Hepatitis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hepatitis
Alcoholic hepatitis.jpg
Hepatitis alcohòlica, evident pels canvis de greix, la necrosi cel·lular i els cossos de Mallory.
Classificació i recursos externs
Especialitat Gastroenterologia
CIM-10 K75.9
CIM-9 573.3
DiseasesDB 20061
MeSH D006505

L'hepatitis implica la inflamació del fetge caracteritzada per la presència de cèl·lules inflamatòries en el teixit de l'òrgan. El nom prové del grec Hepar (ἧπαρ), l'arrel es Hepato-(ἡπατ-), fetge, i el sufix -itis, que significa "inflamació". La condició pot ser autolimitada (curació per si mateixa) o pot progressar a la fibrosi (cicatrització) i la cirrosi.

L'hepatitis pot passar amb símptomes subclínics (mínims, inespecífics i de curta durada) o sense cap símptoma; però sovint dóna icterícia, anorèxia (falta de gana) i malestar general. L'hepatitis és 'aguda' si dura menys de sis mesos, i 'crònica' quan persisteix més temps. Són un grup de virus conegut com els virus de l'hepatitis els que causen més casos d'hepatitis a tot el món,[1] però també pot causar hepatitis les toxines (sobretot l'alcohol, alguns medicaments i plantes),[2][3] altres infeccions i les malalties autoimmunes.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Distribució de l'hepatitis A.
Distribució de l'hepatitis B.
Distribució de l'hepatitis C.
  • Hepatitis A: és una malaltia del fetge causada pel virus de l'hepatitis A (VHA). Es transmet pel contacte amb deposicions d'un altre malalt, per falta d'higiene a la llar o bé el consum d'aliments contaminats i deficientment rentats (com verdures regades amb aigües no tractades o en contacte amb vectors, com mosques o paneroles). Pot afectar qualsevol individu i tenir caràcter epidèmic en aquells llocs que no compten amb tractament adequat de les aigües servides. En països més desenvolupats l'hepatitis A afecta principalment casos aïllats d'individus, tot i que han passat epidèmies que han arribat a cobrir grans àrees en el passat. Si bé avui en dia hi ha vacunes que poden prevenir-la, les condicions de sanejament ambiental i les normes d'higiene a l'interior de la llar són la forma més eficaç d'evitar el seu desenvolupament.
  • Hepatitis B: és una malaltia greu causada per un virus que es transmet per la sang o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecció aguda o crònica i així persistir en la sang, causant cirrosi (cicatrització) del fetge, càncer del fetge, insuficiència hepàtica i la mort. També existeix una vacuna per a la seva prevenció.
  • Hepatitis C: és una malaltia del fetge causada pel virus hepatitis C (VHC) que es troba a la sang de les persones que tenen la malaltia. La infecció del VHC també és transmesa mitjançant el contacte amb la sang d'una persona infectada (en etapa d'activitat o portació del virus) i també és causa d'hepatitis crònica, cirrosi, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i mort.
  • Hepatitis D: és un virus defectuós que necessita el virus d'hepatitis B per a existir. El virus de l'hepatitis D (VHD) es troba a la sang de les persones infectades amb el virus.
  • Hepatitis E: és un virus (VHE) que es transmet en forma molt semblant al virus d'hepatitis A. Es dissemina a través d'aigua contaminada.
  • Hepatitis F: d'aparició recent, pot ser el mateix conegut com G.
  • Hepatitis G: és el virus més nou, es coneix poc. Es creu que es transmet a través de la sang sobretot en persones que usen drogues endovenoses, i se suposa que amb altres malalties i tractaments relacionats amb la coagulació.
  • Hepatitis alcohòlica: l'abús crònic d'alcohol provoca un dany inflamatori directe al fetge, amb la subseqüent mort dels hepatòcits, principalment per la producció metabòlica de espècies reactives de l'oxigen o ROS (en anglès: Reactive Oxidative Species).[4]
  • Hepatitis autoimmunitària: malaltia poc freqüent, descrita per primera vegada per Waldenström l'any 1950.[5]
  • Hepatitis induïda per fàrmacs: molts fàrmacs poden, a vegades, provocar lesions inflamatòries hepatocitàries. Per exemple: paracetamol,[6] amiodarona, metotrexat, àcid valproic,[7] etc.
  • Hepatitis isquèmica: causada per un flux sanguini insuficient (i, òbviament, per la conseqüent manca d'oxígen al fetge). Sovint apareix en un context de shock, d'origen cardíac, hipovolèmic o sèptic.[8] En ocasions, és una trombosi o un aneurisma de l'artèria hepàtica el fet que provoca el procés isquèmic.[9][10]
  • Hepatitis induïda per toxines: certes toxines, com les presents en la Amanita phalloides (especialment les amatoxines),[11][12] les dels cianobacteris,[13] o les d'alguns verins de serp,[14] provoquen inflamació, dany greu als hepatòcits i -moltes vegades- fallida hepàtica.
  • Hepatitis per dèficit d'alfa-1-antitripsina: La deficiència d'alfa-1-antitripsina (una malaltia genètica), altera els hepatòcits i els funcions del fetge, augmentant la possibilitat de desenvolupar un hepatocarcinoma.[15][16]
  • Hepatitis neonatal: d'entre les diferents formes d'hepatitis que afecten al fetus i al nounat (gairebé totes d'origen infecciós), cal destacar -per la seva gravetat i obscura etiologia- l'hepatitis neonatal idiopàtica, també anomenada hepatitis neonatal de cèl·lules gegants.[17]

