Hepatitis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaHepatitis
Alcoholic hepatitis.jpg
Fotomicrografia d'una hepatitis alcohòlica, evident pels canvis de vacuolització greixosa, la necrosi cel·lular i els cossos de Mallory. Tinció d'HE.
Tipus malaltia hepàtica
Especialitat gastroenterologia
Símptomes icterícia, anorèxia i dolor abdominal
Afecta fetge
Exàmens anàlisi de sang i biòpsia hepàtica
Causat per virus, alcoholisme, intoxicació i autoimmunitat
Causa de cirrosi hepàtica
Classificació
CIM-10 K75.9
CIM-9 573.3
CIAP D72
Recursos externs
DiseasesDB 20061
MedlinePlus 001154
MeSH D006521 i D006505
UMLS CUI C0001308, C0019189 i C0149519
DOID DOID:2237
Modifica dades a Wikidata

L'hepatitis implica la inflamació del fetge caracteritzada per la presència de cèl·lules inflamatòries en el teixit de l'òrgan. El nom prové del grec Hepar (ἧπαρ), l'arrel es Hepato-(ἡπατ-), fetge, i el sufix -itis, que significa "inflamació". La condició pot ser autolimitada (curació per si mateixa) o pot progressar a la fibrosi (cicatrització reactiva) del fetge i a la cirrosi.

L'hepatitis pot passar amb símptomes subclínics (mínims, inespecífics i de curta durada) o sense cap símptoma; però sovint dóna icterícia, anorèxia (falta de gana) i malestar general. L'hepatitis és 'aguda' si dura menys de sis mesos, i 'crònica' quan persisteix més temps. La forma 'fulminant' és la que cursa amb necrosi massiva del fetge i encefalopatia hepàtica en pocs dies (0-14, segons alguns autors), sense lesió hepàtica anterior.[1] El seu pronòstic és dolent i pot comportar un trasplantament hepàtic.

Són un grup de virus conegut com els virus de l'hepatitis (hepatotròpics) els que causen més casos d'hepatitis a tot el món,[2] però també pot causar hepatitis les toxines, les substàncies químiques (sobretot l'alcohol, alguns medicaments i plantes),[3][4] altres infeccions i les malalties autoimmunes.

L'hepatitis és una malaltia coneguda des de fa mil·lennis per moltes cultures, amb diverses denominacions. Es creu, segons estudis sobre la filogènia del virus i de paleogenètica humana, que l'hepatitis B afecta als humans des de fa uns 33.600 anys (datació que concorda amb l'origen dels primers humans no africans). Algunes soques del VHB presents a orangutans i altres primats no humans podrien ser resultat de transmissions interespècies d'uns 6.100 anys de antiguitat. L'expansió d'aquest tipus d'hepatitis coincideix amb les migracions dels diferents grups d'humans al llarg de desenes de milers d'anys.[5] En el nostre entorn occidental fou descrita per primera vegada en el Corpus Hippocraticum, com "icterícia epidèmica", cap a l'any 400 aC.[6] Es recomanava un tractament amb melikraton (hidromel).[7] Hipòcrates pensava que la seva causa era un excés de "bilis negra", que es presentava sovint a la tardor i que el dejuni millorava el curs de la malaltia abans de la "crisi" (fase de resolució del procés).[8] Al segle VIII el Papa Zacaries en una carta a Bonifaci, arquebisbe de Magúncia, va ordenar la quarantena de les persones amb icterícia per tal d'evitar l'expansió de la malaltia a la ciutat, ja que era considerada d'origen infecciós.[9]

S'ha identificat el genoma de l'hepatitis B, genotip C2, en una mòmia infantil coreana del segle XVI corresponent a la segona etapa de la dinastia Joseon.[10]

Durant molts anys, l'hepatitis infecciosa fou anomenada "icterícia catarral", a causa de les observacions de Bamberger (1855) i Virchow (1865), que van atribuir la seva etiologia a una obstrucció mucosa del colèdoc.[11]

Durant la Segona Guerra Mundial, es creu que uns 15 milions de persones varen patir hepatitis aguda.[12]

El descobriment, l'any 1965, de l'antigen Austràlia (HBsAg) per Baruch Blumberg,[13] fou una fita clau en l'estudi de les hepatitis.[14]

L'any 1973, emprant microscòpia electrònica, Feinstone et al. identificaren partícules esfèriques de 27 nm de diàmetre a la femta de malalts en la fase aguda de l'hepatitis A. Les partícules foren serològicament específiques per aquesta malaltia i tots els pacients amb hepatitis A mostraren la mateixa resposta antigènica. D'aquesta manera, van trobar l'agent viral etiològic de l'hepatitis A. El 1988, la companyia californiana de biotecnologia Chiron i els CDC descobriren el VHC.[15]

Tipus[modifica]

