Tinció de PAS

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tinció de PAS. Imatge histopatològica d'una glomeruloesclerosi diabètica al ronyó

La reacció de PAS (àcid periòdicreactiu de Schiff, en anglès: Periodic Acid–Schiff) és una tinció emprada en la contrastació de preparacions microscòpiques.[1] Fou desenvolupada per Hotchkiss i McManus a finals de la dècada de 1940.[2]

La tinció de PAS es caracteritza per tenyir els carbohidrats i macromolècules riques en carbohidrats. Aquesta tècnica de coloració histològica s'usa per a detectar glicogen a les cèl·lules, mucositats i mucílags en diferents tipus cel·lulars i tissulars (p.ex.: pell, paratiroides, múscul esquelètic i cardíac o glàndules suprarenals),[3] la membrana bassal subjacent als epitelis i les fibres reticulars del teixit conjuntiu. També és útil per caracteritzar alguns tipus de neoplàsies,[4] fongs i/o glicogenosi.[5] Tenyeix els grànuls intrahepatocitàris propis de determinades malalties del fetge (hepatitis per dèficit d'alfa-1-antitripsina, hepatitis autoimmunitària o hepatopatia alcohòlica).[6] Si és emprada per tenyir fongs (com l'Histoplasma capsulatum o el fong dimòrfic Sporothrix schenckii, que causa l'esporotricosi),[7] cal fer una comparació amb un control positiu conegut. És un bon mètode per diagnosticar onicomicosis en Dermatopatologia.[8] Durant molts anys, fou la tinció d'elecció més econòmica per identificar les infeccions genitals per Chlamydia trachomatis en grans sèries de mostres clíniques.[9]

La reacció química es produeix quan l'àcid periòdic trenca la unió dels anells de les hexoses i de les hexosamines amb els seus carbonis adjacents, i després en forma grups aldehid. El reactiu de Schiff el que fa és donar un color porpra quan reacciona amb els grups aldehid. Aquest reactiu s'obté a partir de la fucsina bàsica, tractada amb àcid sulfurós o àcid clorhídric i metabisulfit sòdic o potàssic.[10]

Aquesta tinció és una alternativa a les tècniques d’impregnació argèntica. Combinada amb la tinció de Wright-Giemsa fa més fàcil identificar microscòpicament les diferències entre determinats patògens amb morfologia i manifestacions clíniques similars.[11]

Una variant, la tinció de PAS-diastasa, és utilitzada en anatomia patològica per diferenciar el glicògen de la mucina.[12] Té especial interès en l'estudi de biòpsies hepàtiques derivades de malalties molt concretes (carcinoma anficrí, sarcoma embrionari hepàtic, hepatitis neotatal o dèficit d'alfa-1-antitripsina) [13][14] i en la diferenciació histopatològica de determinades neoplàsies del teixit epitelial glandular biopsiades amb PAAF.[15] Cal tenir en compte que el procés de digestió amb diastasa requereix una dissolució amortidora fosfatada d'un pH 6.0 per ser plenament efectiva. Emprar aigua no és gens aconsellable en aquesta tinció.[16]

Substàncies PAS +[modifica | modifica el codi]

Polisacàrids simples: glucogen, cel·lulosa, etc.

Mucopolisacàrids neutres: presents a les cèl·lules de Brunner del duodè, a l'epiteli gàstric i a les parets de determinats bacteris.

• Mucoproteïnes: mucines del tracte digestiu i del tracte respiratori, tiroglobulina, hormona TSH, gonadotrofines, cossos de Russell de les cèl·lules plasmàtiques i megacariòcits.

Glucoproteïnes del sèrum, de les membranes basals o de les fibres de reticulina.

Glucolípids: gangliòsids i cerebròsids.

• Alguns pigments: certes lipofucsines i el pigment ceroide, característic del fetge.[17]

Substàncies PAS -[modifica | modifica el codi]

Algunes substàncies, tot i que són carbohidrats no es tenyeixen amb la tinció.