Patogènesi[modifica | modifica el codi]

Infiltrat inflamatori periportal i moderada fibrosi en una esteatohepatitis alcohòlica. Microscopi òptic. 150X. Tinció: Tricròmic de Masson.

En circumstàncies normals, no hi ha constància que cap dels virus de l'hepatitis sigui directament citopàtic per als hepatòcits. Les dades disponibles suggereixen que les manifestacions clíniques i l'evolució que segueixen a la lesió hepàtica aguda pròpia d'una hepatitis vírica són determinades per les respostes immunitàries del pacient.

Totes les infeccions per virus de l'hepatitis tenen un període d'incubació llarg:

  • Virus A i E: entre 15 i 30 dies.
  • Virus B, C i D: pot arribar fins a 2 mesos.
  • Virus G: Poc conegut. Entre 14 i uns 20 dies.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferreira, CT; Silveira, TR. «Hepatites virais: atualização» (en portuguès). J Pediatr (Rio J), 1997 Nov-Dec; 73 (6), pp. 367-376. PMID: 14685369 [Consulta: 14 gener 2016].
  2. Khoury, T; Rmeileh, AA; et al. «Drug Induced Liver Injury: Review with a Focus on Genetic Factors, Tissue Diagnosis, and Treatment Options» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Jun 28; 3 (2), pp. 99-108. DOI: 10.14218/JCTH.2015.00007. PMID: 26356634 [Consulta: 14 gener 2016].
  3. Abdualmjid, RJ; Sergi, C. «Hepatotoxic botanicals - an evidence-based systematic review» (en anglès). J Pharm Pharm Sci, 2013; 16 (3), pp. 376-404. PMID: 24021288 [Consulta: 14 gener 2016].
  4. Ceni, E; Mello, T; Galli, A. «Pathogenesis of alcoholic liver disease: role of oxidative metabolism» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Dec 21; 20 (47), pp. 17756-72. DOI: 10.3748/wjg.v20.i47.17756. PMID: 25548474 [Consulta: 15 gener 2016].
  5. Liberal, R; Vergani, D; Mieli-Vergani, G. «Update on Autoimmune Hepatitis» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Mar; 3 (1), pp. 42-52. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00032. PMID: 26357634 [Consulta: 15 gener 2016].
  6. Jaeschke, H; Xie, Y; McGill, MR. «Acetaminophen-induced Liver Injury: from Animal Models to Humans» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2014 Sep; 2 (3), pp. 153-161. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00014. PMID: 26355817 [Consulta: 17 gener 2016].
  7. Rabinowich, L; Shibolet, O. «Drug Induced Steatohepatitis: An Uncommon Culprit of a Common Disease» (en anglès). Biomed Res Int, 2015; 2015: 168905. DOI: 10.1155/2015/168905. PMID: 26273591 [Consulta: 17 gener 2016].
  8. Tapper, EB; Sengupta, N; Bonder, A. «The Incidence and Outcomes of Ischemic Hepatitis: A Systematic Review with Meta-analysis» (en anglès). Am J Med, 2015 Dec; 128 (12), pp. 1314-21. DOI: 10.1016/j.amjmed.2015.07.033. PMID: 26299319 [Consulta: 19 gener 2016].