Distribució de l'hepatitis A.
Distribució de l'hepatitis B.
Distribució de l'hepatitis C.
  • Hepatitis A: és una malaltia del fetge causada pel virus de l'hepatitis A (VHA). Es transmet pel contacte amb deposicions d'un altre malalt, per falta d'higiene a la llar o bé el consum d'aliments contaminats i deficientment rentats (com verdures regades amb aigües no tractades o en contacte amb vectors, com mosques o paneroles). Pot afectar qualsevol individu i tenir caràcter epidèmic en aquells llocs que no compten amb tractament adequat de les aigües servides. En països més desenvolupats l'hepatitis A afecta principalment casos aïllats d'individus, tot i que han passat epidèmies que han arribat a cobrir grans àrees en el passat. Si bé avui en dia hi ha vacunes que poden prevenir-la, les condicions de sanejament ambiental, el control de qualitat dels aliments (el virus resisteix el fumatge i la congelació del menjar) i les normes d'higiene a l'interior de la llar o dels establiments d'hostaleria, són la forma més eficaç d'evitar el seu desenvolupament.[16] Clínicament, és indistingible de les altres hepatitis agudes d'etiologia vírica. No provoca lesions cròniques hepàtiques, però pot ocasionar hepatitis fulminants,[17] en especial si coincideix amb infeccions que alteren la funció hepatocitària, com la febre tifoide.[18] Alguns casos d'hepatitis A recidiven una o més vegades (forma bifàsica o polifàsica, molt poc freqüent).[19] Si la infecció pel VHA té lloc durant el segon o tercer trimestre de l'embaràs, augmenta el risc d'un part preterme.[20] Quatre grups genotípics afecten als humans: I (amb subgenotips Ia i Ib), II, III i VII; i tres als simis: IV, V i VI. El VHA té una gran capacitat per crear quasiespècies (formes virals relacionades per una o més mutacions similars que competeixen entre elles en un medi altament mutagènic),[21] una característica que pot ser aprofitada en procediments d'investigació antigènica.[22] La primera vacuna contra l'hepatitis A fou desenvolupada per un grup d'investigadors de Merck, demostrant-se la seva eficàcia en humans el 1991.[23]
  • Hepatitis B: és una malaltia greu causada per un virus que es transmet per la sang o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecció aguda o crònica i així persistir en la sang, mentre allibera virions (partícules de Dane) des de les membranes intrahepatocitàries, causant cirrosi (cicatrització fibrosa patològica) del fetge, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i la mort. També existeix una vacuna per a la seva prevenció. L'Associació Americana de Pediatres recomana vacunar contra l'hepatitis B per primera vegada als nounats, estables i de més de 2000 gr, durant les 24 h posteriors al naixement.[24] Actualment, es treballa per tractar l'hepatitis crònica causada pel VHB modificant l'ARN d'interferència dels hepatòcits.[25] In vivo, compostos basats en aquest mètode silencien l'ARN missatger viral fins a aconseguir una reducció del 94,5% de l'ADN del VHB en les cèl·lules del fetge i una supressió quasi complerta dels antígens sèrics HBeAg -una proteïna d'ancoratge entre l'ADN del virus i la càpsida indicadora de replicació viral-[26] i HBsAg (un 92,6% i 97,6%, respectivament).[27] Segons models experimentals, una forma de lluitar contra el VHB podria ser provocar l'apoptosi de les cèl·lules infectades aprofitant els lligams entre el virus i el TNF (Tumor Necrosis Factor o TNF).[28] Un camp d'estudi prometedor és l'ús terapèutic de certs pèptids existents als bacteriòfags per bloquejar les molècules de superfície del VHB que fan possible la seva adherència als hepatòcits.[29] Ara per ara, els anàlegs d'àcids nucleics de nova generació que actuen contra les retrotranscriptases del virus, besifovir i entecavir, són els compostos aprovats més eficaços davant l'hepatitis B crònica.[30]
  • Hepatitis C: és una malaltia del fetge causada pel virus hepatitis C (VHC) que es troba a la sang de les persones que tenen aquest tipus de virasi hepatotròpica, identificada l'any 1989 i considerada la responsable de la major part de les hepatopaties cròniques a tot el món. La infecció del VHC també és transmesa mitjançant el contacte amb la sang d'una persona infectada (en etapa d'activitat o portació del virus) i és causa d'hepatitis crònica, cirrosi, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i mort. La infecció pel VHC pot romandre asimptomàtica durant molts anys.[31] Per aquest motiu, els CDC recomanen controls analítics a les persones nascudes entre 1945 i 1965.[32] Aproximadament, un 75% de les persones infectades desenvolupa una hepatitis C crònica, un 20% de les quals evoluciona cap a la cirrosi en el decurs dels 20 anys posteriors al moment de la infecció si no rep tractament. El ritme de la progressió fibròtica depèn de l'edat, sexe, coinfecció amb altres virasi o no, consum d'alcohol, immunodeficiència crònica i factors genètics individuals, com ara diversos polimorfismes lligats a gens reguladors de l'apoptosi cel·lular.[33] Determinats polimorfismes en la cadena α del receptor de l'interleuquina 7 (IL7RA) es relacionen amb l'homeòstasi i desenvolupament de les cèl·lules T i poden contribuir a la desregulació del sistema immune. Un d'aquests poliforfismes, el rs6897932-IL7RA, està directament associat amb una progressió fibròtica accelerada en l'hepatitis C crònica.[34] Per penetrar dins dels hepatòcits i infectar-los, les partícules virals s'associen a lipoproteïnes de diferents densitats formant uns complexos anomenats lipoviruspartícules. Aquests complexos són transportats pel flux venós sinusoïdal cap a l'espai de Disse, gràcies a les fenestracions endotelials.[35] L'hepatitis C crònica crea un substrat biomolecular que afavoreix l'aparició del càncer de fetge. La infecció perllongada pel VHC indueix l'hepatocarcinogènesi a través de moltes vies, en especial alterant l'equilibri genòmic entre protooncogens i gens supressors de tumors.[36] Segons el genotip del VHC causant de l'hepatitis, la OMS indica tractaments preferents amb combinacions de fàrmacs antiretrovirals.[37] El tractament s'ajusta al perfil del malalt: si presenta cirrosi (compensada o descompensada) o no, coinfecció per VIH, insuficiència renal, rebuig a determinades substàncies o trasplantament hepàtic.[38] L'aparició de nous agents antivirals d'acció directa específics (AAD) contra aquest tipus d'hepatitis ha originat una considerable polèmica sobre el cost i la eficàcia real dels mateixos.[39][40] Un punt per aclarir encara és si dits fàrmacs augmenten les recidives d'hepatocarcinomes ja intervinguts en persones amb hepatitis C crònica.[41] Sofosbuvir i simeprevir són els medicaments d'aquesta classe més emprats en el nostre entorn sanitari.[42] Investigadors del Centro Nacional de Biotecnología-CSIC i del Sincrotró ALBA han publicat una tècnica, inèdita fins ara, que mostra a nivell ultraestructural i en 3D els canvis presents en les cèl·lules infectades pel virus i les modificacions conseqüents al tractament antiviral.[43] Les estimacions indiquen que a tot l'Estat podrien tenir anticossos VHC positius unes 700.000 persones, unes 480.000 estar infectades i un gran grup romandre sense diagnòstic de la malaltia.[44] Es creu que 170–200 milions de persones al món estan infectades pel virus de l'hepatitis C (un  ~ 3% de la població mundial). Sembla existir una associació entre l'hepatitis C crònica i la infecció per Helicobacter pylori, més accentuada segons sigui el grau de progressió del parènquima hepàtic cap a la fibrosi. Alguns especialistes pensen que es podria donar un efecte citopàtic sinèrgic entre les dues infeccions, un fet no aclarit encara.[45] La proteïna NPC1L1 (Niemann-Pick C 1 - like protein 1), implicada en l'homeòstasi del colesterol,[46] es considera un dels receptors accessoris que possibiliten l'entrada del VHC al fetge i una diana terapèutica per l'utilització de fàrmacs hipolipemiants en el tractament d'aquesta hepatitis viral.[47] S'ha suggerit una relació directa o indirecta entre l'hepatitis C crònica soferta per algunes persones i el desenvolupament en elles d'úlceres de Mooren (un tipus de queratitis autoimmune, fins ara considerada idiopàtica); si bé les evidències no són concloents.[48] La infecció crònica pel VHC, pels seus efectes immunològics-inflamatoris i els trastorns metabòlics que produeix -a més del cardiotropisme directe que sembla tenir el virus-, es considera un factor de risc en el desenvolupament de patologies cardiovasculars clíniques i subclíniques.[49] Diversos treballs destaquen la influència acceleradora de l'hepatitis C sobre el procés aterogènic[50] i l'alta prevalença de trastorns glicometabòlics associats amb la formació d'esteatosi entre els malalts amb hepatitis C crònica (intolerància a la glucosa en un 40% d'ells i diabetis mellitus en un 17%).[51] S'ha observat un vincle epidemiològic entre la diabetis i aquesta hepatitis vírica, atribuïble al fet que el VHC genera resistència a la insulina a través de la desregulació de les citocines inflamatòries i l'acció directa de les pròpies partícules virals sobre els receptors insulínics de membrana dels hepatòcits.[52] Un camp de recerca emergent relacionat amb aquest tipus d'hepatitis és l'ús de nanopartícules per transportar fàrmacs de forma eficaç i millorar d'aquesta manera els efectes dels nous tractaments antivirals o de vacunes específiques.[53] Un aspecte important a tenir present és la possible interacció amb efectes desfavorables entre els antivirals emprats per tractar l'hepatitis C i altres tipus de medicacions. Per exemple, la combinació de sofosbuvir i amiodarona (un antiarítmic) pot provocar bradicàrdies molt perilloses.[54] Actualment, els malalts afectes d'hepatitis C crònica que no responen bé al tractament amb AAD, poden ser retractats emprant una combinació de sofosbuvir, velpatasvir i voxilaprevir, la qual té una eficàcia molt alta.[55] Segons la FDA, aquest fàrmac oral (anomenat Vosevi als EUA), administrat a malalts sense cirrosi (o amb moderada fibrosi hepàtica), és actiu contra els genotips 1-6 del HCV i a les 12 setmanes de tractament aconsegueix eliminar el virus en un 96-97% dels casos. Una de les seves limitacions és la possibilitat de reactivació del VHB en pacients infectats anteriorment.[56] La FDA també ha aprovat la comercialització d'un medicament compost per glecaprevir i pibrentasvir (Mavyret®), que elimina el virus als quatre mesos de tractament en un 92-100% dels malalts amb hepatitis C crònica.[57] De tota manera, l'alt preu de dits tractaments i el fet que molts pacients visquin a zones sense atenció especialitzada són motius de preocupació entre els hepatòlegs.[58][59]
  • Hepatitis D: la seva causa és un virus defectuós (VHD), híbrid, amb una estructura bastant similar a la dels viroides i un comportament semblant al dels virusoides,[60] que necessita el virus d'hepatitis B per a replicar-se i existir. Fou descobert l'any 1977. Ara per ara es coneixen vuit genotips principals del virus, els quals tenen considerables diferències en la seva corresponent seqüència de nucleòtids que particularitzen les relacions de cada genotip amb el VHB. El genotip I és el més comú arreu del món i el que presenta una patogenicitat més diversa.[61] Es creu que el VHD afecta a uns 15-20 milions dels 240 milions de persones portadores d'infecció crònica per VHB, amb una incidència geogràfica molt irregular. La seva prevalença ha disminuït a països que han instaurat noves campanyes de vacunació contra el VHB i ha augmentat en zones receptores d'importants fluxos d'immigració.[62] Les interaccions entre els dos virus i entre ells i els hepatòcits són extremadament complexes i dinàmiques. El VHD pot inhibir la replicació del VHB i aparèixer com el virus predominant en les persones coinfectades.[63] El virus de l'hepatitis D, també anomenat virus Delta, es detecta a la sang de les persones infectades amb el virus emprant tècniques específiques d'immunoassaig enzimàtic.[64] A hores d'ara, no existeixen tests de diagnosi biomolecular amb capacitat d'identificar tots els genotips del virus. És el virus RNA animal més petit, amb un diàmetre de ∼39 nm i un genoma circular d'una longitud d'entre 1672 i 1697 nucleòtids. L'opinió més acceptada és que el VHD podria ser el resultat de canvis produïts al llarg del temps en el procés de replicació viral d'infeccions cròniques pel VHB.[65] Un ≈5% de les persones HBsAg-positives tenen coinfecció pel VHD en el nostre entorn. Aquesta coinfecció afavoreix molt la progressió de l'hepatitis cap a la fibrosi del teixit hepàtic.[66] La forma crònica de l'hepatitis Delta es considera la més greu de les hepatitis virals. Les possibilitats terapèutiques per tractar aquestes hepatitis es limiten de moment a determinats interferons.[67] El peginterferó-λ, pertanyent al tipus II d'aquestes proteïnes implicades en la comunicació cel·lular, mostra una activitat antiviral similar a la de l'interferó α però provoca menys efectes secundaris, ja que els seus receptors tenen una distribució corporal més reduïda.[68] Es desenvolupen assajos amb tres noves substàncies: lonafarnib (un inhibidor de l'enzim farnesiltransferasa que impedeix la correcta formació dels virions, en fase II de desenvolupament clínic), myrcludex B (compost que interfereix l'entrada del VHD en els hepatòcits inhibint certs cotransportadors polipeptídics relacionats amb la coliltaurina) i Rep-2139-Ca (un polímer d'àcids nucleics que bloqueja proteïnes amfipàtiques necessàries en el cicle vital del virus).[69]
  • Hepatitis E: produïda per un virus (VHE) que es transmet en forma molt semblant al virus d'hepatitis A. Es dissemina a través d'aigua contaminada, si bé -ocasionalment- la seva transmissió pot ser zoonòtica.[70] És l'hepatitis de transmissió entèrica més freqüent i també l'hepatitis viral aguda més comú, causant el ~50% dels episodis d'aquest tipus de malaltia als països en desenvolupament. Segons l'OMS, un terç de la població mundial ha estat o està exposada al VHE. El virus fou detectat després d'un brot d'hepatitis d'origen desconegut a la vall del Caixmir l'any 1978 i es va caracteritzar molecularment al 1983.[71] En el nostre medi, el principal reservori animal és el porc i hi ha hagut brots de la malaltia a Itàlia i França derivats del consum d'embotits elaborats amb el fetge d'aquest animal.[72][73] S'han detectar casos de transmissions entre persones per transfusió de sang i podria ser una infecció infradiagnosticada.[74] Es considera una infecció endèmica i amb una considerable seroprevalènça a diferents països europeus industrialitzats. A l'Unió Europea, el nombre d'hospitalitzacions per hepatitis E va augmentar 10 vegades durant el període 2005-2015.[75] Un fet que fa recomanable l'estudi acurat de la presència d'aquest virus en els aliments processats.[76] També s'han registrat brots infecciosos per consumir bivalves contaminats amb diferents soques del virus.[77] L'hepatitis E es pot presentar de forma aguda en cas de coincidir amb una salmonel·losi enterobacteriana.[78] Per regla general, aquesta hepatitis té un període d'incubació de 15 a 60 dies (uns 40 de mitjana) i els signes i símptomes que desenvolupen els infectats són, en general, similars als de la resta d'hepatitis víriques: icterícia, febre, hepatomegàlia, vòmits, nàusees i anorèxia. Pruïja, diarrea i artràlgies són també afeccions bastant corrents. Els enzims AST-ALT, elevats en un principi, es normalitzen al mes o mes i mig del debut de la simptomatologia. L'hepatitis E és una típica malaltia autolimitada que remet en 1-4 setmanes, amb una recuperació complerta de la majoria de pacients als 2 mesos aproximadament. En un moderat nombre de malalts, però, la infecció pel VHE cursa amb colèstasi i algun tipus de coagulopatia perllongada.[79] Ocasionalment, la forma aguda d'aquesta hepatitis s'ha vist acompanyada d'una miocarditis viral i es considera que pot desenvolupar una cardiomiopatia dilatada.[80] Des del punt de vista epidemiològic, el VHE es classifica genotípicament en 4 grups: 1 (soques pròpies d'Àfrica i Àsia, algunes circulants a Cuba i Veneçuela), 2 (2a: soca única aïllada a Mèxic; 2b: Àfrica), 3 (soques ubiqües i circulants en moltes espècies de mamífers) i 4 (soques pròpies de l'Extrem Orient i sud-est asiàtic).[81] Dones embarassades, infectades amb el genotip 3 del virus, han manifestat hepatitis fulminants, de vegades amb conseqüències fatals[82] i al Japó s'han aïllat al bestiar porcí soques VHE-3 d'una gran virulència, atribuïble a mutacions puntuals en les seves helicases.[83] També s'ha descrit algun cas d'hepatitis crònica per VHE-3 d'origen transfusional en el context d'un trasplantament de cor.[84] Dos genotips més (5 i 6) capaços d'afectar als humans varen ser aïllats pocs anys enrere en soques presents a senglars del Japó.[85] Ha estat identificat recentment un setè tipus de VHE, anomenat VHE-7, que afecta als dromedaris i que podria ser una causa important d'infecció en les poblacions de les zones on aquests animals es consideren una espècie ramadera.[86] El descobriment d'un nou genotip, VHE-8, en el camells bactrians i la diversificació de subgenotips objectivada entre els camèlids, es una mostra de la gran capacitat d'evolució molecular del virus.[87] Als països en desenvolupament, les infeccions per VHE1 durant la gestació són causa d'una considerable mortalitat i morbiditat materna i/o fetal, tenint en compte que molts casos queden sense diagnosticar per manca de medis analítics.[88][89] La soca del VHE prevalent en els animals és la VEH3. Una variant d'aquesta, la VEH3-ra, és pròpia dels conills domèstics i salvatges i té també la capacitat de transmetre la infecció als humans.[90] La prevalença del virus entre els porcs senglars d'Andalusia és considerable (23,2%) i presenta fluctuacions suggestives de seguir un patró infectiu estacional.[91] Se sap que les infeccions agudes pel VHE, a banda dels seus efectes hepàtics, poden ocasionar alteracions neurològiques significatives en persones immunocompetents.[92] De fet, s'han registrat casos de SGB, amiotròfia neuràlgica, mielitis transversa, encefalitis i meningoradiculitis associats a la infecció pel virus i a hepatitis E agudes o cròniques.[93] Existeix algun cas descrit d'hepatitis E i neuropatia axonal motora aguda (un subtipus de SGB) amb recuperació complerta i espontània dels paràmetres neurofisiològics, fet relacionable amb una resposta immune adequada i una ràpida disminució de la càrrega viral.[94] S'ha registrat alguna hepatitis aguda per VHE en receptors de trasplantaments renals, relacionada amb el tractament immunosupressor que aquest tipus de cirurgia comporta; per això, cal vigilar amb atenció les característiques dels aliments que prenen dits pacients.[95] L'hepatitis E pot presentar resistències als tractaments habituals, derivades de diverses mutacions en el VHE.[96] Encara que les proteïnes capsídiques dels principals genotips del VHE tenen una similitud superior al 85%, fins al 2012 no s'aconseguí una vacuna recombinant subunitària contra l'hepatitis E basada en una proteïna truncada de la càpsida del VHE1, la qual a hores d'ara no està disponible a molts països del Tercer Món. A banda del VHE que afecta als mamífers, es coneix un VHE aviar que causa hepatitis -sovint subclíniques- en els pollastres[97] i un virus bastant similar al VHE fou descobert en la truita de Clark el 1988, sense que existeixen per ara evidències de que sigui patogen.[98]
  • Hepatitis F: provocada pel VHF, també anomenat virus Toga per la seva semblança ultraestructural amb els membres de la família Togaviridae.[99] Descrita com a tal per primera vegada l'any 1994, aquesta hepatitis podria ser produïda pel mateix agent víric causant de l'hepatitis G. A hores d'ara, es tenen dubtes sobre la capacitat del virus Toga per originar hepatitis.[100]
  • Hepatitis G: és el virus més nou (identificat l'any 1995, durant uns anys fou anomenat VGB-C i avui dia està classificat com Pegivirus humà o PgVH).[101] No es coneixen del tot les seves característiques específiques, a banda del seu limfotropisme, ni la seva patogenicitat real.[102] El virus es replica predominantment als limfòcits B i T, a la melsa i a moll d'os, però la seva replicació dins dels hepatòcits és un aspecte qüestionat. Es transmet per via parenteral en persones que usen drogues endovenoses i en malalts que reben tractaments relacionats amb la coagulació o teràpies renals substitutives. De fet, un gran nombre de les hepatitis que han estat relacionades amb ell s'ha descrit en persones politransfundides o sotmeses a diàlisi.[103] La coinfecció amb els virus B, C i D és molt freqüent, de forma que existeixen moltes dubtes sobre si és un veritable virus hepatotròpic causant d'hepatitis o si és un virus d'actuació oportunista que ocasiona una virèmia perllongada, però no cap malaltia específica. S'ha observat que té tendència a danyar els conductes biliars.[104] Els nous procediments de seqüenciació genòmica en sèrum han descobert importants diferències filogenètiques en el PgVH. Una variant, PgVH-1, es troba sobretot en persones infectades pel VIH; una altra, PgVH-2, s'associa predominantment amb el virus de l'hepatitis C, de forma que es creu que aquests dos virus (PgVH-2 i VHC) coinfecten a l'individu a partir d'un únic episodi agut de transmissió simultània per via parenteral.[105] Ara per ara han estat identificades 11 espècies del gènere Pegivirus dins de la família Flaviviridae, la majoria de les quals infecten als animals.[106]
  • Hepatitis per virus no hepatotròpics: cal destacar, dintre de les infeccions per Herpesviridae, les originades pel CMV[107] i el virus d'Epstein-Barr (VEB).[108] Per regla general, les hepatitis fulminats per VEB són conseqüència d'una infecció primària, però han estat descrites hepatitis fatals en reactivacions infeccioses d'aquest virus relacionades amb la presa de corticoides.[109] La infecció pel CMV, congènita o perinatal, és una de les principals causes a tenir en compte en els casos d'hepatitis infantils.[110] Rares vegades, el virus de l'herpes simple (HSV-1) provoca hepatitis necrotitzants en persones immunocompetents, amb un pronòstic dolent,[111] i que poden arribar a tenir un desenllaç fatal sense tractament antiviral precoç.[112] S'ha descrit algun cas d'hepatitis fulminant postnatal originat per transmissió directa paterna de dit virus al nounat, tributari de tractament endovenós amb aciclovir.[113] L'herpes genital (HSV-2) produeix, de forma ocasional, hepatitis resistents a la teràpia antivírica i de curs funest en persones sense compromís immunològic.[114] Els herpesvirus humans 6 i 7 poden desenvolupar hepatitis en nens i malalts trasplantats. Aquests patògens de vegades coexisteixen amb el CMV o afavoreixen la seva infecció.[115] Es creu que també podrien actuar de forma sinèrgica amb les infeccions per VEB. Molt rarament, els Orthomyxoviridae -en especial del gènere Influenzavirus A- ocasionen una inflamació hepàtica significativa.[116] Alguns treballs han relacionat la infecció humana per virus TT (Torque teno sus virus) amb determinats casos d'hepatitis,[117] sobre tot en malalts transfundits.[118] El dengue ocasiona, de vegades, hepatitis fulminants.[119] El virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo pot provocar hepatitis molt greus i fallida hepàtica.[120] El virus de la febre de Lassa origina hepatitis de grau variable, que no representen la principal causa de mort d'aquesta malaltia.[121] S'han descrit alguns casos d'hepatitis aguda per parvovirus B19,[122] que puntualment provoquen anèmies aplàstiques importants.[123] Són conegudes les hepatitis fulminants per coxsackievirus, especialment de tipus B, en nounats i nens. En adults, s´ha descrit de forma ocasional alguna hepatitis amb trets colestàsics deguda a aquest virus i -en molt pocs casos- hepatitis aguda greu amb miocarditis concomitant.[124] Singularment, el virus Coxsackie A9 és causa d'hepatitis en adults immunocompetents.[125] Diferents soques d'astrovirus (causants de gastroenteritis en humans) i que tenen una estructura bastant semblant a la del VHE, són generadores d'hepatitis greus i amb freqüència fatals en l'aviram.[126] Investigadors de la UB i de l'HUVdH han identificat nous astrovirus, sapovirus (un gènere de la família Caliciviridae) i anellovirus en el sèrum de malalts afectes d'hepatitis d'origen desconegut, fet que fa replantejar el potencial infecciós d'aquests virus considerats entèrics.[127]
  • Hepatitis alcohòlica: l'abús crònic d'alcohol provoca un dany inflamatori directe al fetge, amb la subseqüent mort dels hepatòcits, principalment per la producció metabòlica d'espècies reactives de l'oxigen o ROS (en anglès: Reactive Oxidative Species).[128] La coincidència d'un consum desmesurat d'alcohol i d'hepatitis vírica o metabòlica és el principal factor de risc per desenvolupar un carcinoma hepato-cel·lular.[129] A més a més, l'hepatitis alcohòlica altera el cicle de la urea, fet que empitjora la prognosi vital.[130] Les formes no tributàries de trasplantament es tracten amb prednisolona i pentoxifil·lina;[131] tot i que l'eficàcia d'aquest darrer fàrmac ha estat qüestionada[132] i la prednisolona no millora significativament la supervivència del malalt a mig o llarg termini.[133] L'hepatitis alcohòlica greu (en anglès: Severe alcoholic hepatitis o sAH) té una taxa de mortalitat important. El tractament amb corticoesteroides comporta una immunodepressió que facilita les infeccions oportunístiques per bacteris, fongs o virus; les quals compliquen molt el procés hepàtic i acurten l'esperança de vida del malalt.[134] El tractament de primera línia de la sAH és l'abstinència complerta de l'alcohol, tenint en compte que fàrmacs com el disulfiram o la naltrexona poden per se provocar danys hepatocel·lulars. Les noves opcions terapèutiques per la sAH inclouen modificadors de la microbiota intestinal, moduladors immunitaris, inhibidors de l'apoptosi, promotors de la regeneració hepatocitària o derivats de l'àcid quenodesoxicòlic.[135] S'ha emprat l'afèresi granulocitària per tractar aquest tipus d'hepatitis.[136] Els models d'estudi murí in vivo i in vitro que utilitzen els investigadors d'aquest particular tipus d'hepatitis no sempre reflecteixen fidelment els processos patològics que tenen lloc en el fetge humà; un fet que complica diferents línies de recerca, en especial les relacionades amb les profundes disfuncions immunes que l'alcohol provoca en aquest òrgan.[137]
Fotomicrografia a baix augment d'una hepatitis autoimmune, que mostra una gran infiltració del teixit hepàtic per limfòcits i plasmòcits. Peça de biòpsia per punció. Tinció d'HE.
  • Hepatitis autoimmunitària (HAI): malaltia poc freqüent, descrita per primera vegada per Waldenström l'any 1950 i abans anomenada hepatitis lúpica.[138][139] Pot coexistir amb altres lesions autoimmunes del fetge,[140] com el lupus eritematós sistèmic, si bé aquesta superposició de patologies no és habitual.[141] És una forma d'hepatitis que apareix de novo amb certa freqüència després d'un trasplantament hepàtic.[142] La subclassificació d'aquest tipus d'hepatitis és complexa, ja que pot fer-se segons la seva etiopatogènia, els canvis histopatològics observables al teixit hepàtic o els resultats de les proves serològiques.[143][144] L'any 2008 es va definir un conjunt de criteris pel diagnòstic simplificat de l'HAI, consensuat per un grup d'experts.[145] Dits criteris foren establerts per ser aplicats en adults i la seva complexitat ha fet necessari ajustar-los a la diagnosi de l'HAI pediàtrica.[146] Inclús la clàssica tipificació serològica (HAIs I i II), fonamentada en la positivitat a determinats anticossos i autoanticossos, és encara motiu de revisió.[147] L'ús d'una combinació de nous marcadors d'autoanticossos sèrics i xips d'ADN pot ser una possibilitat diagnòstica valuosa.[148] Des del punt de vista histopatològic, no sempre és fàcil distingir-la d'altres afeccions hepàtiques. Són valorables, en la biòpsia de fetge, la infiltració periportal per limfòcits (especialment de tipus T) i cèl·lules plasmàtiques, la distribució en roseta de grups d'hepatòcits i la necrosi "en trepant" periportal o periseptal.[149] El tret més característic de l'HAI clàssica és l'anomenada hepatitis d'interfase, que presenta una clara afectació dels hepatòcits de la zona periportal. Per contra, en l'HAI atípica, es veuen canvis necroinflamatoris confluents a la zona lobular central -zona 3- amb unes zones portals relativament ben preservades. La definició d'aquests canvis, però, no té una nomenclatura unificada i la seva importància clínica és difícil d'establir. En una única biòpsia hepàtica poden coexistir alteracions clàssiques i atípiques, un fet que complica la prognosi de la malaltia.[150] L'HAI predomina en dones (relació dona-home 3,6:1) de 10 a 50 anys. La seva existència no implica especials riscos obstètrics durant l'embaràs i/o el part.[151] Una determinada proteïna implicada en la regulació negativa de la immunitat, la TIPE2 (anomenada en anglès: Tumor necrosis factor, alpha-induced protein 8-like 2) sembla tenir un paper determinant en la patogènia d'aquest tipus d'hepatitis.[152] Això concorda amb el fet, ja descrit des de fa uns anys, del desenvolupament d'hepatitis autoimmunitària en malalts afectes de psoriasi, lupus o artritis reumatoide tractats amb teràpies anti-TNF-α.[153] En determinats casos, l'HAI s'associa a una neutropènia de naturalesa autoimmune.[154] El tractament clàssic d'aquesta forma d'hepatitis, amb corticoides i azatioprina pot ocasionar efectes secundaris seriosos. Per això, existeixen diverses alternatives farmacològiques: tacrolimus, ciclosporina A, rituximab, infliximab o derivats de l’àcid micofenòlic.[155] Hepatitis i portohepatitis d'aquesta naturalesa han estat descrites associades a la malaltia de Kikuchi-Fujimoto (una limfadenitis necrotitzant histiocitària d'etiologia incerta).[156] Les elevacions de transaminases, l'existència d'autoanticossos i les alteracions histopatològiques del fetge causades per la porfíria aguda intermitent (un tipus de trastorn metabòlic hereditari autosòmic dominant poc freqüent) es poden confondre fàcilment amb una hepatitis autoimmune.[157] Una entitat inusual com a manifestació antecedent o inicial d'aquesta hepatitis és l'eritema anular eosinofílic, una lesió cutània recurrent urticariforme d'etiologia dubtosa, encara que es creu producte d'una reacció d'hipersensibilitat davant un antígen no filiat.[158]
  • Hepatitis induïda per fàrmacs: molts fàrmacs poden, de vegades, provocar lesions inflamatòries hepatocitàries. Per exemple: paracetamol,[159] amiodarona (un antiarítmic), metotrexat, àcid valproic,[160] lamotrigina,[161] etc. La carbamazepina és una causa poc usual d'hepatitis derivades de fenòmens d'hipersensibilitat o d'un esgotament de les reserves de glutatió per interferència amb els seus mecanismes metabòlics. Les formes colestàsiques acostumen a remetre pocs dies després d'aturar la presa del fàrmac, mentre que les que presenten un patró predominant de dany hepatocel·lular tenen un pronòstic dolent.[162] S'ha descrit algún cas d'hepatitis greu, de caràcter autoimmune, a causa de antibiòtics (com l'amoxi-clavulànic o el trimetoprim/sulfametoxazole).[163][164] L'ornidazole (un antiprotozoari) també és origen d'hepatitis de característiques autoimmunes, que rares vegades fan necessària una teràpia immunosupressora.[165] La nimesulida (un antiinflamatori no esteroïdal) ha estat retirada del mercat a molts països per originar hepatitis fatals.[166] L'imatinib (un inhibidor de la tirosina-cinasa, emprat per tractar la leucèmia mieloide crònica), de vegades origina hepatitis que -en pocs casos- són fulminants.[167] Diverses substàncies presents a productes denominats "herbals" o a suplements dietètics poden provocar hepatitis agudes.[168][169] L'ús "medicinal" de la Cimicifuga racemosa pot originar hepatitis per idiosincràsia, de vegades amb resultats molt greus.[170][171] La Ephedra sinica, emprada en la medicina oriental per perdre pes, causa hepatitis serioses.[172] Les fulles de l'arbust Catha edulis (cat o khat), a banda de les seves suposades propietats medicinals, mastegades o en infusió tenen efectes estimulants i s'utilitzen sobretot amb finalitat recreativa. S'han descrit múltiples casos d'hepatitis relacionats amb aquest hàbit, en especial de tipus autoimmune, alguns tributaris de trasplantament hepàtic.[173][174] Els preparats de kava (arrel de la planta Piper methysticum, emprada com a narcòtic a les illes de l'oest del Pacífic), introduïts en el nostre entorn per alleujar l'ansietat o l'insomni, han estat la causa d'hepatitis greus, ocasionalment fatals.[175] Els motius de l'hepatotoxicitat de la kava encara no són del tot coneguts. Estudis in vitro indiquen que intrínsecament les kavalactones no tenen propietats citotòxiques; però inhibeixen diversos processos enzimàtics relacionats amb els citocroms p450 hepàtics.[176] El consum immoderat de begudes anomenades "energètiques" també ocasiona hepatitis agudes, a causa del seu alt contingut en niacina (una vitamina del complex B, més o menys hepatotòxica segons sigui la seva forma d'alliberació),[177] ocasionalment acompanyades de necrosi hepatocitària i colèstasi.[178] Els estrets de Garcinia cambogia, una planta utilitzada com a suplement en dietes per aprimar-se, han provocat hepatitis agudes[179] i fallides hepàtiques tributàries de trasplantament.[180] El Pegvisomant (un inhibidor de l'hormona del creixement emprat per tractar l'acromegàlia) causa en certs malalts sota farmacoteràpies de llarga durada i amb genotips particulars, hepatitis agudes de presentació colestàsica.[181] Entre els medicaments anestèsics, cal esmentar les hepatitis agudes idiosincràtiques causades per l'halotà, un producte retirat ja de quasi tots els quiròfans.[182] Durant un temps es creia que l'hepatitis per halotà era conseqüència d'un defecte autosòmic recessiu en la síntesi de glutatió, fins que a la dècada dels 80 es va acceptar que la predisposició al trastorn tenia el seu origen en una susceptibilitat cel·lular multifactorial.[183] Cal esmentar, en especial, les hepatitis relacionades amb les estatines. La proporció d'hepatitis directament derivada de l'administració d'aquest grup de fàrmacs en conjunt és inferior a l'observada en altres grups terapèutics com els antibiòtics o els AINEs. És a dir, no és gaire freqüent, però no és excepcional. Segons la majoria de sèries de revisió, en el nostre entorn, l'atorvastatina és el compost més associat a problemes d'inflamació hepàtica.[184] La firma predominant de l'hepatotoxicitat per estatines té un fenotip autoimmune amb presència d'anticossos típics de la hepatitis autoinmune tipus I (ANA i ASMA). No s'ha descrit cap hepatitis crònica produïda per estatines; si bé han estat registrats casos de fallida hepàtica considerats idiosincràtics i lligats a un augment de la dosi prescrita.[185] Per contra, sembla demostrat que el tractament amb estatines té un efecte inhibidor significatiu en el desenvolupament de cirrosis en persones que pateixen hepatitis B o C.[186] Els patrons histopatològics observats en les hepatitis induïdes per fàrmacs són nombrosos i depenen de l'estat hepàtic previ a l'administració de cada substància en concret i de la dosi total, però els més habituals són els de la forma aguda (21%) i de la crònica (14%) i, especialment, els corresponents a la presentació colestàsica (29%).[187] En pacients polimedicats, de vegades és difícil identificar el fàrmac causant de l'hepatitis, ja que poden existir fenòmens sinèrgics que desencadenin la lesió iatrogènica del fetge.[188]
  • Hepatitis neonatal: d'entre les diferents formes d'hepatitis que afecten al fetus i al nounat (gairebé totes d'origen infecciós), cal destacar -per la seva gravetat i obscura etiologia- l'hepatitis neonatal idiopàtica, també anomenada hepatitis neonatal de cèl·lules gegants.[217][218] Alguna vegada, aquest tipus d'hepatitis ha estat relacionada amb determinats procediments de part (naixement lotus).[219] Ocasionalment, s'han descrit casos postinfantils d'hepatitis de cèl·lules gegants. Es creu que la seva causa és una resposta idiosincràtica o citopàtica envers diferents tipus d'agressions hepatocitàries.[220] Una altra forma d'hepatitis neonatal/fetal molt seriosa és l'hepatitis al·loimmune fetal, que es presenta en casos d'hemocromatosi hereditària.[221][222] Una de les manifestacions perinatals de la malaltia de Niemann-Pick tipus C és l'hepatitis de trets colèstasics.[223]
  • Hepatitis d'origen metabòlic: algunes malalties metabòliques poden debutar amb hepatitis, com la malaltia de Wilson (MW)[246] o l'hemocromatosi.[247] En el cas de la malaltia de Wilson, no sempre és fàcil diferenciar-la de la derivada d'una hepatitis autoimmune, ja que el metabolisme del coure es veu alterat en diverses hepatitis que cursen amb icterícia.[248] A més, algunes vegades els dos processos poden presentar-se de forma simultània.[249] És habitual que la MW sigui detectada durant la infància o l'adolescència i que cursi en forma d'una hepatitis crònica activa que amb el temps pot derivar en cirrosi. En un ~5% dels malalts afectes (sobre tot joves, encara que també s'observa ocasionalment en ancians), però, la presentació inicial és aguda, amb hepatitis fulminants de mal pronòstic.[250][251]
  • Hepatitis anictèrica: una forma particular de presentació de l'hepatitis és l'anictèrica (sense icterícia). Sovint s'observa en nens, especialment relacionada amb l'estada a certs llocs tancats.[252] S'han descrit casos d'hepatitis sense icterícia a regions tropicals en malalts afectes de febre tifoide, fenomen que complica el diagnòstic diferencial amb la malària o l'anèmia falciforme.[253] Les enteritis greus per Shigella i Campylobacter presenten sovint una hepatitis anictèrica concomitant que pot passar fàcilment desapercebuda.[254] Algunes soques d'Helicobacter hepaticus provoquen hepatitis d'intensitat variable que poden cronificar-se encara que inicialment no es manifestin amb icterícia[255] i estudis experimentals en rosegadors demostren que també les infeccions per Helicobacter bilis poden comportar hepatitis cròniques perilloses amb característiques histopatològiques força diferents.[256]
  • Hepatitis colestàsica: en un 10-15% d'hepatitis predominen els trets colestàsics: icterícia, colúria, acòlia (femta sense color) i pruïja.[257] Rarament, aquesta forma de presentació es veu en infeccions poc habituals, com la febre tifoide,[258] el dengue[259] o la fasciolosi.[260] Ha estat descrita en casos d'afectació extrapulmonar conseqüent a infecció per Mycoplasma pneumoniae.[261] Algunes rickettiosis cursen amb hepatitis agudes amb trets colestàsics moderats.[262] La sífilis, sobre tot en la seva etapa secundària, pot ocasionar una hepatitis aguda de patró colestàsic; amb freqüència, però, indueix a confusions diagnòstiques amb l'hepatitis autoimmune o la viral.[263] L'hepatitis luètica té un curs subclínic en un 10% dels casos (o fins al 38% si la sífilis coexisteix amb infecció pel VIH) i es desenvolupa quan esdevé la disseminació hematògena del treponema pàl·lid, 1-3 mesos després de l'adquisició d'aquesta espiroqueta.[264] L'hepatitis colestàsica és una complicació infreqüent en trasplantaments de cèl·lules mare hematopoètiques, si aquests coincideixen amb altres factors desencadenants.[265] En nounats, pot ser conseqüència d'una insuficiència adrenal central originada per un hipopituïtarisme congènit.[266] Com a part d'una reacció idiosincràtica, s'ha descrit en pacients tractats amb carbamazepina[267] o amb fenitoïna (uns fàrmacs antiepilèptics).[268] L'abús d'anabolitzants provoca hepatitis agudes, predominantment colestàsiques, la majoria de les quals són reversibles si s'abandona el consum d'aquests productes.[269][270] En algun cas, l'hepatitis produïda per aquestes substàncies s'ha acompanyat d'una anèmia aplàstica greu.[271]