• Mucopolisacàrids àcids: tenen bloquejats els enllaços 1 i 2 glicol per grups -SO3H (sulfònics) o -COOH (carboxi) i no poden ser oxidats per l'àcid periòdic.[18] Alteracions relacionades amb aquests compostos són pròpies de la síndrome de Maroteaux-Lamy o de la síndrome de Hunter.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Depto. de Biología Funcional y Ciencias de la Salud «Tinción de PAS y hematoxilina» (en castellà). Atlas de Histología Vegetal y Animal. Técnicas histológicas. Protocolos. U. de Vigo, 2016; Maig 17, pàgs: 2 [Consulta: 4 maig 2017].
  2. Kligman AM, Mescon H «The periodic acid-Schiff stain for the demonstration of fungi in animal tissue» (en anglès). J Bacteriol, 1950 Oct; 60 (4), pp: 415-421. PMC: 385898. PMID: 14784469 [Consulta: 8 maig 2017].
  3. Cantin, M; Benchimol, S «Localization and characterization of carbohydrates in adrenal medullary cells» (en anglès). J Cell Biol, 1975 May; 65 (2), pp. 463-469. PMID: 47862 [Consulta: 7 desembre 2015].
  4. Uri, AK; Wetmore, RF; Iozzo, RV «Glycogen-rich clear cell carcinoma in the tongue. A cytochemical and ultrastructural study» (en anglès). Cancer, 1986 May 1; 57 (9), pp. 1803-9. DOI: 10.1002/1097-0142(19860501)57:9<1803::AID-CNCR2820570916>3.0.CO;2-E. PMID: 2420437 [Consulta: 7 desembre 2015].
  5. Hagemans, ML; Stigter, RL; et al «PAS-positive lymphocyte vacuoles can be used as diagnostic screening test for Pompe disease» (en anglès). J Inherit Metab Dis, 2010 Apr; 33 (2), pp. 133-9. DOI: 10.1007/s10545-009-9027-4. PMID: 20107902 [Consulta: 7 desembre 2015].
  6. Solís Herruzo, JA; Solís Muñoz, P «Prevención de: Déficit de alfa-1 antitripsina» (en castellà). GH continuada, 2009 Gen-Feb; 8 (1), pp: 44-48. DOI: 10.1016/S1578-1550(09)70120-2 [Consulta: 4 maig 2017].
  7. Mayayo Artal, E «Diagnóstico histopatológico de las micosis» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2004 Mar; 21 (1), pp: 211-219. PMID: 15458355 [Consulta: 10 maig 2017].
  8. Hajar T, Fernández-Martínez R, Moreno-Coutiño G, Vásquez Del Mercado E, Arenas R «Examen directo teñido con PAS: un nuevo método diagnóstico de la onicomicosis» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2016 Gen-Mar; 33 (1), pp: 34-37. DOI: 10.1016/j.riam.2014.10.002. PMID: 25818752 [Consulta: 10 maig 2017].
  9. Mallinson H, Sikotra S, Arya OP «Cultural method for large-scale screening for Chlamydia trachomatis genital infection» (en anglès). J Clin Pathol, 1981 Jul; 34 (7), pp: 712-718. PMC: 493799. PMID: 7021600 [Consulta: 27 maig 2017].
  10. Depto. de Biología Funcional y Ciencias de la Salud «Reactivo de Schiff» (en castellà). Atlas de Histología Vegetal y Animal. Técnicas histológicas. Protocolos. U. de Vigo, 2016; Juliol 2, pàgs: 2 [Consulta: 8 maig 2017].
  11. Qin, L; Zhao, L; Tan, C; Chen, XU; et al «A novel method of combining Periodic Acid Schiff staining with Wright-Giemsa staining to identify the pathogens Penicillium marneffei, Histoplasma capsulatum, Mucor and Leishmania donovani in bone marrow smears» (en anglès). Exp Ther Med, 2015 Ma; 9 (5), pp: 1950-1954. DOI: 10.3892/etm.2015.2357. PMC: 4471769. PMID: 26136921 [Consulta: 4 maig 2017].
  12. Wall, Susan L. «Histology Procedure Manuals. Staining Procedures: Periodic acid-Schiff, digested Stain (PAS-D)» (en anglès). WebPath-Eccles Health Sciences Library. University of Utah, 2017 [Consulta: 5 maig 2017].
  13. Wyatt, J; Hubscher, S; Bellamy, C «Tissue pathways for liver biopsies for the investigation of medical disease and for focal lesions» (en anglès). For the Profession. The Royal College of Pathologists, 2014, Mar, pàgs: 29 [Consulta: 5 maig 2017].
  14. Ramnani, D «Alpha1-AntiTrypsin Deficiency: PAS Stain» (en anglès). WebPathology. Childhood & Metabolic Disorders, 2016, Sep 17, pàgs: 1 [Consulta: 25 maig 2017].
  15. Panicker N, Jariwala P, Buch A, Joshi M «The utility of periodic acid schiff with diastase and alcian blue stains on fine needle aspirates of breast and salivary gland neoplasms» (en anglès). J Cytol, 2012 Oct; 29 (4), pp: 221-225. DOI: 10.4103/0970-9371.103938. PMC: 3543588. PMID: 23326023 [Consulta: 5 maig 2017].
  16. Stanforth, DA «Staining methods: Carbohydrates and amyloid» (en anglès). A: Guide to Special Stains. Wulff, S (editor). DakoCytomation, 2004, pp: 48-59 [Consulta: 5 juny 2017].
  17. Llewellyn, BD «PAS Reaction for 1-2 Glycols» (en anglès). Stainsfile, 2013, Jun, pàgs: 3 [Consulta: 22 maig 2017].
  18. Anderson G, Smith VV, Malone M, Sebire NJ «Blood film examination for vacuolated lymphocytes in the diagnosis of metabolic disorders; retrospective experience of more than 2,500 cases from a single centre» (en anglès). J Clin Pathol, 2005 Des; 58 (12), pp: 1305–1310. DOI: 10.1136/jcp.2005.027045. PMC: 1770783. PMID: 16311352 [Consulta: 23 maig 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • García del Moral, Raimundo. Laboratorio de anatomía patológica (en castellà). Ed. McGraw-Hill/Interamericana, 1993. 1ª ed. pp: 228-233. ISBN 8448102290 [Consulta: 8 desembre 2015]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]