  9. dos Santos, VM; Villaça, RB; et al. «Rupture of hepatic artery aneurysm associated with ischemic hepatitis» (en anglès). An Sist Sanit Navar, 2010 May-Aug; 33 (2), pp. 221-225. PMID: 20927149 [Consulta: 19 gener 2016].
  10. Gunsar, F; Rolando, N; et al. «Late hepatic artery thrombosis after orthotopic liver transplantation» (en anglès). Liver Transpl, 2003 Jun; 9(6), pp. 605-611. PMID: 12783403 [Consulta: 19 gener 2016].
  11. Magdalan, J; Ostrowska, A; et al. «alpha-Amanitin induced apoptosis in primary cultured dog hepatocytes» (en anglès). Folia Histochem Cytobiol, 2010 Jan 1; 48 (1), pp. 58-62. DOI: 10.2478/v10042-010-0010-6. PMID: 20529816 [Consulta: 30 gener 2016].
  12. Erden, A; Esmeray, K; et al. «Acute liver failure caused by mushroom poisoning: a case report and review of the literature» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2013 Nov 22; 6, pp. 85-90. DOI: 10.2147/IMCRJ.S53773. PMID: 24294010 [Consulta: 30 gener 2016].
  13. Hawkins, PR; Runnegar, MT; et al. «Severe hepatotoxicity caused by the tropical cyanobacterium (blue-green alga) Cylindrospermopsis raciborskii (Woloszynska) Seenaya and Subba Raju isolated from a domestic water supply reservoir» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 1985 Nov; 50 (5), pp. 1292-1295. PMID: 3937492 [Consulta: 30 gener 2016].
  14. Al-Quraishy, S; Dkhil, MA; Abdel Moneim, AE. «Hepatotoxicity and oxidative stress induced by Naja haje crude venom» (en anglès). J Venom Anim Toxins Incl Trop Dis, 2014 Sep 15; 20 (1), pp. 42. DOI: 10.1186/1678-9199-20-42. PMID: 25258623 [Consulta: 30 gener 2016].
  15. O'Reilly, LP; Perlmutter, DH; et al. «α1-antitrypsin deficiency and the hepatocytes - an elegans solution to drug discovery» (en anglès). Int J Biochem Cell Biol, 2014 Feb; 47, pp. 109-112. DOI: 10.1016/j.biocel.2013.12.006. PMID: 24355812 [Consulta: 30 gener 2016].
  16. Kelly, E; Greene, CM; et al. «Alpha-1 antitrypsin deficiency» (en anglès). Respir Med, 2010 Jun; 104 (6), pp. 763-772. DOI: 10.1016/j.rmed.2010.01.016. PMID: 20303723 [Consulta: 30 gener 2016].
  17. Giriyan, SS; Marathe, A. «Idiopathic Neonatal Hepatitis- A Case Report» (en anglès). Global Journal For Research Analysis, 2015 Sep; 4 (9), pp. 13-14 [Consulta: 2 febrer 2016].
  18. Reshetnyak, VI; Karlovich, TI; Ilchenko, LU. «Hepatitis G virus» (en anglès). World J Gastroenterol, 2008 Aug 14; 14 (30), pp. 4725-34. DOI: 10.3748/wjg.14.4725. PMID: 18720531 [Consulta: 10 gener 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hepatitis Modifica l'enllaç a Wikidata