Patogènesi[modifica]

Infiltrat inflamatori periportal i moderada fibrosi en una esteatohepatitis alcohòlica. Microscopi òptic. 150X. Tinció: Tricròmic de Masson.

En circumstàncies normals, no hi ha constància que cap dels virus de l'hepatitis sigui directament citopàtic per als hepatòcits. Les dades disponibles suggereixen que les manifestacions clíniques i l'evolució que segueixen a la lesió hepàtica aguda pròpia d'una hepatitis vírica són determinades per les respostes immunitàries del pacient.[291]

Totes les infeccions per virus de l'hepatitis tenen un període d'incubació llarg:

  • Virus A i E: entre 15 i 30 dies.
  • Virus B, C i D: pot arribar fins a 2 mesos.
  • Virus G: Poc conegut. Entre 14 i uns 20 dies.[292]

A banda de les hepatitis virals, la patogènia dels altres tipus d'hepatitis depén -en cada cas- del mecanisme etiològic concret.

Diagnosi[modifica]

A més de l'examen físic i la història mèdica, els procediments per diagnosticar i tipificar una hepatitis són molt diversos: ecografia abdominal, tomografia computada, marcadors hemàtics autoimmunitaris, serologies específiques, proves de funció hepàtica, biòpsia hepàtica, tècniques de PCR, etc.

L'estudi analític dels enzims hepàtics (transaminases ALT i AST) és un mètode simple i eficaç per l'avaluació etiopatogènica de l'hepatitis.[293][294] Per exemple, en una esteatohepatitis alcohòlica el ratio AST:ALT és >2:1 (AST>ALT), mentre que en una esteatohepatitis no alcohòlica el ratio ALT:AST és >1.5:1 (ALT>AST).[295]

Transaminases predominantment elevades Causa
ALT Hepatitis crònica B, C, i D
Esteatohepatitis no alcohòlica
Hepatitis vírica aguda
Fàrmacs/toxines
Hepatitis autoimmunitària
Malaltia de Wilson
Deficiència d'alfa-1-antitripsina
Hemocromatosi
Hepatitis isquèmica (elevacions molt importants)
AST Esteatopatia alcohòlica
Cirrosi

Grosso modo i sense especificar els trets particulars propis d'una etiologia concreta, des del punt de vista histopatològic es poden destacar dos grans patrons de canvis tissulars corresponents a l'hepatitis aguda[296] i a la crònica:[297]

-Hepatitis aguda: Totes les formes agudes presenten alteracions dels lobulets hepàtics. Les troballes més comuns són la degeneració globulosa dels hepatòcits per edema, la hiperplàsia de les cèl·lules de Kupffer, la colèstasi dels canals biliars, els focus necròtics i cossos apoptòtics aïllats als lobulets, els cúmuls macrofàgics PAS-diastasa positius i un considerable infiltrat inflamatori sinusoïdal i lobular per leucòcits mononuclears (agranulòcits) amb presència ocasional de neutròfils i eosinòfils. 
-Hepatitis crònica: Es veu inflamació als espais porta en grau variable, sent els limfòcits el seu principal component, encara que sovint també s'observen cèl·lules plasmàtiques. Poden existir fol·licles limfoides, especialment en les hepatitis víriques. Moltes vegades s'aprecia una necrosi parcel·lària (necrosi d'interfase), que afecta als hepatòcits periportals, trenca la làmina limitant i s'acompanya d'un important infiltrat mononuclear en aquesta zona. Les alteracions necroinflamatòries afecten als lòbuls hepàtics de forma generalitzada i els cossos acidòfils resultants de la mort dels hepatòcits són nombrosos. Segons el grau d'evolució de l'hepatitis crònica els signes fibròtics poden ser més o menys greus, des d'una inicial extensió periportal "en estel" a la formació de nòduls cirròtics. 

S'han emprat xips d'ADN per estudiar la patogènia de les hepatitis per virus E i C en primats no humans.[298] Ara per ara, l'ús de microarrays en el diagnòstic etiològic múltiple de les hepatitis infeccioses és una realitat molt prometedora, ràpida i eficaç, amb certes limitacions derivades de la quantitat de mostra necessària per fer les determinacions i del nombre total de microorganismes presents en ella.[299] És un procediment que pot servir de marcador diagnòstic/pronòstic dels hepatocarcinomes relacionats amb certes hepatitis víriques.[300] Microarrays especialment dissenyats per detectar determinats autoanticossos sèrics ajuden a diferenciar l'hepatitis autoimmune d'altres patologies específiques que comparteixen trets comuns amb aquesta malaltia hepàtica.[301] Les millores en aquesta tecnologia permeten avaluar en sèrum la resistència genotípica del VHB davant diversos fàrmacs, de forma més ràpida i menys costosa que els procediments de seqüenciació emprats fins ara.[302]

Referències[modifica]

