Onicomicosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Onicomicosi
Classificació i recursos externs

Ungla afectada d'onicomicosi
CIM-10 B35.1
CIM-9 110.1
DiseasesDB 13125
MedlinePlus 001330
eMedicine derm/300
MeSH D014009

L'onicomicosi (també coneguda com a tinya de l'ungla [1]) és la dermatofitosi de l'ungla.[2] És la malaltia més comuna de les ungles i constitueix al voltant de la meitat de totes les anomalies en les ungles.[3]

És una infecció superficial en les ungles de mans o peus causades per fongs dermatófits dels gèneres Trichophyton i Microsporum . Altres àrees del cos com la pell, l'engonal o mans i peus poden veure's afectats per aquests organismes, i la transmissió d'una àrea a una altra o d'una persona a una altra és molt freqüent.

Altres organismes poden causar infeccions similars com els llevats de Candida albicans a les persones amb immunodeficiència.[4]

Aquesta condició pot afectar ungles dels dits del peu o de la , però són les infeccions de les ungles dels peus les més comunes. La prevalença de l'onicomicosi és d'aproximadament el 6-8% en la població adulta.[5]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

La placa de l'ungla pot tenir un aspecte engruixit, groc. Les ungles poden arribar a ser aspres i amb el sota grumollós, i es poden separar del llit de l'ungla. Normalment no hi ha dolor o altres símptomes corporals, llevat que la malaltia sigui greu.[6]

Les dermatofítides són lesions de la pell lliures de fongs que de vegades es formen com a resultat d'una infecció per fongs en una altra part del cos. Això podria prendre la forma d'una erupció cutània o pruïja en una àrea del cos que no està infectat amb el fong. Les dermatofítides pot considerar-se com una reacció al·lèrgica als fongs.

Els pacients amb onicomicosis poden experimentar seriosos problemes psicològics a causa de l'aparició de l'ungla.[7]

Causes[modifica | modifica el codi]

Els patògens causants d'onicomicosi inclouen dermatòfits, Candida i fongs no dermatòfits.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Si totes les ungles es veuen afectades, llavors la infecció per fongs és improbable. Per evitar un diagnòstic erroni com la psoriasi d'ungles, el liquen pla, la dermatitis de contacte, traumatismes, tumors del llit unguial o la síndrome d'ungles grogues, la confirmació de laboratori pot ser necessària. Els tres enfocaments principals són frotis d'hidròxid de potassi, el cultiu microbià i la histologia. Això inclou l'examen microscòpic i el cultiu dels raspats o retalls d'ungles. Els resultats recents indiquen que els mètodes de diagnòstic més sensibles són el frotis directe combinat amb l'examen histològic,[8] i la placa de l'ungla biòpsia amb àcid periòdic de Schiff.[9] Per identificar adequadament els fongs no dermatòfits sovint són necessàries diverses mostres.[10]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Onicomicosi per Trychophyton rubrum, dit gros dret i esquerre

El tractament de l'onicomicosi és difícil perquè la infecció s'insereix sota l'ungla i és difícil d'arribar-hi. Com a resultat, l'eliminació completa dels símptomes és molt lenta i pot prendre un any o més.

Farmacològic[modifica | modifica el codi]

La majoria dels tractaments sistèmics són medicaments antifúngics com terbinafina i itraconazol, o d'actualitat, com ara laques d'ungles amb ciclopirox (=ciclopiroxolamina) (Ciclochem®) o amorolfina (Locetar®, Odenil®). També hi ha proves de la combinació de tractaments sistèmics i tòpics.[11]Els tractaments més nous inclouen el tractament amb fonts de llum làser per matar el fong en l'ungla. Un làser de tipus Noveon que ja està en ús pels metges per a alguns tipus de cirurgia de cataractes ha demostrat ser molt eficaç i sense dolor. Fins i tot s'ha informat que els punters làser apuntant a prop de l'ungla durant diversos minuts a la setmana pot ajudar amb el creixement i l'aspecte de l'ungla infectada.

Per l'onicomicosi superficial blanca sistèmica és recomanable el tractament antimicòtic tòpic.[12]

Eficàcia relativa dels tractaments[modifica | modifica el codi]

El juliol de 2007 un meta-estudi va informar sobre els assajos clínics per al tractament tòpic de les infeccions per fongs en les ungles. L'estudi va incloure 6 assaigs controlats aleatoris realitzats fins abans del març del 2005.[13] Les principals conclusions són:

  • Hi ha algunes proves que el ciclopirox i la butenafina (no comercialitzat a l'estat espanyol) són eficaços, però ambdós s'han d'aplicar diàriament durant períodes prolongats (almenys 1 any).
  • Hi ha proves que les taxes de curació de la ciclopiroxolamina tòpica és més baixa que la de l'amorolfina.
  • Calen més investigacions sobre l'eficàcia dels agents antimicòtics per a les infeccions de les ungles.

