Hepatitis autoimmunitària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaHepatitis autoimmunitària
Autoimmune hepatitis - cropped - very high mag.jpg
Micrografia que mostra una hepatitis limfoplasmacítica amb necrosi - aquesta troballa histomorfològica és característica de l'hepatitis autoimmunitària. Biòpsia hepàtica amb tinció d'HE
Tipus malaltia autoimmunitària del tracte gastrointestinal, hepatitis, malaltia immunològica i rare parenchymal liver disease Tradueix
Especialitat gastroenterologia i hepatologia
Medicació mycophenolate mofetil Tradueix, prednisolona Tradueix, azatioprina i tacrolimus Tradueix
Causa de cirrosi hepàtica
Classificació
CIM-10 K75.4
CIM-9 571.42
Recursos externs
DiseasesDB 1150
MedlinePlus 000245
eMedicine med/366
MeSH D019693
UMLS CUI C0241910, C1332355, C0241910 i C1332355
DOID DOID:2048 i DOID:2048
Modifica les dades a Wikidata

L'hepatitis autoimmunitària és una malaltia autoimmunitària crònica que afecta al fetge, és quan el sistema immunològic ataca les pròpies cèl·lules del fetge que s'ocasiona la inflamació del fetge (o hepatitis). Alguns dels símptomes inicials comuns inclouen fatiga o dolors musculars, i entre els signes d'inflamació hepàtica aguda s'inclouen febre, icterícia i dolor a l'hipocondri dret. Les persones amb hepatitis autoimmunitària sovint no tenen símptomes inicials i la malaltia es detecta mitjançant proves de funció hepàtica que resulten ser anormals.[1]

Una presentació anòmala de l'antigen leucocitari humà (HLA) classe II a la superfície de les cèl·lules del fetge, [cal citació], possiblement a causa de la predisposició genètica o infecció hepàtica aguda, provoca una resposta immune mediada per cèl·lules contra el propi fetge del cos, resultant en l'hepatitis autoimmunitària. Aquesta resposta immune anormal resulta en la inflamació del fetge, el que pot donar lloc a nous símptomes i complicacions com la fatiga i la cirrosi.[2] La malaltia pot ocórrer en qualsevol grup ètnic i en qualsevol edat, però més sovint es diagnostica en pacients entre l'edat 40 i 50.[3]

Classificació[modifica]

Es reconeixen quatre subtipus, però la seva utilitat clínica és limitada.

  1. ANA i SMA positius,[4] immunoglobulina G elevada (forma clàssica, respon bé als glucocorticoides a dosis baixes);
  2. LKM-1 (generalment a nenes i adolescents dones, la malaltia pot ser greu), LKM-2 o LKM-3 positius;
  3. anticossos positius contra l'antigen hepàtic soluble[5] (aquest grup es comporta com a grup 1)[6] (anti-SLA, anti-LP)
  4. no hi ha autoanticossos detectats (~20%)[cal citació] (de discutible validesa/importància)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hepatitis autoimmunitària Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Czaja, AJ «Autoimmune liver disease.». Current opinion in gastroenterology, vol. 20, 3, May 2004, pàg. 231–40. DOI: 10.1097/00001574-200405000-00007. PMID: 15703647.
  2. National Digestive Diseases Information Clearinghouse. «Digestive Disease: Autoimmune Hepatitis». Arxivat de l'original el 15 September 2010. [Consulta: October 9, 2010].,
  3. Manns, MP; Czaja, AJ; Gorham, JD; Krawitt, EL «Diagnosis and management of autoimmune hepatitis.». Hepatology (Baltimore, Md.), vol. 51, 6, June 2010, pàg. 2193–213. DOI: 10.1002/hep.23584. PMID: 20513004.
  4. Bogdanos DP, Invernizzi P, Mackay IR, Vergani D «Autoimmune liver serology: Current diagnostic and clinical challenges». World J. Gastroenterol., vol. 14, 21, June 2008, pàg. 3374–3387. DOI: 10.3748/wjg.14.3374. PMC: 2716592. PMID: 18528935.
  5. «autoimmune hepatitis».
  6. «Medscape & eMedicine Log In».