  1. Ichai, P; Samuel, D «Etiology and prognosis of fulminant hepatitis in adults» (en anglès). Liver Transpl, 2008 Oct; 14 Suppl 2, pp. S67-79. DOI: 10.1002/lt.21612. PMID: 18825677 [Consulta: 29 març 2016].
  2. Ferreira, CT; Silveira, TR «Hepatites virais: atualização» (en portuguès). J Pediatr (Rio J), 1997 Nov-Dec; 73 (6), pp. 367-376. PMID: 14685369 [Consulta: 14 gener 2016].
  3. Khoury, T; Rmeileh, AA; et al «Drug Induced Liver Injury: Review with a Focus on Genetic Factors, Tissue Diagnosis, and Treatment Options» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Jun 28; 3 (2), pp. 99-108. DOI: 10.14218/JCTH.2015.00007. PMID: 26356634 [Consulta: 14 gener 2016].
  4. Abdualmjid, RJ; Sergi, C «Hepatotoxic botanicals - an evidence-based systematic review» (en anglès). J Pharm Pharm Sci, 2013; 16 (3), pp. 376-404. PMID: 24021288 [Consulta: 14 gener 2016].
  5. Paraskevis, D; Magiorkinis, G; Magiorkinis, E; Ho, SY; et al «Dating the Origin and Dispersal of Hepatitis B Virus Infection in Humans and Primates» (en anglès). Hepatology, 2013 Mar; 57 (3), pp. 908-916. DOI: 10.1002/hep.26079. PMID: 22987324 [Consulta: 14 abril 2017].
  6. Craxi, L «L’epatite: un compagno di lungo corso della storia umana» (en italià). Infez Med, 2012 Mar; 20 (1), pp. 52-7. PMID: 22475661 [Consulta: 1 maig 2016].
  7. Oon, GC «Viral hepatitis--the silent killer» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2012 Jul; 41(7), pp. 279-80. PMID: 22892603 [Consulta: 17 juny 2016].
  8. Mammas, IN; Spandidos, DA «Paediatric Virology in the Hippocratic Corpus» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Ag; 12 (2), pp. 541–549. DOI: 10.3892/etm.2016.3420. PMC: 4950906. PMID: 27446241 [Consulta: 14 abril 2017].
  9. Thomas, E; Yoneda, M; Schiff, ER «Viral Hepatitis: Past and Future of HBV and HDV» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2015 Feb; 5 (2), pp: a021345. DOI: 10.1101/cshperspect.a021345. PMC: 4315911. PMID: 25646383 [Consulta: 18 maig 2017].
  10. Kahila Bar-Gal G, Kim MJ, Klein A, Shin DH, et al «Tracing hepatitis B virus to the 16th century in a Korean mummy» (en anglès). Hepatology, 2012 Nov; 56 (5), pp: 1671-1680. DOI: 10.1002/hep.25852. PMID: 22610996 [Consulta: 27 juliol 2017].
  11. Findlay, GM «Infective Hepatitis and Catarrhal Jaundice» (en anglès). Journal of the Royal Army Medical Corps, 1940; 74, pp: 72-79. ISSN: 0035-8665 [Consulta: 18 maig 2017].
  12. Fonseca, JC «Histórico das hepatites virais» (en portuguès). Rev Soc Bras Med Trop, 2010 May-Jun; 43 (3), pp. 322-30. DOI: 10.1590/S0037-86822010000300022. PMID: 20563505 [Consulta: 17 juny 2016].
  13. Alter, HJ «The unexpected outcomes of medical research: serendipity and the Australia antigen: Blumberg BS, Alter HJ, Visnich S. A new antigen in leukemia sera [J Am Med Assoc 1965;191:541–546]» (en anglès). J Hepatol, 2003 Aug; 39 (2), pp. 149-52. DOI: 10.1016/S0168-8278(03)00157-0. PMID: 12873809 [Consulta: 1 agost 2016].
  14. Fernández,C «El antígeno Australia: un antes y un después para las hepatitis víricas» (en castellà). diariomedico.com, Barcelona, 2015 9 Mar [Consulta: 1 agost 2016].
  15. Wong, DT; Mihm, MC; Boyer, JL; Jain, D «Historical path of discovery of viral hepatitis and the role of human experimentation» (en anglès). Harvard Medical Student Review, 2015 Set, 3, pp: 18–36. DOI: 10.1097/01.PAT.0000454465.46581.10 [Consulta: 30 juliol 2017].
  16. Gossner, CM; Severi, E; Danielsson, N; Hutin, Y; Coulombier, D «Changing hepatitis A epidemiology in the European Union: new challenges and opportunities» (en anglès). Euro Surveill, 2015 Apr 23; 20 (16), pii: 21101. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.16.21101. PMID: 25953274 [Consulta: 27 agost 2016].
  17. World Health Organization. Hepatitis A. Fact sheet (en anglès). Ginebra, Suïssa: WHO media centre. Fact sheets, 2016 Jul, pàgs. 1 [Consulta: 25 setembre 2016]. 
  18. Husain, EH «Fulminant hepatitis in typhoid fever» (en anglès). J Infect Public Health, 2011 Ag; 4 (3), pp: 154-156. DOI: 10.1016/j.jiph.2011.04.003. PMID: 21843862 [Consulta: 16 abril 2017].
  19. Aparicio Ruiz, M; Proupín Vázquez, N «Hepatitis A bifásica» (en castellà). Cadernos de Atención Primaria, 2005; 12:, pp: 179-181. ISSN: 1134-3583 [Consulta: 18 juliol 2017].
  20. Chaudhry SA, Koren G «Hepatitis A infection during pregnancy» (en anglès). Can Fam Physician, 2015 Nov; 61 (11), pp: 963-964. PMC: 4642904. PMID: 26881283 [Consulta: 18 juliol 2017].
  21. Costa-Mattioli M, Domingo E, Cristina J «Analysis of sequential hepatitis A virus strains reveals coexistence of distinct viral subpopulations» (en anglès). J Gen Virol, 2006 Gen; 87 (Pt 1), pp: 115-118. DOI: 10.1099/vir.0.81286-0. ISSN: 0022-1317. PMID: 16361423 [Consulta: 23 juliol 2017].
  22. Pérez-Rodríguez FJ, D'Andrea L, de Castellarnau M, Costafreda MI, et al «Improving virus production through quasispecies genomic selection and molecular breeding» (en anglès). Sci Rep, 2016 Nov 3; 6, pp: 35962. DOI: 10.1038/srep35962. PMC: 5093897. PMID: 27808108 [Consulta: 23 juliol 2017].
  23. Werzberger A, Mensch B, Kuter B, Brown L, et al «A controlled trial of a formalin-inactivated hepatitis A vaccine in healthy children» (en anglès). N Engl J Med, 1992 Ag 13; 327 (7), pp: 453-457. DOI: 10.1056/NEJM199208133270702. PMID: 1320740 [Consulta: 27 juliol 2017].
  24. Committee on Fetus and Newborn & Committee on Infectious Diseases «Elimination of Perinatal Hepatitis B: Providing the First Vaccine Dose Within 24 Hours of Birth» (en anglès). American Academy of Pediatrics. Policy Statement, 2017, Ag, pàgs: 7 [Consulta: 28 agost 2017].
  25. Wooddell, CI; Rozema, DB; Hossbach, M; John, M; et al «Hepatocyte-targeted RNAi therapeutics for the treatment of chronic hepatitis B virus infection» (en anglès). Mol Ther, 2013 May; 21 (5), pp. 973-985. DOI: 10.1038/mt.2013.31. PMID: 23439496 [Consulta: 17 agost 2016].
  26. Liaw, YF «HBeAg seroconversion as an important end point in the treatment of chronic hepatitis B» (en anglès). Hepatol Int, 2009 Set; 3 (3), pp: 425–433. DOI: 10.1007/s12072-009-9140-3. PMC: 2748370. PMID: 19669245 [Consulta: 15 gener 2018].
  27. Boucle 1, Bassit L, Ehteshami M, Schinazi RF «Towards Elimination of Hepatitis B Virus Using Novel Drugs, Approaches, and Combined Modalities» (en anglès). Clin Liver Dis, 2016 Nov; 20 (4), pp: 737–749. DOI: 10.1016/j.cld.2016.07.001. PMC: 5119551. PMID: 27742011 [Consulta: 15 gener 2018].
  28. Ebert, G; Pellegrini, M «Hepatitis B virus and inhibitor of apoptosis proteins - a vulnerable liaison» (en anglès). Cell Death Discov, 2016 Feb 22; 2, pp: 16014. DOI: 10.1038/cddiscovery.2016.14. PMC: 4979503. PMID: 27551508 [Consulta: 20 gener 2017].
  29. Bakhshinejad B, Sadeghizadeh M «Bacteriophages and their applications in the diagnosis and treatment of hepatitis B virus infection» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Sep 7; 20 (33), pp: 11671-11683. DOI: 10.3748/wjg.v20.i33.11671. PMC: 4155358. PMID: 25206272 [Consulta: 15 gener 2018].
  30. Lewandowska M, Piekarska A «New directions in hepatitis B therapy research» (en anglès). Clin Exp Hepatol, 2017 Set; 3 (3), pp: 119-126. DOI: 10.5114/ceh.2017.68831. PMC: 5649484. PMID: 29062901 [Consulta: 17 desembre 2017].
  31. Patel, K; Muir, AJ; McHutchison, JG «Diagnosis and treatment of chronic hepatitis C infection» (en anglès). BMJ, 2006 Apr 29; 332 (7548), pp. 1013-7. DOI: 10.1136/bmj.332.7548.1013. PMC: 1450048. PMID: 16644828 [Consulta: 21 setembre 2016].
  32. Smith, BD; Morgan, RL; Beckett, GA; Falck-Ytter, Y; et al «Hepatitis C virus testing of persons born during 1945-1965: recommendations from the Centers for Disease Control and Prevention» (en anglès). Ann Intern Med, 2012 Dec 4; 157 (11), pp. 817-822. DOI: 10.7326/0003-4819-157-9-201211060-00529. PMID: 22910836 [Consulta: 2 agost 2016].
  33. Wandeler G, Dufour JF, Bruggmann P, Rauch A «Hepatitis C: a changing epidemic» (en anglès). Swiss Med Wkly, 2015 Feb 6; 145, pp: w14093. DOI: 10.4414/smw.2015.14093. ISSN: 1424-7860. PMID: 25658972 [Consulta: 18 desembre 2017].
  34. Jiménez-Sousa MÁ, Gómez-Moreno AZ, Pineda-Tenor D, Medrano LM, et al «The IL7RA rs6897932 polymorphism is associated with progression of liver fibrosis in patients with chronic hepatitis C: Repeated measurements design» (en anglès). PLoS One, 2018 Maig 9; 13 (5), pp: e0197115. DOI: 10.1371/journal.pone.0197115. PMC: 1932-6203. PMID: 29742149 [Consulta: 10 maig 2018].
  35. Miao Z, Xie Z, Miao J, Ran J, et al «Regulated Entry of Hepatitis C Virus into Hepatocytes» (en anglès). Viruses, 2017 Maig 9; 9 (5), pii: E100. DOI: 10.3390/v9050100. PMC: 5454413. PMID: 28486435 [Consulta: 30 març 2018].
  36. Irshad M, Gupta P, Irshad K «Molecular basis of hepatocellular carcinoma induced by hepatitis C virus infection» (en anglès). World J Hepatol, 2017 Des 28; 9 (36), pp: 1305-1314. DOI: 10.4254/wjh.v9.i36.1305. PMC: 5756719. PMID: 29359013 [Consulta: 28 març 2018].
  37. World Health Organization. Guidelines for the screening, care and treatment of persons with chronic hepatitis C infection. Updated version, abril 2016 (en anglès). Geneva, Switzerland: Global Hepatitis Programme, 2016 Apr, pàgs. 138. ISBN 9789241549615 [Consulta: 25 setembre 2016]. 
  38. AASLD/IDSA HCV Guidance Panel «Hepatitis C guidance: AASLD-IDSA recommendations for testing, managing, and treating adults infected with hepatitis C virus» (en anglès). Hepatology, 2015 Set; 62 (3), pp: 932-954. DOI: 10.1002/hep.27950. PMID: 26111063 [Consulta: 25 juliol 2017].
  39. Jakobsen JC, Nielsen EE, Feinberg J, Katakam KK,et al «Direct-acting antivirals for chronic hepatitis C» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2017 Jun 6; 6, pp: CD012143. DOI: 10.1002/14651858.CD012143.pub2. PMID: 28585310 [Consulta: 25 juny 2017].
  40. Editorial «Clinical effects of antivirals for hepatitis C: context is critical» (en anglès). The Lancet Gastroenterology & Hepatology, 2017, Jun 22, pp:. DOI: 10.1016/S2468-1253(17)30185-1. ISSN: 2468-1253 [Consulta: 25 juny 2017].
  41. Colombo M, Bruno S, Lleo A «Hepatitis C virus eradication with direct antiviral agents and liver cancer recurrence: Is the best the enemy of the good?» (en anglès). Liver Int, 2017 Ag; 37 (8), pp: 1110-1112. DOI: 10.1111/liv.13479. ISSN: 1478-3231. PMID: 28710819 [Consulta: 25 juliol 2017].
  42. Turnes J, Domínguez-Hernández R, Casado MÁ «Análisis coste-efectividad de dos estrategias de tratamiento para la hepatitis C crónica: antes y después del acceso a los agentes antivirales de acción directa en España» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2017; Jun 20, pii: S0210-5705(17)30124-3. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2017.05.004. ISSN: 0210-5705. PMID: 28645446 [Consulta: 25 juny 2017].
  43. Pérez-Berná, AJ; Rodríguez, MJ; Chichón, FJ; Friesland, MF; et al «Structural Changes In Cells Imaged by Soft X-ray Cryo-Tomography During Hepatitis C Virus Infection» (en anglès). ACS Nano, 2016 Jul 26; 10 (7), pp: 6597-6611. DOI: 10.1021/acsnano.6b01374. PMID: 27328170 [Consulta: 16 novembre 2016].
  44. MSSSI «Plan Estratégico para el abordaje de la Hepatitis C en el Sistema Nacional de Salud» (en castellà). Secretaría General de Sanidad y Consumo, 2015; Ma 21, pàgs: 102 [Consulta: 6 març 2017].
  45. Wang, J; Li, WT; Zheng, YX; Zhao, SS; et al «The Association between Helicobacter pylori Infection and Chronic Hepatitis C: A Meta-Analysis and Trial Sequential Analysis» (en anglès). Gastroenterol Res Pract, 2016; 2016, pp: 8780695. DOI: 10.1155/2016/8780695. PMC: 4745339. PMID: 26904112 [Consulta: 18 abril 2017].
  46. UniProt «Niemann-Pick C1-like protein 1» (en anglès). UniProtKB-Q9UHC9, 2018, pàgs: 19 [Consulta: 15 febrer 2018].
  47. Sainz B Jr, Barretto N, Martin DN, Hiraga N, et al «Identification of the Niemann-Pick C1-like 1 cholesterol absorption receptor as a new hepatitis C virus entry factor» (en anglès). Nat Med, 2012 Gen 8; 18 (2), pp: 281-285. DOI: 10.1038/nm.2581. PMC: 3530957. PMID: 22231557 [Consulta: 15 febrer 2018].
  48. Aaltonen V, Alavesa M, Pirilä L, Vesti E, Al-Juhaish M «Case report: bilateral Mooren ulcer in association with hepatitis C» (en anglès). BMC Ophthalmol, 2017 Des 6; 17 (1), pp: 239. DOI: 10.1186/s12886-017-0633-x. ISSN: 1471-2415. PMID: 29212473 [Consulta: 9 desembre 2017].
  49. Babiker A, Jeudy J, Kligerman S, Khambaty M, et al «Risk of Cardiovascular Disease Due to Chronic Hepatitis C Infection: A Review» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2017 Des 28; 5 (4), pp: 343-362. DOI: 10.14218/JCTH.2017.00021. PMC: 5719192. PMID: 29226101 [Consulta: 17 desembre 2017].
  50. Ampuero J, Romero-Gómez M «Assessing cardiovascular risk in hepatitis C: An unmet need» (en anglès). World J Hepatol, 2015 Set 8; 7 (19), pp: 2214-2219. DOI: 10.4254/wjh.v7.i19.2214. PMC: 4561776. PMID: 26380047 [Consulta: 17 desembre 2017].
  51. Modaresi Esfeh J, Ansari-Gilani K «Steatosis and hepatitis C» (en anglès). Gastroenterol Rep (Oxf), 2016 Feb; 4 (1), pp: 24-29. DOI: 10.1093/gastro/gov040. PMC: 4760068. PMID: 26276502 [Consulta: 23 gener 2018].
  52. Hum, J; Jou, JH «The link between hepatitis C virus and diabetes mellitus: Improvement in insulin resistance after eradication of hepatitis C virus» (en anglès). Clinical Liver Disease, 2018 Mar; 11 (3), pp: 73-76. DOI: 10.1002/cld.694. ISSN: 2046-2484 [Consulta: 23 abril 2018].
  53. Elberry MH, Darwish NHE, Mousa SA «Hepatitis C virus management: potential impact of nanotechnology» (en anglès). Virol J, 2017 Maig 2; 14 (1), pp: 88. DOI: 10.1186/s12985-017-0753-1. PMC: 5414367. PMID: 28464951 [Consulta: 30 maig 2017].
  54. Zeuzem, S «Treatment Options in Hepatitis C» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen 9; 114 (1-02), pp: 11-21. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0011. PMC: 5373481. PMID: 28143635 [Consulta: 27 juliol 2017].
  55. Bourlière M, Gordon SC, Flamm SL, Cooper CL, et al «Sofosbuvir, Velpatasvir, and Voxilaprevir for Previously Treated HCV Infection» (en anglès). N Engl J Med, 2017 Jun 1; 376 (22), pp: 2134-2146. DOI: 10.1056/NEJMoa1613512. PMID: 28564569 [Consulta: 9 agost 2017].
  56. FDA «FDA approves Vosevi for Hepatitis C» (en anglès). U.S. Department of Health and Human Services. FDA News Release, 2017, 20 Jul, pàgs: 3 [Consulta: 13 agost 2017].
  57. FDA «FDA approves Mavyret for Hepatitis C» (en anglès). U.S. Department of Health and Human Services. FDA News Release, 2017, 4 Ag, pàgs: 3 [Consulta: 29 agost 2017].
  58. Aggarwal, R «Hepatitis C Virus: Discovery to epitaph in a life-time» (en anglès). Natl Med J India, 2017 Mar-Abr; 30 (2), pp: 57-60. PMID: 28816209 [Consulta: 29 agost 2017].
  59. Millman AJ, Ntiri-Reid B, Irvin R, Kaufmann MH, et al «Barriers to Treatment Access for Chronic Hepatitis C Virus Infection: A Case Series» (en anglès). Top Antivir Med, 2017 Jul/Aug; 25 (3), pp: 110-113. PMID: 28820726 [Consulta: 29 agost 2017].
  60. Alves, C; Branco, C; Cunha, C «Hepatitis Delta Virus: A Peculiar Virus» (en anglès). Adv Virol, 2013; 2013, pàg. 560105. DOI: 10.1155/2013/560105. PMC: 3807834. PMID: 24198831 [Consulta: 29 agost 2016].
  61. Rizzetto, M «Hepatitis D: thirty years after» (en anglès). J Hepatol, 2009 Maig; 50 (5), pp: 1043–1050. DOI: 10.1016/j.jhep.2009.01.004. ISSN: 0168-8278. PMID: 19285743 [Consulta: 19 gener 2018].
  62. Romeo R, Perbellini R «Hepatitis delta virus: Making the point from virus isolation up to 2014» (en anglès). World J Hepatol, 2015 Oct 8; 7 (22), pp: 2389-2395. DOI: 10.4254/wjh.v7.i22.2389. PMC: 4598609. PMID: 26464754 [Consulta: 6 desembre 2017].
  63. Giersch K, Dandri M «Hepatitis B and Delta Virus: Advances on Studies about Interactions between the Two Viruses and the Infected Hepatocyte» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Set 28; 3 (3), pp: 220-229. DOI: 10.14218/JCTH.2015.00018. PMC: 4663204. PMID: 26623269 [Consulta: 31 juliol 2017].
  64. Chow SK, Atienza EE, Cook L, Prince H, et al «Comparison of Enzyme Immunoassays for Detection of Antibodies to Hepatitis D Virus in Serum» (en anglès). Clin Vaccine Immunol, 2016 Ag; 23 (8), pp: 732–734. DOI: 10.1128/CVI.00028-16. PMC: 4979180. PMID: 27280621 [Consulta: 18 juliol 2017].
