Maig 17, pàgs: 2 [Consulta: 4 maig 2017].
  2. Kligman AM, Mescon H «The periodic acid-Schiff stain for the demonstration of fungi in animal tissue» (en anglès). J Bacteriol, 1950 Oct; 60 (4), pp: 415-421. PMC: 385898. PMID: 14784469 [Consulta: 8 maig 2017].
  3. Cantin, M; Benchimol, S «Localization and characterization of carbohydrates in adrenal medullary cells» (en anglès). J Cell Biol, 1975 May; 65 (2), pp. 463-469. PMID: 47862 [Consulta: 7 desembre 2015].
  4. Uri, AK; Wetmore, RF; Iozzo, RV «Glycogen-rich clear cell carcinoma in the tongue. A cytochemical and ultrastructural study» (en anglès). Cancer, 1986 May 1; 57 (9), pp. 1803-9. DOI: 10.1002/1097-0142(19860501)57:9<1803::AID-CNCR2820570916>3.0.CO;2-E. PMID: 2420437 [Consulta: 7 desembre 2015].
  5. Hagemans, ML; Stigter, RL; et al «PAS-positive lymphocyte vacuoles can be used as diagnostic screening test for Pompe disease» (en anglès). J Inherit Metab Dis, 2010 Apr; 33 (2), pp. 133-9. DOI: 10.1007/s10545-009-9027-4. PMID: 20107902 [Consulta: 7 desembre 2015].
  6. Solís Herruzo, JA; Solís Muñoz, P «Prevención de: Déficit de alfa-1 antitripsina» (en castellà). GH continuada, 2009 Gen-Feb; 8 (1), pp: 44-48. DOI: 10.1016/S1578-1550(09)70120-2 [Consulta: 4 maig 2017].
  7. Mayayo Artal, E «Diagnóstico histopatológico de las micosis» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2004 Mar; 21 (1), pp: 211-219. PMID: 15458355 [Consulta: 10 maig 2017].
  8. Hajar T, Fernández-Martínez R, Moreno-Coutiño G, Vásquez Del Mercado E, Arenas R «Examen directo teñido con PAS: un nuevo método diagnóstico de la onicomicosis» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2016 Gen-Mar; 33 (1), pp: 34-37. DOI: 10.1016/j.riam.2014.10.002. PMID: 25818752 [Consulta: 10 maig 2017].
  9. Serviansky, TH; Kresch, NS; Moreno, G; Arenas, R; Vega, ME «Utilidad de la tinción pas para el diagnostico histopatológico» (en castellà). Dermatología CMQ, 2013 Gen-Mar; 11 (1), pp: 13-18. ISSN: 2007-4174 [Consulta: 21 octubre 2017].
  10. Manoj MG, Shelly D «Periodic acid Schiff's: A definitive stain in histopathological diagnosis of Cylindroma» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2016 Oct; 72 (4), pp: 404–406. DOI: 10.1016/j.mjafi.2016.07.007. PMC: 5099444. PMID: 27843194 [Consulta: 21 octubre 2017].
  11. Della Speranza, V; Fail, R «A Common Mistake When Staining for Fungi» (en anglès). HistoLogic®. Technical Bulletin for Histotechnology. Sakura Finetek USA, 2005 Maig; 38 (1), pp: 1-2 [Consulta: 15 setembre 2017].
  12. Mallinson H, Sikotra S, Arya OP «Cultural method for large-scale screening for Chlamydia trachomatis genital infection» (en anglès). J Clin Pathol, 1981 Jul; 34 (7), pp: 712-718. PMC: 493799. PMID: 7021600 [Consulta: 27 maig 2017].
  13. Fairchild TJ, Fournier PA «Glycogen determination using periodic acid-schiff: artifact of muscle preparation» (en anglès). Med Sci Sports Exerc, 2004 Des; 36 (12), pp: 2053-2058. DOI: 10.1249/01.MSS.0000147586.85615.C4. ISSN: 0195-9131. PMID: 15570139 [Consulta: 17 juliol 2017].
  14. Khan S, Tijare M, Jain M, Desai A «Artifacts in histopathology: A potential cause of misinterpretation» (en anglès). J Dent Res, 2014 Abr-Jun; 2 (2), pp: 23-30. ISSN: 2320-7949 [Consulta: 21 agost 2017].
  15. Depto. de Biología Funcional y Ciencias de la Salud «Reactivo de Schiff» (en castellà). Atlas de Histología Vegetal y Animal. Técnicas histológicas. Protocolos. U. de Vigo, 2016; Juliol 2, pàgs: 2 [Consulta: 8 maig 2017].
  16. Qin, L; Zhao, L; Tan, C; Chen, XU; et al «A novel method of combining Periodic Acid Schiff staining with Wright-Giemsa staining to identify the pathogens Penicillium marneffei, Histoplasma capsulatum, Mucor and Leishmania donovani in bone marrow smears» (en anglès). Exp Ther Med, 2015 Ma; 9 (5), pp: 1950-1954. DOI: 10.3892/etm.2015.2357. PMC: 4471769. PMID: 26136921 [Consulta: 4 maig 2017].