En 2002, un estudi va comparar l'eficàcia i seguretat de la terbinafina en comparació amb el placebo, itraconazol i griseofulvina en el tractament de les infeccions micòtiques de les ungles.[14] Les principals conclusions van ser que, per reduir els fongs la terbinafina va resultar ser significativament millor que l'itraconazol i la griseofulvina i que la terbinafina es va tolerar millor que l'itraconazol.

  • Un petit estudi realitzat el 2004 va mostrar que la laca d'ungles de ciclopirox va ser més eficaç quan es combinava amb la crema d'urea.[15]
  • Un estudi de 504 pacients el 2007 va trobar que el desbridament de l'ungla combinada amb la terbinafina oral va reduir significativament la freqüència dels símptomes més que la terbinafina sola.[16]
  • 2007 Un assaig clínic aleatoritzat amb 249 pacients demostren que una combinació de laca d'ungles d'amorolfina i terbinafina oral millora l'eficàcia clínica i és més rendible que la terbinafina sola.[17]

Tractaments lliures de fàrmacs[modifica | modifica el codi]

Un prometedor nou tractament amb làser pel fong de l'ungla ha estat aprovat per la Food and Drug Administration per al sistema de les FootLaser pinpointed, que ha estat disponible als EUA des de setembre de 2008.[18]

Remeis naturals[modifica | modifica el codi]

Com passa amb moltes malalties, també hi ha alguns científicament verificats o remeis de medicina alternativa.

  • L'oli d'arbre de te d'Austràlia.[19][20] No hi ha prou informació per fer recomanacions a favor o en contra de la utilització d'oli d'arbre de te per a l'onicomicosi.[21]
  • Extracte de llavor d'aranja no s'ha demostrat com un antimicrobià natural. La seva eficàcia no està científicament verificada. Múltiples estudis indiquen que l'activitat antimicrobiana universal és a causa de la contaminació amb conservants sintètics i que era improbable que for per les llavors de l'aranja.[22][23][24][25][26]
  • L'oli de farigola s'ha demostrat que té un potencial per ser eficaç contra el fong que comunament infecta als peus.[27]

Factors de risc[modifica | modifica el codi]

Els factors de risc per a l'onicomicosi inclouen història familiar, edat, mala salut, traumatisme previ, clima càlid, participació en activitats de fitness, immunosupressió (per exemple, VIH+, induïda per fàrmacs), bany comunal i calçat oclusiu.