  65. Taylor, JM «Hepatitis D Virus Replication» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2015 Nov 2; 5 (11), pii: a021568. DOI: 10.1101/cshperspect.a021568. PMC: 4632862. PMID: 26525452 [Consulta: 19 gener 2018].
  66. World Health Organization. Hepatitis D. Fact sheet (en anglès). Ginebra, Suïssa: WHO media centre. Fact sheets, 2016 Jul, pàgs. 1 [Consulta: 3 octubre 2016]. 
  67. Lempp FA, Urban S «Hepatitis Delta Virus: Replication Strategy and Upcoming Therapeutic Options for a Neglected Human Pathogen» (en anglès). Viruses, 2017 Jul 4; 9 (7), pii: E172. DOI: 10.3390/v9070172. PMID: 28677645 [Consulta: 18 juliol 2017].
  68. Glenn, JS «Emerging Therapeutic Targets for Hepatitis Delta Virus Infection» (en anglès). Gastroenterol Hepatol (NY), 2018 Gen; 14 (1), pp: 47-49. ISSN: 1554-7914. PMC: 5824596. PMID: 29491762 [Consulta: 10 març 2017].
  69. Yurdaydin, C «Recent advances in managing hepatitis D» (en anglès). F1000Res, 2017 Ag 30; 6, pp: 1596. DOI: 10.12688/f1000research.11796.1. PMC: 5580405. PMID: 28928961 [Consulta: 6 desembre 2017].
  70. Reperant, LA; Brown, IH; Haenen, OL; de Jong, MD; et al «Companion Animals as a Source of Viruses for Human Beings and Food Production Animals» (en anglès). J Comp Pathol, 2016 Aug 10, pii: S0021-9975(16)30096-2. DOI: 10.1016/j.jcpa.2016.07.006. PMID: 27522300 [Consulta: 18 agost 2016].
  71. Clemente-Casares P, Ramos-Romero C, Ramirez-Gonzalez E, Mas A «Hepatitis E Virus in Industrialized Countries: The Silent Threat» (en anglès). Biomed Res Int, 2016 Des; 2016, pp: 9838041. DOI: 10.1155/2016/9838041. PMC: 5192302. PMID: 28070522 [Consulta: 10 gener 2018].
  72. Garbuglia AR, Alessandrini AI, Pavio N, Tessé S, et al «Male patient with acute hepatitis E in Genoa, Italy: figatelli (pork liver sausage) as probable source of the infection» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2015 Gen; 21 (1), pp: e4-6. DOI: 10.1016/j.cmi.2014.07.007. ISSN: 1469-0691. PMID: 25636944 [Consulta: 9 gener 2018].
  73. Berto A, Grierson S, Hakze-van der Honing R, Martelli F, et al «Hepatitis E Virus in Pork Liver Sausage, France» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Feb; 19 (2), pp: 264–266. DOI: 10.3201/eid1902.121255. PMC: 3563277. PMID: 23347828 [Consulta: 9 gener 2018].
  74. Ahmed, A; Ali, IA; Ghazal, H; Fazili, J; Nusrat, S «Mystery of hepatitis e virus: recent advances in its diagnosis and management» (en anglès). Int J Hepatol, 2015; 2015, pp: 872431. DOI: 10.1155/2015/872431. PMC: 4322671. PMID: 25692043 [Consulta: 18 abril 2017].
  75. Aspinall EJ, Couturier E, Faber M, Said B, et al «Hepatitis E virus infection in Europe: surveillance and descriptive epidemiology of confirmed cases, 2005 to 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2017 Jun 29; 22 (26), pii: 30561. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2017.22.26.30561. ISSN: 1560-7917. PMID: 28681720 [Consulta: 5 setembre 2017].
  76. van Gageldonk-Lafeber, AB; van der Hoek, W; Borlée, F; Heederik, DJ; et al «Hepatitis E virus seroprevalence among the general population in a livestock-dense area in the Netherlands: a cross-sectional population-based serological survey» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Jan 5; 17 (1), pp: 21. DOI: 10.1186/s12879-016-2160-4. PMC: 5217153. PMID: 28056844 [Consulta: 12 gener 2017].
  77. Garbuglia AR, Scognamiglio P, Petrosillo N, Mastroianni CM, et al «Hepatitis E Virus Genotype 4 Outbreak, Italy, 2011» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Gen; 19 (1), pp: 110-114. DOI: 10.3201/eid1901.120983. PMC: 3558000. PMID: 23260079 [Consulta: 15 juliol 2017].
  78. Kuo, YT; Chang, CY; Wu, MS; Mo, LR «Acute hepatitis with nontyphoidal salmonella and hepatitis E virus coinfection» (en anglès). Advances in Digestive Medicine, 2014 Sep; 1 (3), pp: 92-94. DOI: 10.1016/j.aidm.2013.09.006 [Consulta: 16 abril 2017].
  79. Gaetano, S; Vicenzina, F «Hepatitis E» (en anglès). A: Practical Management of Chronic Viral Hepatitis, Chap. 9 (Serviddio, G; Editor). InTech, 2013; Maig 29, pàgs: 14 ISBN 978-953-51-1109-2. DOI: 10.5772/55568 [Consulta: 4 març 2018].
  80. Premkumar, M; Rangegowda, D; Vashishtha, C; Bhatia, V; et al «Acute Viral Hepatitis E Is Associated with the Development of Myocarditis» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2015; 2015, pp: 458056. DOI: 10.1155/2015/458056. PMC: 4329767. PMID: 25802773 [Consulta: 29 abril 2017].
  81. Echevarría JM, Fogeda M, Avellón A «Epidemiología de la infección por el virus de la hepatitis E en España» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2015 Abr; 33 (4), pp: 281-286. DOI: 10.1016/j.eimc.2013.11.009. ISSN: 0213-005X. PMID: 24447919 [Consulta: 15 juliol 2017].
  82. Lapa, D; Capobianchi, MR; Garbuglia, AR «Epidemiology of Hepatitis E Virus in European Countries» (en anglès). Int J Mol Sci, 2015 Oct; 16 (10), pp: 25711–25743. DOI: 10.3390/ijms161025711. PMC: 4632823. PMID: 26516843 [Consulta: 29 abril 2017].
  83. Takahashi K, Okamoto H, Abe N, Kawakami M, et al «Virulent Strain of Hepatitis E Virus Genotype 3, Japan» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Maig; 15 (5), pp: 704-709. DOI: 10.3201/eid1505.081100. PMC: 2687009. PMID: 19402955 [Consulta: 5 febrer 2017].
  84. Waldenström J, Castedal M, Konar J, Karason K, et al «Chronic hepatitis E infection with an emerging virus strain in a heart transplant recipient successfully treated with ribavirin: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2015 Ag 26; 9, pp: 180. DOI: 10.1186/s13256-015-0655-z. PMC: 4550050. PMID: 26307049 [Consulta: 3 febrer 2018].
  85. Pavio N, Doceul V, Bagdassarian E, Johne R «Recent knowledge on hepatitis E virus in Suidae reservoirs and transmission routes to human» (en anglès). Vet Res, 2017 Nov 21; 48 (1), pp: 78. DOI: 10.1186/s13567-017-0483-9. PMC: 5696788. PMID: 29157309 [Consulta: 6 gener 2018].
  86. Rasche A, Saqib M, Liljander AM, Bornstein S, et al «Hepatitis E Virus Infection in Dromedaries, North and East Africa, United Arab Emirates, and Pakistan, 1983-2015» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Jul; 22 (7), pp: 1249-1252. DOI: 10.3201/eid2207.160168. PMC: 4918144. PMID: 27315454 [Consulta: 5 setembre 2017].
  87. Sridhar S, Teng JLL, Chiu TH, Lau SKP, Woo PCY «Hepatitis E Virus Genotypes and Evolution: Emergence of Camel Hepatitis E Variants» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Abr 20; 18 (4), pii: E869. DOI: 10.3390/ijms18040869. PMC: 5412450. PMID: 28425927 [Consulta: 5 febrer 2017].
  88. Chaudhry SA, Verma N, Koren G «Hepatitis E infection during pregnancy» (en anglès). Can Fam Physician, 2015 Jul; 61 (7), pp: 607–608. PMC: 4501603. PMID: 26175368 [Consulta: 18 juliol 2017].
  89. Labrique AB, Sikder SS, Krain LJ, West KP Jr, et al «Hepatitis E, a Vaccine-Preventable Cause of Maternal Deaths» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2012 Set; 18 (9), pp: 1401–1404. DOI: 10.3201/eid1809.120241. PMC: 3437697. PMID: 22931753 [Consulta: 18 juliol 2017].
  90. Abravanel F, Lhomme S, El Costa H, Schvartz B, et al «Rabbit Hepatitis E Virus Infections in Humans, France» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Jul; 23 (7), pp: 1191-1193. DOI: 10.3201/eid2307.170318. PMID: 28628452 [Consulta: 26 juny 2017].
  91. Rivero-Juarez A, Risalde MA, Frias M, García-Bocanegra I, et al «Prevalence of hepatitis E virus infection in wild boars from Spain: a possible seasonal pattern?» (en anglès). BMC Vet Res, 2018 Feb 27; 14 (1), pp: 54. DOI: 10.1186/s12917-018-1377-4. PMC: 5828074. PMID: 29482645 [Consulta: 13 març 2018].
  92. Perrin HB, Cintas P, Abravanel F, Gérolami R, et al «Neurologic Disorders in Immunocompetent Patients with Autochthonous Acute Hepatitis E» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2015 Nov; 21 (11), pp: 1928–1934. DOI: 10.3201/eid2111.141789. PMC: 4622229. PMID: 26490255 [Consulta: 26 juny 2017].
  93. Zheng X, Yu L, Xu Q, Gu S, Tang L «Guillain-Barre syndrome caused by hepatitis E infection: case report and literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Gen 23; 18 (1), pp: 50. DOI: 10.1186/s12879-018-2959-2. PMC: 5778630. PMID: 29357816 [Consulta: 5 febrer 2017].
  94. Al-Saffar A, Al-Fatly B «Acute Motor Axonal Neuropathy in Association with Hepatitis E» (en anglès). Front Neurol, 2018 Feb 9; 9, pp: 62. DOI: 10.3389/fneur.2018.00062. PMC: 5811470. PMID: 29479336 [Consulta: 4 febrer 2017].
  95. Shindo M, Takemae H, Kubo T, Soeno M, et al «Acute hepatitis E in a renal transplantation recipient: a case report» (en anglès). International Medical Case Reports Journal, 2018 Abr 5; 11, pp: 77—80. DOI: 10.2147/IMCRJ.S163865. ISSN: 1179-142X [Consulta: 12 abril 2018].
  96. van Tong H, Hoan NX, Wang B, Wedemeyer H, et al «Hepatitis E Virus Mutations: Functional and Clinical Relevance» (en anglès). EBioMedicine, 2016 Sep; 11, pp: 31-42. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.07.039. PMC: 5049923. PMID: 27528267 [Consulta: 5 setembre 2017].
  97. Peralta B, Biarnés M, Ordóñez G, Porta R, et al «Evidence of widespread infection of avian hepatitis E virus (avian HEV) in chickens from Spain» (en anglès). Vet Microbiol, 2009 Maig 28; 137 (1-2), pp: 31-36. DOI: 10.1016/j.vetmic.2008.12.010. ISSN: 0378-1135. PMID: 19136224 [Consulta: 6 gener 2018].
  98. Nan Y, Wu C, Zhao Q, Zhou EM «Zoonotic Hepatitis E Virus: An Ignored Risk for Public Health» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Des 4; 8, pp: 2396. DOI: 10.3389/fmicb.2017.02396. PMC: 5723051. PMID: 29255453 [Consulta: 6 gener 2018].
  99. Fagan E, Williams R «Identification of toga-like virus in fulminant hepatitis attributed to minocycline therapy» (en anglès). BMJ, 1989 Nov 11; 299 (6709), pp: 1224. ISSN: ‎0959-8138. PMC: 1838093. PMID: 2513077 [Consulta: 6 gener 2018].
  100. Kelly, D; Skidmore, S «Hepatitis C-Z: recent advances» (en anglès). Arch Dis Child, 2002 May; 86 (5), pp. 339-343. DOI: 10.1136/adc.86.5.339. PMID: 11970925 [Consulta: 25 agost 2016].
  101. Stapleton JT, Foung S, Muerhoff AS, Bukh J, Simmonds P «The GB viruses: a review and proposed classification of GBV-A, GBV-C (HGV), and GBV-D in genus Pegivirus within the family Flaviviridae» (en anglès). J Gen Virol, 2011 Feb; 92 (Pt 2), pp: 233–246. DOI: 10.1099/vir.0.027490-0. PMC: 3081076. PMID: 21084497 [Consulta: 8 gener 2018].
  102. Chivero ET, Stapleton JT «Tropism of human pegivirus (formerly known as GB virus C/hepatitis G virus) and host immunomodulation: insights into a highly successful viral infection» (en anglès). J Gen Virol, 2015 Jul; 96 (Pt 7), pp: 1521-1532. DOI: 10.1099/vir.0.000086. PMC: 5744597. PMID: 25667328 [Consulta: 8 gener 2018].
  103. Praharaj AK, Kalghatgi AT, Nagendra A «Hepatitis G Virus Infection in Healthy Individuals, Acute Viral Hepatitis and Persons at Risk for Parenteral Transmission» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2006 Oct; 62 (4), pp: 321-324. DOI: 10.1016/S0377-1237(06)80096-1. PMC: 5034187. PMID: 27688531 [Consulta: 6 desembre 2017].
  104. Reshetnyak, VI; Karlovich, TI; Ilchenko, LU «Hepatitis G virus» (en anglès). World J Gastroenterol, 2008 Aug 14; 14 (30), pp. 4725-34. DOI: 10.3748/wjg.14.4725. ISSN: 1007-9327. PMID: 18720531 [Consulta: 11 juny 2016].
  105. Berg MG, Lee D, Coller K, Frankel M, et al «Discovery of a Novel Human Pegivirus in Blood Associated with Hepatitis C Virus Co-Infection» (en anglès). PLoS Pathog, 2015 Des 11; 11 (12), pp: e1005325. DOI: 10.1371/journal.ppat.1005325. PMC: 4676677. PMID: 26658760 [Consulta: 8 gener 2018].
  106. Smith DB, Becher P, Bukh J, Gould EA, et al «Proposed update to the taxonomy of the genera Hepacivirus and Pegivirus within the Flaviviridae family» (en anglès). J Gen Virol, 2016 Nov; 97 (11), pp: 2894-2907. DOI: 10.1099/jgv.0.000612. ISSN: 0022-1317. PMID: 27692039 [Consulta: 8 gener 2018].
  107. Qian, JY; Bai, XY; et al «Cholestasis, ascites and pancytopenia in an immunocompetent adult with severe cytomegalovirus hepatitis» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Nov 21; 21 (43), pp. 12505-9. DOI: 10.3748/wjg.v21.i43.12505. PMID: 26604657 [Consulta: 8 març 2016].
  108. Vine, LJ; Shepherd, K; et al «Characteristics of Epstein-Barr virus hepatitis among patients with jaundice or acute hepatitis» (en anglès). Aliment Pharmacol Ther, 2012 Jul; 36 (1), pp. 16-21. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2012.05122.x. PMID: 22554291 [Consulta: 8 març 2016].
  109. Cacopardo B, Nunnari G, Mughini MT, Tosto S, et al «Fatal hepatitis during Epstein-Barr virus reactivation» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2003 Jul-Ag; 7 (4), pp: 107-109. ISSN: 2284-0729. PMID: 15068233 [Consulta: 7 maig 2018].
  110. Shibata Y, Kitajima N, Kawada J, Sugaya N, et al «Association of cytomegalovirus with infantile hepatitis» (en anglès). Microbiol Immunol, 2005; 49 (8), pp: 771-777. DOI: 10.1111/j.1348-0421.2005.tb03667.x. PMID: 16113505 [Consulta: 28 juny 2017].
  111. Caba Molina, M; Ríos Pelegrina, R; Crespo Lora, V; Aneiros Fernández, J; et al «Hepatitis necrotizante por virus del herpes simple-tipo 1 en paciente inmunocompetente» (en castellà). XXV Congreso de la Sociedad Española de Anatomía Patológica, 2011 Maig; Comunicació 13, pàgs: 1 [Consulta: 17 abril 2017].
  112. Masadeh M, Shen H, Lee Y, Gunderson A, et al «A fatal case of herpes simplex virus hepatitis in a pregnant patient» (en anglès). Intractable Rare Dis Res, 2017 Maig; 6 (2), pp: 124-127. DOI: 10.5582/irdr.2017.01013. PMC: 5451744. PMID: 28580213 [Consulta: 8 juliol 2017].
  113. Bal A, Zandotti C, Nougairede A, Ninove L, et al «Fulminant Hepatitis Due to Father-to-Newborn Transmission of Herpes Simplex Virus type 1» (en anglès). Open Virol J, 2013 Oct 31; 7, pp: 96-97. DOI: 10.2174/1874357901307010096. PMC: 3821095. PMID: 24222807 [Consulta: 6 gener 2018].
  114. Czartoski T, Liu C, Koelle DM, Schmechel S, et al «Fulminant, acyclovir-resistant, herpes simplex virus type 2 hepatitis in an immunocompetent woman» (en anglès). J Clin Microbiol, 2006 Abr; 44 (4), pp: 1584-1586. DOI: 10.1128/JCM.44.4.1584-1586.2006. PMC: 1448683. PMID: 16597901 [Consulta: 6 gener 2018].
  115. Razonable RR, Paya CV «The Impact of Human Herpesvirus-6 and -7 Infection on the Outcome of Liver Transplantation» (en anglès). Liver Transpl, 2002 Ag; 8 (8), pp: 651-658. DOI: 10.1053/jlts.2002.34966. PMID: 12149755 [Consulta: 28 juny 2017].
  116. Polakos, NK; Cornejo, JC; et al «Kupffer cell-dependent hepatitis occurs during influenza infection» (en anglès). Am J Pathol, 2006 Apr; 168 (4), pp. 1169-78; quiz 1404-5. DOI: 10.2353/ajpath.2006.050875. PMID: 16565492 [Consulta: 8 març 2016].
  117. Ssemadaali, MA; Effertz, K; Singh, P; et al «Identification of heterologous Torque Teno Viruses in humans and swine» (en anglès). Sci Rep, 2016 maig 25; 6, pp. 26655. DOI: 10.1038/srep26655. PMID: 27222164 [Consulta: 17 juny 2016].
  118. Bonis, PA «TT virus» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 1999 Aug; 10 (8), pp. 1828-32. PMID: 10446953 [Consulta: 17 juny 2016].
  119. de Souza, LJ; Gonçalves Carneiro, H; Souto Filho, JT; et al «Hepatitis in dengue shock syndrome» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2002 Dec; 6 (6), pp. 322-7. PMID: 12585978 [Consulta: 7 juliol 2016].
  120. Conger, NG; Paolino, KM; Osborn, EC; Rusnak, JM; et al «Health care response to CCHF in US soldier and nosocomial transmission to health care providers, Germany, 2009» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2015 Jan; 21 (1), pp. 23-31. DOI: 10.3201/eid2101.141413. PMID: 25529825 [Consulta: 1 setembre 2016].
  121. Walker, DH; McCormick, JB; Johnson, KM; Webb, PA; et al «Pathologic and virologic study of fatal Lassa fever in man» (en anglès). Am J Pathol, 1982 Jun; 107 (3), pp: 349-356. PMC: 1916239. PMID: 7081389 [Consulta: 17 abril 2017].
  122. Martínez González, J; Senosiain Lalastra, C; Mesonero Gismero, F; Moreira Vicente, V «Una causa excepcional de hepatitis aguda en el adulto: parvovirus B19» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2012 Dec; 35 (10), pp: 697-699. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2012.04.012. PMID: 22749503 [Consulta: 10 desembre 2016].