  17. Kilcoyne M, Gerlach JQ, Farrell MP, Bhavanandan VP, Joshi L «Periodic acid-Schiff's reagent assay for carbohydrates in a microtiter plate format» (en anglès). Anal Biochem, 2011 Sep 1; 416 (1), pp: 18-26. DOI: 10.1016/j.ab.2011.05.006. PMID: 21620792 [Consulta: 21 agost 2017].
  18. Wall, Susan L. «Histology Procedure Manuals. Staining Procedures: Periodic acid-Schiff, digested Stain (PAS-D)» (en anglès). WebPath-Eccles Health Sciences Library. University of Utah, 2017 [Consulta: 5 maig 2017].
  19. Wyatt, J; Hubscher, S; Bellamy, C «Tissue pathways for liver biopsies for the investigation of medical disease and for focal lesions» (en anglès). For the Profession. The Royal College of Pathologists, 2014, Mar, pàgs: 29 [Consulta: 5 maig 2017].
  20. Ramnani, D «Alpha1-AntiTrypsin Deficiency: PAS Stain» (en anglès). WebPathology. Childhood & Metabolic Disorders, 2016, Sep 17, pàgs: 1 [Consulta: 25 maig 2017].
  21. Panicker N, Jariwala P, Buch A, Joshi M «The utility of periodic acid schiff with diastase and alcian blue stains on fine needle aspirates of breast and salivary gland neoplasms» (en anglès). J Cytol, 2012 Oct; 29 (4), pp: 221-225. DOI: 10.4103/0970-9371.103938. PMC: 3543588. PMID: 23326023 [Consulta: 5 maig 2017].
  22. Adams SA, Sherwood AJ, Smith ME «Malignant mesothelioma: PAS-diastase positivity and inversion of polarity in intravascular tumour». Histopathology, 2002 Set; 41 (3), pp: 260-262. ISSN: 1365-2559. PMID: 12207788 [Consulta: 22 octubre 2017].
  23. Krishna, M «Role of special stains in diagnostic liver pathology» (en anglès). Clinical Liver Diseases, 2013 Mar 19; 2 (Supl. S1), pp: S8–S10. DOI: 10.1002/cld.148. ISSN: 2046-2484 [Consulta: 24 octubre 2017].
  24. Verma R, Raut TP, Tiwari N, Malhotra KP, et al «Late infantile neuronal ceroid lipofuscinosis: A case report with review of literature» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2013 Abr-Jun; 16 (2), pp: 282-285. DOI: 10.4103/0972-2327.112500. PMC: 3724095. PMID: 23956585 [Consulta: 20 octubre 2017].
  25. Govender D, Sing Y, Chetty R «Sertoli cell nodules in the undescended testis: a histochemical, immunohistochemical, and ultrastructural study of hyaline deposits» (en anglès). J Clin Pathol, 2004 Ag; 57 (8), pp: 802-806. DOI: 10.1136/jcp.2004.015982. PMC: 1770379. PMID: 15280399 [Consulta: 22 octubre 2017].
  26. Pernick, N «PAS (Periodic Acid-Schiff)» (en anglès). Stains. PathologyOutlines, 2017; Abr 17, pàgs: 3 [Consulta: 22 octubre 2017].
  27. Imran A, Parakh MK, Kumar SM, Nachiammai N, Sriram K «Periodontal health status and implication of periodic acid-Schiff diastase-a key in exfoliative cytology among diabetics mellitus patients: A case-control study» (en anglès). Eur J Dent, 2016 Oct-Des; 10 (4), pp: 475-479. DOI: 10.4103/1305-7456.195166. PMC: 5166302. PMID: 28042261 [Consulta: 22 octubre 2017].
  28. Stanforth, DA «Staining methods: Carbohydrates and amyloid» (en anglès). A: Guide to Special Stains. Wulff, S (editor). DakoCytomation, 2004, pp: 48-59 [Consulta: 5 juny 2017].
  29. Wan, L; Van Huystee, RB «Rapid determination of glycoproteins and glycopeptides by periodic acid schiff reagent dot-blotting assay on nitrocellulose membrane» (en anglès). J. Agric Food Chem, 1993 Jun, 41 (6), pp: 896–898. DOI: 10.1021/jf00030a011. ISSN: 0021-8561 [Consulta: 21 agost 2017].
  30. Llewellyn, BD «PAS Reaction for 1-2 Glycols» (en anglès). Stainsfile, 2013, Jun, pàgs: 3 [Consulta: 22 maig 2017].
  31. Anderson G, Smith VV, Malone M, Sebire NJ «Blood film examination for vacuolated lymphocytes in the diagnosis of metabolic disorders; retrospective experience of more than 2,500 cases from a single centre» (en anglès). J Clin Pathol, 2005 Des; 58 (12), pp: 1305–1310. DOI: 10.1136/jcp.2005.027045. PMC: 1770783. PMID: 16311352 [Consulta: 23 maig 2017].

Bibliografia[modifica]

  • García del Moral, Raimundo. Laboratorio de anatomía patológica (en castellà). Ed. McGraw-Hill/Interamericana, 1993. 1ª ed. pp: 228-233. ISBN 8448102290 [Consulta: 8 desembre 2015]. 

Enllaços externs[modifica]