Vegeu també...[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L.. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007, p. 1135. ISBN 1-4160-2999-0. 
  2. onychomycosis al Dorland's Medical Dictionary
  3. Szepietowski JC, Salomon J. «Do fungi play a role in psoriatic nails?». Mycoses, vol. 50, 6, 2007, pàg. 437–42. DOI: 10.1111/j.1439-0507.2007.01405.x. PMID: 17944702.
  4. Rugeles, María Jimena. Etiologia i característiques clíniques de la oncomicosis en un grup de pacients amb immunodeficiència. Infectio,5(1) :7-13, mar 2001.[1]
  5. «Impact 07 - Dermatology» (PDF). Bay Bio, 2007. [Consulta: 2007-06-13].
  6. Plantilla:Emedicine
  7. Szepietowski JC, Reich A. «Stigmatisation in onychomycosis patients: a population-based study». Mycoses, vol. 52, September 2008, pàg. 343. DOI: 10.1111/j.1439-0507.2008.01618.x. PMID: 18793262.
  8. Karimzadegan-Nia M; Mir-Amin-Mohammadi A; Bouzari N, Firooz A. «Comparison of direct smear, culture and histology for the diagnosis of onychomycosis». Australas. J. Dermatol., vol. 48, 1, 2007, pàg. 18–21. DOI: 10.1111/j.1440-0960.2007.00320.x. PMID: 17222296.
  9. Weinberg JM; Koestenblatt EK; Tutrone WD; Tishler HR; Najarian L. «Comparison of diagnostic methods in the evaluation of onychomycosis». J. Am. Acad. Dermatol., vol. 49, 2, 2003, pàg. 193–7. DOI: 10.1067/S0190-9622(03)01480-4. PMID: 12894064.
  10. PubMed
  11. Rodgers P, Bassler M. «Treating onychomycosis». Am Fam Physician, vol. 63, 4, 2001, pàg. 663–72, 677–8. PMID: 11237081.
  12. Baran R, Faergemann J, Hay RJ. «Superficial white onychomycosis--a syndrome with different fungal causes and paths of infection». J. Am. Acad. Dermatol., vol. 57, 5, 2007, pàg. 879–82. DOI: 10.1016/j.jaad.2007.05.026. PMID: 17610995.
  13. Crawford F, Hollis S. «Topical treatments for fungal infections of the skin and nails of the foot». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2007, pàg. CD001434. DOI: 10.1002/14651858.CD001434.pub2. PMID: 17636672.
  14. Haugh M, Helou S, Boissel JP, Cribier BJ. «Terbinafine in fungal infections of the nails: a meta-analysis of randomized clinical trials». Br. J. Dermatol., vol. 147, 1, 2002, pàg. 118–21. DOI: 10.1046/j.1365-2133.2002.04825.x. PMID: 12100193.
  15. Mitchel L. Zoler. «Boosts drug entry into nails: urea, ciclopirox combo tested for onychomycosis.(Focus on Skin Disorders)». Internal Medical News, April 1, 2004, p. 69.
  16. Potter LP, Mathias SD, Raut M, Kianifard F, Landsman A, Tavakkol A. «The impact of aggressive debridement used as an adjunct therapy with terbinafine on perceptions of patients undergoing treatment for toenail onychomycosis». The Journal of dermatological treatment, vol. 18, 1, 2007, pàg. 46–52. PMID: 17373090.
  17. Baran R, Sigurgeirsson B, Berker DD, et al.. «A multicentre, randomized, controlled study of the efficacy, safety and cost-effectiveness of a combination therapy with amorolfine nail lacquer and oral terbinafine compared with oral terbinafine alone for the treatment of onychomycosis with matrix involvement». British Journal of Dermatology, vol. 157, 1, 2007, pàg. 149. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2007.07974.x. PMID: 17553051.
  18. Cathy Becker, Jonann Brady. «Promising New Treatment for Fungus-Free Feet». ABC news, April 9, 2009. [Consulta: 2009-11-06].
  19. Buck DS, Nidorf DM, Addino JG. «Comparison of two topical preparations for the treatment of onychomycosis: Melaleuca alternifolia (tea tree) oil and clotrimazole». J Fam Pract, vol. 38, 6, 1994, pàg. 601–5. PMID: 8195735.
  20. Nenoff P, Haustein UF, Brandt W. «Antifungal activity of the essential oil of Melaleuca alternifolia (tea tree oil) against pathogenic fungi in vitro». Skin Pharmacol., vol. 9, 6, 1996, pàg. 388–94. DOI: 10.1159/000211450. PMID: 9055360.
  21. «Tea tree oil (Melaleuca alternifolia)». Drugs & Supplements. Mayo Clinic, May 1, 2006. [Consulta: 2008-01-29].
  22. von Woedtke T, Schlüter B, Pflegel P, Lindequist U, Jülich WD. «Aspects of the antimicrobial efficacy of grapefruit seed extract and its relation to preservative substances contained». Pharmazie, vol. 54, 6, 1999, pàg. 452–6. PMID: 10399191.
  23. Sakamoto S, Sato K, Maitani T, Yamada T. «[Analysis of components in natural food additive "grapefruit seed extract" by HPLC and LC/MS]» (en Japanese). Eisei Shikenjo hōkoku. Bulletin of National Institute of Hygienic Sciences, 114, 1996, pàg. 38–42. PMID: 9037863.
  24. Takeoka G, Dao L, Wong RY, Lundin R, Mahoney N. «Identification of benzethonium chloride in commercial grapefruit seed extracts». J. Agric. Food Chem., vol. 49, 7, 2001, pàg. 3316–20. DOI: 10.1021/jf010222w. PMID: 11453769.
  25. Takeoka GR, Dao LT, Wong RY, Harden LA. «Identification of benzalkonium chloride in commercial grapefruit seed extracts». J. Agric. Food Chem., vol. 53, 19, 2005, pàg. 7630–6. DOI: 10.1021/jf0514064. PMID: 16159196.
  26. Ganzera M, Aberham A, Stuppner H. «Development and validation of an HPLC/UV/MS method for simultaneous determination of 18 preservatives in grapefruit seed extract». J. Agric. Food Chem., vol. 54, 11, 2006, pàg. 3768–72. DOI: 10.1021/jf060543d. PMID: 16719494.
  27. Ramsewak RS, et al. In vitro antagonistic activity of monoterpenes and their mixtures against 'toe nail fungus' pathogens. Phytother Res. 2003 Apr;17(4):376-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]