  123. Furukawa M, Kaji K, Masuda H, Ozaki K, et al «Severe Aplastic Anemia following Parvovirus B19-Associated Acute Hepatitis» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2017; 2017, pp: 1359486. DOI: 10.1155/2017/1359486. PMC: 5415664. PMID: 28512588 [Consulta: 9 juliol 2017].
  124. Read, RB; Ede, RJ; Morgan-Capner, P; Moscoso, G; et al «Myocarditis and fulminant hepatic failure from coxsackievirus B infection» (en anglès). Postgrad Med J, 1985 Aug; 61 (718), pp: 749-752. PMC: 2418347. PMID: 2994033 [Consulta: 19 gener 2017].
  125. Moreau, B; Michel, RP; Bastedo, C; Ghali, P «Hepatitis and Encephalitis due to Coxsackie Virus A9 in an Adult» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2011 Sep; 5 (3), pp: 617-622. DOI: 10.1159/000333135. PMC: 3220896. PMID: 22114569 [Consulta: 19 gener 2017].
  126. Koci, MD; Schultz-Cherry, S «Avian Astroviruses» (en anglès). Avian Pathology, 2002 Jun; 31 (3), pp: 213 –227. DOI: 10.1080/03079450220136521. PMID: 12396344 [Consulta: 19 gener 2017].
  127. Gonzales-Gustavson E, Timoneda N, Fernandez-Cassi X, Caballero A, et al «Identification of sapovirus GV.2, astrovirus VA3 and novel anelloviruses in serum from patients with acute hepatitis of unknown aetiology» (en anglès). PLoS One, 2017 Oct 5; 12 (10), pp: e0185911. DOI: 10.1371/journal.pone.0185911. PMID: 28982120 [Consulta: 13 octubre 2017].
  128. Ceni, E; Mello, T; Galli, A «Pathogenesis of alcoholic liver disease: role of oxidative metabolism» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Dec 21; 20 (47), pp. 17756-72. DOI: 10.3748/wjg.v20.i47.17756. PMID: 25548474 [Consulta: 15 gener 2016].
  129. Joshi, K; Kohli, A; Manch, R; Gish, R «Alcoholic Liver Disease: High Risk or Low Risk for Developing Hepatocellular Carcinoma?» (en anglès). Clin Liver Dis, 2016 Aug; 20 (3), pp. 563-580. DOI: 10.1016/j.cld.2016.02.012. PMID: 27373617 [Consulta: 29 agost 2016].
  130. Glavind, E; Aagaard, NK; Grønbæk, H; Møller, HJ; et al «Alcoholic Hepatitis Markedly Decreases the Capacity for Urea Synthesis» (en anglès). PLoS One, 2016 Jul 5; 11 (7), pàg. e0158388. DOI: 10.1371/journal.pone.0158388. PMID: 27379798 [Consulta: 29 agost 2016].
  131. Casanova, J; Bataller, R «Alcoholic hepatitis: Prognosis and treatment» (en anglès). Gastroenterol Hepatol, 2014 Ab; 37 (4), pp: 262-268. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2014.02.001. PMID: 24656653 [Consulta: 19 març 2017].
  132. Caballeria, J «¿Tiene algún papel la pentoxifilina en el tratamiento de la hepatitis alcohólica?» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2016 Oct; 39 (8), pp: 560-565. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2015.10.004. PMID: 26589540 [Consulta: 19 març 2017].
  133. Thursz MR, Richardson P, Allison M, Austin A, et al «Prednisolone or pentoxifylline for alcoholic hepatitis» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Abr 23; 372 (17), pp: 1619-1628. DOI: 10.1056/NEJMoa1412278. ISSN: 1533-4406. PMID: 25901427 [Consulta: 5 febrer 2018].
  134. Karakike, E; Moreno, C; Gustot, T «Infections in severe alcoholic hepatitis» (en anglès). Ann Gastroenterol, 2017; 30 (2), pp: 152-160. DOI: 10.20524/aog.2016.0101. PMC: 5320027. PMID: 28243035 [Consulta: 20 abril 2017].
  135. Fung P, Pyrsopoulos N «Emerging concepts in alcoholic hepatitis» (en anglès). World J Hepatol, 2017 Abr 28; 9 (12), pp: 567–585. DOI: 10.4254/wjh.v9.i12.567. PMC: 5411952. PMID: 28515843 [Consulta: 5 febrer 2018].
  136. Morabito, V; Novelli, S; Poli, L; Ferretti, G; et al «Adacolumn Granulocyte-Apheresis for Alcoholic Hepatitis: Preliminary Study» (en anglès). Transplant Proc, 2016 Mar; 48 (2), pp: 352-358. DOI: 10.1016/j.transproceed.2015.12.055. PMID: 27109954 [Consulta: 20 abril 2017].
  137. Woolbright BL, Jaeschke H «Alcoholic Hepatitis: Lost in Translation» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2018 Mar 28; 6 (1), pp: 89-96. DOI: 10.14218/JCTH.2017.00054. PMC: 5863004. PMID: 29577035 [Consulta: 31 març 2018].
  138. Liberal, R; Vergani, D; Mieli-Vergani, G «Update on Autoimmune Hepatitis» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Mar; 3 (1), pp. 42-52. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00032. PMID: 26357634 [Consulta: 15 gener 2016].
  139. Soza Ried, A «Hepatitis autoinmune» (en castellà). Gastr Latinoam, 2007; 18, (2), pp. 193-197 [Consulta: 23 juliol 2016].
  140. Aguilar-Nájera, O; Velasco-Zamora, JA; Torre, A «Diagnóstico y tratamiento de los síndromes de sobreposición de hepatitis autoinmune» (en castellà). Rev Gastroenterol Mex, 2015 Apr-Jun; 80 (2), pp. 150-9. DOI: 10.1016/j.rgmx.2015.04.001. PMID: 26091564 [Consulta: 17 gener 2016].
  141. Battagliotti, C; Rispolo Klubek, D; Karakachoff, M; Costaguta, A «Síndrome de superposición: lupus eritematoso sistémico y hepatitis autoinmune en una adolescente» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2016; 114 (3), pp: e155-e158. DOI: 10.5546/aap.2016.e155. ISSN: 1668-3501 [Consulta: 13 abril 2018].
  142. Di Cocco, P; Orlando, G; Clemente, K; Corona, L; et al «Autoimmune Hepatitis After Liver Transplantation» (en anglès). A: Liver Transplantation - Technical Issues and Complications, Chap. 17 (Abdeldayem, H; Allam, N. Editors). InTech, 2012; Feb 10, pàgs: 361-382 ISBN 978-953-51-0015-7. DOI: 10.5772/29902 [Consulta: 6 març 2018].
  143. Gatselis, NK; Zachou, K; Koukoulis, GK; Dalekos, GN «Autoimmune hepatitis, one disease with many faces: etiopathogenetic, clinico-laboratory and histological characteristics» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jan 7; 21 (1), pp. 60-83. DOI: 10.3748/wjg.v21.i1.60. PMID: 25574080 [Consulta: 7 agost 2016].
  144. Zachou, K; Muratori, P; Koukoulis, GK; et al «Review article: autoimmune hepatitis - current management and challenges» (en anglès). World J Gastroenterol, 2013 Oct; 38 (8), pp. 887-913. DOI: 10.1111/apt.12470. PMID: 24010812 [Consulta: 7 agost 2016].
  145. Hennes EM, Zeniya M, Czaja AJ, Parés A, et al «Simplified criteria for the diagnosis of autoimmune hepatitis» (en anglès). Hepatology, 2008 Jul; 48 (1), pp: 169-176. DOI: 10.1002/hep.22322. ISSN: 1527-3350. PMID: 18537184 [Consulta: 11 maig 2018].
  146. «Accuracy of the 2008 Simplified Criteria for the Diagnosis of Autoimmune Hepatitis in Children» (en anglès). Pediatr Gastroenterol Hepatol Nutr, 2018 Abr; 21 (2), pp: 118–126. DOI: 10.5223/pghn.2018.21.2.118. PMC: 5915689. PMID: 29713609 [Consulta: 11 maig 2018].
  147. Zeman, MV; Hirschfield, GM «Autoantibodies and liver disease: Uses and abuses» (en anglès). Can J Gastroenterol, 2010 Apr; 24 (4), pp. 225-31. ISSN: 0835-7900. PMC: 2864616. PMID: 20431809 [Consulta: 7 agost 2016].
  148. Mazzara, S; Sinisi, A; Cardaci, A; Rossi, RL; et al «Two of Them Do It Better: Novel Serum Biomarkers Improve Autoimmune Hepatitis Diagnosis» (en anglès). PLoS One, 2015 Sep 16; 10 (9), pp. e0137927. DOI: 10.1371/journal.pone.0137927. PMC: 4573979. PMID: 26375394 [Consulta: 18 desembre 2016].
  149. Orts Costa, JA; Zúñiga Cabrera, A; Alarcón Torres, I «Hepatitis autoinmune» (en castellà). An Med Interna (Madrid), 2004 Jul; 21 (7), pp. 340-354. PMID: 15347241 [Consulta: 21 agost 2016].
  150. Aizawa Y, Hokari A «Autoimmune hepatitis: current challenges and future prospects» (en anglès). Clin Exp Gastroenterol, 2017 Gen 19; 10, pp: 9—18. DOI: 10.2147/CEG.S101440. ISSN: 1178-7023. PMID: 28176894 [Consulta: 13 abril 2018].
  151. Danielsson Borssén, Å; Wallerstedt, S; Nyhlin, N; Bergquist, A; et al «Pregnancy and childbirth in women with autoimmune hepatitis is safe, even in compensated cirrhosis» (en anglès). Scand J Gastroenterol, 2016; 51 (4), pp: 479-485. DOI: 10.3109/00365521.2015.1115893. PMID: 26631429 [Consulta: 20 gener 2017].
  152. Qian J, Meng Z, Guan J, Zhang Z, Wang Y «Expression and roles of TIPE2 in autoimmune hepatitis» (en anglès). Exp Ther Med, 2017 Mar; 13 (3), pp: 942-946. DOI: 10.3892/etm.2017.4050. PMC: 5403299. PMID: 28450923 [Consulta: 31 maig 2017].
  153. Rodrigues S, Lopes S, Magro F, Cardoso H, et al «Autoimmune hepatitis and anti-tumor necrosis factor alpha therapy: A single center report of 8 cases» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 28; 21 (24), pp: 7584-7588. DOI: 10.3748/wjg.v21.i24.7584. PMC: 4481456. PMID: 26140007 [Consulta: 31 maig 2017].
  154. Benítez Rodríguez B, Benítez Rodríguez RM, Maraver Zamora M, Pallarés Manrique H, Ramos Lora, M «Neutropenia autoinmune asociada a hepatitis autoinmune tipo I. A propósito de un caso» (en castellà). RAPD Online, 2014 Jul-Ag; 37 (4), pàgs: 3. ISSN: 1988-317X [Consulta: 15 abril 2018].
  155. Manns, MP; Taubert, R «Treatment of Autoimmune Hepatitis» (en anglès). Clinical Liver Disease, 2014 Gen; 3 (1), pàgs: 3. DOI: 10.1002/cld.306. ISSN: 2046-2484 [Consulta: 14 juliol 2017].
  156. Pepe F, Disma S, Teodoro C, Pepe P, Magro G «Kikuchi-Fujimoto disease: a clinicopathologic update» (en anglès). Pathologica, 2016 Set; 108 (3), pp: 120-129. ISSN: 0031-2983. PMID: 28195263 [Consulta: 10 novembre 2017].
  157. González Estrada A, García-Morillo S, Gómez Morales L, Stiefel García-Junco P «Chronic elevation of liver enzymes in acute intermittent porphyria initially misdiagnosed as autoimmune hepatitis» (en anglès). Int J Hepatol, 2011 Gen; 2011, pp: 392049. DOI: 10.4061/2011/392049. PMC: 3190104. PMID: 22007312 [Consulta: 31 gener 2018].
  158. Awosika O, Totoraitis K, Eleryan M, Rengifo-Pardo M, Ehrlich A «A case of eosinophilic annular erythema as a presenting sign for autoimmune hepatitis» (en anglès). JAAD Case Rep, 2017 Des 19; 4 (1), pp: 84-86. DOI: 10.1016/j.jdcr.2017.01.007. PMC: 5771725. PMID: 29387758 [Consulta: 3 febrer 2018].
  159. Jaeschke, H; Xie, Y; McGill, MR «Acetaminophen-induced Liver Injury: from Animal Models to Humans» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2014 Sep; 2 (3), pp. 153-161. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00014. PMID: 26355817 [Consulta: 17 gener 2016].
  160. Rabinowich, L; Shibolet, O «Drug Induced Steatohepatitis: An Uncommon Culprit of a Common Disease» (en anglès). Biomed Res Int, 2015; 2015: 168905. DOI: 10.1155/2015/168905. PMID: 26273591 [Consulta: 17 gener 2016].
  161. Mecarelli, O; Pulitano, P; Mingoia, M; Ferretti, G; et al «Acute hepatitis associated with lamotrigine and managed with the molecular adsorbents recirculating system (Mars)» (en anglès). Epilepsia, 2005 Oct; 46 (10), pp: 1687-1689. DOI: 10.1111/j.1528-1167.2005.00269.x. PMID: 16190944 [Consulta: 25 gener 2017].
  162. Ganesh S, Shukla L, Kandasamy A, Benegal V «A Case of Carbamazepine-induced Severe Cholestatic Hepatitis: Case Report and Review of Literature» (en anglès). Indian J Psychol Med, 2017 Set-Oct; 39 (5), pp: 688-690. DOI: 10.4103/IJPSYM.IJPSYM_19_17. PMC: 5688903. PMID: 29200572 [Consulta: 6 gener 2017].
  163. Bariş Kuzu, U; Öztaş, E; Kaplan, M; et al «Drug Induced Autoimmune Hepatitis by Amoxicillin-Clavulanate» (en anglès). Iran J Public Health, 2016 Apr; 45 (4), pp. 540-1. PMC: 4888184. PMID: 27252926 [Consulta: 10 juliol 2016].
  164. Licata A, Minissale MG, Calvaruso V, Craxì A «A focus on epidemiology of drug-induced liver injury: analysis of a prospective cohort» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2017 Mar; 21 (1 Supl), pp: 112-121. ISSN: 1128-3602. PMID: 28379588 [Consulta: 15 gener 2018].
  165. Ersöz G, Vardar R, Akarca US, Tekın F, et al «Ornidazole-induced autoimmune hepatitis» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2011 Oct; 22 (5), pp: 494-499. DOI: 10.4318/tjg.2011.0245. ISSN: 1300-4948. PMID: 22234756 [Consulta: 7 gener 2017].
  166. Schattner, A; Sokolovskaya, N; Cohen, J «Fatal hepatitis and renal failure during treatment with nimesulide» (en anglès). J Intern Med, 2000 Gen; 247 (1), pp: 153-155. PMID: 10672143 [Consulta: 21 abril 2017].
  167. Fuster, F; Medina, L; Vallansot, R; Granell, M; Bruguera, M «Hepatitis tóxica por imatinib: descripción de dos casos y revisión de la literatura médica» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2007 Nov; 30 (9), pp: 525-530. PMID: 17980129 [Consulta: 21 abril 2017].
  168. Ortega-Alonso, A; Stephens, C; Lucena, MI; Andrade, RJ «Case Characterization, Clinical Features and Risk Factors in Drug-Induced Liver Injury» (en anglès). Int J Mol Sci, 2016 maig 12; 17 (5), pii: E714. DOI: 10.3390/ijms17050714. PMID: 27187363 [Consulta: 14 agost 2016].
  169. Fernández, J; Navascués, C; Albines, G; Franco, L; et al «Three cases of liver toxicity with a dietary supplement intended to stop hair loss» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2014 Dec; 106 (8), pp. 552-5. PMID: 25544415 [Consulta: 14 agost 2016].
  170. Guzman G, Kallwitz ER, Wojewoda C, Chennuri R, et al «Liver Injury with Features Mimicking Autoimmune Hepatitis following the Use of Black Cohosh» (en anglès). Case Rep Med, 2009; 2009, pp: 918156. DOI: 10.1155/2009/918156. PMC: 2814377. PMID: 20130783 [Consulta: 6 maig 2017].
  171. Lynch CR, Folkers ME, Hutson WR «Fulminant hepatic failure associated with the use of black cohosh: a case report» (en anglès). Liver Transpl, 2006 Jun; 12 (6), pp: 989-992. DOI: 10.1002/lt.20778. PMID: 16721764 [Consulta: 6 maig 2017].
  172. Haque T, Sasatomi E, Hayashi PH «Drug-Induced Liver Injury: Pattern Recognition and Future Directions» (en anglès). Gut Liver, 2016 Gen; 10 (1), pp: 27-36. DOI: 10.5009/gnl15114. PMC: 4694731. PMID: 26696029 [Consulta: 29 agost 2017].
  173. Alkaff, HO; Alrabeei, JA; Al-kaf, AG «Trends of Khat- Related Autoimmune Hepatitis in Yemen» (en anglès). International Journal of Current Research, 2017 Jun; 9 (6), pp: 53084-53087. ISSN: 0975-833X [Consulta: 20 gener 2018].
  174. Samies, J; Slehriab, S; Chenc, XL; Vaidyac, S; Saleemc, N «Chronic Khat (Catha edulis) Ingestion as a Possible Triggering Agent in the Development of Autoimmune Hepatitis» (en anglès). J Med Cases, 2016; 7 (11), pp: 471-474. DOI: 10.14740/jmc2598w. ISSN: 1923-4163 [Consulta: 20 gener 2018].
  175. Christl SU, Seifert A, Seeler D «Toxic hepatitis after consumption of traditional kava preparation» (en anglès). J Travel Med, 2009 Gen-Feb; 16 (1), pp: 55-56. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2008.00259.x. ISSN: 1708-8305. PMID: 19192130 [Consulta: 23 gener 2018].
  176. NIH «Kava Kava» (en anglès). LiverTox Drug Record. U.S. National Library of Medicine, 2016; Oct 28 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 24 gener 2018].
  177. Gavilán, JC; Bermúdez, FJ; Belmonte, A; González-Santos, P «Hepatitis inducida por niacina» (en castellà). Med Clin (Barc), 2002 Apr 20; 118 (14), pp: 558. PMID: 11988158 [Consulta: 12 gener 2017].
  178. Harb, JN; Taylor, ZA; Khullar, V; Sattari, M «Rare cause of acute hepatitis: a common energy drink» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Nov 1; 2016, pii: bcr2016216612. DOI: 10.1136/bcr-2016-216612. PMC: 5129143. PMID: 27803015 [Consulta: 12 gener 2017].
  179. Kothadia JP, Kaminski M, Samant H, Olivera-Martinez M «Hepatotoxicity Associated with Use of the Weight Loss Supplement Garcinia cambogia: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2018 Mar 12; 2018, pp: 6483605. DOI: 10.1155/2018/6483605. PMC: 5867608. PMID: 29721342 [Consulta: 10 maig 2018].
  180. Lunsford KE, Bodzin AS, Reino DC, Wang HL, Busuttil RW «Dangerous dietary supplements: Garcinia cambogia-associated hepatic failure requiring transplantation» (en anglès). World J Gastroenterol, 2016 Des 7; 22 (45), pp: 10071-10076. DOI: 10.3748/wjg.v22.i45.10071. PMC: 5143754. PMID: 28018115 [Consulta: 10 maig 2018].
  181. Mallea-Gil, MS; Bernabeu, I; Spiraquis, A; Avangina, A; et al «Pegvisomant-Induced Cholestatic Hepatitis in an Acromegalic Patient with UGT1A1 (⁎) 28 Mutation» (en anglès). Case Rep Endocrinol, 2016; 2016, pp: 2087102. DOI: 10.1155/2016/20871. PMC: 4763006. PMID: 26977326 [Consulta: 3 març 2017].
  182. Tejada Cifuentes, F «Hepatotoxicidad por Fármacos» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2010 Oct 1; 3 (3), pàgs: 18. ISSN: 1699-695X [Consulta: 29 agost 2017].
  183. McKusick, VA «Halothane Hepatitis» (en anglès). OMIM. Entry 234350, 2006; Set 7, pàgs: 3 [Consulta: 11 setembre 2017].
  184. Perdices EV, Medina-Cáliz I, Hernando S, Ortega A, et al «Hepatotoxicidad asociada al consumo de estatinas: análisis de los casos incluidos en el Registro Español de Hepatotoxicidad» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2014 Abr; 106 (4), pp: 246-254. ISSN: 1130-0108. PMID: 25075655 [Consulta: 13 gener 2018].
  185. Carrascosa MF, Salcines-Caviedes JR, Lucena MI, Andrade RJ «Acute liver failure following atorvastatin dose escalation: is there a threshold dose for idiosyncratic hepatotoxicity?» (en anglès). J Hepatol, 2015 Mar; 62 (3), pp: 751-752. DOI: 10.1016/j.jhep.2014.11.019. ISSN: 0168-8278. PMID: 25463547 [Consulta: 13 gener 2018].
  186. Wang Y, Xiong J, Niu M1, Chen X, et al «Statins and the risk of cirrhosis in hepatitis B or C patients: a systematic review and dose-response meta-analysis of observational studies» (en anglès). Oncotarget, 2017 Jul 27; 8 (35), pp: 59666-59676. DOI: 10.18632/oncotarget.19611. PMC: 5601766. PMID: 28938670 [Consulta: 14 gener 2018].
  187. Kleiner DE, Chalasani NP, Lee WM, Fontana RJ, et al «Hepatic histological findings in suspected drug-induced liver injury: systematic evaluation and clinical associations» (en anglès). Hepatology, 2014 Feb; 59 (2), pp: 661-670. DOI: 10.1002/hep.26709. PMC: 3946736. PMID: 24037963 [Consulta: 11 desembre 2017].
  188. García-Aparicio J, Herrero-Herrero JI «Hepatitis tóxica tras tratamiento secuencial con cotrimoxazol, levofloxacino, doxiciclina y sertralina en paciente con infección respiratoria» (en castellà). Farm Hosp, 2010 Maig-Jun; 34 (3), pp: 152-154. DOI: 10.1016/j.farma.2009.10.005. ISSN: 2171-8695. PMID: 20471573 [Consulta: 16 abril 2018].
  189. Tapper, EB; Sengupta, N; Bonder, A «The Incidence and Outcomes of Ischemic Hepatitis: A Systematic Review with Meta-analysis» (en anglès). Am J Med, 2015 Dec; 128 (12), pp. 1314-21. DOI: 10.1016/j.amjmed.2015.07.033. PMID: 26299319 [Consulta: 19 gener 2016].
  190. Guo, G; Wu, XZ; Su, LJ; Yang, CQ «Clinical features of ischemic hepatitis caused by shock with four different types: a retrospective study of 328 cases» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2015; 8 (9), pp: 16670–16675. PMC: 4659089. PMID: 26629201 [Consulta: 20 febrer 2017].
  191. Damasceno TA, Scorzoni A Filho, Chahud F, Rodrigues AJ, et al «Cardiopulmonary Bypass Ischemic Hepatitis Reported in Five Patients» (en anglès). Braz J Cardiovasc Surg, 2016 Jul-Set; 31 (4), pp: 330-333. DOI: 10.5935/1678-9741.20160059. PMC: 5094419. PMID: 27849307 [Consulta: 5 luliol 2017].
  192. dos Santos, VM; Villaça, RB; et al «Rupture of hepatic artery aneurysm associated with ischemic hepatitis» (en anglès). An Sist Sanit Navar, 2010 May-Aug; 33 (2), pp. 221-225. PMID: 20927149 [Consulta: 19 gener 2016].
  193. Gunsar, F; Rolando, N; et al «Late hepatic artery thrombosis after orthotopic liver transplantation» (en anglès). Liver Transpl, 2003 Jun; 9(6), pp. 605-611. PMID: 12783403 [Consulta: 19 gener 2016].
  194. Grech, V; Buttigieg, T; Portelli, A; Kotes, S; et al «Kawasaki disease presenting as hepatitis» (en anglès). Ann Trop Paediatr, 2007 Des ;27 (4), pp: 303-306. DOI: 10.1179/146532807X245706. PMID: 18053348 [Consulta: 21 abril 2017].
  195. Vázquez Gomis R, Izquierdo Fos I, López Yañez A, Mendoza Durán M, et al «Hepatitis colestásica en la enfermedad de Kawasaki resistente a inmunoglobulinas» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2016 Abr; 39 (4), pp: 301-302. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2015.10.012. ISSN: 0210-5705. PMID: 26749080 [Consulta: 10 novembre 2017].
  196. Mathurin P, Durand F, Ganne N, Mollo JL, et al «Ischemic Hepatitis Due to Obstructive Sleep Apnea» (en anglès). Gastroenterology, 1995 Nov; 109 (5), pp: 1682-1684. ISSN: 0016-5085. PMID: 7557154 [Consulta: 9 octubre 2017].
  197. Blich M, Edelstein S, Mansano R, Edoute Y «Ischemic hepatitis induced by severe anemia» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2003 Mar; 5 (3), pp: 208-209. ISSN: 1565-1088. PMID: 12725148 [Consulta: 9 octubre 2017].
  198. Watson A, Williams R «Anoxic hepatic and intestinal injury from carbon monoxide poisoning» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1984 Oct 27; 289 (6452), pp: 1113. ISSN: 1443239. PMID: 6435797 [Consulta: 9 octubre 2017].
  199. Magdalan, J; Ostrowska, A; et al «alpha-Amanitin induced apoptosis in primary cultured dog hepatocytes» (en anglès). Folia Histochem Cytobiol, 2010 Jan 1; 48 (1), pp. 58-62. DOI: 10.2478/v10042-010-0010-6. PMID: 20529816 [Consulta: 30 gener 2016].
  200. Erden, A; Esmeray, K; et al «Acute liver failure caused by mushroom poisoning: a case report and review of the literature» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2013 Nov 22; 6, pp. 85-90. DOI: 10.2147/IMCRJ.S53773. PMID: 24294010 [Consulta: 30 gener 2016].
  201. Hawkins, PR; Runnegar, MT; et al «Severe hepatotoxicity caused by the tropical cyanobacterium (blue-green alga) Cylindrospermopsis raciborskii (Woloszynska) Seenaya and Subba Raju isolated from a domestic water supply reservoir» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 1985 Nov; 50 (5), pp. 1292-1295. PMID: 3937492 [Consulta: 30 gener 2016].
  202. Carmichael WW, Azevedo SM, An JS, Molica RJ, et al «Human fatalities from cyanobacteria: chemical and biological evidence for cyanotoxins» (en anglès). Environ Health Perspect, 2001 Jul; 109 (7), pp: 663-668. ISSN: 0091-6765. PMC: 1240368. PMID: 11485863 [Consulta: 11 octubre 2017].
  203. Al-Quraishy, S; Dkhil, MA; Abdel Moneim, AE «Hepatotoxicity and oxidative stress induced by Naja haje crude venom» (en anglès). J Venom Anim Toxins Incl Trop Dis, 2014 Sep 15; 20 (1), pp. 42. DOI: 10.1186/1678-9199-20-42. PMID: 25258623 [Consulta: 30 gener 2016].
  204. CDC «Outbreak of aflatoxin poisoning--eastern and central provinces, Kenya, January-July 2004» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2004 Set 3; 53 (34), pp: 790-793. ISSN: 0149-2195. PMID: 15343146 [Consulta: 3 gener 2018].
  205. Vidal F, Sedan D, D'Agostino D, Cavalieri ML, et al «Recreational Exposure during Algal Bloom in Carrasco Beach, Uruguay: A Liver Failure Case Report» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Set; 9 (9), pii: E267. DOI: 10.3390/toxins9090267. PMC: 5618200. PMID: 28858213 [Consulta: 11 octubre 2017].
  206. Roche, JK; Stone, MK; Gross, LK; Lindner, M; et al «Post-exposure targeting of specific epitopes on ricin toxin abrogates toxin-induced hypoglycemia, hepatic injury, and lethality in a mouse model» (en anglès). Lab Invest, 2008 Nov; 88 (11), pp. 1178-91. DOI: 10.1038/labinvest.2008.83. PMID: 18779782 [Consulta: 8 agost 2016].
  207. Tsutsui, H; Nishiguchi, S «Importance of Kupffer Cells in the Development of Acute Liver Injuries in Mice» (en anglès). Int J Mol Sci, 2014 maig 5; 15 (5), pp: 7711-30. DOI: 10.3390/ijms15057711. PMC: 4057701. PMID: 24802875 [Consulta: 22 desembre 2016].
  208. Sari Dogan, F; Ozaydin, V; Incealtin, O; Guneysel, O; Demireller, M «A case of acute hepatitis following mad honey ingestion» (en anglès). Turk J Emerg Med, 2016 Mar 11; 15 (4), pp: 185-186. DOI: 10.1016/j.tjem.2014.09.003. PMC: 4882204. PMID: 27239626 [Consulta: 22 desembre 2016].
  209. Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Acute hepatitis and renal failure following ingestion of raw carp gallbladders--Maryland and Pennsylvania, 1991 and 1994» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 1995 Aug 4; 44 (30), pp: 565-566. PMID: 7616953 [Consulta: 22 desembre 2016].
  210. Fairbanks, KD; Tavill, AS «Liver disease in alpha 1-antitrypsin deficiency: a review» (en anglès). Am J Gastroenterol, 2008 Aug; 103 (8), pp. 2136-41. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2008.01955.x. PMID: 18796107 [Consulta: 20 setembre 2016].
  211. O'Reilly, LP; Perlmutter, DH; et al «α1-antitrypsin deficiency and the hepatocytes - an elegans solution to drug discovery» (en anglès). Int J Biochem Cell Biol, 2014 Feb; 47, pp. 109-112. DOI: 10.1016/j.biocel.2013.12.006. PMID: 24355812 [Consulta: 30 gener 2016].
  212. Kelly, E; Greene, CM; et al «Alpha-1 antitrypsin deficiency» (en anglès). Respir Med, 2010 Jun; 104 (6), pp. 763-772. DOI: 10.1016/j.rmed.2010.01.016. PMID: 20303723 [Consulta: 30 gener 2016].
  213. Reilkoff R, Stephenson L «Fulminant hepatic failure in the setting of progressive ANCA-associated vasculitis associated with a rare alpha-1 antitrypsin phenotype, 'PiEE'» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Mar 28; 2018, pii: bcr-2017-222036. DOI: 10.1136/bcr-2017-222036. PMC: 5878378. PMID: 29592975 [Consulta: 29 abril 2018].
  214. Stoller, JK; Lacbawan, FL; Aboussouan, LS «Alpha-1 Antitrypsin Deficiency. A: Pagon, RA; Adam, MP; Ardinger, HH; et al (Eds.)» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. Seattle (WA): University of Washington, Seattle; 1993-2017, 2006 Oct 27 [actualitzat 2017 Gen 19]., pàgs: 31. PMID: 20301692 [Consulta: 10 febrer 2017].
  215. Macher, R; Tod W. Burke, TW; Owen, SS «Synthetic Marijuana» (en anglès). FBI Law Enforcement Bulletin, 2012; Maig 1, pàgs: 13 [Consulta: 29 abril 2018].
  216. Knowles KJ, Wei EX, Seth A, Bienvenu J, et al «Synthetic Cannabinoid Abuse and a Rare Alpha-1-Antitrypsin Mutant Causing Acute Fulminant Hepatitis: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2017 Des; 2017, pp: 9627452. DOI: 10.1155/2017/9627452. PMC: 5733121. PMID: 29333304 [Consulta: 29 abril 2018].
  217. Giriyan, SS; Marathe, A «Idiopathic Neonatal Hepatitis- A Case Report» (en anglès). Global Journal For Research Analysis, 2015 Sep; 4 (9), pp. 13-14 [Consulta: 2 febrer 2016].
  218. Lough, J; Metrakos, JD «Idiopathic neonatal hepatitis: discordance in monozygotic twins» (en anglès). Can Med Assoc J, 1967 maig 6; 96 (18), pp. 1258-61. PMID: 6022303 [Consulta: 29 febrer 2016].
  219. Tricarico, A; Bianco, V; Di Biase, AR; Iughetti, L; et al «Lotus Birth Associated With Idiopathic Neonatal Hepatitis» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2016 Jun 22, pii: S1875-9572(16)30075-4. DOI: 10.1016/j.pedneo.2015.11.010. PMID: 27423760 [Consulta: 10 desembre 2016].
  220. Bihari, C; Rastogi, A; Sarin, SK «Postinfantile giant cell hepatitis: an etiological and prognostic perspective» (en anglès). Hepat Res Treat, 2013; 2013, pp. 601290. DOI: 10.1155/2013/601290. PMC: 3608114. PMID: 23555054 [Consulta: 31 març 2017].
  221. Molera Busoms C, Quintero Bernabeu J, Martín de Carpi J «Hemocromatosis neonatal: otra entidad que deja de ser huérfana. Avances en el diagnóstico y manejo de la principal causa de fallo hepático agudo neonatal» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2015 Sep; 83 (3), pp: 218.e1-3. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.02.009. ISSN: 1695-4033. PMID: 25801288 [Consulta: 15 juliol 2017].
  222. Costaguta A, Alvarez F «El nuevo paradigma de la hemocromatosis neonatal: hepatitis fetal aloinmunitaria» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2012 Mai-Jun; 110 (3), pp: 237-243. DOI: 10.1590/S0325-00752012000300008. ISSN: 0325-0075. PMID: 22760751 [Consulta: 15 juliol 2017].
  223. Vanier, MT «Niemann-Pick disease type C» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2010 Jun 3; 5, pp: 16. DOI: 10.1186/1750-1172-5-16. PMC: 2902432. PMID: 20525256 [Consulta: 15 juliol 2017].
  224. Jeon, GJ; Park, JH; et al «A Case of Lead Poisoning with Drug-induced Liver Injury after Ingestion of Herbal Medicine» (en coreà). Korean J Gastroenterol, 2015 Jun; 65 (6), pp. 375-8. DOI: 10.4166/kjg.2015.65.6.375. PMID: 26087694 [Consulta: 20 febrer 2016].
  225. Au, WY; Kwong, YL «Arsenic trioxide: safety issues and their management» (en anglès). Acta Pharmacol Sin, 2008 Mar; 29 (3), pp. 296-304. DOI: 10.1111/j.1745-7254.2008.00771.x. PMID: 18298894 [Consulta: 20 febrer 2016].
  226. Lakshmi, CP; Goel, A; Basu, D «Cholestatic presentation of yellow phosphorus poisoning» (en anglès). J Pharmacol Pharmacother, 2014 Jan; 5 (1), pp. 67-69. DOI: 10.4103/0976-500X.124430. PMID: 24554916 [Consulta: 20 febrer 2016].
  227. D'Andrea, MA; Reddy, GK «Hematological and hepatic alterations in nonsmoking residents exposed to benzene following a flaring incident at the British petroleum plant in Texas City» (en anglès). Environ Health, 2014 Dec 20; 14: 115. DOI: 10.1186/1476-069X-13-115. PMID: 25526767 [Consulta: 20 febrer 2016].
  228. Akamatsu, K; Yamasaki, Y; et al «Development of a hepatocyte-specific prostaglandin E(1) polymeric prodrug and its potential for preventing carbon tetrachloride-induced fulminant hepatitis in mice» (en anglès). J Pharmacol Exp Ther, 1999 Sep;290 (3), pp. 1242-9. PMID: 10454500 [Consulta: 20 febrer 2016].
  229. Fuertes Joan J; Martí, Gabriel; Sanz Gallén, Pere. HEPATOPATÍAS TÓXICAS LABORALES (en castellà). Escuela profesional de medicina del trabajo. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona: Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el trabajo, 2011 Sep. 80: 11, p. 61. ISBN 978-84-7425-798-4 [Consulta: 20 febrer 2016]. 
  230. Malaguarnera, G; Cataudella, E; et al «Toxic hepatitis in occupational exposure to solvents» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Jun 14; 18 (22), pp. 2756-66. DOI: 10.3748/wjg.v18.i22.2756. PMID: 22719183 [Consulta: 22 febrer 2016].
  231. McIntyre, AS; Long, RG «Fatal fulminant hepatic failure in a 'solvent abuser'» (en anglès). Postgrad Med J, 1992 Jan; 68 (795), pp. 29-30. PMID: 1561185 [Consulta: 8 setembre 2016].
  232. Schattner, A; Malnick, SD «Anicteric hepatitis and uveitis in a worker exposed to trichloroethylene» (en anglès). Postgrad Med J, 1990 Sep;66(779), pp: 730-731. PMC: 2426900. PMID: 2235804 [Consulta: 22 febrer 2017].
  233. Kang YJ, Ahn J, Hwang YI «Acute liver injury in two workers exposed to chloroform in cleanrooms: a case report» (en anglès). Ann Occup Environ Med, 2014 Nov 4; 26 (1), pp: 49. DOI: 10.1186/s40557-014-0049-5. PMC: 4236418. PMID: 25411642 [Consulta: 15 gener 2018].
  234. Lionte, C «Lethal complications after poisoning with chloroform--case report and literature review» (en anglès). Hum Exp Toxicol, 2010 Jul; 29 (7), pp: 615-622. DOI: 10.1177/0960327109357142. ISSN: 0960-3271. PMID: 20051454 [Consulta: 15 gener 2018].
  235. Shiue, I; Bramley, G «Environmental chemicals mediated the effect of old housing on adult health problems: US NHANES, 2009-2010» (en anglès). Environ Sci Pollut Res Int, 2015 Jan; 22 (2), pp. 1299-308. DOI: 10.1007/s11356-014-3468-5. PMID: 25138559 [Consulta: 14 setembre 2016].
  236. Wahlang, B; Beier, J; Clair, HB; Bellis-Jones, HJ; et al «Toxicant-associated steatohepatitis» (en anglès). Toxicol Pathol, 2013 Feb; 41 (2), pp. 343-360. DOI: 10.1177/0192623312468517. PMC: 5114851. PMID: 23262638 [Consulta: 4 gener 2017].
  237. Cave, M; Falkner, KC; Ray, M; Joshi-Barve, S; et al «Toxicant-associated steatohepatitis in vinyl chloride workers» (en anglès). Hepatology, 2010 Feb; 51 (2), pp. 474-481. DOI: 10.1002/hep.23321. PMC: 4019991. PMID: 19902480 [Consulta: 4 gener 2017].
  238. Hsieh HI, Wang JD, Chen PC, Cheng TJ «Synergistic effect of hepatitis virus infection and occupational exposures to vinyl chloride monomer and ethylene dichloride on serum aminotransferase activity» (en anglès). Occup Environ Med, 2003 Oct; 60 (10), pp: 774-778. ISSN: 1351-0711. PMC: 1740387. PMID: 14504367 [Consulta: 8 maig 2018].
  239. Martínez Amate E, Rodríguez Manrique MA, González Sánchez M, Casado Martin M «Hepatitis aguda tóxica por agua potable» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2010 Nov; 33 (9), pp: 629-632. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2010.06.004. ISSN: 0210-5705. PMID: 20850907 [Consulta: 7 gener 2018].
  240. Petropolis, DB; Faust, DM; et al «A new human 3D-liver model unravels the role of galectins in liver infection by the parasite Entamoeba histolytica» (en anglès). PLoS Pathog, 2014 Sep 11; 10 (9), pp. e1004381. DOI: 10.1371/journal.ppat.1004381. PMID: 25211477 [Consulta: 28 febrer 2016].
  241. Atılla, A; Aydin, S; et al «Severe Toxoplasmic Hepatitis in an Immunocompetent Patient» (en anglès). Jpn J Infect Dis, 2015; 68 (5), pp. 407-9. DOI: 10.7883/yoken.JJID.2014.422. PMID: 25766609 [Consulta: 28 febrer 2016].
  242. Fan, CK; Lin, YH; et al «Enhanced inducible nitric oxide synthase expression and nitrotyrosine accumulation in experimental granulomatous hepatitis caused by Toxocara canis in mice» (en anglès). Parasite Immunol, 2004 Jun-Jul; 26 (6-7), pp. 273-81. PMID: 15541031 [Consulta: 28 febrer 2016].
  243. Rebouças, G «Clinical aspects of hepatosplenic schistosomiasis: a contrast with cirrhosis» (en anglès). Yale J Biol Med, 1975 Nov; 48 (5), pp. 369-76. PMID: 128911 [Consulta: 28 febrer 2016].
  244. Samaila, MO; Shehu, SM; Abubakar, N; Mohammed, U; Jabo, B «Human dicrocoeliasis presenting as a subcutaneous mass» (en anglès). BMJ Case Rep, 2009; 2009, pp: bcr022009162. DOI: 10.1136/bcr.02.2009.1622. PMC: 3027985. PMID: 21829430 [Consulta: 30 desembre 2016].
  245. Mihmanli, M; Idiz, U; Kaya, C; Demir, U; et al «Current status of diagnosis and treatment of hepatic echinococcosis» (en anglès). World J Hepatol, 2016 Oct 8; 8 (28), pp: 1169-1181. DOI: 10.4254/wjh.v8.i28.1169. PMC: 5055586. PMID: 27729953 [Consulta: 22 desembre 2016].
  246. Duvoux, C «Atteinte hépatique sévère au cours de la maladie de Wilson» (en francès). Gastroenterol Clin Biol, 2004 May; 28 (5 Suppl), pp. D202-5. PMID: 15213681 [Consulta: 28 febrer 2016].
  247. Fienberg, R «Perinatal idiopathic hemochromatosis: giant cell hepatitis interpreted as an inborn error of metabolism» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1960 Jun; 33, pp. 480-91. DOI: 10.1093/ajcp/33.6.480. PMID: 13822700 [Consulta: 28 febrer 2016].
  248. Deutsch, M; Emmanuel, T; Koskinas, J «Autoimmune Hepatitis or Wilson's Disease, a Clinical Dilemma» (en anglès). Hepat Mon, 2013 maig 16; 13 (5), pp. e7872. DOI: 10.5812/hepatmon.7872. PMID: 23922560 [Consulta: 5 setembre 2016].
  249. Dara, N; Imanzadeh, F; Sayyari, AA; Nasri, P; Hosseini, AH «Simultaneous Presentation of Wilson's Disease and Autoimmune Hepatitis; A Case Report and Review of Literature» (en anglès). Hepat Mon, 2015 Jun 23; 15 (6), pp: e29043. DOI: 10.5812/hepatmon.29043. PMC: 4532869. PMID: 26288636 [Consulta: 13 febrer 2017].
  250. Issa, ARA; Wright, DL; Tahboob, SAM; Teebi, AS «Fatal Fulminant Hepatitis in Wilson's Disease: Report of Two Cases» (en anglès). Ann Saudi Med, 1989; 9 (6), pp: 605-608. ISSN: 0256-4947 [Consulta: 31 gener 2018].
  251. Amano T, Matsubara T, Nishida T, Shimakoshi H, et al «Clinically diagnosed late-onset fulminant Wilson's disease without cirrhosis: A case report» (en anglès). World J Gastroenterol, 2018 Gen 14; 24 (2), pp: 290-296. DOI: 10.3748/wjg.v24.i2.290. PMC: 5768947. PMID: 29375214 [Consulta: 31 gener 2018].
  252. De Ritis, F; Mallucci, L; Coltorti, M; et al «Anicteric virus hepatitis in a closed environment as shown by serum transaminase activity.» (en anglès). Bull World Health Organ, 1959; 20, pp. 589-602. PMID: 13814987 [Consulta: 11 juny 2016].
  253. Ahmed, A; Ahmed, B «Jaundice in typhoid patients: Differentiation from other common causes of fever and jaundice in the tropics» (en anglès). Ann Afr Med, 2010 Jul-Sep; 9 (3), pp. 135-140. DOI: 10.4103/1596-3519.68361. PMID: 20710103 [Consulta: 15 octubre 2016].
  254. Schauer, DB «Enterohepatic Helicobacter Species, A: Helicobacter pylori: Physiology and Genetics» (en anglès). ASM Press, 2001; Cap. 43, pàgs: 21. PMID: 21290746 [Consulta: 19 gener 2017].
  255. Boutin, SR; Shen, Z; Rogers, AB; Feng, Y; et al «Different Helicobacter hepaticus strains with variable genomic content induce various degrees of hepatitis» (en anglès). Infect Immun, 2005 Dec; 73 (12), pp: 8449-8452. DOI: 10.1128/IAI.73.12.8449-8452.2005. PMC: 1307073. PMID: 16299349 [Consulta: 19 gener 2017].
  256. Nam C, Ohmachi Y, Kokubo T, Nishikawa T, et al «Histopathological studies on cases of chronic mouse hepatitis by natural Helicobacter infections» (en anglès). J Vet Med Sci, 2013; 75 (9), pp: 1231-123521. ISSN: 1347-7439. PMID: 23615172 [Consulta: 19 gener 2017].
  257. Hirschfield, GM; Heathcote, EJ; Gershwin, ME «Pathogenesis of cholestatic liver disease and therapeutic approaches» (en anglès). Gastroenterology, 2010 Nov; 139 (5), pp. 1481-96. DOI: 10.1053/j.gastro.2010.09.004. PMID: 20849855 [Consulta: 15 març 2016].
  258. Ratnayake, EC; Shivanthan, C; Wijesiriwardena, BC «Cholestatic hepatitis in a patient with typhoid fever - a case report» (en anglès). Ann Clin Microbiol Antimicrob, 2011 Oct 8; 10, pp. 35. DOI: 10.1186/1476-0711-10-35. PMID: 21982051 [Consulta: 15 març 2016].
  259. Yudhishdran, J; Navinan, R; et al «Dengue haemorrhagic fever presenting with cholestatic hepatitis: two case reports and a review of literature» (en anglès). BMC Res Notes, 2014 Aug 26; 7, pp. 568. DOI: 10.1186/1756-0500-7-568. PMID: 25159536 [Consulta: 15 març 2016].
  260. Arslan, F; Batirel, A; et al «Fascioliasis: 3 cases with three different clinical presentations» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2012 Jun; 23 (3), pp. 267-271. DOI: 10.4318/tjg.2012.0388. PMID: 22798118 [Consulta: 15 març 2016].
  261. Jeong HT, Oh JY, Song JE, Kim BS, Lee CH «Mycoplasma pneumoniae-associated Hepatitis without Lung Involvement» (en anglès). Korean J Gastroenterol, 2017 Jul 25; 70 (1), pp: 50-53. DOI: 10.4166/kjg.2017.70.1.50. ISSN: 1598-9992. PMID: 28728317 [Consulta: 12 octubre 2017].
  262. Tosoni A, Mirijello A, Ciervo A, Mancini F, et al «Human Rickettsia aeschlimannii infection: first case with acute hepatitis and review of the literature» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2016 Jun; 20 (12), pp: 2630-2633. ISSN: 2284-0729. PMID: 27383315 [Consulta: 7 maig 2018].
  263. Kim, GH; Kim, BU; Lee, JH; Choi, Y; et al «Cholestatic hepatitis and thrombocytosis in a secondary syphilis patient» (en anglès). J Korean Med Sci, 2010 Nov; 25 (11), pp: 1661-1664. DOI: 10.3346/jkms.2010.25.11.1661. PMC: 2967006. PMID: 21060758 [Consulta: 28 gener 2017].
  264. Prieto de Paula, JM; Cepedello Pérez, S; Martín-Luquero Ibáñez, M; Franco Hidalgo, S; Uzcátegui Urdaneta, MG «Hepatitis por sífilis secundaria» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2014 Nov; 37 (9), pp: 546-549. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2014.02.008. ISSN: 0210-5705. PMID: 25131317 [Consulta: 15 abril 2018].
  265. Lee CF, Chen CH, Wen YC, Chang TY, et al «Copper-associated hepatitis in a patient with chronic myeloid leukemia following hematopoietic stem cell transplantation: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Des; 96 (49), pp: e9041. DOI: 10.1097/MD.0000000000009041. PMC: 5728916. PMID: 29245301 [Consulta: 4 gener 2018].
  266. Dursun F, Gerenli N, Kırmızıbekmez H «Cholestasis and hypercalcemia secondary to panhypopituitarism in a newborn» (en anglès). Turk J Pediatr, 2017; 59 (1), pp: 100-103. DOI: 10.24953/turkjped.2017.01.020. ISSN: 0041-4301. PMID: 29168375 [Consulta: 3 maig 2018].
  267. Wadhawan, M; Tyagi, P; Malhotra, V; Sakhuja, P; Puri, AS «Reversible cholestatic hepatitis due to carbamazepine in an adolescent» (en anglès). Indian J Gastroenterol, 2005 Jul-Ag; 24 (4), pp: 172-173. PMID: 16204911 [Consulta: 25 gener 2017].
  268. Altuntaş, Y; Oztürk, B; Erdem, L; Günes G; et al «Phenytoin-induced Toxic Cholestatic Hepatitis in a Patient with Skin Lesions: Case Report» (en anglès). South Med J, 2003 Feb; 96 (2), pp: 201-203. DOI: 10.1097/01.SMJ.0000051269.23361.4A. PMID: 12630649 [Consulta: 25 gener 2017].
  269. Chahla, E; Hammami, MB; Befeler, AS «Hepatotoxicity Associated with Anabolic Androgenic Steroids Present in Over-The-Counter Supplements: a Case Series» (en anglès). International Journal of Applied Science and Technology, 2014 Maig; 4 (3), pp: 179-183. ISSN: 2221-0997 [Consulta: 17 desembre 2017].
  270. Vargas Roca, I; Ortiz Oliete, O; Reche, MB; Vázquez Delgado, MR; et al «Hepatitis aguda asociada a anabolizantes, a propósito de un caso» (en castellà). SEMERGEN-Medicina de família, 2015; 41 (Espec Congr), pp: 1886. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 17 desembre 2017].
  271. Qureshi K, Sarwar U, Khallafi H «Severe Aplastic Anemia following Acute Hepatitis from Toxic Liver Injury: Literature Review and Case Report of a Successful Outcome» (en anglès). Case Reports Hepatol, 2014 Gen; 2014, pp: 216570. DOI: 10.1155/2014/216570. PMC: 4283356. PMID: 25587471 [Consulta: 31 març 2018].
  272. Guckian, JC; Perry, JE «Granulomatous Hepatitis: An Analysis of 63 Cases and Review of the Literature» (en anglès). Ann Intern Med, 1966 Nov; 65 (5), pp. 1081-100. DOI: 10.7326/0003-4819-65-5-1081. PMID: 5923091 [Consulta: 6 setembre 2016].
  273. Kalkan, IH; Kalkan, IK; Tüzün, D; Suher, M «Sarcoidosis with granulomatous hepatitis and autoimmune endocrine involvement» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2008 Nov; 37 (11), pp: 977-978. PMID: 19082207 [Consulta: 19 febrer 2017].
  274. Mills, PR; Russell, RI «Diagnosis of hepatic granulomas: a review» (en anglès). J R Soc Med, 1983 May; 76 (5), pp. 393-397. PMC: 1439165. PMID: 6345773 [Consulta: 14 setembre 2016].
  275. Alves, J; Almeida, F; Duro, R; Ferraz, R; et al «Presentation and diagnosis of acute Q fever in Portugal-A case series» (en anglès). IDCases, 2016 Dec 14; 7, pp: 34-37. DOI: 10.1016/j.idcr.2016.11.002. PMID: 28070491 [Consulta: 12 gener 2017].
  276. La Scola, B; Lepidi, H; Raoult, D «Pathologic changes during acute Q fever: influence of the route of infection and inoculum size in infected guinea pigs» (en anglès). Infect Immun, 1997 Jun; 65 (6), pp: 2443-7. PMC: 175339. PMID: 9169787 [Consulta: 12 gener 2017].
  277. Kuprian, M; Schofield, C; Bennett, S «Symptomatic hepatitis secondary to disseminated coccidioidomycosis in an immunocompetent patient» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Apr 15; 2014, pii: bcr2013202144. DOI: 10.1136/bcr-2013-202144. PMC: 3992608. PMID: 24810445 [Consulta: 12 gener 2017].
  278. Sahin, M; Yılmaz, G; Arhan, M; Sen, I «Hepatic granulomas in Turkey: a 6-year clinicopathological study of 35 cases» (en anglès). Turk J Gastroenterol, pp. 524-528. DOI: 10.5152/tjg.2014.5417 [Consulta: 15 octubre 2016].
  279. Hsueh, PR; Hsiue, TR; Jarn, JJ; Ho, SW; Hsieh, WC «Disseminated infection due to Mycobacterium scrofulaceum in an immunocompetent host» (en anglès). Clin Infect Dis, 1996 Gen; 22 (1), pp: 159-161. ISSN: 1537-6591. PMID: 8824987 [Consulta: 19 gener 2017].
  280. Rihana NA, Kandula M, Velez A, Dahal K, O'Neill EB «Histoplasmosis presenting as granulomatous hepatitis: case report and review of the literature» (en anglès). Case Rep Med, 2014 Jun; 2014, pp: 879535. DOI: 10.1155/2014/879535. PMC: 4070324. PMID: 25013413 [Consulta: 29 desembre 2017].
  281. Washburn L, Galván NT, Dhingra S, Rana A, Goss JA «Histoplasmosis hepatitis after orthotopic liver transplantation» (en anglès). J Surg Case Rep, 2017 Dec 11; 2017 (12), pp: rjx232. DOI: 10.1093/jscr/rjx232. PMC: 5723980. PMID: 29250310 [Consulta: 3 maig 2018].
  282. Brook. MG «Sexually acquired hepatitis» (en anglès). Sex Transm Infect, 2002 Aug; 78 (4), pp. 235-40. PMID: 12181458 [Consulta: 21 març 2016].
  283. Moreno, D; Alegre, F; García-González, N «Virología, epidemiología y mecanismos de transmisión del VHB» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2004; 27 Suppl 2, pp. 7-16. ISSN: 1137-6627. PMID: 15381938 [Consulta: 21 març 2016].
  284. Cavalheiro, Nde P «Sexual transmission of hepatitis C» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2007 Sep-Oct; 49 (5), pp. 271-277. DOI: 10.1590/S0036-46652007000500001. ISSN: 0036-4665. PMID: 18026632 [Consulta: 21 març 2016].
  285. Smith, HM; Alexander, GJ; et al «Hepatitis B and delta virus infection among "at risk" populations in south east London» (en anglès). J Epidemiol Community Health, 1992 Apr; 46 (2), pp. 144-7. ISSN: 0143-005X. PMID: 1583429 [Consulta: 21 març 2016].
  286. Terrault, NA; Dodge, JL; Murphy, EL; Tavis, JE; et al «Sexual transmission of hepatitis C virus among monogamous heterosexual couples: the HCV partners study» (en anglès). Hepatology, 2013 Mar; 57 (3), pp: 881-889. DOI: 10.1002/hep.26164. PMC: 4384338. PMID: 23175457 [Consulta: 27 novembre 2016].
  287. Dabrowska, MM; Nazzal, K; Wiercinska-Drapalo, A «Hepatitis A and hepatitis A virus/HIV coinfection in men who have sex with men, Warsaw, Poland, setembre 2008 to setembre 2009» (en anglès). Euro Surveill, 2011 Aug 25; 16 (34), pp. pii: 19950. PMID: 21903035 [Consulta: 21 març 2016].
  288. Dalaker, K; Gjønnaess, H; Kvile, G; Urnes, A; et al «Chlamydia trachomatis as a cause of acute perihepatitis associated with pelvic inflammatory disease» (en anglès). Br J Vener Dis, 1981 Feb; 57 (1), pp: 41-43. PMC: 1045865. PMID: 7470834 [Consulta: 29 novembre 2016].
  289. Kaspar, RL; Drutz, DJ «Perihepatitis and hepatitis as complications of experimental endocarditis due to Neisseria gonorrhoeae in the rabbit» (en anglès). J Infect Dis, 1977 Jul; 136 (1) (Article de subscripció), pp: 37-42. PMID: 407313 [Consulta: 19 gener 2017].
  290. Peter, NG; Clark, LR; Jaeger, JR «Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a diagnosis to consider in women with right upper quadrant pain» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2004 Mar; 71 (3), pp: 233-239. PMID: 15055246 [Consulta: 19 gener 2017].
  291. Echevarría-Mayo, JM «Etiología y patogenia de las hepatitis víricas» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2006 Jan; 24 (1), pp. 45-56. DOI: 10.1157/13083375. PMID: 16537063 [Consulta: 20 març 2016].
  292. Reshetnyak, VI; Karlovich, TI; Ilchenko, LU «Hepatitis G virus» (en anglès). World J Gastroenterol, 2008 Aug 14; 14 (30), pp. 4725-34. DOI: 10.3748/wjg.14.4725. PMID: 18720531 [Consulta: 10 gener 2016].
  293. Li, Q; Yuan, GY; et al «Prognostic factors for chronic severe hepatitis and construction of a prognostic model» (en anglès). Hepatobiliary Pancreat Dis Int, 2008 Feb; 7 (1), pp. 40-4. PMID: 18234637 [Consulta: 28 març 2016].
  294. Liangpunsakul, S; Qi, R; et al «Relationship between alcohol drinking and aspartate aminotransferase:alanine aminotransferase (AST:ALT) ratio, mean corpuscular volume (MCV), gamma-glutamyl transpeptidase (GGT), and apolipoprotein A1 and B in the U.S. population» (en anglès). J Stud Alcohol Drugs, 2010 Mar; 71 (2), pp. 249-52. PMID: 20230722 [Consulta: 28 març 2016].
  295. Neuman, MG; French, SW; French, BA; et al «Alcoholic and non-alcoholic steatohepatitis» (en anglès). Exp Mol Pathol, 2014 Dec; 97 (3), pp. 492-510. DOI: 10.1016/j.yexmp.2014.09.005. PMID: 25217800 [Consulta: 23 juliol 2016].
  296. Mannan, AASR «Acute hepatitis - general» (en anglès). PathologyOutlines.com, Inc, 2017, Oct 30, pàgs: 3 [Consulta: 9 desembre juny 2017].
  297. Ishak, KG «Pathologic features of chronic hepatitis. A review and update» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2000 Gen; 113 (1), pp: 40-55. DOI: 10.1309/42D6-W7PL-FX0A-LBXF. ISSN: 0002-9173. PMID: 10631857 [Consulta: 9 desembre 2017].
  298. Yu, C; Boon, D; McDonald, SL; Myers, TG; et al «Pathogenesis of Hepatitis E Virus and Hepatitis C Virus in Chimpanzees: Similarities and Differences» (en anglès). J Virol, 2010 Nov; 84 (21), pp: 11264-78. DOI: 10.1128/JVI.01205-10. PMC: 2953165. PMID: 20739520 [Consulta: 29 desembre 2016].
  299. Behzadi, P; Ranjbar, R; Alavian, SM «Nucleic Acid-based approaches for detection of viral hepatitis» (en anglès). Jundishapur J Microbiol, 2014 Des 10; 8 (1), pp: e17449. DOI: 10.5812/jjm.17449. PMC: 4350052. PMID: 25789132 [Consulta: 29 desembre 2016].
  300. Wu, CS; Lee, TY; Chou, RH; Yen, CJ; et al «Development of a highly sensitive glycan microarray for quantifying AFP-L3 for early prediction of hepatitis B virus-related hepatocellular carcinoma» (en anglès). PLoS One, 2014 Jun 13; 9 (6), pp: e99959. DOI: 10.1371/journal.pone.0099959. PMC: 4057280. PMID: 24927126 [Consulta: 7 març 2017].
  301. Mazzara S, Sinisi A, Cardaci A, Rossi RL, et al «Two of Them Do It Better: Novel Serum Biomarkers Improve Autoimmune Hepatitis Diagnosis» (en anglès). PLoS One, 2015 Sep 16; 10 (9), pp: e0137927. DOI: 10.1371/journal.pone.0137927. PMC: 4573979. PMID: 26375394 [Consulta: 27 juny 2017].
  302. Kim DH, Kang HS, Hur SS, Sim S, et al «Direct Detection of Drug-Resistant Hepatitis B Virus in Serum Using a Dendron-Modified Microarray» (en anglès). Gut Liver, 2017; Des 26, pàgs: 11. DOI: 10.5009/gnl17336. ISSN: 2005-1212. PMID: 29271185 [Consulta: 4 març 2018].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hepatitis Modifica l'enllaç a Wikidata